Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

tresquarts
NÚM. 16 · OCTUBRE 2004 · PUBLICACIÓ DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE JOVENTUT - CONSELLERIA DE PRESIDÈNCIA I ESPORTS
REVISTA ESPECIALITZADA EN JOVENTUT I LLEURE
Digues-me què menges...
Pautes alimentàries entre els 11 i els 18 anys
Gravetat zero
Camps de voluntariat ambiental a La Trapa
Joves que militen

58
4
sumari
Digues-me què menges... Pautes
alimentàries entre els 11 i els 18 anys 4
Gravetat zero 10
Observar animalons 13
Barcelona, 8 a 14 d’agost.
Festival Mundial de la Joventut 20
Estratègies dels joves davant
les situacions de necessitat 23
Tots els recursos per
als joves en dues guies 31
Reptes de futur de les
escoles d’educació en el lleure 33
Estudi sobre joves immigrants
universitaris a la CAIB 39
Programa de beques per a estudiants de
l’Amèrica Llatina: Guatemala i el Perú 47
Camps de voluntariat ambiental
a La Trapa. Una experiència
d’ambientalització en el temps lliure 52
Joves que militen 58
tresquarts
10
E
n l’elecció o el rebuig dels aliments intervenen molts de
factors: creences, preferències, actituds, desitjos, expectatives,
temors... El primer article d’aquest nou número de la
tresquarts, «Digues-me què menges... Pautes alimentàries entre els
11 i els 18 anys», recull els resultats d’una investigació sobre els
factors psicològics que determinen el consum alimentari en
aquesta franja d’edat. El seu objectiu: establir els hàbits, les preferències
i l’actitud cap als diversos aliments i categories nutricionals,
i definir els índexs d’orientació nutricional i del que es
coneix com a neofòbia alimentària.
D’altra banda, «Gravetat zero», explica l’experiència de quatre
joves estudiants de física de la UIB que varen ser seleccionats per
l’Agència Espacial Europea (ESA) per realitzar un experiment en
condicions d’ingravidesa. L’experiment es va realitzar a les instal·lacions
aeronàutiques de l’agència europea de Bordeus, fins
on es va desplaçar l’equip de la UIB, un dels trenta seleccionats
per l’ESA entre centenars de peticions arribades des d’universitats
i institucions de recerca de tota Europa.
Aquest estiu passat es va complir el 10è aniversari dels «Camps de
voluntariat ambiental de La Trapa». L’article comparteix l’experiència
acumulada d’aquest període amb l’esperança que sigui útil i que
estimuli la posada en funcionament d’altres iniciatives similars. Els
camps de voluntariat organitzats pel GOB posen un especial accent
en l’educació ambiental relacionada amb la vida quotidiana i amb
les activitats de millora de l’entorn i compten, a més, amb el suport
de diverses administracions i entitats. El seu aniversari pot servir per
reflexionar sobre la finalitat d’aquests camps, les activitats desenvolupades
i l’evolució fins a arribar al model actual.
Els «Joves que militen» són minoria, però trepitgen fort. Els
agraden els mítings, xerrar en públic, se n’entenen de càrrecs i de
política. No qüestionen el sistema, sinó que s’hi mouen com un
peix a l’aigua, i per a ells la democràcia és l’eina bàsica de transformació
social. Hem parlat amb tres joves de Mallorca que militen
a partits polítics per saber per què ho fan i com veuen el
món des de la seva rebel·lió tranquil·la. Els entrevistats parlen
amb passió de la política, i no ho veuen com una opció circumstancial,
sinó de futur.
Revista especialitzada en joventut i lleure. Edició: Direcció General de Joventut. Plaça del Bisbe Berenguer de Palou, 10. 07003 Palma. Telèfon 971 17 74 00
Direcció: Sebastià Marí Equip de redacció: Miquel A. Ballester, Sebastià Bennasar, Lluís Ballester, Joan Fàbregues i Sebastià Marí
Correcció lingüística: Caterina Canyelles Il·lustracions: Pere Joan Fotografia: Irene Peña, UIB, Miquel Àngel Ballester, CJIB, Fòrum Barcelona 2004
(Agustí Argelich, Miquel González), Voluntaris de Mallorca Maquetació: Xisco Alario Coordinació: Mar Andrés i Marga Font
Impressió: Planogràfica Balear, SL Gestió i producció: i nrevés LDipòsit legal: PM-370-1997
TRESQUARTS NO S’IDENTIFICA NECESSÀRIAMENT AMB LES IDEES EXPOSADES EN ELS CONTINGUTS DELS ARTICLES SIGNATS
52
editorial

t r e s q u a r t s
4
a c t u a l i t a t
Digues-me què menges...
Pautes alimentàries entre els 11 i els 18 anys
Jordi Pich, Lluís Ballester, Ramon Canals, Natalie Rigal,
Mònica Thomàs, Greta Giacone i Herminio Domingo*
A
quests són els resultats d’una
investigació sobre els factors
psicològics que determinen el consum
alimentari entre els 11 i els
18 anys. S’ha dut a terme a partir
de l’anàlisi sobre el conjunt de creences,
preferències, actituds, desitjos,
expectatives o temors que intervenen
en l’elecció o el rebuig
dels aliments. L’objectiu és establir
els hàbits, les preferències i l’actitud
cap als diversos aliments i categories
nutricionals, i definir els
índexs d’orientació nutricional i
de neofòbia alimentària.
Per assolir l’objectiu es va realitzar
una enquesta durant el curs
2002-2003 en centres escolars de
les Balears triats a l’atzar del cens
total, mitjançant un mostreig aleatori
estratificat per conglomerats.
Més de 2.000 escolars de Mallorca,
Menorca i Eivissa ompliren el qüestionari
dins l’aula, sota la supervisió
d’un experimentador, el qual, a més
de presentar els diversos apartats de
l’enquesta, responia a les dificultats
dels subjectes. Després de la depuració
de les enquestes, la quantitat
final de la mostra va ser de 1.927.
Problemes nutricionals
L’obesitat. Diversos factors de
tipus socioeconòmic afavoreixen la
instauració d’hàbits alimentaris entre
nins i joves, que propicien el sobrepès.
S’han iniciat ja programes
internacionals encaminats a tractar
l’obesitat infantil i juvenil.
Sobrepès i obesitat
a Espanya. Després
del Regne Unit, Espanya
ocupa ja el segon lloc a
Europa en incidència d’obesitat infantil.
Puig, Benito i Tur (2002) detectaren
sobrepès en adolescents de
les Balears en el 5% dels homes i el
8% de les dones, i obesitat en l’1,5%
* (Pich, Ballester i Domingo pertanyen a la UIB; Canals i Thomàs a la Universitat de Girona; Rigal, a la Universitat de París X - Nanterre;
i Giacone, a la Universitat Autònoma de Barcelona)
Irene Peña
“S’han iniciat
ja programes
internacionals
encaminats a tractar
l’obesitat infantil
i juvenil”
dels homes i el 2,1% de les dones.
Els hàbits alimentaris de més d’un
30% de la dita població tenia, a més,
un risc clar de sobrepès i obesitat.
La dieta de nins i adolescents
espanyols. Pla d’Educació en Alimentació
i Nutrició pel Farmacèutic
(PLENUFAR 2, 1999), estudi
del patró alimentari de 100.000
subjectes de 10 a 12 anys. Resultats:
consum de fruita relativament
baix; el de verdures i ous, inferior
encara; el consum de llegums i peix
és el més allunyat dels valors ideals
(Puig, Benito i Tur, 2001). Amb
445 subjectes de 14 a 18 anys: excessiu
consum d’embotits, carn,
greixos d’addició, snacks, pastisseria
industrial, sucre, dolços, begudes
carbòniques amb sucre i alcohol.
Consum de cereals, ous i llegums
inferior al recomanat. Excessiva
aportació de proteïnes de la carn i
abús de greixos provinents de tot
tipus de pastisseria industrial.
Estudis sobre preferències:Bellisle
et al. (2000). 1.000 subjectes
de 9-11 anys. Estabilitat de la preferència
pels aliments rics en sucre
i/o greix. Ton Nu (1996). 222 subjectes
de 10 a 20 anys. Aliments
preferits: pasta, xocolata, begudes
de cola, patates fregides, gelats, pastissos
i dolços. Aliments rebutjats:
vísceres, endívies, espinacs, col,
peix, begudes alcohòliques, ostres,
formatge, bolets i cafè.
Estudis sobre pensament dietètic:
EUFIC (European Food Information
Council) (1995). Mostra de
1.600 nins de 8 a 15 anys de França,
el Regne unit, Alemanya i Itàlia.
Constància de criteris dietètics bastant
ferms. «Aliment bo per a mi»:
fruita (85%), verdura (82%), llet
(72%). «Aliment dolent per a mi»:
cervesa (78%), dolços (69%), begudes
carbòniques amb sucre (66%).
Estudis sobre actituds relacionades
amb l’alimentació:
Valoració de la primesa. Pla
PLENUFAR: més del 20% dels
nins i les nines espanyols de 10 a 12
anys va manifestar el seu desig d’estar
més prim. Un 14% reconeixia, a
més, que havia iniciat dietes amb
la suposada finalitat d’aprimar-se.
Contento, Michela i Williams
(1995): creixent incidència entre la
població nord-americana d’11 a 18
anys d’una “psicologia de la dieta”.
Preferència cap als aliments de baix
nivell calòric. Actitud molt negativa
cap al greix, el sucre i els hidrats de
carboni.
Neofòbia alimentària.
Pliner i Hobden (1992);
Pliner (1994). La neofòbia
és el rebuig a consumir,
i fins i tot tastar,
qualsevol aliment no familiar.
Activa entre els 4 i
7 anys, declina a partir
dels 10 anys. Queda un
percentatge de subjectes
que conservaran aquest
tret durant tota la vida.
Diverses teories sobre les
seves causes (Rigal 2000).
Hàbits alimentaris
Preguntes sobre la dieta
• Has fet dieta qualque vegada?
Sí/No
• Si has dit que sí, amb quina
freqüència? Molt sovint / De vegades
/ Poques vegades
• Per quina raó has fet dieta?
• Diries que menjar és una
cosa que t’agrada: Molt/Bastant/Poc
• A l’hora de menjar, quanta
gana diries que tens? Molta/ Bastant/Poca
Resultats
• El 24,9% dels subjectes practiquen
dieta o ho han intentat.
• Els homes manifesten més plaer
pel menjar («menjar m’agrada
molt»: homes, 70,2%; dones,
56,7%) i més sensació de gana («a
l’hora de menjar tenc molta
gana»: homes, 67,4%; dones,
51%).
• Les dones que practiquen dieta
gairebé doblen els homes.
• El desig d’aprimar-se és el principal
motiu per a ambdós sexes, i
queda molt en segon terme l’expectativa
de tenir bona salut o
estar en bona forma física.
t r e s q u a r t s
5

t r e s q u a r t s
6
Preguntes sobre el nombre de menjades diàries
• Assenyala les menjades que habitualment fas cada
dia: Berenar matí, dinar migdia, berenar capvespre,
sopar.
Resultats per sexe
Les dones tendeixen més a botar-se alguna de les
quatre menjades (encara que als 13-14 anys es recupera
el berenar del capvespre). En totes les edats es
boten més el berenar del matí les nines que els nins.
Resultats per edat
Preguntes sobre l’hàbit de picar entre
les menjades principals
• Piquen entre les menjades
el 68%.
• No hi ha diferències per sexes
en aquesta conducta, però sí
un increment lleuger amb l’edat
(64,1%, 68, 6%, 70%,
72,9%).
“El desig
d’aprimar-se
és el principal
motiu per a
ambdós sexes”
Observacions rellevants
El tipus d’aliments que els subjectes consumeixen
entre les menjades principals no està condicionat
per l’edat. En tots els grups d’edat, els homes tendeixen
a picar més pastisseria, begudes amb gas i
també lactis.
Pregunta sobre la freqüència setmanal de consum d’aliments habituals
Davant una llista que contenia 43 aliments habituals,
els subjectes havien d’indicar si l’aliment
era consumit de forma diària, més de tres vegades
per setmana, una (o menys) vegada per setmana o
mai.
Resultats
• Per sexes, s’observen diferències significatives en l’abstinència
dels aliments següents (percentatge que responen
«mai»): Vísceres (51,9% homes vs 66% dones),
melmelada (27,6% vs 37%), vi (66,8% vs 82,6%), cervesa
(66,4% vs 84%), conill (25,2% vs 40,6%), xot
(26,8% vs 38,2%), anxoves (39,7% vs 55,6%), salmó
fumat (38% vs 53%).
•Per edats, augmenta progressivament el consum
d’ensalada, carn de porc i bovina, tonyina en llauna
i begudes alcohòliques.
Observacions rellevants
• Més del 20% no menja mai verdura
i el 30% ho fa menys d’una
vegada per setmana.
• Més del 25% mai menja peix i el
40% ho fa menys d’una vegada per
setmana.
• Entre un 15% i un 20% menja
fruita menys d’una vegada per setmana
o mai.
• L’11% no menja mai llet i el 8%
ho fa menys d’una vegada per setmana.
• Les dones tendeixen a abstenir-se
més que els homes de carn i derivats,
peix en conserva de sabor intens
(anxoves, salmó fumat) i vi i
cervesa. Aquests productes (juntament
amb l’ensalada) són més acceptats
pel majors. El vi i la cervesa
no s’introdueixen de manera significativa
fins als 17-18 anys.
Preferències alimentàries
Pregunta sobre les preferències alimentàries
• Davant la llista d’aliments, els subjectes
indicaven si l’aliment els agradava
«molt», «una mica» o «gens».
Resultats i observacions rellevants
• Excepte la sopa, l’ensalada i els
llegums, tots els aliments agraden
més als homes.
• De manera congruent amb la freqüència
de consum declarat, són
més apreciats entre els homes la
carn i els seus derivats (embotits,
vísceres), peix de sabor
intens (salmó fumat,
anxoves), begudes alcohòliques
i també les
begudes amb sucre i gas.
• Per edat, lleugera disminució
de la fruita
anual (pera, poma, etc.)
als 13-14 i de la mantega
als 17-18. De manera
congruent amb l’estimació de consum,
en aquest darrer grup hi apareix
una valoració important del vi
i la cervesa.
• La repugnància per la carn, els llegums
i les vísceres augmenta significativament
amb l’edat, i és
significativament més alta
en les dones en les tres categories.
També senten elles
més aversió pel peix i la llet.
• La mera contemplació
d’aquests aliments produeix
vòmit al 7%. El 42% ignora
el motiu de la seva repugnància,
un 37% l’atribueix al mal
sabor; a l’olor, un 6%; i a l’aspecte
i/o el color, un 5%.
• Encara que hi ha una evident correlació
entre allò que es consumeix
i les preferències (els subjectes tendeixen
lògicament a menjar allò
que els agrada més), es detecta una
important contenció cap al consum
del grup d’aliments que més
agraden (pasta, pizza, patates fregides)
i també en la carn.
“La repugnància
per la carn, els
llegums i les
vísceres augmenta
significativament
amb l’edat”
Orientació nutricional
Determinació de l’índex
d’orientació nutricional
(preferència o freqüència
del consum): orientació
«molt negativa», «bastant
negativa», «bastant
positiva», «molt positiva».
Resultats d’orientació nutricional
en preferència de consum
• La majoria dels subjectes
té una orientació bastant positiva,
la qual cosa su-
Irene Peña
t r e s q u a r t s
7

