Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

t r e s q u a r t s
26
“És el concepte de generació el
que permet comprendre millor els
canvis produïts en el cicle vital”
ta darrera ha ajudat, de forma decisiva,
a la transmissió de condicionaments
i oportunitats. Aquests expliquen
les aparents ruptures i les
continuïtats intergeneracionals, de
tal manera que fins i tot les ruptures
es poden interpretar com a estratègies
familiars més que com a
decisions exclusivament individuals.
En el cas de les famílies amb
bona integració intergeneracional,
hi ha una explicació d’aquesta
influència. Una vegada comprovada
la ineficàcia dels sistemes
públics d’accés al mercat de treball
i la incertesa dels títols de
formació postobligatòria, pareix
més que probable que una part important
de les discussions sobre les
estratègies d’accés al mercat de treball
fou desplaçada cap a la família,
on es produeix la possibilitat de reclamar
solidaritat i la disponibilitat
familiar a aportar-la.
Hem parlat de “famílies amb
bona integració intergeneracional”,
perquè la influència és més
important i efectiva quan el grau
de comunicació és millor i el conflicte
és menys important que la
col·laboració. Els resultats de diversos
estudis realitzats a l'Estat
espanyol mostren que el grau de
comunicació intrafamiliar és relativament
baix. Segons dades del
CIS de 1999, només entre el 26 i
el 30% dels joves parla
amb els seus pares amb
molta o bastant freqüència.
Aquesta dada s’ha d’interpretar
dins el context específic
de les relacions familiars.
Però aquesta dada
reflecteix també una reducció
generalitzada de la
comunicació a tots els àmbits de
relació personal.
En alguns estudis, la família i el
treball apareixien com els temes en
els quals els joves consideraven
menys discrepant la seva forma de
pensar de la dels seus pares, seguits
a distància per les opinions polítiques.
Aquests estudis mostren que
la família té una influència reconeguda
i estable sobre les orientacions
laborals dels joves. En tot cas, seria
necessari plantejar-se si aquest consens
és el resultat dels processos de
socialització familiar o bé està determinat
per factors contextuals
que influeixen a la vegada sobre pares
i fills.
Tres fets emmarquen les trajectòries
dels joves i les seves famílies
de les Illes Balears al llarg dels
darrers vint anys:
• La reactivació de l’economia,
l’ampliació de les ofertes de feina,
i el manteniment d’una
oferta de feina precària d’importants
dimensions.
• L’extensió dels estudis universitaris
i les oportunitats formatives,
junt amb l’augment de les
dificultats per activar aquests estudis
en forma d’ocupacions
equivalents.
• La nova immigració internacional
de tipus laboral, oferint
oportunitats de relacions inter-
culturals, però també fent
aparèixer noves situacions socials
relacionades amb la identitat
sociocultural, l’augment de
les dificultats d’accés a l’habitatge,
etc.
Evidentment, hi ha altres fets
fonamentals, com la transferència
de les competències educatives o
la desaparició del servei militar
obligatori, especialment important
per als joves.
En els darrers vint anys, molts
empresaris turístics obtenen importants
beneficis que en part utilitzen
per fer inversions directes i indirectes,
així com inversions a noves instal·lacions
turístiques fora de les
illes. Una conseqüència de la reactivació
de l’economia és l’augment
de les ofertes de feina, juntament
amb el manteniment d’una oferta
precària d’importants dimensions,
motivada per la flexibilització del
mercat de treball. Aquest és un dels
motius més importants que la taxa
d’atur sigui, entre els joves, aparentment
baixa.
Un altre dels canvis que s’observen
en aquest període està relacionat
amb l’extensió dels estudis universitaris
i de les oportunitats formatives.
Aquesta extensió dels nivells
d’estudis mitjans i alts coincideix
amb una reducció relativa de
les oportunitats per poder activar
aquests estudis en forma d’ocupacions
equivalents. Com a conseqüència
d’una interrelació de factors,
ens trobam amb una situació
estructural on la segmentació del
mercat de treball apareix de forma
més greu que en els períodes immediatament
precedents. 3 En concret,
entre els joves es pot apreciar
en aquests moments que hi ha tres
situacions dominants:
• Alguns joves amb ocupacions de
gran qualitat, amb elevades qualificacions,
retribucions i responsabilitats
pertanyents al segment
primari.
