Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

More documents

Recommendations

Info

t r e s q u a r t s 42 culí; els altres dos grups prevalen en la categoria de «4 a 6», les relacions tenen lloc de forma equiparada amb població peninsular, d’aquesta comunitat i fins i tot de l’estranger, la distribució per sexe presenta un comportamentequiparat. La independència i la inserció social Un dels factors que acceleren el procés de transició cap a la vida adulta és el grau d’independència del qual es gaudeix. La capacitat econòmica i la forma d’obtenir-la ocupen aquí una importància primordial atesa la necessitat de recursos d’aquest tipus com a mitjà per optar a una major independència. Curiosament, la inserció social dels joves es refereix a aspectes relacionats amb l’habitatge, el grau d’estabilitat laboral, la quantitat d’ingressos amb els quals es compta, etc. Per tant, independència i inserció es troben en el mateix extrem d’un continu que reflectiria el major o menor grau d’ambdós factors. L’habitatge El 43,3% dels enquestats habita un habitatge distint al dels seus pares; el percentatge entre els immigrants estrangers (48,3%) és lleugerament superior al 38,7% dels arribats d’altres comunitats autònomes que comparteixen aquesta situació. Quant al tipus d’habitatge al qual accedeix la població, és majoritàriament de lloguer o compartit, en el 83,30% dels provinents d’altres comunitats autònomes i en el 78,6% dels immigrants d’origen estranger. Si analitzam les dades tenint en compte el factor «situació social» trobam que existeix una relació directa entre ambdós factors, és a dir, a mesura que augmenta la situació social dels pares ho fa també el fet que els fills ocupin un habitatge distint: el 71,4% d’aquells els pares dels quals gaudeixen d’una bona situació social enfront d’un 37,10% d’aquells que ocupen els nivells menys afavorits; els primers ocupen un habitatge de lloguer en un 60% dels casos i compartit, en un 40%. L’economia La suficiència econòmica és un factor determinant de la independència; un 31,7% dels enquestats va manifestar que estava en una situació d’independència econòmica considerable 3 , enfront de la majoria, un 68,40%, que es va situar en una posició de cap o escassa independència econòmica. Els pertanyents a nivells socials menys afavorits tenen major independència econòmica. La situació laboral No s’aprecien diferències notables entre els dos grups objecte d’estudi: el 85% dels subjectes afirma que ha treballat qualque vegada de forma remunerada. En l’actualitat, un 75% es troba en aquesta situació; l’edat d’inici se situa, en un 46,7% dels casos, entre els 17 i 18 anys. La precarietat en l’ocupació és la situació més comuna entre aquest col·lectiu de joves (el 77,77% dels enquestats ocupats en “Els pertanyents a nivells socials menys afavorits tenen major independència econòmica” l’actualitat); l’eventualitat en l’ocupació és la forma predominant de condició contractual sense diferències per origen geogràfic ni social. L’edat d’entrada al món laboral presenta diferències atenent a la situació social dels enquestats: el grup dels menys afavorits se situa en una edat d’inici de 16 anys en un 35% dels casos, i és escàs el percentatge dels que s’hi incorporen passats els 20 anys, mentre que els subjectes millor afavorits socialment, amb un 28,6%, són els més representatius de la categoria d’accés al mercat laboral a una edat superior a 20 anys. La llengua com a vehicle cap a la inserció social Un grup amb base cultural comuna comparteix determinades creences, valors, costums, etc.; per tant, parlam de pertinença al grup que gaudeix de similars patrons i d’exclusió cap a allò que és distint, cap a tot aquell grup que no comparteixi les seves peculiaritats. Es tracta d’observar l’inici o no d’un procés de separació de l’individu respecte del grup d’origen, vist com un grup culturalment característic i d’aproximació cap al fet de compartir i apropiar-se de determinats hàbits, valors, costums, etc., propis de la societat balear, com forma d’inserció. Per obtenir un cert coneixement sobre la realitat de la llengua catalana i la seva situació dins el col·lectiu d’immigrants, estructuram el tema en quatre variables: l’ús verbal, el grau en què és entès, la utilització de la llengua i el grau de correcció escrita. Dins el grup dels provinents d’altres països, el 55,2% afirma que no parla català, i el 24,1%, amb bastant dificultat. Els resultats més favorables estan del costat de la comprensió: la meitat dels enquestats d’origen estranger diuen que entenen el