t r e s q u a r t s
8
posa una tendència a acceptar relativament
bé els aliments més recomanables.
• Les dones tendeixen a preferir amb
més intensitat els grups d’aliments
de més valor nutritiu i rebutjar els de
menor valor.
• El nombre d’homes triplica el de
les dones entre els que manifesten
una orientació «molt negativa».
• Amb l’edat augmenta significativament
la preferència pels aliments
de menys valor nutricional (dolços i
greixos, vi i cervesa).
• El grup de 17-18 anys és el que
demostra una orientació més problemàtica:
més proporció de subjectes
amb orientació «bastant negativa»
i menor proporció amb orientació
«bastant positiva».
Resultats d’orientació nutricional en freqüència
de consum declarat
• Les dones manifesten un consum
significativament més alt d’aliments
de major valor dietètic i menor dels
no recomanables (dolços, greixos,
alcohol).
• La majoria s’orienta per un consum
relativament adequat des d’un
punt de vista dietètic. L’edat només
resulta rellevant pel lleuger incre-
ment de dolços i
greixos als 13-14,
com també de vi i
cervesa als 17-18.
Actitud envers
els aliments
Pregunta per mesurar
l’actitud envers cada
aliment
•Davant la llista d’aliments,
els subjectes
havien d’indicar per
a cada aliment la
seva inclusió en alguna
d’aquestes dues categories:
1. «L’aliment és bo per a mi. En puc
menjar tant com vulgui».
2. «L’aliment és dolent per a mi. N’hauria
de menjar molt poc o gens».
• Determinació de l’actitud davant
els grups d’aliments: «positiva», «relativament
positiva», «negativa».
Resultats
• Diferències d’actitud envers cada
aliment per sexes i edats.
• Millora significativament amb l’edat
i de forma progressiva l’actitud
dietètica envers els següents: sopa,
ensalada, arròs, llenguado, formatge,
iogurt, sucs de fruita, espinacs, coliflor,
mongetes verdes, patates, llegums
(bruscament als 15-16 anys),
vísceres, vi, cervesa, xot, fruita anual
i fruita de temporada (als 15-16).
• Empitjora significativament amb
l’edat i de forma progressiva l’actitud
dietètica cap als següents: pastissos,
gelats, xocolata, pizza, refrescs
amb gas, embotits, pastisseria
industrial, croquetes, patates fregides,
mantega.
Observacions rellevants
• Les dones tenen una actitud marcadament
més contrària a tot tipus
de carn. També cap als aliments
que contenen greixos (mantega) i/o
que es considera popularment «que
engreixen» (melmelada, patates fregides,
fruits secs…) o les begudes
alcohòliques.
• Amb l’edat sembla que disminueix
la confusió «m’agrada: bo per
a mi», per la qual cosa va millorant
l’actitud dels subjectes cap als aliments
menys preferits però popularment
considerats com a saludables:
verdures, fruites, peix, derivats
lactis, cereals, com també
les begudes alcohòliques.
• Paral·lelament empitjora
l’actitud cap als aliments
més associats
amb l’etapa infantil
(pastissos, gelats, pastisseria
industrial) i també
cap als que popularment
es consideren poc
saludables o que engreixen
(begudes amb sucre i gas, fregits,
embotits, pizza, mantega).
Neofòbia alimentària
• Criteri: els subjectes neofòbics
manifestaran un nombre major de
disgusts en les preferències alimentàries
(«l’aliment no m’agrada
gens»), com també un consum menor
de varietat d’aliments («no en
“Els subjectes neofòbics
manifestaran un nombre
major de disgusts en les
preferències alimentàries”
Observacions rellevants
• Les dones consumeixen un nombre
significativament menor d’aliments
i els en desagrada un nombre
significativament superior.
Sembla que presenten, per tant, un
nombre superior de conductes neofòbiques.
• Són molt significatives les diferències
d’actitud cap a totes les
categories d’aliments degudes al
nivell de neofòbia excepte en les
dues categories que contenen els
aliments de major preferència dels
subjectes: pasta, pizza i patates fregides,
com també dolços i greixos.
Amb l’esmentada excepció, els
subjectes més neofòbics mostren
un rebuig molt superior cap a totes
les categories restants.
Conclusions provisionals sobre la neofòbia
• Més enllà de les possibles expectatives
de mal sabor entre els menors
envers els aliments que no
han tastat mai, el temor neofòbic
seria un determinant de moltes de
les actituds negatives («aquest aliment
és dolent per a mi»). També
és possible que la neofòbia incrementi
les expectatives de mal sabor,
i amb això indirectament reforci
l’actitud de rebuig cap a la
majoria dels aliments.
• La neofòbia podria també restar
força a les creences dietètiques populars
(bonesa de les verdures,
fruites, peix, etc.), que sí que incidirien
com a mínim en l’ordre de
les actituds en els subjectes menys
neofòbics («el peix és bo per a mi
encara que no m’agradi…, ni el
tasti mai»).
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
• BELLISLE, F.; ROLLAND-CACHERA, M. F. (2000). «Three consecutive (1993, 19995, 1997) surveys on food intake, nutritional
attitudes and knowledge, and lifestyle in 1000 French children, aged 9-11 years». Journal of Human Nutrition and Dietetics, 13, 101-
111.
• CONTENTO, I.; MICHELA, J.; WILLIAMS, S. (1995). «Adolescent Food Choice Criteria: Role of Whieght and Dieting Status».
Appetite, 25, 51-76.
• EUFIC. European Food Information Council (1995). Children’s view on food and nutrition: A pan-european survey. ISBN 0-000-
02921-1.
• FISCHLER, C.; CHIVA, M. (1986). «Food likes, dislikes and some of their correlates in a sample of french children and young
adults». A J. M. Diehl i C. Leitzmann (eds.), Measurement and determinants of food habits and food preference, pàg. 137-156. Euronut
report 7: The Nederlands Nutrition Foundation, Wageningen.
• FISCHLER, C. (1990). El (h) omnívoro. El gusto, la cocina y el cuerpo. Barcelona: Anagrama.
• LEWIN, K.; DEMBO, T.; FESTINGER, L.; SEARS, P. S. (1944). «Level of aspiration». A L. M. Barker (ed.), Personality and the
behavior disorders, pàg. 333-378. Nova York: Ronald.
• PLENUFAR 2 (1999). «Los escolares conocen mejor los alimentos». Farmacéuticos, desembre 2000, 32-35.
• PLINER, P.; HOBDEN, K. (1992). «Development of a scale to measure the trait of food neophobia in humans». Appetite, 19, 105-
120.
• PLINER, P. (1994). «Development of measures of food neophobia in children». Appetite, 23, 147-163.
• PUIG, M. S.; BENITO, E.; TUR, J. A. (2001). «Evolución del consumo de alimentos en adolescentes mallorquines». Revista Española
de Nutrición Comunitaria, 7 (1-2), 7-17.
• PUIG, M. S.; BENITO, E.; TUR, J. A. (2002). «Obesidad y sobrepeso en adolescentes escolarizados en Palma de Mallorca». Revista
Española de Nutrición Comunitaria, 8 (3-4), 78-89.
• RIGAL, N. (2000). La naissance du goût. París: Noesis.
• TON NU, Ch.; MACLEOD, P.; BARTHELEMY, J. (1996). «Effects of age and gender on adolescents’ food habits and preferences».
Food Quality and Preference, 7 (3-4), 251-262.
• WARDLE, J.; MARSLAND, L.; SHEIKH, Y.; QUINN, M.; FEDEROFF, I.; ODGEN, J. (1992). «Eating style and eating behaviour
in adolescents». Appetite, 18, 167-183.
• WHO. World Health organization (1998). Obesity: preventing and managing the global epidemic. Report of a WHO Consultation
on Obesity. Ginebra, 3-5 June 1997 (WHO/ NUT/ NCD/ 98.1).
menj mai»). t
Irene Peña
r e s q u a r t s
9

t r e s q u a r t s
10
Els estudiants Maria Tous, Carles
Bona, Víctor Huarcaya i Nico
Piro realitzaren aquest estiu tota
una sèrie de vols parabòlics, acció
que forma part d’un experiment en
el camp de la física de fluids: la visualització
de la inestabilitat de
Richtmyer-Meshkov. Aquesta
inestabilitat es produeix quan una
ona de xoc incideix sobre la superfície
de separació entre dos fluids
de diferents densitats. Com que els
efectes de la gravetat tendeixen a
estabilitzar els fluids, és necessari
realitzar l’experiment en condicions
d’ingravidesa.
e x p e r i è n c i a
Gravetat zero
Joan Fàbregues
Notothom té l’oportunitat d’emular els astronautes i realitzar voltes a l’aire sense sentir
el pes de la gravetat que sentim la resta de mortals. Quatre joves mallorquins, estudiants
de física de la Universitat de les Illes Balears, UIB, foren seleccionats per l’Agència
Espacial Europea, ESA, per dur a terme un experiment en condicions d’ingravidesa que es
va realitzar a Bordeus, a les instal·lacions aeronàutiques de l’agència europea.
L’equip de la UIB va ser un dels
trenta seleccionats per l’ESA entre
centenars de peticions arribades des
de les universitats i institucions de
recerca de tota Europa. Cada grup
“L’acció forma
part d’un experiment
en el camp de la física
de fluids”
d’estudiants que optava als vols de
l’ESA va haver de nomenar un tutor
o professor que es fes càrrec de
la supervisió de l’experiment. En el
cas dels estudiants de la UIB, el
professor va ser el doctor Sebastià
Montserrat. En la preparació dels
experiments, els alumnes comptaren,
a més, amb l’ajut del tècnic de
laboratori José Luis Puerto.
Comença el vol parabòlic
UIB
En el vol parabòlic l’avió se situa
en una trajectòria que proporciona
l’anomenat free-fall, és a dir, la in-
“Es tractava de
visualitzar la
inestabilitat dels
fluids incompressibles
en la microgravetat”
gravidesa. La sensació de gravetat
zero experimentada en aquest tipus
de vol és exactament la mateixa que
experimenten els astronautes en
missions orbitals. Cada maniobra
de l’aeronau comença amb una ascensió
amb un angle de 45 graus
respecte a l’horitzontal.
En aquests moments els tripulants
experimenten gairebé el doble
de gravetat (1,8 g), i per tant els
seus cossos també pesen el doble i
han de suportar una forta pressió.
“Aquesta sensació –ens explica l’estudiant
Carles Bona–, a més d’un li
va provocar mareigs”.
No obstant això, aquesta fase de
l’experiment de pesar el doble és imprescindible
per aconseguir després
l’efecte contrari: la ingravidesa. “De
fet, quan l’avió arriba a una certa altitud,
s’aturen els motors i segueix
una trajectòria en paràbola. És en
aquests moments i durant vint segons
quan els tripulants experimenten
gravetat zero", diu Bona.
Per a cada prova es realitzaren
dos vols de tres hores, en els quals
un avió de l’ESA executava trenta
paràboles. En cadascuna d’aquestes,
la tripulació experimentava
trenta segons d’ingravidesa.
La finalitat d’aquesta experiència
era visualitzar la inestabilitat
UIB
dels fluids incompressibles en la
microgravetat. Durant el vol parabòlic
l’avió se situa en una trajectòria
que proporciona caiguda
lliure (ingravidesa). En aquest
punt, els estudiants varen deixar
caure un dipòsit ple d’oli de silicona
i aigua per veure quin era el grau
d’inestabilitat Richtmyer-Meshkov.
Segons l’estudiant Víctor Huarcaya,
aquest viatge "ha estat una
oportunitat única per poder analit-
zar el procés complet de la inestabilitat",
ja que per primera vegada un
experiment d’aquestes característiques
s’ha pogut dur a terme en condicions
de gravetat zero.
Fusió nuclear i astrofísica,
aplicacions de l’experiment
La inestabilitat de Richtmyer-
Meshkov és molt important en
camps com l’astrofísica, quan en
t r e s q u a r t s
11

