Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

t r e s q u a r t s
54
tor. També la petita oronella de
penyal habita aquests ambients.
La importància de La Trapa per
a la conservació dels ocells ha estat
reconeguda amb la seva declaració
com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció
per a les Aus). A més d’un
lloc important per a la nidificació,
és també, per la seva localització,
un indret fonamental per al descans
de les aus migradores. Per aquests
motius el GOB promogué la seva
declaració com a Refugi de Caça i
en fou el primer de les Balears.
Altres grups d’animals més difícils
d’observar també hi són presents:
amfibis com el granot i el calàpet;
rèptils com el dragó i la serp de
garriga; mamífers com el conill, l’eriçó,
el ratolí de rostoll, la rata negra,
el mart, el mostel i la geneta.
La Trapa també té un ric patrimoni
arquitectònic: les cases de
l’antic monestir amb restes d’una
capella, el molí de sang, l’era, rotlles
de sitja i forns de calç. El més espectacular
són els marges, dels més
perfectes de Mallorca, i el sistema
de captació d’aigua, amb tres mines
que constitueixen una autèntica
obra d’art de la pedra en sec. Des
del mirador es pot contemplar una
magnífica vista sobre Cala en Basset
i sa Dragonera, illa emblemàtica
per al moviment ecologista.
Els camps de voluntariat ambiental
El GOB organitza camps de voluntariat
a La Trapa des de 1994.
De llavors ençà s’han realitzat 17
camps, un o dos camps anuals de
forma ininterrompuda, excepte el
1995, en què les inundacions ho
impediren. Tenint en compte els
plantejaments generals, els participants,
els llocs de realització i les
institucions implicades, podem distingir
dues etapes: els camps de treball
inicials i els camps de voluntariat
ambiental dirigits a joves de les
Balears.
Inicialment, els camps de voluntariat
a La Trapa es denominaren
camps de treball, utilitzant la terminologia
habitual i oficial de l’època.
Sota aquest nom comú s’encobria
la manca d’identitat pròpia i
de projecte educatiu definit i diferenciat
del d’altres camps de treball
que s’organitzaven. La identitat ambiental
s’anà construint a poc a poc
a partir de l’experiència.
L’organització dels camps era
compartida amb l’administració
autonòmica, que els subvencionava.
Al llarg d’aquests anys es col·laborà
també amb el Centre d’Estudis
de l’Esplai, incorporant dins l’equip
coordinador personal titulat
per l’escola i educadors en pràctiques.
A més a més de la difusió pròpia,
els camps es donaven a conèixer
al nivell estatal a través de les
oficines de joventut autonòmiques.
L’abast de la difusió afavorí que la
majoria dels participants fossin peninsulars.
“La importància de
La Trapa per a la
conservació dels
ocells ha estat
reconeguda amb la
seva declaració
com a ZEPA”
El primer camp a La Trapa es realitzà
l’abril de 1994 durant les vacances
de pasqua, i tingué una durada
de 7 dies. L’equip d’educadors
estava format majoritàriament per
voluntaris de La Trapa. Els participants
tenien entre 16 i 26 anys, la
meitat eren de Mallorca i la resta,
de la península. Les feines estaven
relacionades amb la recuperació arquitectònica
de les cases. L’estiu de
1996 i de 1997 es desenvoluparen
el segon i el tercer camp. La majoria
dels participants provenien de la
península i eren majors d’edat. Els
camps passaren dels 7 dies inicials
als 15 per homologar-se als altres
camps de l’estat.
Del primer camp al segon i tercer
es produeix un gir obligat en el
tipus de feines que es realitzaren a
causa de l’incendi de 1994, a partir
del qual esdevingué prioritari
desenvolupar feines de recuperació
vegetal de la finca. Els tres primers
camps tenen en comú el seu caràcter
experimental, es provaren models
d’organització, feines i activitats
complementàries, a més s’identificaren
una sèrie de dificultats
que en un futur s’havien de
superar.
El balanç d’aquests anys és irregular.
Entre els aspectes positius
destaquen: la necessitat d’experimentar,
els resultats visibles de les
feines, la convivència i les relacions
personals, l’autoformació i l’aprenentatge
a partir de l’assaig i l’error,
el compromís de l’equip i del GOB
de continuar amb els camps, això
sí, introduint-hi canvis. Quant a les
dificultats, val a dir que la majoria
es derivaren de la cogestió i de l’organització
compartida: el fet de dependre
de decisions externes i de la
burocràcia de l’administració ens
impedí aplicar l’enfocament transversal
del projecte educatiu en alguns
dels aspectes ambientals més
rellevants. Així per exemple, no es
pogué fer una compra ecològica; altres
dificultats tingueren l’origen en
l’escassa sensibilitat ambiental dels
participants i en els autèntics interessos
pels quals s’inscrivien als
camps d’estiu, que eren sobretot
viatjar de forma més econòmica a
Mallorca i fer noves amistats.