català parlat sense dificultat. Percentatge lleugerament superior presenta el grup dels originaris d’altres comunitats autònomes, 61,3%, només un 10% dels primers no l’entén gens i un 3,2% dels segons es troba en la mateixa situació. La utilització que en fan aquests grups és escassa. El nivell escrit és superior en aquests darrers, només un 19,4% no sap escriure català mínimament enfront d’un 44,8% dels provinents d’altres països en la mateixa situació. Participació associativa, actituds i experiències socials Participació associativa La participació en associacions és escassa per a aquest col·lectiu, tot just arriba al 26,7% dels enquestats. No existeixen diferències quant a l’origen social, però sí que en podem apreciar algunes dividint la població per origen geogràfic. Sembla que participen més aquells provinents d’altres comunitats autònomes, encara que els d’origen estranger són els que més hores hi dediquen. La meitat dels enquestats que participen ho fan en associacions esportives i de temps lliure, la resta es divideix en culturals, polítiques i altres. Una característica és l’escassa vinculació d’aquestes associacions amb el lloc d’origen. No existeixen diferències ni per origen geogràfic ni social. La raó principal argumentada de l’escassa participació es redueix a la falta de temps i el baix nivell d’interès que desperten aquestes qüestions; la manca de temps és la primera causa si dividim la població per origen geogràfic, i la falta d’interès sembla ser la principal raó d’aquells que pertanyen a una bona o mitjana situació social, mentre que els nivells menys afavorits continuen optant pel factor temps com a motiu de no participar activament en alguna associació. La tendència associativa no dista molt de la situació que presenta l’IN- JUVE 2000 i la mostrada en l’Estudi Sociològic dels joves dels Illes Balears, 1997; en el primer informe es planteja que la baixa freqüència de vida associativa organitzada entre els joves grecs, espanyols i portuguesos es pot deure a factors culturals creadors d’interaccions fora de les llars, en espais públics, d’aquesta forma quedarien satisfetes necessitats de contacte, que en països nòrdics i de l’Europa central es realitzen a través d’organitzacions més formals. Que quedi aquí aquesta hipòtesi com a possible causa d’aquesta baixa participació. “Dins el grup dels provinents d’altres països, el 55,2% afirma que no parla català” Interessos i experiències socials Les qüestions que més desperten l’interès dels enquestats són les relacionades amb aspectes socials, sense observar clares diferències entre els d’un o altre origen. Aquestes perden importància si atenem a la situació social dels subjectes, ja que, si continua sent l’opció a destacar en aquells situats en una posició mitjana o baixa, les qüestions econòmiques equiparen el seu pes amb les socials en els individus que gaudeixen d’una bona situació social. Dins el marc de les expectatives laborals, les inquietuds a destacar són la preferència d’un contracte estable, tant en aquells socialment ben situats, que presenten una postura més definida, com en els menys afavorits, encara que amb una definició més dispersa entre altres opcions com ara una bona remuneració o la satisfacció en el lloc de treball, fet prioritari entre aquells definits per la seva situació social mitjana. Atenent a les diferències d’origen geogràfic, els enquestats procedents d’altres comunitats autònomes opten per l’expectativa de l’estabilitat contractual enfront dels d’origen estranger, que s’inclinen més per la possibilitat d’obtenir una bona remuneració. Preguntats per les seves preferències futures, la res- t r e s q u a r t s 43
t r e s q u a r t s 44 “El nivell educatiu de la immigració extracomunitària que ve de països de l’Est i de l’Amèrica Llatina és substancialment superior a la mitjana dels espanyols de grups d’edat similar” posta de «tenir amics en qui confiar» preval enfront de les altres entre les quals s’inclouen simplement el fet de tenir amics, la participació en activitats amb amics, preferències culturals, esportives, socials i altres. Però els grups de nivells mitjans o menys afavorits continuen emfasitzant la importància de tenir amics en qui confiar, mentre que els individus ben situats socialment es desmarquen d’aquesta resposta i altres de concretades en el qüestionari i s’adhereixen a l’opció «altres preferències». Discussió i conclusions Aquest estudi, tot i les seves limitacions, ha permès conèixer algunes característiques sociològiques generals sobre la població objecte d’estudi. En