t r e s q u a r t s
12
una explosió d’una supernova l’ona
de xoc produïda travessa la interfície
entre l’hidrogen i l’heli a
l’estel. També és un dels problemes
que actualment limiten la
possibilitat d’avançar en el procés
de la fusió nuclear, i és essencial
en l’estudi dels raigs de gas a altes
temperatures.
Aquests tipus d’experiments
com els que han realitzat els joves
universitaris poden avançar en
aquest camp, ja que com més es conegui
la inestabilitat de Richtmyer-
Meshkov, més rendiment es podrà
obtenir en l’aprofitament de l’energia
nuclear i més coneixements es
tindran sobre astrofísica.
De fet, l’experiment que els estudiants
feren en cada una de les
trajectòries parabòliques consistia a
disposar de dos fluids, un d’aigua i
un d’oli (dos líquids en aquest cas)
en un tanc. Els dos líquids tenen
distintes densitats, per la qual cosa
un se situà sempre davall de l’altre
(com passa amb l’aigua i l’oli) sense
mesclar-se. Entre els dos líquids
es produeix una interfície en la qual
UIB
els líquids es toquen, però mai no
es mesclen. En canvi, durant la ingravidesa
es pot visualitzar la inestabilitat
de Richtmyer-
Meshkov: en la interfície
dels dos líquids
compareixen petites
ones i es produeixen petites
inclusions –no
mescles– d’un líquid en
l’altre, de manera que
s’originen figures que
segueixen uns certs patrons.
Aquests patrons
són precisament el que s’ha d’observar
en aquest experiment. Quan
es produeixen aquestes “invasions”
d’un líquid en l’altre són enregistrades
per una videocàmera. L’objectiu
posterior és analitzar les
imatges, definir els patrons d’inestabilitat
i, potser, elaborar-ne un
model numèric, computacional.
Per realitzar aquest difícil experiment,
els joves universitaris havien
de tenir unes condicions físiques
satisfactòries. Per aquest motiu
hagueren de passar per una sèrie
de proves que es realitzaren a
Barcelona.
Una experiència molt positiva
L’estudiant Carles Bona ha valorat
de forma molt positiva
aquest experiment i la satisfacció
que produeix haver estat seleccionat
entre molts d’altres projectes
per participar en aquest vol parabòlic.
“L’experiència ha estat increïble.
No només és tot un esdeveniment
notar que les cames
se’ns aixequen durant el període
d’ingravidesa i no ser conscients
realment d’on tenim la resta del
nostre cos. També és tota una experiència,
i no gaire agradable,
notar que pesam el doble, sentirte
aixafat i veure que quasi no
pots caminar. Experimentes les
dues coses en poc temps de di-
“Per primera vegada un experiment
d’aquestes característiques
s’ha pogut dur a terme en
condicions de gravetat zero”
ferència”. En Bona afirma que el
que més s’aproxima a un estat
d’ingravidesa “és quan busseges
dins la mar o colques en una
atracció de fira, tot i que no es
exactament igual perquè durant la
ingravidesa no peses ni el que pesa
una ploma”.
A la convocatòria de 2004 foren
seleccionats, a més del grup balear,
quatre equips espanyols i un de
francoespanyol. La presència de les
universitats de l’Estat espanyol ha
estat la més nombrosa, amb un total
de sis equips.
Miquel Àngel Ballester
Trobareu descrites activitats senzilles
sobre els animalons agrupades
entorn d’una activitat central, l’observació
d’animalons en el seu
medi. Les activitats descrites estan
dirigides a infants de 3 a 7 anys, i
han estat experimentades amb èxit
pel Servei d’Educació Ambiental
del GOB. També podreu satisfer la
vostra curiositat amb algunes dades
sorprenents.
Què entenem per animalons?
Amb la paraula “animalons” ens
referim al conjunt d’animals coneguts
com a invertebrats, especialment
als insectes. Els invertebrats
r e c u r s o s
Observar animalons
Miquel Àngel Ballester
O
bservar els animals més petits en el seu entorn és una proposta educativa dirigida
a persones interessades en l’educació ambiental dels infants. Al principi trobareu
una introducció molt bàsica sobre què són els insectes i una reflexió sobre els tòpics
més comuns, que conclou amb la proposta d’anomenar animalons als insectes amb la
idea de començar a canviar la imatge negativa amb què són percebuts.
es diferencien de la resta d’animals
pel fet de no tenir vèrtebres (ossos).
En general, són animals de cos
blan, sense esquelet intern, però
amb esquelet extern (exoesquelet)
format per una substància anomenada
quitina.
Els insectes es diferencien dels altres
invertebrats pel fet de tenir un
cos dividit en tres parts: cap, tòrax i
abdomen; tenen sis potes i la majoria
són alats, ovípars i realitzen la
metamorfosi, és a dir, assoleixen l’etapa
adulta amb canvis importants
en el seu aspecte i en la seva constitució.
Segons aquesta definició, les
aranyes no són insectes, però sí són
invertebrats; en canvi, les abelles,
els escarabats i les papallones són
insectes i invertebrats. De cada
deu invertebrats, nou són in-
sectes. I de cada deu insectes, set
són escarabats. I
Els insectes han desenvolupat un
conjunt molt divers d’estratègies de
defensa: n’hi ha que ponen molts
d’ous, i això garanteix la supervivència
d’almanco uns quants individus;
d’altres han desenvolupat l’estratègia
del mimetisme (imiten la forma
o els colors d’altres insectes “perillosos”);
n’hi ha que són tòxics quan
són ingerits; n’hi ha d’altres que tenen
pèls urticants o que expulsen
substàncies pudents o amb mal gust;
també n’hi ha que es defensen picant
o fent-se el mort; i n’hi ha que
es defensen vivint en grup. La majoria,
però, quan se senten amenaçats,
fugen d’una o altra manera: saltant,
volant, nadant, botant...
Gràcies a la seva mida, facilitat
reproductiva i l’abundància i diversitat
d’espècies, han assolit l’èxit
evolutiu, han sobreviscut a les successives
extincions i han colonitzat
pràcticament tot el planeta, excepte
els pols i els oceans.
t r e s q u a r t s
13

t r e s q u a r t s
14
“Els insectes es diferencien dels altres
invertebrats pel fet de tenir un cos dividit
en tres parts: cap, tòrax i abdomen; tenen
sis potes i la majoria són alats”
Els nostres amics els animalons
Curiosament, els insectes i la resta
d’invertebrats són els grans desconeguts
del regne animal, malgrat
que són el grup més abundant en
nombre d’espècies i d’individus (set
de cada deu éssers vius que habiten
la Terra són insectes). D’invertebrats
es calcula que n’hi ha al món
més de 33 milions, dels quals els
científics n’han identificat poc més
d’un milió II .
Coneixem més els perjudicis dels
animalons que els seus beneficis: els
efectes desastrosos de les plagues
com la cuca del pi i l’escarabat barrinador
sobre els pinars; els efectes
negatius dels pulgons i dels llagosts
sobre els cultius; les malalties que
transmeten els moscards; els riscos
per a la nostra salut dels paràsits
com ara les paparres i les puces; les
molestes picades d’abelles i vespes…
Però desconeixem els beneficis
dels poriols i d’altres animalons
que s’alimenten d’alguns invertebrats
que són plagues per a l’agricultura
i la jardineria; els beneficis
dels cucs de terra, que oxigenen la
terra, els dels escarabats merders,
que s’alimenten de residus orgànics
i tanquen el cicle de la matèria...
La veritat és que la majoria dels
animalons que piquen, com les
abelles i les vespes,
ho fan per
defensar-se i, per
tant, si no les molestam
serà molt
més difícil que
ens facin mal. No
és el cas dels moscards
femelles,
que ens piquen
per alimentar-se
de la nostra sang, o dels paràsits
polls i puces. Les picades dels
moscards es poden prevenir amb
repel·lents naturals com l’alfabreguera;
per evitar les molestes picades
de puces i polls pot ajudar-nos
una bona higiene personal. Les
aranyes de les Balears, per la seva
banda, no poden travessar-nos la
pell amb les mandíbules, i per tant
no ens poden injectar gens de
verí.
En general, els animalons proporcionen
més beneficis que perjudicis:
• Són una font importantíssima
d’aliment per a altres animals,
principalment vertebrats.
• Són fonamentals per a la formació
del sòl i per mantenir-ne la
fertilitat.
• Contribueixen a la reproducció
de les plantes a través de la
pol·linització i la dispersió de
llavors.
• Són els femeters de la naturalesa:
s’encarreguen de la neteja i eliminació
de residus alimentantse
de les restes de la matèria
orgànica; d’aquesta manera garanteixen
la continuació del cicle
de la matèria.
• Ens proporcionen aliment, com
la mel.
• Són necessaris per protegir els
cultius.
• Constitueixen
una
valuosa
ajuda per a
la medicina i
la indústria.
Són bons indicadors
de la
qualitat ambiental,
ja que són
molt sensibles
als petits canvis
en el medi.
Probablement,
la raó més
important per respectar-los és ètica
i té relació amb el dret que tenen
a existir, com qualsevol altra
forma de vida, pel simple fet de ser
vius i de ser fruit d’una llarga evolució
biològica. A aquest argument
moral se n’hauria d’afegir un altre
de caire ecològic, i és que sense l’existència
dels milions d’invertebrats,
moltes altres formes de vida
no podrien sobreviure; de fet, la
vida se sosté sobre la seva diversitat
en una interdependència que, a vegades,
no comprenem totalment i
que continua sorprenent-nos. Però
està científicament demostrat que
tant els animalons com les altres
espècies vivents són absolutament
imprescindibles.
Els animalons no són bestioles!
En general, la percepció social
sobre els insectes no és gaire
bona. La simple visió de determinats
insectes (escarabats, pregadéus...)
provoca repugnància i ganes
de trepitjar-los i matar-los. En
alguns casos, la seva semblança
“monstruosa” no els ajuda a ser
respectats.
Miquel Àngel Ballester
La visió negativa sobre els invertebrats
es manifesta en el llenguatge,
concretament en l’ús massiu de la
paraula bestiola. Són “bestioles” els
moscards, les paparres, els polls o les
puces, és a dir, els animalons que ens
causen algun tipus de perjudici. La
paraula bestiola ha ampliat el camp
semàntic i avui també s’usa per referir-se
als intervebrats, que tot i que
no ens causen cap perjudici, ens provoquen
oi o repugnància. Així, són
bestioles també els escarabats i les
aranyes. Bestiola ha acabat essent
sinònim d’invertebrat, de manera
que, per extensió, qualsevol animaló
esdevé popularment una bestiola.
Excepcionalment, hi ha invertebrats
que s’escapen a aquesta denominació
despectiva, com les papallones,
tal vegada per la seva bellesa
de colors, i també les marietes, potser
pel seu aspecte simpàtic.
Personalment, m’estimaria més
Miquel Àngel Ballester
anomenar-los animalons.
Animaló fa referència
a la mida petita
dels invertebrats
en relació amb d’altres
animals. Es tracta
d’un diminutiu que
sobretot pretén comunicar
una actitud afectuosa,
amable i respectuosa.
Si observam una mica més els
animalons, segurament ens meravellarem
contemplant la bellesa i la
perfecció de les seves obres (teranyines,
abellers o formiguers), la complexitat
de les formes d’organització
que desenvolupen les comunitats de
formigues i d’abelles, i ens sorprendran
els seus comportaments. L’observació,
juntament amb un sentiment
d’admiració, ens ajudaran a
respectar la seva pròpia existència i
ens serà més senzill mudar el parlar.
Observem els animalons. Pot ser el
principi d’un gran canvi.
“Sense l’existència dels milions
d’invertebrats, moltes altres formes
de vida no podrien sobreviure”
Sortides d’observació i altres activitats
sobre animalons
Quan? Les millors èpoques per
trobar animalons són la primavera i
la tardor. Durant l’estiu i l’hivern
aturen la seva activitat, encara que
hi ha excepcions: hi ha animalons
típicament estivals, com ara les xigales,
i animalons que romanen actius
durant tot l’any, com ara les
formigues, les mosques i els peixets
de plata.
On? Els animalons habiten tots
els ecosistemes, en trobam a qualsevol
ambient, sigui urbà, rural o na-
t r e s q u a r t s
15

