Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

More documents

Recommendations

Info

t r e s q u a r t s 30 Referències bibliogràfiques • Ballester, L.; March, M. X. (dir.) (1997). Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears. 1997. Palma, Direcció General de Joventut i Família. Conselleria de Presidència del Govern Balear. • Ballester, L.; Quevedo, J.; Salvà, F. (1997). La inserció sociolaboral dels joves des Raiguer de Mallorca. Anàlisi de necessitats i propostes d’actuació. Palma, Consell Insular de Mallorca i Mancomunitat des Raiguer. • Ballester, L.; Quevedo, J.; Salvà, F. (1999). Estudi sobre l'accés al món del treball de les dones joves (16-24) “Ocupación Juvenil Youthstart”. Palma, Cons. Treball i Formació del Govern Balear. • Bourdieu, P. (1996). Cosas dichas. Barcelona. Gedisa. (Edició original: Choses dites, Paris, Minuit, 1987). • Brunet, I. (dir) (2001). Joves i transició al mercat laboral. Barcelona. Pòrtic-Biblioteca Universitària. • Bustamante, J. M.; Reina, J. L. (2001). Empleo y calidad del empleo en el mercado de trabajo Balear. Palma. Monograma. • Caplow, T. (1995). «La reducción de la autoridad personal». A S. Langlois i S. del Campo (eds.): ¿Convergencia o divergencia? Comparación de tendencias sociales recientes en las sociedades industriales. Bilbao. Fundación BBV, 273-285. • Carbonero, M. A. (1998). Família, estudis i treball. El procés d’emancipació dels joves a les Balears. Palma. Govern Balear. Direcció General de Joventut i Família. • Casal, J. (1999). «Modalidades de transición profesional y precarización del empleo». A L. Cachón (ed.): Juventudes, mercados de trabajo y políticas de empleo. València, Edit. 7 i mig, 151-180. • CIS (1999). Datos de opinión. Madrid. CIS, núm.19. • Criado, M. Jesús (2001). La línea quebrada. Historias de vida de migrantes. Madrid. Consejo Económico y Social. • Elzo, J. et al. (1994). Jóvenes españoles 94. Madrid. Fundación Santa María. • Elzo, J. et al. (1999). Jóvenes españoles 1999. Madrid, Fundación Santa María. • Equipo de Investigación Sociológica (1998). Las condiciones de vida de la población pobre del Archipiélago Balear. Madrid. Fundación FOESSA. • Figuera, P. (1996). La inserción del universitario en el mercado de trabajo. Barcelona. EUB. • Flaquer, Lluís (1998). El destino de la familia. Barcelona, Ariel. • Garrido, L.; Requena, M. (1996). La emancipación de los jóvenes en España. Madrid, Instituto de la juventud. • IVIE-Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (2000). Informe sobre la inserción laboral de los titulados de la Universitat de les Illes Balears. Palma. Vicerectorat de Planificació Economicoadministrativa, UIB. Document multicopiat. • Jennings, M. K.; Niemi, R. G. (1981). A panel study of young adults and their parents. Princeton. Princeton University Press. • Masjoan, J. M.; Troiano, H. Y.; Vivas, J. (1999). «La inserción profesional de los universitarios en Cataluña». A L. Cachón (ed.): Juventudes, mercados de trabajo y políticas de empleo. València, Edit. 7 i mig, 223-250. • Meil Landwerlin, G. (1998). «La sociología de la familia en España, 1978/1998». REIS, 83; 179-215. • Murillo Ferriol, F. (1987). «La familia y el proceso de socialización». A Murillo Ferrol, Ensayos sobre sociedad y política. Madrid. Península, 297-315. • Percheron, A. (1990). «Production et transmission des valeurs au sein de la famille». A Autors Diversos, Du politique et du social dans l’avenir de la famille. París. La Documentation Française, 131-139. • Percheron, A. (1991). «Les valeurs familiales». A A. Singly (dir.), Famille, l’état des savoirs. París. Editions de la Découverte, 183-193. • Pérez Díaz, V.; Chuliá, E.; Valiente, C. (2000). La familia española en el año 2000. Innovación y respuesta de las familias a sus condiciones económicas, políticas y culturales. Madrid. Fundación Argentaria. • Serracant, P. (2001). Viure al dia. Condicions d’existència, comportaments i actituds dels joves catalans. Informe sobre la joventut catalana al 2001. Barcelona. Secretaria General de Joventut. Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya. • Zárraga, J. L. (1985). Informe Juventud en España. La inserción de los jóvenes en la sociedad. Madrid. Institut de la Joventut. • Zárraga, J. L. (1988). Informe Juventud en España 1988. Madrid. Institut de la Joventut. Guia d’Allotjaments per a Estudiants La Direcció General de Joventut, dependent de la Conselleria de Presidència i Esports, ha editat recentment dues guies d’informació molt útil per als joves i els seus mediadors. D’una banda s’ha editat la Guia d’Allotjaments per a Estudiants, on els joves en procés d’aprenentatge que han d’estudiar fora del seu lloc de residència, trobaran una completa informació sobre els allotjaments disponibles per tot l’Estat espanyol. Aquesta guia, coordinada per Maria Sunyer Fullana amb la col·laboració de Catalina Salas Fullana i de Biel Sastre Gomila, és única a Espanya, ja que conté informació d’allotjaments per a estudiants de totes les comunitats autònomes. En realitat és la segona vegada que s’edita –la primera edició va ser l’any 1998–, tot i que, com és obvi, se n’han actualitzat i ampliat els continguts. Aquesta pu- p u b l i c a c i o n s Tots els recursos per als joves en dues guies Joan Fàbregues blicació va dirigida als mediadors i per tant es troba als centres d’informació juvenil, instituts, etc. No obstant això, els joves també poden consultar-la íntegrament per Internet a la pàgina web del Govern: http://infojove. caib.es. La seva estructura és molt senzilla i intuïtiva. Així, a la guia, els diferents allotjaments existents es troben separats per comunitats autònomes, i dins d’aquestes, per províncies, amb l’objectiu de facilitar-ne la recerca. Cada comunitat té incorporat un mapa amb les províncies i les pàgines web de les universitats, tant públiques com privades. Dins la fitxa de cada allotjament hi figuren les seves dades i una sèrie d’icones que proporcionen informació sobre les característiques i els serveis que té l’allotjament. El seu disseny té com a objectiu arribar a un major nombre d’usuaris, ja que el significat d’aquestes icones es troba a la introducció de la guia en català, castellà i anglès. Al final de la guia també s’hi han afegit les borses i les empreses d’habitatge per comunitats autònomes. Finalment, a la guia es tenen en compte els tipus d’allotjament als quals pot optar l’estudiant i que són: col·legis majors, residències d’estudiants, empreses d’habitatge per a estudiants, borses d’habitatge t r e s q u a r t s 31
t r e s q u a r t s 32 “Aquestes guies s’han distribuït a centres juvenils i poden ser consultades per Internet ” i el programa “Viure i conviure”. Els col·legis majors estan al servei dels estudiants, i al llarg de tot el curs acadèmic acullen exclusivament universitaris. En canvi, les residències d’estudiants no acullen exclusivament universitaris: poden allotjar-s’hi estudiants d’oposicions, postgrau, màsters, cursos de llarga durada, etc. La gran novetat d’aquests darrers anys són entitats que compren edificis o antics hotels i els habiliten com a residències d’estudiants. També hi ha empreses que gestionen pisos de lloguer ubicats estratègicament a zones de la ciutat a prop de facultats. Es tracta de les empreses d’habitatge per a estudiants. Una altra opció són les borses d’habitatge, les quals ajuden a trobar-ne un que s’adapti a les necessitats del estudiants: llogar un habitatge o una habitació, compartir un pis, etc. Per acabar, hem de parlar del programa "Viure i conviure" (http://www. caixacatalunya.es/viureiconviure). Gràcies a un conveni entre la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya, l’Ajuntament de Palma i la UIB, els estudiants poden compartir habitatge amb persones grans. El programa