el cas de la família 4 existeixen diferències quant al perfil de les unes i les altres en funció de l’origen geogràfic; sembla que les d’origen estranger presenten nivells d’estudis superiors a les de l’altre grup. Analitzant aquest fet, ens trobem amb dos vessants: el nivell educatiu de la immigració extracomunitària que ve de països de l’Est i de l’Amèri- ca Llatina és substancialment superior a la mitjana dels espanyols de grups d’edat similar, com demostren estudis com el de l’oficina del Defensor del Poble (2003) i d’altres de les Balears, com ara l’Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears; l’altre vessant giraria entorn de la hipòtesi que només aquells immigrants estrangers amb un cert nivell acadèmic opten per estratègies de formació acadèmica com a forma de propiciar per als seus fills la possibilitat de mobilitat intergeneracional o de mantenir una posició social determinada. El grup d’espanyols és més heterogeni, reflex de la realitat social mateixa, tant del nivell acadèmic existent com de l’opció per accedir a estudis superiors dels fills com a estratègia per a la mobilitat social. Això podria fer pensar en una estratègia de reconversió d’aquells immigrants que formarien l’elit dins el seu grup, o que existeixen diferències de desigualtat davant l’accés a determinats serveis com l’educació superior, que no només representa un cost econòmic sinó que té afegit el problema de mantenir els fills durant més temps sense que puguin aportar una ajuda econòmica a la família ni emancipar-se. Aquestes conjectures poden ser presentades com una visió etnocèntrica i esbiaixada de la realitat si atenem els resultats d’estudis com els realitzats per l’oficina del Defensor del Poble, 2003, L’escolarització de l’alumne d’origen immigrant a Espanya: anàlisi descriptiva i estudi empíric, en el qual es posa de manifest una realitat molt distinta a la de l’opinió pública general. Aquest estudi situa el nivell acadèmic i formatiu dels progenitors d’alumnes immigrants per sobre del dels espanyols. Concretament, les mares de l’Amèrica Llatina o l’Eu- ropa de l’Est, pel que fa a educació mitjana, presenten un percentatge de 38,3% i 40,7% respectivament, enfront del 29,4% de les mares autòctones i del 25,3% i 30,2% en educació superior, mentre que les autòctones representen el 16,3% de la població. En el cas dels pares, les diferències entre una població i una altra són similars i igualment favorables als d’origen estranger. La mateixa tendència s’observa en analitzar les ocupacions d’un grup i de l’altre, encara que en aquest cas la desigual situació obeeix a una desigualtat real quant a la possibilitat d’inversió en educació. Ho confirma el fet de l’heterogeneïtat que presenta la població d’origen peninsular, que tenen oberta la possibilitat d’accedir a educació superior tot i pertànyer a grups amb ocupacions menys remunerades i inestables, mentre que els d’origen estranger que opten per aquesta via necessiten una bona ocupació. Els resultats obtinguts presenten uns nivells ocupacionals molt superiors a la mitjana de l’enquesta de migracions 2002 realitzada per l’I- NE. En l’apartat «Immigrants ocupats per zona de destinació i ocupació actual» es mostra la distribució de categories, similar a la utilitzada en el nostre qüestionari, per ocupacions de la població immigrant en la zona denominada «Est», que comprèn Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears. Agrupa les categories en tres grups d’ocupacions: grup I (directius, tècnics i professionals científics i de suport), II (administratius, treballador de serveis i qualificats), III (instal·ladors de maquinària, muntadors i treballadors no qualificats.) Mantenint una actitud prudent podem observar diferències notables: mentre que un 18,10% dels immigrants progenitors té una situació ocupacional inclosa en el primer grup, en el nostre estudi aquest està representat per un 29,02%; prenent com a referència les ocupacions de nivell mitjà i alt (compreses en el primer i segon grup), ens trobem amb un percentatge de la població immigrant en l’enquesta de l’INE del 46,70%, mentre que les nostres dades presenten un 70,94% dels enquestats. Podem afirmar l’existència d’una certa «selecció social» 5 que deixaria entreveure la desigualtat social en la qual es troba el col·lectiu d’immigrants, que determinaria el grup d’aquells que sí que poden optar a l’educació superior per als seus fills. Així doncs, el perfil familiar predominant en el grup d’immigrants estrangers estaria caracteritzat per un nivell d’estudis elevat i una