t r e s q u a r t s
16
tural. Això fa que siguin bons de
localitzar i d’observar. Molts viuen
a les cases: al seu interior hi podem
trobar peixets de plata, corcs, someretes
del Bon Jesús, mosques...
Als espais exteriors (terrassa, jardí o
pati) en trobarem d’altres de voladors
que estan de pas. També habiten
a microambients com ara davall
la fullaraca d’un bosc, a les fulles
i l’escorça dels arbres, als troncs
dels arbres caiguts, devora els excrements
d’animals, davall les pedres,
als bassiots i petites basses, als
troncs dels arbres morts, a qualsevol
planta florida, davall les fulles, a les
parets de les construccions, a les finestres,
devora restes d’aliments, a
dins els fanals i devora els llums...
És imprescindible preparar la
sortida. Les activitats prèvies tenen
el sentit de conèixer què són els animalons,
distingir-los d’altres animals,
saber quins es podran observar
més fàcilment i on, establir pautes
d’observació, aprendre la utilitat
i l’ús del quadern de camp, lupes i
altres instruments d’observació i
d’identificació.
El joc d’animal-animaló. Per diferenciar
els animalons dels animals
es pot fer un joc senzill que consisteix
a fer un gest acompanyat d’un
so onomatopeic quan anomenem
un animal, i a fer-ne un altre de diferent
quan diem el nom d’un animaló.
Així per exemple, si diem
cavall, ca o qualsevol altre
animal, els infants
poden fer un arc a
l’aire amb els braços
estirats alhora que
pronuncien el so
“uuuuaaaaaaa” de
forma greu; si, en
canvi, diem papallo-
Miquel Àngel Ballester
na, borino, papanovia, xinxa o qualsevol
altre animaló, poden fer la pinsa
amb dos dits alhora que pronuncien
el so “piiiiiiiiiiin” de forma aguda.
El so greu representa un animal
gran, mentre que el so agut, en canvi,
pot representar millor un animal
petit. Podem repetir que els animals
són grossos i tenen ossos (fent el gest
de colpejar-nos a qualsevol part dura
amb el puny), i que els animalons
són petits i no en tenen. Una vegada
establerta la dinàmica del joc, podem
jugar a embullar-los i així comprovar
el grau de comprensió, fent el
gest o el so equivocats o ambdós.
Fent d’animalons amb la boca.
Es pot fer un altre joc de sons per introduir
noms d’alguns animalons
que consisteix a assignar un so onomatopeic
particular a cada animaló.
Per exemple, un llagost estaria representat
pel so “booooiiiiing”, i un
moscard pel so “tsssssssiiiiiiiiii”. Si hi
jugam per primera vegada convé
triar un nombre reduït d’animalons
(no més de sis). Una vegada que estam
segurs que els infants saben reproduir
les onomatopeies, diem el
nom d’un animaló i ells han de fer el
so acordat, llavors podem contar
una història i demanar-los que cada
vegada que sentin el nom d’un animaló
facin el so que el representa.
Convé que la història tracti dels animalons
seleccionats i conti característiques
i fets que els identifiquin.
“Els animalons
habiten tots els
ecosistemes, en
trobam a qualsevol
ambient, sigui urbà,
rural o natural”
Jugant amb animalons de
mentides. Una altra activitat que
pot servir per identificar els animalons
més comuns consisteix a trobar
els animalons d’un camp que
hi ha dibuixats a un full, però d’una
forma diferent a l’habitual, fent
un joc. Per poder-hi jugar, primer
hauran d’observar molt bé el dibuix,
després tancaran els ulls (el
factor sorpresa és molt important) i
treurem un dels animalons de
goma que tendrem amagats i que
apareixen al dibuix, el dipositarem
davant un dels infants i els demanarem
que obrin els ulls. Segurament,
qui té l’animaló a devora es
posarà a cridar d’emoció i la resta
d’infants el seguiran (és bo que deixem
que s’expressin). A continuació,
hem de passejar l’animaló perquè
tothom el pugui acaronar i perdin
la por. Llavors
els demanarem
que el cerquin al
dibuix. I farem
el mateix amb
els altres animalons.Convé
que exempli-
fiquem la manera de tractar els animalons
perquè ells després ho puguin
fer amb la mateixa delicadesa i
suavitat quan els tenguin a les
mans. Se’n poden fer algunes variants:
per exemple, podem fer que
sigui un dels infants qui faci sortir
l’animaló de mentides d’una bossa
mentre la resta roman amb els ulls
tancats; podem moure l’animaló
com es mouria realment; podem
introduir animalons que no hi ha al
dibuix... Per accentuar l’actitud de
respecte que han de tenir amb els
animalons podem fer que, si algú
l’agafa o se’l lleva de damunt de
males maneres, l’animaló fugi i s’amagui,
d’aquesta manera podrem
fer-los reflexionar sobre els comportaments
a seguir. És una activitat
que té molt bona acollida i acceptació.
Fent d’animalons amb les
mans. També es pot fer un joc sobre
la forma de desplaçar-se dels
animalons, de manera que quan
diguem el nom d’un animaló, els
infants hagin d’imitar el gest establert
que el representa. Podem introduir
el joc dient que hi ha animalons
que s’arrosseguen, n’hi ha
que boten, d’altres que caminen,
volen, neden. Tots els desplaçaments
es poden representar amb
moviments de les mans: un animaló
que s’arrossega pot representar-se
amb un dit que es desplaça
per sobre el palmell de l’altra mà;
un animaló que vola es pot representar
amb dos dits tancats fent la
pinsa i simulant el vol amb la mà;
un que bota pot representar-se
amb un dit que bota sobre el palmell
obert de l’altra mà; un que
neda es pot imitar fent que les
dues mans es moguin fent braçades,
etc.
Fent d’animalons amb els cossos.
El propi cos pot ser un recurs
vàlid per imitar els comportaments
d’alguns animalons. Podem
imitar un centcames o un cuc
arrossegant-nos per terra; podem
imitar els bots dels llagosts botant
amb els peus junts; podem imitar
una formiga caminant de puntetes
i en silenci; podem imitar un moscard
quan pica fent d’agulló amb
els dits de les mans... Aquests moviments
poden convertir-se en jocs
més elaborats i dinàmics. Així per
exemple, podem jugar a fer de
cucs: primer haurem de crear el
cuc, això es pot fer situant els infants
en fila units i agafats amb les
mans a la panxa del company de
davant; l’objectiu del joc serà que
el cap del cuc s’agafi la cua sense
que se rompi la fila. Es pot jugar
també amb diversos cucs o files
d’infants, en aquest cas es pot jugar
a aconseguir formar un sol cuc,
fent que els caps dels cucs encalcin
els culs dels altres, i fent que els
cucs s’ajuntin quan el cap d’un cuc
agafi el cul d’un altre. També podem
jugar a fer corregudes de llagost
establint que els infants han
de recórrer una distància pegant
bots amb les cames juntes, jugar a
fer carreres de formigues corrent
de puntetes, o jugar a fugir corrents
de moscards que ens volen picar i
que, si ho fan, ens paralitzen i ens
impedeixen continuar jugant.
Com observar-los? Podem treballar
els comportaments més adequats
a l’hora d’observar-los a través
de dibuixos on apareixen infants
en distintes situacions d’observació
(un infant amb una lupa
observant un formiguer, un infant
assegut damunt un tronc observant
una teranyina, un infant age-
nollat aixecant una pedra, o un infant
amb el dit estirat en el qual
s’ha posat una papallona...). Per
incidir en quins són els comportaments
correctes es poden fer preguntes
relacionades amb els dibuixos
descrits, com per exemple: Els
infants dels dibuixos agafen els
animalons amb les mans? L’infant
que observa la teranyina la fa malbé
amb els dits? L’infant que té
una papallona als dits l’intenta
agafar o l’observa sense moure’s?
Per acabar, convé comprovar que
ho han entès, demanant-los que
representin les accions dibuixades.
En acabar l’activitat els infants
han de tenir molt clar que no poden
agafar els animalons amb les
mans ni amb cap altre mitjà, perquè
els poden ferir o fins i tot matar
fàcilment, perquè són molt fràgils;
que tampoc els poden ficar
dins un pot de vidre o un altre tipus
d’envàs perquè poden provocar-los
la mort, i a més els treuen
del seu medi natural; que tampoc
poden adquirir terraris perquè requereixen
un manteniment que
moltes vegades no es fa amb la periodicitat
i la cura necessàries.
Fabricant un quadern de camp.
Els infants poden fabricar-se un quadern
de camp doblegant fulls per la
meitat i grapant-los. La funció d’aquests
quaderns és dibuixar els ani-
“El propi cos pot
ser un recurs vàlid
per imitar els
comportaments
d’alguns animalons”
t r e s q u a r t s
17

t r e s q u a r t s
18
“Els infants han de tenir molt clar que
no poden agafar els animalons amb les
mans ni amb cap altre mitjà, perquè
els poden ferir o fins i tot matar ”
malons observats i fer anotacions o
comentaris. Convé escriure a llapis i
dur goma d’esborrar. El paper convé
que sigui reciclat i reutilitzat. El primer
que han d’escriure a la portada
és el seu nom. Abans de cada sortida
es pot dibuixar quin temps fa, la
data i l’hora en què es fa la sortida,
etc., d’aquesta manera es podran
comparar els resultats amb altres sortides
realitzades a altres èpoques de
l’any. Es pot incorporar al quadern
una làmina amb dibuixos dels animalons
més comuns perquè encerclin
els que observin.
Els ullots. Apropar-nos al món
dels animalons implica realitzar un
esforç per veure un món diminut,
quasi invisible, però afortunadament
disposam d’un instrument únic que
ens ajuda a augmentar la mida de
les coses: ens referim a les lupes, o
com m’agrada dir-ne, els “ullots”,
perquè entre d’altres coses, també
fan els ulls grossos. Hem d’ensenyar
els infants a manejar-les correctament
i sobretot a compartir-les. Un
error freqüent que cal prevenir i corregir
des del principi és mirar amb
la lupa massa allunyada de l’objecte.
Durant la sortida, una vegada
observats de ben a prop amb les lupes,
poden dibuixar els animalons
al quadern de camp i posar els seus
noms a devora; en cas que no els
coneguin pel seu nom, poden es-
criure un nom inventat
que tengui alguna relació
amb el seu aspecte
(colors, forma, grandària,
comportament),
que tendrà un caràcter
provisional fins que a la
tornada es posin en
comú i s’aclareixi quins
animalons són. Una altra
opció seria identificar-los consultant
guies de camp a mesura que
els infants els van trobant. Enmig
d’observacions podem intercalar-hi
alguns dels jocs ja comentats.
Toc-toc, es pot passar? És molt
didàctic i divertit fer veure que les
pedres són les portes de les cases
dels animalons i que, si aixecam
una pedra per observar-los, primer
hem de demanar-los permís per entrar,
hem de tocar i dir: “toc-toc, es
pot passar?”, i si contesten que sí
–nosaltres mateixos canviant la
veu–, una vegada que tenim el seu
permís, podem obrir i observar-hi, i
en acabar hem de deixar ca seva
tancada i sense pegar cap portada,
és a dir, hem de dipositar la pedra
exactament on era, lentament, per
no fer mal als animalons. Això convé
repetir-ho cada vegada que aixequen
una pedra.
Després, convé posar en comú
les espècies observades i ampliar-les
amb d’altres de noves a través de
diverses tècniques (jocs, endevinalles,
cançons, dibuixos, tallers,
pel·lícules i noves recerques).
Animalons a l’esquena. Podem
fer un joc de relaxació per recordar
els animalons observats. El joc consisteix
a provar d’endevinar, mitjançant
el tacte, de quin animaló es
tracta. S’hi juga de la següent ma-
nera: un infant s’asseu amb els ulls
clucs enmig d’un cercle format per
la resta d’infants. Els infants del
cercle pensen en veu baixa el nom
d’un animaló que han vist i com es
mou, llavors un d’ells surt i s’asseu a
darrera el del mig, de manera que
pugui moure les mans per la seva
esquena imitant els moviments de
l’animaló que ha triat; l’infant d’enmig
té tres oportunitats per endevinar
de quin animaló es tracta, si no
l’encerta, continua enmig, i si l’encerta,
para un altre. Si ja coneixen
el joc, hi poden jugar per parelles.
Endevinalles. També podem jugar
a endevinar els animalons que
han vist amb jocs de paraules, per
exemple, amb endevinalles que
tractin sobre insectes:
Sobre el mosquit:
“Contra els que volen artistes,
però els voldrien de franc,
fet el meu poquet de música
prenc una gota de sang”.
Sobre el cuc de seda:
“Fils que feia per a un niu,
me’ls agafen i els treballen;
i acabat, us en vestiu”.
Sobre la cigala:
“Diu la dona al marit:
– Voldria fer migdiada,
i no puc, amb el teu crit”.
Sobre l’abella:
“Treballadora fidel,
amb el que trobo a les flors,
faig parets de mel”.
Cançons. Podem fer un recull de
cançons que fan referència a animalons,
elaborar-ne un cançoner, cantar
cançons i parlar llavors sobre el
que ens diuen. N’hi ha dues de molt
conegudes: “Caragol treu banya” i
“Una mosca volava per la llum...”
Dibuixos. Els infants poden
pintar els dibuixos que han fet al
quadern de camp o bé làmines amb
dibuixos ja fets.
Tallers.També poden fer animalons
de jugueta amb restes d’envasos
que llavors es poden utilitzar com a
titelles per representar contes i històries.
Un altre taller consistiria a fer
fresses amb material de rebuig. D’aquesta
manera es conjuga un taller
de manualitats amb la reutilització
de residus i fan activitats doblement
respectuoses amb l’entorn.
Pel·lícules. Podem veure pel·lícules
i documentals sobre animalons.
Les pel·lícules tenen alguns avantatges
respecte de l’observació directa:
Ho sabíeu?
permeten que vegin detalls invisibles
a simple vista perquè són massa petits,
permeten contemplar escenes
que ocorren a llocs inaccessibles (dins
la terra o dalt d’un arbre) i presenciar
comportaments difícils d’observar. És
important ressenyar que es tracta d’una
activitat complementària que no
substitueix l’observació de camp. A
causa de la durada de les pel·lícules i
el seu caràcter documental, aconsellam
veure’n escenes curtes de 5 minuts.
Proposam que es vegin en companyia,
que es comentin les escenes i
implicar els infants en la pel·lícula,
fent-los participar activament, demanant-los,
per exemple, que es moguin
com ho fan els animalons que veuen,
que contestin preguntes d’observació
sobre els animalons que hi apareixen,
sobre els seus colors, el nombre de
potes o la seva forma. Podem fer les
preguntes de percepció aturant la
• Una idea de la quantitat d’insectes que habiten la Terra la dóna el fet
que hi ha 200 milions d’insectes per cada ésser humà.
• Quan l’abella introdueix el seu fibló en la pell mor perquè no el pot
treure per la forma espinosa de l’arpó: quan l’intenta retirar queda incrustat
dins la pell juntament amb una gran part del seu aparell digestiu.
• Per aconseguir 1 quilo de mel, les abelles fan uns 65.000 viatges i visiten
uns 64 milions de flors. IV
• El verí de les abelles s’utilitza per combatre el reumatisme i és un tònic
excel·lent per al cor. V
• Les abelles i les vespes bateguen les ales entre 100 i 300 vegades per segon.
VI
• Els músculs dels llagosts produeixen una força 17 vegades superior al
seu pes. VII
• Els cavallets del dimoni poden volar a velocitats superiors als 30 quilòmetres
per hora. VIII
• El cavall de serp rep també el nom de pregadéu per la postura que habitualment
adopta, semblant a la d’una persona quan resa.
• El cavall de serp femella decapita el mascle durant la còpula per ajudar
que ejaculi i posteriorment el devora.
• Les papallones es diferencien de la resta d’insectes en el fet que tenen el
cos i les ales cobertes per multitud de petites escates que formen dibuixos
i colors característics. IX
• La processionària del pi té prop de 6.000 pèls urticants que la protegeixen
dels depredadors. X
imatge o deixant-la en pausa, depenent
de si volem que exercitin la vista
o la memòria visual.
Recomanam especialment veure
la pel·lícula Microcosmos. Es tracta
d’un documental que explora els
mons que habiten els animalons
d’un prat durant tot un dia i una nit
d’estiu. Aquest període de temps
equival a una estació sencera en l’existència
d’un insecte, que es calcula
en setmanes. El seu principal interès
és que adopta el punt de vista dels
insectes, des del qual una gota d’aigua
es converteix en una pedrada o
una herba és un gratacel; un altre aspecte
destacat és l’enorme bellesa i
humor que es desprèn de cadascuna
de les imatges i escenes. III
Cercar imatges. Els infants poden
ampliar els coneixements duent
de casa imatges d’animalons que apareguin
a revistes, llibres i contes, que
llavors es poden mostrar i posar en
comú i que poden formar part d’una
biblioteca comunitària.
Bibliografia per saber-ne més...
• CANYELLES, Xavier (2003). Insectes
de les Illes Balears. Ed. Moll, Palma.
• PONS, G. X. (2000). Les papallones
diürnes de les Balears. Ed. Documenta
Balear, Palma.
• PULADE, J.; SARTO, V. (1986).
Guia dels insectes dels països catalans.
Ed. Kapel, Barcelona.
(I) Canyelles, Xavier (2003). Insectes de les
Illes Balears. Ed. Moll, Palma.
(II) World Bank, 1992.
(III)Microcosmos. La terra a un centímetre
d’escala. Claude Nuridsany i Marie Perennou.
1h i 15 min. Alata films. 1996.
(IV)Diari de l’Escola, suplement de Diario
de Mallorca, dimecres, 29 de març de 2000.
(V)Ibídem.
(VI)El Semanal, 19 de març de 2000.
(VII)Ibídem.
(VIII)Ibídem.
(IX)Diari de l’Escola, suplement de Diario de
Mallorca, dimecres 4 d’abril de 2001.
(X)Ibídem.
t r e s q u a r t s
19

