BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 36 - Ajuntament d'Alguaire

a aquestes tasques, alhora que
n’havia heretat el coneixement
de la seva mare, la padrina de la
Maria.
Per tot això, la Maria de ben
jove va veure que la seva veritable
vocació era aquesta, la d’assistir
les dones en el moment de donar
a llum. Així que quan va acabar
els estudis primaris, s’establí a
Barcelona i inicià l’anomenada
aleshores carrera de llevadora i
practicant a la Facultat de Medicina
de la Universitat de Barcelona.
Va fi nalitzar els estudis l’any 1929
amb la qualifi cació d’excel·lent,
segons queda refl ectit en la certifi
cació acadèmica personal corresponent.
En algunes cartes
enviades a la seva mare, la Maria
manifesta el goig que sent en
poder assistir a les classes de la
universitat, així com també, alguna
decepció relacionada amb el sistema
d’ensenyament de l’època.
Entre els bons records, hi fi gura
la coneixença del Dr. R. Trinxet i
Cortacans, professor de medicina
legal a la Universitat de Barcelona,
psiquiatra del departament d’observació,
sempre interessat en l’estudi
de la personalitat dels joves
amb actituds delictives. Acabats
els estudis, la Maria ja amb el títol
a les mans, torna a casa i comença
a exercir la seva professió. En
alguna de les cartes que enviava
al seu germà que, aleshores vivia
a Barcelona, manifestava la seva
alegria pel gran nombre de parts
i de criatures que arribaven sanes.
Al mateix temps, es disculpava per
no poder escriure amb una major
freqüència, ja que deia: “El gran
nombre de parts que he assistit
aquest mes fan que mentre t’escric
corri el risc de ser vençuda per la
més profunda de les sons”.
Afegia: “Germà, estic cansa-
12 CERCAVILA 36
HISTÒRIA SAPS QUI ERA
da, però em compensa el fet de
treballar en allò que sempre havia
desitjat”.
L’any 1935, compren un terreny
per construir una casa per
tots els germans, prou àmplia per
acollir el cosidor, la central de telèfon
i una barberia. Sis anys més
tard, començaria a cobrir el nou
negoci. Aquest projecte, iniciat
amb esperança, es feia enfosquit
per la mort de la germana menor,
la Cecília, que els deixà abans de
veure conclosa la construcció de
Les dones tenim
moltes coses a fer. La
primera, respectarnos
a nosaltres
mateixes i mai
oblidar que podem
arribar allà on ens ho
proposem. Només
així ocuparem el lloc
que mereixem en la
nostra societat.
la nova llar. La Maria, va dedicarse
completament a la seva tasca
professional, atenent els pobles
d’Alguaire, Ivars de Noguera,
Andaní, Vilanova i Benavent de
Segrià i Rosselló. D’aquells temps
de treball intens, de les il·lusions
i desencisos, en queda la seva
correspondència, els esborranys
de les seves missives, tres diaris
personals i un gran nombre de
fotografies d’aquella època en
que les llevadores arranjaven i
duien les criatures al bateig. L’última
vegada que va portar una
nena a batejar, fou el 24 de juny
de 1981. Era la fi lla de la seva neboda.
L’hivern d’aquell any moria
als 71 anys.
L’onze de setembre de 1977,
la Maria acabava un dels seus diaris
amb aquestes frases: “Com
a ésser humà, tot allò que he fet
en aquests anys, ho he fet de cor,
sincerament, segons l’exemple
de les persones que he admirat
i d’allò vist a casa. No sempre
he estat corresposta i m’he adonat
sovint que la ingratitud vol
la raó. Tant se val. La força més
forta és la d’un cor sincer (...).
Com a dona, amb freqüència he
hagut de demostrar el doble que
qualsevol home. D’aquí trenta
anys, per exemple, com serem
considerades les dones?... Les
dones tenim moltes coses a fer. La
primera, respectar-nos a nosaltres
mateixes i mai oblidar que podem
arribar allà on ens ho proposem.
Només així ocuparem el lloc que
mereixem en la nostra societat”.
Crec que ha estat un treball
força interessant, però amb les
ganes d’aprofundir més en la vida
d’aquesta dona. Hem de donar les
gràcies a la col·laboració i aportació
de dades de la seva neboda
Cecília què, segurament, molts
coneixem i també a la seva fi lla
Núria, per poder dur a terme el
recull de la vida de la que fou comadrona
del poble. Aprofi to per
demanar a la Cecília i a la seva fi lla
si ens poden facilitar més informació
sobre la Maria per publicar-la
al proper Cercavila.
No puc acabar aquest treball
sense dir-vos que aquelles bessonetes
que van néixer en una nit
freda de gener eren la Paquita i la
Carmina. I ves com són les coses,
que al cap dels anys varem formar
una família la Carmina i jo.