posa en contacte estudiants que cerquen allotjaments durant el curs acadèmic amb una borsa de gent gran disposada a acollir-los a ca seva a canvi de companyia. Tot això ho trobareu en aquesta útil publicació. Mou-te tot l’any Mou-te tot l’any és una exhaustiva guia de recursos per a joves que té dues parts clarament diferenciades. D’una banda, es troba una guia de recursos per municipis on figura una petita fitxa descriptiva dels diferents recursos de cada poble, com ara les dades de cada ajuntament, els centres i punts d’informació jove i els casals de joves. També hi apareixen unes icones que informen sobre les instal·lacions per a joves de què disposa el municipi, com instal·lacions esportives i de temps lliure, o bé programes culturals, educatius de treball o de temps lliure, entre d’altres. L’altra part de la publicació és una àmplia guia de recursos de temps lliure, totalment actualitzada, on els joves trobaran un ampli ventall d’activitats que es fan a les Illes. Per exemple, hi ha informació de tots els programes de la Direcció General de Joventut, una guia de recursos de transports per a viatgers, allotjaments (albergs, hotels, pensions i hostals), agroturismes i balnearis, instal·lacions a l’aire lliure (càmpings, zones d’acampada), cases de colònies, monestirs, residències de temps lliure, refugis, etc. Tampoc hi falta una part dedicada a l’excursionisme, on el jove podrà trobar informació per caminar pels antics camins tradicionals, recórrer les nostres muntanyes, etc. També pot documentar-se sobre les festes tradicionals de cada municipi, com també sobre els mercats, festivals o concerts, i en definitiva activitats culturals que es fan a les Illes cada any. Igual que l’altra guia, s’ha distribuït a centres juvenils i pot ser consultada per Internet a la pàgina http://infojove.caib.es. La guia ha estat coordinada per Rosa M. Montalbán Gracia, amb la col·laboració de tots els informadors de la Xarxa Infojove. o p i n i ó Reptes de futur de les escoles Mateu Tomàs Humbert Llicenciat en pedagogia i diplomat en magisteri Secretari i cap d’estudis de l’escola de lleure del Centre d’Estudis de l’Esplai C om a persona amb una certa experiència en el món de la formació en el temps lliure, l’autor exposa una sèrie de reptes, alguns d’una categoria més global i d’altres de més concrets i específics, intentant aportar possibles vies per aconseguir-los, o com a mínim, cridar l’atenció per a que siguin tinguts en compte en el futur. Els reptes i les finalitats exposats són molts i variats, amb alguns de propers al món de la utopia. d’educació en el lleure Però aquesta situació demostra la vitalitat i les ganes de canviar cap a la millora del món del temps lliure i, sobretot, de la tasca de les escoles de lleure, dins l’àmbit de l’educació no formal. La interculturalitat, un tema transversal bàsic en la formació dels futurs monitors/es i directors/es de temps lliure S’ha de tenir en compte la importància de l’educació en valors i actituds en la societat actual, i Miquel Àngel Ballester t r e s q u a r t s 33
Page 1 and 2: tresquarts NÚM. 16 · OCTUBRE 2004
Page 3 and 4: t r e s q u a r t s 4 a c t u a l i
Page 5 and 6: t r e s q u a r t s 8 posa una tend
Page 7 and 8: t r e s q u a r t s 12 una explosi
Page 9 and 10: t r e s q u a r t s 16 tural. Això
Page 11 and 12: t r e s q u a r t s 20 a c t u a l
Page 13 and 14: t r e s q u a r t s 24 lítica dels
Page 15: t r e s q u a r t s 28 mostrar la c
Page 19 and 20: t r e s q u a r t s 36 regulen les
Page 21 and 22: t r e s q u a r t s 40 “La famíl
Page 23 and 24: t r e s q u a r t s 44 “El nivell
Page 25 and 26: t r e s q u a r t s 48 els centres
Page 27 and 28: t r e s q u a r t s 52 Camps de vol
Page 29 and 30: t r e s q u a r t s 56 “L’educa
Page 31 and 32: t r e s q u a r t s 60 “Mª Magda
Page 33: http://infojove.caib.es

Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?