t r e s q u a r t s
20
a c t u a l i t a t
Barcelona, 8 a 14 d’agost
Festival Mundial de la Joventut
La
Comissió permanent del CJIB
III edició del Festival Mundial de la Joventut ha tengut lloc a Barcelona entre el
8 i el 14 d’agost. Aquesta iniciativa comptà amb la valuosa experiència de les dues
edicions anteriors, la que se celebrà a Portugal l’any 1998 i la del 2001 a Panamà, en el
transcurs del qual el Consell Nacional de Joventut de Catalunya i el Consell de Joventut de
Barcelona presentaren la candidatura de Barcelona per acollir la tercera edició del Festival.
El Festival Mundial de la Joventut
de Barcelona ha esdevingut un
gran altaveu per sentir la veu dels
joves d’arreu del món.
Què és un Festival Mundial de la
Joventut?
El Festival Mundial de la Joventut
(FMJ) es basa en la laïcitat, la
pluralitat i el respecte,
i és un espai
de compromís, rei-
vindicació, innovació, diversió,
crítica i construcció que neix de
la voluntat de joves d’arreu del planeta.
És un espai únic de trobada
completament dissenyat i protagonitzat
per les organitzacions
juvenils, i esdevé una oportunitat
immillorable per a les plataformes
regionals de joventut i les organitzacions
de tots els continents per
compartir idees i projectes,
per debatre el treball
i les propostes
sobre els temes que ens preocupen i
ens afecten.
Com estava estructurat el FMJ de
Barcelona?
Aquest gran esdeveniment sorgia
sobre quatre pilars bàsics i deu
columnes per construir el món.
Els quatre pilars, tractats des d’una
perspectiva juvenil, feien èmfasi en
la participació juvenil en les polítiques
de joventut.
CJIB
• Una globalització justa
• Un desenvolupament sostenible
• La diversitat cultural
• Les condicions de la pau
I les deu columnes temàtiques
foren:
Educació: Procés continuat al
llarg de la vida, com a individu i
com a membre de la societat. Reconeixement
i complementarietat:
formal (escola i universitat), no
formal (món associatiu) i informal
(família, amics). Educació pública
per a tothom.
Treball: Drets laborals i llibertat
sindical. Formació al llarg de la
vida. Polítiques públiques contra la
precarietat. Atur i pobresa. Treball i
explotació infantil. Oportunitats
d’autoocupació.
Salut: Polítiques preventives i
globals. Drogues. Sexualitat, planificació
familiar, VIH i sida. Desnutrició.
Accés a una sanitat pública.
Medicaments genèrics.
Igualtat: Polítiques per promoure
la igualtat de gènere, d’orientació
sexual, cultural, d’edat, etc. Condició
de pau. Tots iguals, tots diferents.
Reconeixement de drets individuals
i col·lectius.
Repartiment desigual de la riquesa:
Diferències Nord-Sud i
quart món. Consum responsable i
comerç just. Fam. Desenvolupament
sostenible. Mercats financers,
comerç internacional i sistema fiscal
mundial.
Desenvolupament sostenible:
Consum responsable. Comerç just
i cooperació per al desenvolupament.
Energies renovables. Gestió
dels recursos. La democràcia
econòmica. La renda bàsica.
Diversitat cultural: Convivència
i interculturalitat. Moviments
migratoris. Drets culturals i lingüístics.
Dret d’autodeterminació dels
pobles. Les identitats.
© Fòrum Barcelona 2004/Agustí Argelich
“El Festival Mundial
de la Joventut (FMJ)
es basa en la laïcitat, la
pluralitat i el respecte”
t r e s q u a r t s
21

t r e s q u a r t s
22
© Fòrum Barcelona 2004/ Miquel González
Pau: Prevenció i gestió de conflictes.
Construcció de la pau. Educació
per a la pau. Violència estructural.
Violència de gènere. Llibertat
ideològica, de pensament, d’informació,
d’expressió.
Ciutadania activa: Accés i exercici
dels drets civils, socials i polítics.
Promoció de la participació juvenil i
mobilització. Integració de les persones
amb discapacitats. Moviments
socials i xarxes associatives. Polítiques
de joventut.
Democràcia: Dèficit democràtic
actual. Nous canals de participació a
escala local, regional, nacional i internacional.
Transparència de les institucions.
Governada global.
Com s’hi podia participar?
La participació al FMJ es va articular
a través del Comitè Internacional
preparatori, que inclou les
diferents plataformes juvenils re-
“En el marc del
Festival Mundial
se celebrà el dia
Internacional
de la Joventut
(12 d’agost) ”
gionals i organitzacions internacionals.
A l’Estat espanyol, varen ser
els consells de joventut autonòmics
els encarregats de coordinar la mobilització
i la participació a cada
una de les comunitats.
Quina va ser la participació del
CJIB al Festival?
El Consell de Joventut de les
Illes Balears va presentar aquest
gran esdeveniment als joves de les
Illes mitjançant presentacions a diferents
indrets com l’IES de Sant
Francesc Xavier de Formentera, el
Centre Cultural de Can Ventosa a
Eivissa, a Ciutadella, Calvià, Andratx,
Inca, Esporles, Artà, a la
UIB, etc. Fruit d’aquesta difusió es
va formar la delegació illenca que el
dia 8 d’agost es desplaçà fins a Barcelona
per assistir durant una setmana
als diferents espais de participació
del Festival, i va aprofitar per
gaudir del Fòrum de les Cultures.
Durant aquesta setmana la platja es
va transformar en un gran càmping
on ens allotjàrem les diferents delegacions,
i es convertí en un vertader
espai intercultural.
En quines activitats es podia participar?
El Festival tenia tres programes:
• Un programa central: inaugura-
ció, conferències centrals, concerts
i cloenda.
• Un programa autogestionat:
conferències, seminaris, tallers,
taules rodones proposades per
les entitats participants.
• Un programa paral·lel: visites
turístiques culturals.
I, a més a més, una mostra d’entitats
a la qual el CJIB hi va ser present
a través del Triangle Jove, organisme
que agrupa el Consell de
Joventut de la Comunitat Valenciana,
el Consell Nacional de Joventut
de Catalunya i el Consell de Joventut
de les Illes Balears, i que va servir
per contactar de més a prop
amb altres organitzacions juvenils
de tot el món. Dins el marc d’aquesta
col·laboració entre consells
de joventut es va presentar una activitat
conjunta al Festival que va
tenir lloc el dia de la cloenda i que
consistí en l’actuació de la Jove Orquestra
Intèrpret dels Països Catalans,
activitat desenvolupada des de
l’associació Fòrum Musicae.
Precisament en el marc del Festival
Mundial se celebrà el dia Internacional
de la Joventut (12 d’agost),
que es va viure d’una forma
especial. La celebració d’aquesta
diada comptà amb diferents conferències,
diàlegs i debats per tractar
el fet juvenil dins la societat. La diada
va concloure amb una manifestació
que va recórrer les diferents
instal·lacions del Fòrum amb l’objectiu
de reivindicar la globalització
justa, el desenvolupament sostenible,
les condicions de pau i la diversitat
cultural. Aquests són els pilars
sobre els quals el joves volem
reivindicar la construcció d’un nou
món i un nou model social, i a partir
d’aquests estendre la solidaritat
global a dins la societat.
S'
inclouen aquí una sèrie
de reflexions i dades
d’una investigació realitzada
els darrers cinc anys
a Mallorca sobre les estratègies
dels joves davant les situacions
de necessitat i risc.
Els temes principals són el
paper de la família i del
marc socioeconòmic, les
trajectòries i les estratègies
dominants dels joves.
r e c e r c a
Estratègies dels joves davant
les situacions de necessitat
Lluís Ballester
Professor del Departament de Ciències de l’Educació
Universitat de les Illes Balears
Les hipòtesis que orienten el treball
són: no es pot parlar de joves
en general, hi ha una diferenciació
estructural dels grups de joves; les
trajectòries dels joves i les seves estratègies
es troben fortament condicionades
socialment; les necessitats
socials, inicialment definides
per la situació familiar, representen
una de les influències dominants.
Estratègies familiars i socials
dels joves
Per parlar de les estratègies s’hauria
de fer una anàlisi històrica, cap-
tant les diferències fonamentals entre
les diverses etapes dels darrers
vint anys a les Illes Balears 1 . Dos
pareixen els tractaments adequats:
l’anàlisi sociològica de tipus històric,
i l’anàlisi etnogràfica i biogràfica,
basada en enquesta i entrevistes
parcialment retrospectives.
Pel que fa al primer, la limitació
més greu és la manca de dades i informacions.
Quan es volen analitzar
les pràctiques socials amb les dades
dels darrers vint anys els obstacles es
multipliquen. No es disposa de dades
sobre afiliació i participació po-
t r e s q u a r t s
23

