BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 36 - Ajuntament d'Alguaire

16 CERCAVILA 36
CARTES
hi hagi de ser, tot el contrari, el
que vulgui, o pugui que hi vagi.
Està vist i comprovat què,
una residència, solament a nivell
d’Ajuntament o de poble, és molt
difícil que funcioni, però també
està vist i comprovat, que si és
tota de capital privat, no la podem
assumir.
Solucions, segurament que
n’hi ha vàries, una d’elles seria
que l’Ajuntament faci donació
dels terrenys necessaris, dels
permisos corresponents i costos
de planifi cació, a canvi de places
subvencionades, però clar, aquí
hi pren part la Generalitat, i no
El pou de gel
Cada dia ens estem demostrant
a nosaltres mateixos
que no estem a l’alçada
del que ens pensem, a nivell
pràctic.
Quan es va construir el pou
de gel, fa uns quants centenars
d’anys, segurament que ho devien
fer per motius pràctics o
econòmics. No sabem ben bé els
anys que el van fer servir, però
quan no el van necessitar van
deixar d’utilitzar-lo, el van tapar,
perquè no tenia sentit conservar
una cosa que no els servia pràcticament
per a res, i conservar-lo
devia costar despeses què, en
el seu moment, no es podien
permetre o no van considerar
oportunes.
Tot això, és patrimoni cultural,
i és bo recuperar-lo, però
al seu moment. Podríem ser una
mica més pràctics, i fer les coses
més al seu temps, podríem
sabem fins quin
punt estan disposats
a subvencionar-ho.
Un altre sistema
també seria,
el de cooperativa,
però aquí hi ha
molt a parlar i, qui
sap si a la llarga,
seria el millor sistema.
Opino que
no s’ha de buscar culpables, de
perquè no s’ha fet la residència,
perquè buscar-los, no treu cap a
res, el que sí vull, és buscar solu-
guiar-nos una mica dels nostres
avantpassats, que al necessitar
un pou de gel, el van fer, nosaltres
necessitem una residència!!!
I no la fem!!! Estem aconseguint
unes subvencions per conservar
el patrimoni històric, i no aconseguim
subvencions per acabar
el poliesportiu. Volem aprovar
un pla urbanístic molt gran, i no
aprofi tem el que tenim aprovat.
S’han d’arranjar alguns carrers,
i no es fa perquè l’Ajuntament
no té la sufi cient força perquè
els veïns acceptin la normativa,
i si no és així, accepto que em
rectifi quin.
De cap manera voldria ser
pessimista, però fa un any, més
que menys de les eleccions, i
del programa electoral, ningú en
parla, alguns regidors ni s’han
vist més. On són les ganes de
treballar d’alguns? No em val que
diguin que no es posen d’acord
cions, que a la llarga
poden donar algun
profi t.
En fi , no m’allargo
més per no ferme
pesat, si convé ja
hi tornarem. El que
sí voldria, és que
aquestes peticions
no caiguessin en sac
foradat, i també demanaria
una mica de
recolzament per part
d’aquelles persones,
que com jo, veuen aquesta necessitat,
i no parar fi ns que tot
aquest tema sigui una realitat.
Jaume Planes
els quatre amb els altres quatre.
El que sí que em val, és que es
posin TOTS les piles per treballar
pel poble, i que tinguin en
compte que, aquesta legislatura,
serà de vaques fl aques, si hem
d’estrènyer el cinturó ho haurem
de fer, però sobretot que l’Ajuntament
no desaprofi ti els recursos
que tenim.
No estaria de més si ens fi -
xem en el que s’ha dit al principi
d’aquest escrit què, el patrimoni
cultural, ja el trobarem, ningú se
l’endurà, i feu el que cregueu
més prioritari. Un suggeriment,
un polígon industrial també seria
molt bo per al creixement del
poble, però això ja són paraules
majors.
Des d’aquí, no vull que us
desanimeu. Tots plegats, endavant
perquè entre tots, PODEM.