situació ocupacional mitjana o alta, representació d’un petit grup privilegiat dins la població immigrant, mentre que la població provinent d’altres comunitats autònomes presenta un perfil més heterogeni, encara que la nostra mostra presenta algunes diferències respecte a l’enquesta de població activa 2004 trimestre 2n, de l’INE. Destaca la reducció del grup I, d’un 29,95% en el total de població espanyola a un 6,6% de la nostra mostra; d’altra banda, el grup II (on estan incloses les ocupacions mitjanes amb requeriment de qualificació) és la que presenta un major nombre de casos, resultat esperat si es tenen en compte factors tan diversos com el fet de ser una població d’assentament recent, fruit d’un moviment poblacional provocat per causes econòmiques en molts de casos, en el qual aquells grups situats en una situació intermèdia cerquen millorar la seva posició desplaçant-se cap a aquelles comunitats on el sector serveis és més fort (com és el cas de les Illes Balears). L’itinerari escolar dels enquestats respon a la situació familiar descrita. Així doncs, els grups més afavorits socialment, amb un nivell d’estudis elevat i una bona ocupació laboral, són aquells que més han optat per l’ensenyament privat com a acreditació acadèmica, opció destacada en el grup provinent de l’estranger. Els resultats pertanyents al nombre de persones amb les quals es comparteixen determinades experiències i aficions, la categoria de les quals és «7 o més persones» mostren la tendència dels immigrants estrangers a un cert grau d’«associacionisme primari» o simple recerca de contactes més amplis, vist com una situació embrionària de futures xarxes de suport social més estables. Sembla que els provinents d’altres comunitats autònomes no tendeixen tant cap a aquestes posicions, tal vegada per considerar-se dins la seva pròpia comunitat perquè continuen vivint en el mateix país i, per tant, no són conscients de les necessitats o no d’integració, i consideren que gaudeixen plenament d’aquesta. Però sí que podem observar que existeixen certs recels que denoten una integració a mig fer, de la qual en certs moments són fins i tot conscients i que, a més, propicia un cert grau d’exclusió. “El perfil familiar predominant en el grup d’immigrants estrangers estaria caracteritzat per un nivell d’estudis elevat” Mentre que els immigrants d’origen estranger tendien, a l’hora de respondre a les preguntes obertes, a emfatitzar l’acollida positiva, en la majoria dels casos els provinents d’altres comunitats autònomes ressaltaven el fet negatiu del caràcter tancat dels mallorquins i les conseqüències negatives d’haver-hi una llengua vernacla desconeguda per a ells. Martínez, M. i col. (1995) descriu el procés de configuració d’una xarxa social dels immigrants estrangers de recent assentament o amb escassa reagrupació familiar en el país d’acollida, basada en el recurs al grup d’iguals com a factor generador de vincles de suport social, «...el desplaçament internacional experimentat pels participants en el nostre estudi suposa la ruptura –almenys temporalment– amb els vincles familiars i, en conseqüència, recórrer al grup d’iguals disponible és la primera i més habitual via de reconstrucció de la xarxa.» (Op. cit., 117). Requena, F. (2001) adverteix de la importància de factors com la similitud en la posició econòmica, en l’educació formal, en l’edat, en l’ocupació o sector econòmic com a base per a la configuració de xarxes d’amistat, i de la dinàmica d’interacció que es crea entre els seus individus dins un sistema de suport recíproc del qual tots surten d’alguna forma beneficiats. Segons l’INJUVE 2000 (Informe Joventut a Espanya), la proporció de joves que habita en un habitatge dis- t r e s q u a r t s 45
Page 1 and 2: tresquarts NÚM. 16 · OCTUBRE 2004
Page 3 and 4: t r e s q u a r t s 4 a c t u a l i
Page 5 and 6: t r e s q u a r t s 8 posa una tend
Page 7 and 8: t r e s q u a r t s 12 una explosi
Page 9 and 10: t r e s q u a r t s 16 tural. Això
Page 11 and 12: t r e s q u a r t s 20 a c t u a l
Page 13 and 14: t r e s q u a r t s 24 lítica dels
Page 15 and 16: t r e s q u a r t s 28 mostrar la c
Page 17 and 18: t r e s q u a r t s 32 “Aquestes
Page 19 and 20: t r e s q u a r t s 36 regulen les
Page 21: t r e s q u a r t s 40 “La famíl
Page 25 and 26: t r e s q u a r t s 48 els centres
Page 27 and 28: t r e s q u a r t s 52 Camps de vol
Page 29 and 30: t r e s q u a r t s 56 “L’educa
Page 31 and 32: t r e s q u a r t s 60 “Mª Magda
Page 33: http://infojove.caib.es

Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?