t r e s q u a r t s
24
lítica dels joves estructurades segons
variables sociològiques, ni de dades
sobre l’ocupació del temps lliure o
sobre consum cultural, però tampoc
es disposa de dades sobre les
condicions objectives de vida, com
la situació familiar.
Pel que fa a l’enfocament biogràfic
s’han considerat els diferents
problemes per reconstruir les trajectòries,
els relacionats amb la
memòria i la idealització del passat.
En aquesta investigació hem hagut
de treballar amb joves que no superin
els trenta anys, i utilitzar variables
decriptives que produeixin un
perfil del marc estructural en què
s’ha desenvolupat la biografia, així
com de les pràctiques socials més
objectivables.
Família i estratègies dels joves
Moltes vegades, quan s’analitza
el comportament relacionat amb
les estratègies es parla de la família.
Gran part de la investigació social
ha considerat els processos associats
a les estratègies com a activitats
públiques, connectades de forma
important amb l’àmbit privat
representat per la família 2 . Pareix
evident, per exemple, que les estratègies
d’accés al mercat de treball
estan influïdes per les experiències
apreses, pels condicionaments
i per les oportunitats que facilita
la família o els seus substituts
institucionals. En el cas concret de
l’“elecció” de feina, la família té un
paper fonamental en la transmissió
de models laborals i en la facilitació
de contactes i oportunitats, els
quals es troben a la base de la formació
de les decisions formatives i
laborals, aparentment lliures, dels
individus adults.
Es pot dir que la família és el
grup bàsic en el qual es transmeten
i es formen les determinacions
fonamentals. En la família es produeix
el naixement i la inserció de
l’individu en la vida social, així
com la transmissió de les normes i
els valors bàsics per a la comunitat.
L’àmbit públic ha augmentat
la seva influència, però l’àmbit
privat que representa la família
continua com a referent fonamental,
reproduint-la o fugint-ne
amb l’emancipació de la família i
dels seus models.
Les grans transformacions que
ha experimentat la família i les
pràctiques de criança en les darreres
dues dècades en les societats occidentals
–com les que es deriven
de la incorporació de la dona al
mercat de treball– no han debilitat
la capacitat d’influència de la família
i la seva importància en el
procés de socialització laboral. Les
enquestes realitzades els darrers
anys a les Illes mostren aquesta situació
de manteniment i aprofitament
de les relacions familiars per
a la socialització laboral.
En tot cas, si la capacitat d’influència
de la família és fonamen-
“Quan es volen
analitzar les
pràctiques socials
amb les dades dels
darrers vint anys
els obstacles es
multipliquen”
tal, la combinació de diversos factors
i processos de canvi ha fet
que les relacions entre generacions
es basin sobre fonaments diferents
als de les generacions passades.
Però la família no és independent
de la dinàmica socioeconòmica i
cultural. La seva “autonomia funcional”
cada vegada és més limitada.
La interpretació del que fan els
joves, el reconeixement dels principals
processos que expliquen les
seves pràctiques de relació personal
i social o d’inserció laboral, té
diversos referents, i la família n'és
un dels principals. A mesura que la
família perd la seva autonomia
funcional es converteix en un "organisme"
de la societat, de tal manera
que tot el que succeeix en la
família té repercussions socials i, a
la vegada, la família permet observar
com són viscuts els canvis socials,
com es produeixen readaptacions
i es modifiquen les estratègies
familiars. La família deixa de
ser l’àmbit de les relacions privades
per convertir-se en una institució
social que exerceix un paper destacat
en la societat civil.
La inserció laboral dels joves
En bona part, el debat sobre la
realitat dels joves se centra actualment
sobre els processos de transició
i accés al mercat de treball. El
mercat de treball és un dels camps
més rellevants en què es desenvolupen
les estratègies dels joves i les
seves famílies.
Després de guanyar les eleccions
generals britàniques de 1997,
Tony Blair fa desaparèixer el Ministeri
de Treball i l'integra al de-
partament d'educació. El missatge
és clar: per lluitar contra l’atur, tot
i la millora de l'ocupabilitat de les
persones, els instruments clàssics
de política laboral servien de ben
poc. Els nous instruments s'havien
d'anar a buscar a l'àmbit formatiu.
La connexió educació-ocupació
quedava fixada. Les estratègies bàsiques
d’inserció es poden presentar
de forma simplificada: primer
millorar la formació, després, desenvolupar
polítiques actives d’ocupació,
donar suport per a l’ocupació.
Com s’han desenvolupat aquestes
estratègies a la CAIB? Té competències
quasi plenes sobre polítiques
d’ocupació i sobre educació
a tots els nivells i en totes
les seves formes. A més, els darrers
25 anys sempre ha tingut
nivells d’ocupació i activitat superiors
a la resta de l’Estat, i ha
mantingut aquesta situació al
llarg del temps, tot presentant
similars processos d’evolució
que la resta de l’Estat, amb apreciables
processos de pèrdua d’ocupació
en els períodes de crisi i
fort creixement en els de recuperació.
És a dir, a les Illes es donen
dues condicions necessàries per desenvolupar
polítiques d’inserció
efectives: un mercat de treball
dinàmic i expansiu, amb capacitat
pressupostària i voluntat política.
Però la política laboral presenta
una estructura complexa de camps
d'acció. A la CAIB, les polítiques
regulatives del mercat laboral i els
programes de prestacions per atur
segueixen en l’àmbit estatal, mentre
que el bloc de polítiques actives
ha estat progressivament assumit
pel Govern de les Illes Balears. En
primer lloc, n'assumeix la
formació ocupacional i
contínua. Més tard queden
també transferides les polítiques
d'orientació i intermediació
laboral. En clau
institucional, les polítiques
actives vehiculades per
l’antic INEM central es
traslladen als serveis de la
Conselleria de Treball i Formació i
especialment al Servei d’Ocupació
de les Illes Balears (SOIB).
En aquest context la família ha
estat un dels actors destacats de la
inserció laboral: ha facilitat
el manteni-
ment dels processos
formatius d’una
part apreciable de la població; ha
facilitat l’experimentació, donant
suport a les primeres experiències
precàries d’incorporació al mercat
de treball, possibles justament per
mantenir-se a la casa familiar; i ha
facilitat els contactes per a l’accés a
experiències més estables. És a dir,
ha estat un dels principals actors
de la política d’inserció, i ha aportat
suport i orientació, encara que
també ha distorsionat els processos
d’accés a l’ocupació, mitjançant
l’aprofitament i el desenvolupament
de l’endogàmia, el
“El debat sobre la realitat dels
joves se centra actualment
sobre els processos de transició
i accés al mercat de treball”
clientelisme i l’amiguisme. En tot
cas, aquest diagnòstic reconeix que
la família ha estat l’actor més destacat,
en la societat civil i també
en relació amb l’Administració pública,
pel que fa a la inserció laboral
dels joves, i ha desenvolupat
una funció més destacada que
l’observada per al conjunt
de l’Estat.
Models familiars: continuïtat i
discontinuïtat
A les Illes no es disposa d’estudis
empírics detallats sobre les pautes
de continuïtat o discontinuïtat
en els models culturals o laborals
entre unes generacions i les altres.
La família com a unitat d’anàlisi
és encara recent, i el seu tractament
estadístic, clarament millorable.
Tanmateix, nombrosos estudis
sobre els joves, el mercat de treball
i la família mostren que aques-
t r e s q u a r t s
25

t r e s q u a r t s
26
“És el concepte de generació el
que permet comprendre millor els
canvis produïts en el cicle vital”
ta darrera ha ajudat, de forma decisiva,
a la transmissió de condicionaments
i oportunitats. Aquests expliquen
les aparents ruptures i les
continuïtats intergeneracionals, de
tal manera que fins i tot les ruptures
es poden interpretar com a estratègies
familiars més que com a
decisions exclusivament individuals.
En el cas de les famílies amb
bona integració intergeneracional,
hi ha una explicació d’aquesta
influència. Una vegada comprovada
la ineficàcia dels sistemes
públics d’accés al mercat de treball
i la incertesa dels títols de
formació postobligatòria, pareix
més que probable que una part important
de les discussions sobre les
estratègies d’accés al mercat de treball
fou desplaçada cap a la família,
on es produeix la possibilitat de reclamar
solidaritat i la disponibilitat
familiar a aportar-la.
Hem parlat de “famílies amb
bona integració intergeneracional”,
perquè la influència és més
important i efectiva quan el grau
de comunicació és millor i el conflicte
és menys important que la
col·laboració. Els resultats de diversos
estudis realitzats a l'Estat
espanyol mostren que el grau de
comunicació intrafamiliar és relativament
baix. Segons dades del
CIS de 1999, només entre el 26 i
el 30% dels joves parla
amb els seus pares amb
molta o bastant freqüència.
Aquesta dada s’ha d’interpretar
dins el context específic
de les relacions familiars.
Però aquesta dada
reflecteix també una reducció
generalitzada de la
comunicació a tots els àmbits de
relació personal.
En alguns estudis, la família i el
treball apareixien com els temes en
els quals els joves consideraven
menys discrepant la seva forma de
pensar de la dels seus pares, seguits
a distància per les opinions polítiques.
Aquests estudis mostren que
la família té una influència reconeguda
i estable sobre les orientacions
laborals dels joves. En tot cas, seria
necessari plantejar-se si aquest consens
és el resultat dels processos de
socialització familiar o bé està determinat
per factors contextuals
que influeixen a la vegada sobre pares
i fills.
Tres fets emmarquen les trajectòries
dels joves i les seves famílies
de les Illes Balears al llarg dels
darrers vint anys:
• La reactivació de l’economia,
l’ampliació de les ofertes de feina,
i el manteniment d’una
oferta de feina precària d’importants
dimensions.
• L’extensió dels estudis universitaris
i les oportunitats formatives,
junt amb l’augment de les
dificultats per activar aquests estudis
en forma d’ocupacions
equivalents.
• La nova immigració internacional
de tipus laboral, oferint
oportunitats de relacions inter-
culturals, però també fent
aparèixer noves situacions socials
relacionades amb la identitat
sociocultural, l’augment de
les dificultats d’accés a l’habitatge,
etc.
Evidentment, hi ha altres fets
fonamentals, com la transferència
de les competències educatives o
la desaparició del servei militar
obligatori, especialment important
per als joves.
En els darrers vint anys, molts
empresaris turístics obtenen importants
beneficis que en part utilitzen
per fer inversions directes i indirectes,
així com inversions a noves instal·lacions
turístiques fora de les
illes. Una conseqüència de la reactivació
de l’economia és l’augment
de les ofertes de feina, juntament
amb el manteniment d’una oferta
precària d’importants dimensions,
motivada per la flexibilització del
mercat de treball. Aquest és un dels
motius més importants que la taxa
d’atur sigui, entre els joves, aparentment
baixa.
Un altre dels canvis que s’observen
en aquest període està relacionat
amb l’extensió dels estudis universitaris
i de les oportunitats formatives.
Aquesta extensió dels nivells
d’estudis mitjans i alts coincideix
amb una reducció relativa de
les oportunitats per poder activar
aquests estudis en forma d’ocupacions
equivalents. Com a conseqüència
d’una interrelació de factors,
ens trobam amb una situació
estructural on la segmentació del
mercat de treball apareix de forma
més greu que en els períodes immediatament
precedents. 3 En concret,
entre els joves es pot apreciar
en aquests moments que hi ha tres
situacions dominants:
• Alguns joves amb ocupacions de
gran qualitat, amb elevades qualificacions,
retribucions i responsabilitats
pertanyents al segment
primari.
• Un altre sector, més nombrós,
disposa d’unes ocupacions estables
amb qualificacions mitjanes,
retribucions moderadament
superiors al SMI i responsabilitats
relativament baixes
pertanyents al segment primari
subordinat.
• Un creixent sector, format majoritàriament
per joves, amb
més dones que homes, en tot el
mercat laboral, que s’ha d’ocupar
en treballs sense qualificació,
rebent retribucions lligades
a la productivitat o al mínim legal,
i clarament inestables. Aquestes
ocupacions ja pertanyents al
segment secundari.
En aquest context, la família s’ha
mostrat fonamental per poder garantir
que els situats en el segment
primari poguessin assolir els nivells
de formació i les experiències per
accedir-hi; per donar suport per a
l’accés a les ocupacions del segment
primari subordinat, mitjançant una
variada gamma de pràctiques:
orientacions, aprofitament dels
contactes familiars, etc.; i, finalment,
donant suport general i de
diversos tipus als situats al segment
secundari. Això, en unes circumstàncies
de creixement econòmic
que a les Illes podrien facilitar
una moderació de la segmentació
basada en l’acció de l’Administració
pública, en la millora de les retribucions
i de la major consideració
de la formació, etc.
Trajectòries i estratègies dels
joves de Mallorca
S’han considerat dos conceptes
clau per poder analitzar la informació
disponible, el de cicle de vida i
el de generació. És necessari entendre
les continuïtats i discontinuïtats
en la vida dels subjectes, i per
això cal tenir present que hi ha aspectes
que superen el procés vital
personal. És el concepte de generació
el que permet comprendre millor
els canvis produïts en el cicle
vital 4 en funció de la transformació
estructural de la societat. És clar
que les continuïtats en la vida d’una
persona superen el simple marc del
seu propi cicle vital; els subjectes
s’impliquen en relacions intergeneracionals,
amb els padrins i amb els
seus fills. El concepte de generació
permet comprendre la transmissió
de les desigualtats, la reproducció
social, i el paper actiu que han tingut
els subjectes al llarg del temps.
Partint d’aquests conceptes s’estructura
una part de l’anàlisi. La relació
entre els processos del cicle vital
i els processos generacionals es fa
diferenciant tres tipus de relacions:
la relació entre el cicle vital i el procés
històric; entre el cicle vital individual
i el cicle de vida familiar; i
“En aquest
estudi es tracta
com una única
generació els
joves entre 20 i
29 anys”
entre el cicle vital individual-familiar
i els processos estructurals.
En aquest estudi es tracta com
una única generació els joves entre
20 i 29 anys, per diversos motius: la
relativa homogeneïtat del marc sociopolític
al llarg dels anys noranta
per a tots ells i la coincidència de
diversos factors socioculturals de fàcil
accés (diversitat de canals de televisió,
models musicals dominants,
etc.). Aquesta unitat generacional
permet analitzar les diferències en
els cicles vitals com a motivades per
factors estructurals, per diferències
en les condicions objectives d’existència.
Les diferències no són generacionals,
sinó estructurals.
Per poder contrastar les diverses
hipòtesis que s’han plantejat abans
calia desenvolupar l’estudi d’una
certa manera. La primera hipòtesi
plantejada era que no hi ha homogeneïtat
a les situacions socials de
les persones considerades joves, només
es pot parlar de subpoblacions
de joves atenent les diverses realitats
socials, econòmiques i culturals.
Per contrastar-la calia comprovar
amb les dades disponibles la
consistència de la hipòtesi de diferència
de grups.
A continuació es mostren les característiques
diferencials dels quatre
grups considerats, a partir de les
dades recollides a l’enquesta i a les
entrevistes. Hi ha característiques
comunes als individus que formen
cada un dels quatre grups, relacionades
amb les condicions objectives
d’existència i altres factors estructurals,
com ara les necessitats socials
identificades en cada un dels grans
grups. Amb aquesta presentació de
les diferenciacions grupals es pretén
t r e s q u a r t s
27

