Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

t r e s q u a r t s
38
“Des de l’àmbit
institucional i des
de les escoles de
formació s’hauria de
procurar potenciar
la realització
d’estudis i la seva
publicació”
pervisió el trobam en el fet que en
els darrers cinc anys, aproximadament,
el nombre d’escoles de lleure
a les Illes Balears ha passat de sis
a catorze.
Els estudis en l’àmbit del temps
lliure
Un altre assumpte que pot donar
peu a la reflexió és el fet que el món
del lleure s’ha caracteritzat per la
pura activitat, deixant ben clar que
la majoria de vegades és d’una gran
qualitat.
Davant aquesta situació es posen
en marxa poques iniciatives dirigides
a estudiar i a reflexionar sobre el
que està succeint. Fins i tot, si algunes
vegades es produeixen, no arriben
a fer-se públiques.
És a dir, des de l’àmbit institucional
i des de les escoles de formació
s’hauria de procurar potenciar la
realització d’estudis i la seva publicació.
Federació d’escoles de lleure
Per finalitzar, un repte difícil però
molt necessari és el de la creació d’una
federació estatal d’escoles de lleure,
on hi tinguessin cabuda totes les
que hi estiguessin interessades.
Amb la posada en marxa d’aquesta
iniciativa es podria aconseguir
l’organització periòdica de trobades
per reflexionar sobre la formació
en el lleure. Al mateix temps
podria ser un bon marc per potenciar
la formació de formadors de
l’àmbit del lleure i un excel·lent interlocutor
per donar major protagonisme
a l’educació en el lleure.
Sobre aquesta idea ja se’n va parlar
a unes jornades estatals d’escoles
de lleure que es varen dur a terme a
Catalunya a la fi de l’any 2002. És
un repte més, i necessita que un
grup d’escoles s’hi vulguin posar al
capdavant. 10
Per al naixement d’una federació
no es necessita un nombre elevat
d’escoles; el que cal és que el
treball que vagin desenvolupant
els creadors serveixi per anar engrescant
un nombre major d’escoles,
i que així la representativitat
d’aquesta federació, tant al nivell
de les comunitats autònomes com
estatal, sigui cada vegada més important.
Des del Centre d’Estudis de l’Esplai,
en col·laboració amb la Direcció
General de Joventut, s’està organitzant
per al primer trimestre de
2005 un congrés per donar continuïtat
a la tasca posada en marxa a
Catalunya el 2002. És ben segur
que aquest àmbit de trobada ha de
servir per recuperar la idea de la
creació d’aquesta federació d’escoles
de lleure.
(1) Ordre de la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears per la qual es modifica l’Ordre de 14 de març de 1990, relativa a
cursos de formació de monitors i directors d’activitats de temps lliure infantil i juvenil (BOCAIB núm. 41, de 26 de març de 1998).
(2) Ordre de la Consellera de Presidència per la qual es modifica l’Ordre de dia 14 de març de 1990, relativa a cursos de formació de
monitors i directors d’activitats de temps lliure infantil i juvenil, publicada en el BOCAIB núm. 41, de 26 de març de 1998.
(3) A la pàgina 38 del llibre: Cap a la professionalització de l’oci. Aproximació sociològica a les activitats d’estiu. Núm. 3 de la col·lecció “Pedagogia
social i treball social”, de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Edició de la UIB. Palma de Mallorca, 1995.
(4) Es pot trobar més informació sobre aquesta escola oficial del Govern Autonòmic d’Extremadura a: www.aulavirtual.org.
(5) Es pot trobar més informació sobre l’Institut de Formació Ramon Serra, abans Escola d’Esplai, a: www.Fundacioesplai.org.
(6) Op. Cit. Pàgines 52 i 53.
(7) Cicle formatiu de grau superior regulat pel Reial Decret 2058/1995. Publicat en el Boletín Oficial del Estado (BOE) de 21 de febrer
de 1996. Els tècnics superiors en educació infantil segurament també obtindran l’habilitació per exercir de monitors de temps lliure
en algunes activitats, en què la majoria de participants siguin menors de sis anys.
(8) La formació permanent del professorat no universitari és responsabilitat de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes
Balears.
(9) Op. Cit. Pàgina 65.
(10) “La formació en el lleure, realitat i reptes”. Jornades de reflexió i d’intercanvi de realitats sobre la formació en el lleure a Catalunya,
Espanya i Europa, que es varen dur a terme a Girona del 16 al 19 d’octubre de 2002, organitzades per la Secretaria General de Joventut
de la Generalitat de Catalunya.
r e c e r c a
Estudi sobre joves immigrants
universitaris a la CAIB
Carlos Vecina Merchante, sociòleg
Fora d’aquest
grup queden aquells
pertanyents a capes socials
més elevades, amb millor retribució,
millor nivell acadèmic,
amb pràctiques més elitistes. És
aquí on pretén indagar la present investigació:
analitzar algunes característiques
sociològiques, vinculades
amb el fenomen de l’exclusió, en joves
immigrants universitaris provinents de
l’estranger o de moviments de
població interns dins l’Estat
espanyol.
Per a això s’utilitzà
una mostra de 60 subjectes
–28 homes i 32 dones–
d’edats compreses entre
els 18 i 30 anys. L’encreuament
de variables
es va realitzar sobre
la base de dos criteris fo-
namentals:
l’origen geogràfic
dels enquestats, constituït
en dos grups, procedents
de països estrangers i
31 subjectes provinents
d’altres comunitats autònomes;
i l’origen social,
mesura ponderada per
la situació laboral, el tipus
d’ocupació i el nivell
acadèmic aconseguit
(dades referides a la situació
dels pares).
Els enquestats havien
d’haver arribat a aquesta comunitat
dins els darrers 5 anys, tenir
una edat entre 18 i 29 anys i ser
estudiants universitaris de la CAIB.
Se’ls va aplicar una enquesta constituïda
per preguntes de resposta precodificada
i una sèrie de preguntes
P
arlar d’integració
sembla donar a
entendre la idea d’uns
immigrants amb escassos
recursos econòmics i formatius
que cal atendre per
evitar conseqüències socials
més greus.
obertes sobre qüestions més subjectives,
relatives al camp de la família,
dades personals, habitatge, situació
econòmica, itinerari escolar o acadèmic,
grup d’amics, llengua vernacla
de la CAIB, situació laboral, participació
associativa, experiències, actituds
i expectatives socials. El treball
de camp que va donar pas a les entrevistes
va ser realitzat per alumnes
de la facultat de ciències de l’educació
de la UIB.
La família
La família continua sent una de
les institucions principals pel que fa
al procés de socialització 1 , a més del
marc més important en el qual tenen
lloc les relacions socials primàries. És
al seu si on s’assentaran les bases que
han de guiar les futures relacions socials,
tot i que quan això es refereix al
t r e s q u a r t s
39