• Un altre sector, més nombrós,
disposa d’unes ocupacions estables
amb qualificacions mitjanes,
retribucions moderadament
superiors al SMI i responsabilitats
relativament baixes
pertanyents al segment primari
subordinat.
• Un creixent sector, format majoritàriament
per joves, amb
més dones que homes, en tot el
mercat laboral, que s’ha d’ocupar
en treballs sense qualificació,
rebent retribucions lligades
a la productivitat o al mínim legal,
i clarament inestables. Aquestes
ocupacions ja pertanyents al
segment secundari.
En aquest context, la família s’ha
mostrat fonamental per poder garantir
que els situats en el segment
primari poguessin assolir els nivells
de formació i les experiències per
accedir-hi; per donar suport per a
l’accés a les ocupacions del segment
primari subordinat, mitjançant una
variada gamma de pràctiques:
orientacions, aprofitament dels
contactes familiars, etc.; i, finalment,
donant suport general i de
diversos tipus als situats al segment
secundari. Això, en unes circumstàncies
de creixement econòmic
que a les Illes podrien facilitar
una moderació de la segmentació
basada en l’acció de l’Administració
pública, en la millora de les retribucions
i de la major consideració
de la formació, etc.
Trajectòries i estratègies dels
joves de Mallorca
S’han considerat dos conceptes
clau per poder analitzar la informació
disponible, el de cicle de vida i
el de generació. És necessari entendre
les continuïtats i discontinuïtats
en la vida dels subjectes, i per
això cal tenir present que hi ha aspectes
que superen el procés vital
personal. És el concepte de generació
el que permet comprendre millor
els canvis produïts en el cicle
vital 4 en funció de la transformació
estructural de la societat. És clar
que les continuïtats en la vida d’una
persona superen el simple marc del
seu propi cicle vital; els subjectes
s’impliquen en relacions intergeneracionals,
amb els padrins i amb els
seus fills. El concepte de generació
permet comprendre la transmissió
de les desigualtats, la reproducció
social, i el paper actiu que han tingut
els subjectes al llarg del temps.
Partint d’aquests conceptes s’estructura
una part de l’anàlisi. La relació
entre els processos del cicle vital
i els processos generacionals es fa
diferenciant tres tipus de relacions:
la relació entre el cicle vital i el procés
històric; entre el cicle vital individual
i el cicle de vida familiar; i
“En aquest
estudi es tracta
com una única
generació els
joves entre 20 i
29 anys”
entre el cicle vital individual-familiar
i els processos estructurals.
En aquest estudi es tracta com
una única generació els joves entre
20 i 29 anys, per diversos motius: la
relativa homogeneïtat del marc sociopolític
al llarg dels anys noranta
per a tots ells i la coincidència de
diversos factors socioculturals de fàcil
accés (diversitat de canals de televisió,
models musicals dominants,
etc.). Aquesta unitat generacional
permet analitzar les diferències en
els cicles vitals com a motivades per
factors estructurals, per diferències
en les condicions objectives d’existència.
Les diferències no són generacionals,
sinó estructurals.
Per poder contrastar les diverses
hipòtesis que s’han plantejat abans
calia desenvolupar l’estudi d’una
certa manera. La primera hipòtesi
plantejada era que no hi ha homogeneïtat
a les situacions socials de
les persones considerades joves, només
es pot parlar de subpoblacions
de joves atenent les diverses realitats
socials, econòmiques i culturals.
Per contrastar-la calia comprovar
amb les dades disponibles la
consistència de la hipòtesi de diferència
de grups.
A continuació es mostren les característiques
diferencials dels quatre
grups considerats, a partir de les
dades recollides a l’enquesta i a les
entrevistes. Hi ha característiques
comunes als individus que formen
cada un dels quatre grups, relacionades
amb les condicions objectives
d’existència i altres factors estructurals,
com ara les necessitats socials
identificades en cada un dels grans
grups. Amb aquesta presentació de
les diferenciacions grupals es pretén
t r e s q u a r t s
27