t r e s q u a r t s
28
mostrar la consistència d’una segona
hipòtesi: els individus que formen
cada un dels grups desenvolupen estratègies
similars, sense que hi hagi
una actuació concertada, ni tampoc
una consigna general de tipus ideològic.
Es tracta dels processos socials
de formació de les disposicions
personals, els quals faciliten o limiten
les trajectòries, faciliten o limiten
el desenvolupament de determinades
estratègies. La caracterització
dels grups és la següent:
GRUP 1: Treballadors
amb formació i
experiència de feina.
Es tracta del grup dels més majors
(25-29). Més presència de casats.
Viuen a llars de 2-3 persones sustentats
per ells mateixos. Nivell
d’estudis: mitjà-alt. Tenen experiències
de formació no reglada per
completar els currículums. Viuen a
ambients familiars amb interacció
positiva. Les famílies els donen
més suport i valoren més els estudis.
Mitjà-alt nivell d’instrucció
del pare i de la mare. Nivells apreciables
d’ingressos dels joves. Millors
nivells de capacitat d’adaptació
laboral, coneixement del mercat
laboral, comprensió de la normativa
laboral i de valoració de les
estratègies de recerca d’ocupació.
Trajectòria dominant 1996-2001:
treball o dels estudis al treball; treball
/ treball-estudi / treball-atur.
Nivell de satisfacció general amb
la trajectòria dominant: mitjà o
alt. Expectatives de futur: elevada
confiança.
GRUP 2: Treballadors
sense formació i
amb experiència de
feina. Es tracta majoritàriament
de joves (20-24). Més presència de
fadrins. Nivell d’estudis:
baix. Són els que
viuen a ambients familiars
amb més interacció
positiva. Hi ha un
nivell de suport-valoració
dels estudis limitat
(mitjà-baix). Mitjàalt
nivell d’instrucció
del pare i de la mare, però amb
presència de pares amb nivells baixos.
Nivells més elevats d’ingressos
dels joves. Nivells mitjans de
capacitat d’adaptació laboral, coneixement
del mercat laboral,
comprensió de la normativa laboral
i de valoració de les estratègies
de recerca d’ocupació. Trajectòria
dominant 1996-2001: són els que
més ràpidament s’han dedicat al
treball; treball / treball-atur. Nivell
de satisfacció general amb la trajectòria
dominant: mitjà o baix.
Expectatives de futur: no hi ha
una perspectiva clara.
GRUP 3: Aturats,
sense formació
i que han
abandonat els estudis. Es
tracta del grup dels més joves.
És el grup amb més
presència de fadrins. Es
tracta del grup del qual
viuen més joves a llars
familiars, de 2-3 persones.
Nivell d’estudis:
baix. Són els que viuen
a ambients familiars
amb nivells més baixos
d’interacció positiva.
Quasi no hi
ha pares amb nivells
alts d’instrucció,
la resta,
nivell mitjà. Hi
ha un nivell de
suport-valora-
“Les condicions en què es generen
les diverses estratègies i el resultat
en forma de trajectòries és
clarament diferent”
ció dels estudis limitat (mitjà-baix).
Nivells més baixos d’ingressos dels
joves. Nivells més baixos de capacitat
d’adaptació laboral, coneixement
del mercat laboral, comprensió
de la normativa laboral i de valoració
de les estratègies de recerca
d’ocupació. Trajectòria dominant
1996-2001: treball en precari o
compatibilització dels estudis i el
treball; treballs precaris / estudisfeines
de casa (dones) / atur-feines
de casa (dones). Nivell de satisfacció
general amb la trajectòria dominant:
baix. Expectatives de futur:
domina la desconfiança en les expectatives.
GRUP 4: Estudiants
amb nivell de formació
mitjà-alt. Hi ha
més majors que joves. Més presència
de fadrins. La majoria viu a les
llars familiars. Nivell d’estudis:
mitjà-alt. Són els que tenen més experiències
de formació no reglada
per completar els currículums.
Viuen a ambients familiars amb interacció
positiva. Les famílies donen
bastant suport i valoren els estudis.
Nivell mitjà-alt d’instrucció
del pare, però relativament més important
el de la mare. Reduïda capacitat
de consum. Bona capacitat
d’adaptació laboral, coneixement
del mercat laboral i comprensió de
la normativa laboral i de valoració
de les estratègies de recerca d’ocupació,
però nivells baixos d’aplicació
d’estratègies de recerca d’ocupació.
Trajectòria dominant
1996-2001: estudis o compatibilització
dels estudis i el
treball; estudis / estudis-treballs
ocasionals. Nivell de satisfacció
general amb la trajectòria dominant:
mitjà o alt, però amb
presència de dubtes. Expectatives
de futur: moderadament elevada
confiança, amb dubtes per a un
grup apreciable.
Les condicions en què es generen
les diverses estratègies i el resultat
en forma de trajectòries és clarament
diferent.
GRUP 1. La trajectòria dominant
es centra en el mercat de treball,
però arribant en les millors
condicions formatives. El suport familiar
i les condicions generals són
les millors de tots els grups, per
això els resultats també són bastant
positius, excepció feta dels nivells
de consum (ingressos).
GRUP 2. Són els que més ràpidament
s’han dedicat al treball, però
amb èxit desigual. La seva trajectòria
és més inestable, les capacitats i el
suport familiar són més limitats, de
tal manera que els seus resultats també
són limitats, encara que en aquest
moment estiguin aconseguint els
millors nivells de retribució.
GRUP 3.Són els que han desenvolupat
trajectòries més erràtiques,
passant pel treball en precari o per la
compatibilització dels estudis i el treball,
però sense garanties en cap
dels dos àmbits. La seva trajectòria
es veu limitada pel
limitat suport familiar (nivell
d’interacció positiva i de
valoració dels estudis mitjà o
baix).
GRUP 4. La trajectòria dominant
es centra en els estudis, però
amb greus dubtes com més dilatada
és la carrera formativa. La interacció
a la família, el suport familiar i les
condicions generals són bones, però
les famílies no es caracteritzen per
assolir nivells d’estudis molt elevats.
A partir d’aquestes caracteritzacions
bàsiques, es pot considerar
contrastada la segona hipòtesi plantejada:
les trajectòries i estratègies
estan clarament condicionades
pels contexts i no són el resultat
de càlculs i decisions lliures plenament.
“La família ha estat
un dels principals
actors de la política
d’inserció, aportant
suport i orientació”
(1). Aquesta investigació, inclosa a la
tesi de doctorat en sociologia de l’autor,
només s’ha centrat a Mallorca, per
motius bàsicament de manca de recursos
per poder desenvolupar-la en condicions.
(2). Per a la interpretació general i les
dades sobre la família a Espanya, en
els darrers anys, es pot consultar, per
exemple, l’article de Meil Landwerlin
(1998).
(3). El problema de la segmentació del
mercat de treball pel que fa als joves ha
estat tractat per diversos autors, per
exemple, recentment per Martín Criado
(1998: 157-159). Pel que fa a les
Illes Balears es pot consultar el treball
de Ballester, Quevedo i Salvà (1997).
(4). El cicle vital aquí s’entén com el
conjunt de les trajectòries que defineixen
les biografies. És un concepte general
que no es tornarà a utilitzar en la
mesura que es confirmi la hipòtesi de
diferenciació de diversos grups i de
grans trajectòries diferenciades.
t r e s q u a r t s
29

t r e s q u a r t s
30
Referències bibliogràfiques
• Ballester, L.; March, M. X. (dir.) (1997). Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears. 1997. Palma, Direcció General
de Joventut i Família. Conselleria de Presidència del Govern Balear.
• Ballester, L.; Quevedo, J.; Salvà, F. (1997). La inserció sociolaboral dels joves des Raiguer de Mallorca. Anàlisi de necessitats
i propostes d’actuació. Palma, Consell Insular de Mallorca i Mancomunitat des Raiguer.
• Ballester, L.; Quevedo, J.; Salvà, F. (1999). Estudi sobre l'accés al món del treball de les dones joves (16-24) “Ocupación
Juvenil Youthstart”. Palma, Cons. Treball i Formació del Govern Balear.
• Bourdieu, P. (1996). Cosas dichas. Barcelona. Gedisa. (Edició original: Choses dites, Paris, Minuit, 1987).
• Brunet, I. (dir) (2001). Joves i transició al mercat laboral. Barcelona. Pòrtic-Biblioteca Universitària.
• Bustamante, J. M.; Reina, J. L. (2001). Empleo y calidad del empleo en el mercado de trabajo Balear. Palma. Monograma.
• Caplow, T. (1995). «La reducción de la autoridad personal». A S. Langlois i S. del Campo (eds.): ¿Convergencia o divergencia?
Comparación de tendencias sociales recientes en las sociedades industriales. Bilbao. Fundación BBV, 273-285.
• Carbonero, M. A. (1998). Família, estudis i treball. El procés d’emancipació dels joves a les Balears. Palma. Govern Balear.
Direcció General de Joventut i Família.
• Casal, J. (1999). «Modalidades de transición profesional y precarización del empleo». A L. Cachón (ed.): Juventudes,
mercados de trabajo y políticas de empleo. València, Edit. 7 i mig, 151-180.
• CIS (1999). Datos de opinión. Madrid. CIS, núm.19.
• Criado, M. Jesús (2001). La línea quebrada. Historias de vida de migrantes. Madrid. Consejo Económico y Social.
• Elzo, J. et al. (1994). Jóvenes españoles 94. Madrid. Fundación Santa María.
• Elzo, J. et al. (1999). Jóvenes españoles 1999. Madrid, Fundación Santa María.
• Equipo de Investigación Sociológica (1998). Las condiciones de vida de la población pobre del Archipiélago Balear. Madrid.
Fundación FOESSA.
• Figuera, P. (1996). La inserción del universitario en el mercado de trabajo. Barcelona. EUB.
• Flaquer, Lluís (1998). El destino de la familia. Barcelona, Ariel.
• Garrido, L.; Requena, M. (1996). La emancipación de los jóvenes en España. Madrid, Instituto de la juventud.
• IVIE-Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (2000). Informe sobre la inserción laboral de los titulados de
la Universitat de les Illes Balears. Palma. Vicerectorat de Planificació Economicoadministrativa, UIB. Document multicopiat.
• Jennings, M. K.; Niemi, R. G. (1981). A panel study of young adults and their parents. Princeton. Princeton University
Press.
• Masjoan, J. M.; Troiano, H. Y.; Vivas, J. (1999). «La inserción profesional de los universitarios en Cataluña». A L. Cachón
(ed.): Juventudes, mercados de trabajo y políticas de empleo. València, Edit. 7 i mig, 223-250.
• Meil Landwerlin, G. (1998). «La sociología de la familia en España, 1978/1998». REIS, 83; 179-215.
• Murillo Ferriol, F. (1987). «La familia y el proceso de socialización». A Murillo Ferrol, Ensayos sobre sociedad y política.
Madrid. Península, 297-315.
• Percheron, A. (1990). «Production et transmission des valeurs au sein de la famille». A Autors Diversos, Du politique
et du social dans l’avenir de la famille. París. La Documentation Française, 131-139.
• Percheron, A. (1991). «Les valeurs familiales». A A. Singly (dir.), Famille, l’état des savoirs. París. Editions de la Découverte,
183-193.
• Pérez Díaz, V.; Chuliá, E.; Valiente, C. (2000). La familia española en el año 2000. Innovación y respuesta de las familias
a sus condiciones económicas, políticas y culturales. Madrid. Fundación Argentaria.
• Serracant, P. (2001). Viure al dia. Condicions d’existència, comportaments i actituds dels joves catalans. Informe sobre la
joventut catalana al 2001. Barcelona. Secretaria General de Joventut. Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya.
• Zárraga, J. L. (1985). Informe Juventud en España. La inserción de los jóvenes en la sociedad. Madrid. Institut de la Joventut.
• Zárraga, J. L. (1988). Informe Juventud en España 1988. Madrid. Institut de la Joventut.
Guia d’Allotjaments
per a Estudiants
La Direcció General de Joventut,
dependent de la Conselleria
de Presidència i Esports,
ha editat recentment
dues guies d’informació
molt útil per als joves i els
seus mediadors.
D’una banda s’ha editat
la Guia d’Allotjaments per a
Estudiants, on els joves en
procés d’aprenentatge que
han d’estudiar fora del seu
lloc de residència, trobaran
una completa informació
sobre els allotjaments disponibles
per tot l’Estat espanyol.
Aquesta guia, coordinada
per Maria Sunyer Fullana
amb la col·laboració de
Catalina Salas Fullana i de
Biel Sastre Gomila, és única
a Espanya, ja que conté
informació d’allotjaments per a estudiants
de totes les comunitats
autònomes. En realitat és la segona
vegada que s’edita –la primera edició
va ser l’any 1998–, tot i que,
com és obvi, se n’han actualitzat i
ampliat els continguts. Aquesta pu-
p u b l i c a c i o n s
Tots els recursos per
als joves en dues guies
Joan Fàbregues
blicació va dirigida als mediadors i
per tant es troba als centres d’informació
juvenil, instituts, etc. No
obstant això, els joves també poden
consultar-la íntegrament per Internet
a la pàgina web del Govern:
http://infojove. caib.es.
La seva estructura és molt senzilla
i intuïtiva. Així, a la guia, els
diferents allotjaments existents es
troben separats per comunitats
autònomes, i dins d’aquestes, per
províncies, amb l’objectiu de facilitar-ne
la recerca. Cada comunitat
té incorporat un mapa
amb les províncies i les pàgines
web de les universitats,
tant públiques com
privades. Dins la fitxa de
cada allotjament hi figuren
les seves dades i una
sèrie d’icones que proporcionen
informació sobre
les característiques i els
serveis que té l’allotjament.
El seu disseny té com a
objectiu arribar a un major
nombre d’usuaris, ja que el
significat d’aquestes icones
es troba a la introducció de
la guia en català, castellà i
anglès. Al final de la guia
també s’hi han afegit les
borses i les empreses d’habitatge
per comunitats
autònomes.
Finalment, a la guia es tenen en
compte els tipus d’allotjament als
quals pot optar l’estudiant i que
són: col·legis majors, residències
d’estudiants, empreses d’habitatge
per a estudiants, borses d’habitatge
t r e s q u a r t s
31