La consolidació d’un model propi
La segona i última etapa dels
camps comença a partir de l’estiu
de 1998 i continua vigent a l’actualitat.
La consolidació dels camps és
possible gràcies a la implicació progressiva
del Consell de Mallorca i
de la Caixa d’Estalvis de la Mediterrània
(CAM).
El model és de dos torns anuals,
cadascun dels quals es desenvolupa
a La Trapa i sa Dragonera, d’uns 10
dies de durada, durant els mesos
d’estiu, amb participants exclusivament
de les Illes Balears. El fet que
els camps impliquin traslladar-se de
La Trapa a sa Dragonera equival a
fer dos camps de voluntariat en un,
des del punt de vista de les feines i
de l’organització, però no dels participants,
que continuen essent els
mateixos.
D’altra banda, el fet que els
camps estiguin dirigits a persones
de les Balears de 16 a 26 anys fa
que siguin els més joves els qui s’hi
apuntin. La mitjana d’edat dels participants
se situa entorn dels 17
anys. El perfil majoritàriament adolescent
dels participants s’explica
perquè no existeix una oferta d’ac-
tivitats d’oci a l’estiu suficientment
atractiva i imaginativa per a joves
de la seva edat.
Durant aquesta segona etapa els
camps assoleixen un fort sentit conservacionista
i d’educació ambiental
a través de les feines de millora de
l’entorn. Les feines realitzades durant
aquest període a La Trapa han
estat relacionades amb la recuperació
forestal: tancats experimentals per a
silvicultura, prevenció d’incendis i
pastoreig d’herbívors, manteniment
de reforestacions. També es recuperaren
feines relacionades amb la restauració
d’elements arquitectònics,
com ara la restauració del pedrís del
mirador i de diverses parets de les
cases, o com la neteja i la rehabilitació
de les mines d’aigua.
A sa Dragonera, les feines realitzades
han estat també molt variades:
neteja i manteniment dels camins de
sa Cova del Moro i des Coll Roig,
neteja del litoral, condicionament
d’un punt d’aigua del camí del far de
Llebeig i del mirador de na Miranda,
restauració d’elements etnològics
i arquitectònics (d’un carro agrícola,
de l’aljub de Cala en Cucó i dels antics
assolls), conservació d’un antic
tancat agrícola a l’entorn del port de
Cala Lladó, instal·lació de caixes-niu
per a ocells, seguiment de la lluita
contra la plaga de la processionària
del pi, elaboració d’un observatori
per a ocells, etc.
A més a més de feines de millora
de l’entorn s’han realitzat activitats
complementàries per sensibilitzar
els participants a favor de la conservació
del medi ambient en general.
Seria molt llarg detallar totes les activitats
complementàries que s’han
desenvolupat els horabaixes i els
“La mitjana
d’edat dels
participants se
situa entorn
dels 17 anys”
vespres al llarg d’aquests anys, per
això només enumerem les més significatives
agrupant-les per temes:
activitats relacionades amb l’ornitologia;
sortides i excursions per
l’entorn de La Trapa i sa Dragonera;
tallers i debats sobre medi ambient,
participació, cooperació, salut
i sexualitat, alimentació; i naturalment,
vetllades.
En aquesta etapa es defineix un
model propi de camp de voluntariat
que se sosté sobre quatre pilars
que són: l’equip d’educadors, la
complementarietat entre educació
i gestió, l’ambientalització de la
vida quotidiana i la cuina.
L’equip d’educadors. La majoria
dels membres dels equips que
participen en tasques de coordinació
i monitoratge als camps ja coneixen
el GOB, La Trapa i els
camps de voluntariat, perquè hi
han participat activament; i en la
majoria dels casos han desenvolupat
també activitats d’educació ambiental,
de forma voluntària o remunerada.
Els darrers anys s’ha posat
un èmfasi especial en la formació
ambiental dels equips organitzant
jornades i seminaris interns o
bé afavorint la seva participació en
iniciatives externes.
La feina en equip és bàsica, tant
abans com durant com després dels
t r e s q u a r t s
55