t r e s q u a r t s
32
“Aquestes guies s’han
distribuït a centres
juvenils i poden ser
consultades per Internet ”
i el programa “Viure i conviure”.
Els col·legis majors estan al servei
dels estudiants, i al llarg de tot el
curs acadèmic acullen exclusivament
universitaris. En canvi, les residències
d’estudiants no acullen
exclusivament universitaris: poden
allotjar-s’hi estudiants d’oposicions,
postgrau, màsters, cursos de llarga
durada, etc.
La gran novetat d’aquests
darrers anys són
entitats que compren
edificis o antics hotels i
els habiliten com a residències
d’estudiants.
També hi ha empreses
que gestionen pisos de
lloguer ubicats estratègicament
a zones de la
ciutat a prop de facultats.
Es tracta de les empreses
d’habitatge per
a estudiants.
Una altra opció són
les borses d’habitatge,
les quals ajuden a trobar-ne
un que s’adapti a les necessitats
del estudiants: llogar un habitatge
o una habitació, compartir un
pis, etc.
Per acabar, hem de parlar del
programa "Viure i conviure"
(http://www. caixacatalunya.es/viureiconviure).
Gràcies a un conveni
entre la Fundació Viure i Conviure
de Caixa de Catalunya, l’Ajuntament
de Palma i la UIB, els estudiants
poden compartir habitatge
amb persones grans. El programa
posa en contacte estudiants que
cerquen allotjaments durant el
curs acadèmic amb una borsa de
gent gran disposada a acollir-los a
ca seva a canvi de companyia.
Tot això ho trobareu en aquesta
útil publicació.
Mou-te tot l’any
Mou-te tot l’any és una exhaustiva
guia de recursos per a joves
que té dues parts clarament diferenciades.
D’una banda, es troba
una guia de recursos per municipis
on figura una petita fitxa descriptiva
dels diferents recursos de
cada poble, com ara les dades de
cada ajuntament, els centres i
punts d’informació jove i els casals
de joves. També hi apareixen
unes icones que informen sobre
les instal·lacions per a joves de què
disposa el municipi, com instal·la-
cions esportives i de temps lliure,
o bé programes culturals, educatius
de treball o de temps lliure,
entre d’altres.
L’altra part de la publicació és una
àmplia guia de recursos de temps
lliure, totalment actualitzada, on els
joves trobaran un ampli ventall d’activitats
que es fan a les Illes. Per
exemple, hi ha informació de tots els
programes de la Direcció General de
Joventut, una guia de recursos de
transports per a viatgers, allotjaments
(albergs, hotels, pensions i
hostals), agroturismes i balnearis,
instal·lacions a l’aire lliure (càmpings,
zones d’acampada), cases de
colònies, monestirs, residències
de temps lliure,
refugis, etc.
Tampoc hi falta una
part dedicada a l’excursionisme,
on el jove
podrà trobar informació
per caminar pels antics
camins tradicionals, recórrer
les nostres muntanyes,
etc. També pot
documentar-se sobre les
festes tradicionals de
cada municipi, com
també sobre els mercats,
festivals o concerts, i en
definitiva activitats culturals
que es fan a les
Illes cada any.
Igual que l’altra guia, s’ha distribuït
a centres juvenils i pot ser consultada
per Internet a la pàgina
http://infojove.caib.es.
La guia ha estat coordinada per
Rosa M. Montalbán Gracia, amb la
col·laboració de tots els informadors
de la Xarxa Infojove.
o p i n i ó
Reptes de futur de les escoles
Mateu Tomàs Humbert
Llicenciat en pedagogia i diplomat en magisteri
Secretari i cap d’estudis de l’escola de lleure del Centre d’Estudis de l’Esplai
C
om a persona amb una certa experiència
en el món de la formació en el temps
lliure, l’autor exposa una sèrie de reptes, alguns
d’una categoria més global i d’altres de
més concrets i específics, intentant aportar
possibles vies per aconseguir-los, o com a mínim,
cridar l’atenció per a que siguin tinguts
en compte en el futur. Els reptes i les finalitats
exposats són molts i variats, amb alguns
de propers al món de la utopia.
d’educació en el lleure
Però aquesta situació demostra la vitalitat i les ganes
de canviar cap a la millora del món del temps
lliure i, sobretot, de la tasca de les escoles de lleure,
dins l’àmbit de l’educació no formal.
La interculturalitat, un tema transversal bàsic en
la formació dels futurs monitors/es i directors/es
de temps lliure
S’ha de tenir en compte la importància de l’educació
en valors i actituds en la societat actual, i
Miquel Àngel Ballester
t r e s q u a r t s
33

t r e s q u a r t s
34
“La interculturalitat ha de tenir
un caràcter transversal en tota
la programació dels cursos”
el paper que han tengut i han de
continuar tenint les escoles de
temps lliure en la formació d’aquests
continguts educatius bàsics
en els futurs educadors de temps
lliure, ja que seran ells els responsables
de treballar-los amb els infants
i joves.
Un dels reptes actuals de les escoles
de temps lliure és el de donar
resposta al tema de la interculturalitat,
que cada cop més impregna
tota la nostra societat al nivell general,
i les activitats de temps lliure
a un nivell més particular.
La interculturalitat ha de formar
part d’una de les àrees de les nostres
programacions, però a més, ha de
tenir un caràcter transversal en tota
la programació dels cursos, com el
tenen, per exemple, la integració de
persones amb necessitats educatives
específiques (NEE), el tractament
de la inadaptació social, l’educació
ambiental, etc.
El període de pràctiques dels futurs
monitors/es i directors/es
Un tema que forma part del capítol
normatiu en els programes
dels cursos de monitors i directors
de temps lliure és el que fa referència
a la durada de les pràctiques.
Està clar que existeixen diferències
importants entre les diverses
comunitats de l’Estat espanyol, i
davant aquesta situació s’ha de
cercar una major homogenització
dels criteris de formació. Al
mateix temps també s’ha de tenir
ben present que les normes sempre
s’han d’intentar adaptar a la
realitat on tenen vigència.
Com a exemple d’aquesta qüestió
es pot exposar el canvi que es va
produir l’any 1998 a l’ordre del
Govern de les Illes Balears on es fa
referència a la durada de les pràctiques
dels monitors i dels directors. 1
Els criteris varen ser modificats: per
exemple, fent referència als monitors
en pràctiques, es va passar de
deu a set dies a les activitats puntuals
(campaments, colònies, etc.), i
de cent hores a vuitanta a les activitats
continuades, que es desenvolupen
durant un curs a les entitats o
associacions de lleure. La modificació
es va justificar, en gran part, pel
fet que cada cop més a la Comunitat
de les Illes Balears les activitats
puntuals tenien, generalment, una
durada d’una setmana.
Fent una passa més, és del tot necessari
que s’unifiqui la durada de
les pràctiques dels monitors i directors,
ja que el que realment s’ha de
valorar és el rol que desenvolupen a
les activitats i no tant la durada de
les seves respectives pràctiques.
La formació permanent
Un gran repte d’ara i de temps
enrere és la potenciació de la formació
permanent o reciclatge. Des
de les escoles de temps lliure s’han
adoptat diferents mesures. Per
exemple, algunes de les escoles de
Mallorca exigeixen als alumnes dels
cursos de monitors realitzar algun
tipus de seminari que permeti l’aprofundiment
sobre un dels temes
que formen part del programa del
curs bàsic. Però no està clar que
aquesta mesura pugui ser considerada
com un vertader reciclatge, ja
que es produeix durant el període
de formació bàsica.
En relació amb la formació permanent
s’ha de recordar que l’any
1998 es va produir una modificació
sobre la normativa que regula la formació
en el lleure, i un dels aspectes
modificats va ser l’acotament d’aquesta
formació, que es va classificar
en especialitzacions, seminaris, cursos
de reciclatge, etc. 2 Un parell
d’anys després s’ha de reconèixer que
aquesta mesura no ha servit del tot
en la potenciació de la formació permanent,
i per això és necessari cercar
noves mesures que permetin aconseguir
uns resultats més òptims.
En el fons aquesta qüestió és difícil
de resoldre, i no hi ajuda gens la
situació actual del món del temps
lliure, on els monitors són unes persones
que presenten una mitjana de
dedicació a les activitats de lleure
que està entre els dos i els tres anys. 3
Les escoles de lleure han de saber
donar la resposta formativa adequada
a les noves activitats que van sorgint
amb més força dins el món del temps
lliure o en altres àmbits educatius
com, per exemple, el que ha succeït
amb la formació específica per a monitors
de menjadors escolars.
La formació semipresencial en el
món del temps lliure
En un nivell més tècnic i metodològic
de la formació del temps
lliure, voldria plantejar la possibili-
tat de començar a organitzar una
part del programa de les nostres activitats
formatives d’una forma virtual
i no presencial, aprofitant les
possibilitats que ofereixen els mitjans
informàtics i Internet.
Hi ha algunes escoles de l’Estat
espanyol que han començat a desenvolupar
cursos de monitors i de directors
aprofitant aquest canal. Un
exemple és l’Escuela Extremeña de
Ocio y Tiempo Libre, que imparteix
uns cursos gairebé 100% virtuals.
Potser aquest cas sigui una mica extrem,
ja que la formació presencial a
les nostres activitats permet l’assoliment
d’un grup important d’objectius,
i hi ha una sèrie de matèries que
difícilment es poden impartir de forma
no presencial.
Dins l’àmbit de les Illes Balears,
durant el període 2003-2004 una
escola va començar a oferir cursos a
través d’Internet. 5 A poc a poc les
escoles de lleure han de combinar la
formació presencial amb la virtual a
les seves activitats, però aquesta forma
d’impartir formació pot ser més
adequada en el nivell de directors i
a l’àmbit del reciclatge.
La figura del director/a
En un estudi fet sobre la realitat
de les activitats de temps lliure es va
extreure la següent informació: el
66% dels monitors enquestats consideraven
que el director era un més
de l’equip d’educadors. Després, en
aquest mateix estudi, es va poder
detectar una gran contradicció en
relació amb la dada anterior, quan
un 56% declara que no li agradaria
assumir aquesta funció. 6
És cert que la dècada dels anys
noranta es va caracteritzar, a la nostra
comunitat, per la manca de directors
de temps lliure. Però no he
pogut contrastar si el que està succeint
a les Balears durant els darrers
anys succeeix també a altres comunitats
de l’Estat, ja que la
tendència ha variat d’una forma
considerable i ara en els cursos de
director se sol cobrir gran part de
la matrícula.
“Les escoles de
lleure han de saber
donar la resposta
formativa adequada
a les noves
activitats que
van sorgint”
Miquel Àngel Ballester
A la nostra comunitat aquest
fet l’atribuïm a l’augment del control
del Govern autonòmic sobre
les activitats que es duen a terme
al llarg de l’estiu. Aquest fet pot
ser una clara demostració que en
moltes d’aquestes activitats no es
complia la legislació vigent pel que
fa a la titulació del coordinador o
director.
Respecte a aquesta qüestió vull
afegir una idea que em varen exposar
en una xerrada que vaig mantenir
amb alumnes universitaris, quan un
d’ells va dir que una de les raons que
provocava que ell no fes la formació
de director era l’elevat preu de la matrícula.
Davant aquesta situació ell
considerava que estaria molt bé que
existissin unes beques per poder fer
aquesta formació. Dins el nostre
camp formatiu mai ha existit un
programa de beques, però no estaria
malament que les institucions responsables
de la formació es plantegessin
una mesura d’aquest caire.
Les escoles de lleure tenim molt a
dir sobre aquesta qüestió.
Les titulacions en l’àmbit del
temps lliure
Tornant a uns paràmetres més
normatius, pel que fa als decrets i
les ordres que poden existir a les diferents
comunitats autònomes que
t r e s q u a r t s
35

t r e s q u a r t s
36
regulen les activitats de temps lliure,
aquestes haurien d’adequar-se,
tant pel que fa a la tipologia com a
la titulació, a la realitat actual.
Sobre la titulació, un camí molt
correcte és el que s’ha seguit a les
Illes Balears, quan es va posar en
marxa un procés de negociació on
pogueren participar totes les parts
implicades: escoles de temps lliure,
organismes competents en matèria
de joventut, d’educació, etc. D’aquesta
negociació va sorgir una nova
normativa sobre les activitats de
temps lliure, que segons les darreres
notícies estarà vigent abans d’acabar
el 2004, en la qual, per exemple, els
tècnics superiors en animació sociocultural
7 aconseguien l’habilitació
per poder exercir com a monitors o
directors d’activitats de temps lliure.
Sobre aquesta mateixa qüestió,
vull expressar el meu desacord amb
el fet que s’entri en negociacions que
tenguin com a objectiu que aquestes
mateixes persones titulades en animació
sociocultural obtinguin una
homologació automàtica del seu títol
amb els títols de monitors i de
directors de temps lliure. Les titulacions
de l’àmbit de la formació professional
i de l’àmbit del lleure són
complementàries, i els estudis relacionats
amb l’àmbit del lleure estan
dominats per una perspectiva molt
més pràctica si se’ls compara amb els
estudis de formació professional.
D’altra banda, els monitors i directors
titulats també haurien de tenir
alguna contraprestació a l’hora
de seguir estudis reglats del camp
de l’educació. Això es podria materialitzar
en forma de convalidacions
d’una part d’aquests, sobretot pel
que fa a les pràctiques.
“Els monitors i
directors titulats
haurien de
tenir alguna
contraprestació a
l’hora de seguir
estudis reglats del
camp de l’educació”
El reconeixement de les titulacions
i del treball dels monitors/es
i directors/es
Cada cop creix més el nombre
d’activitats de temps lliure, sobretot
les de caràcter puntual, que es desenvolupen
al llarg de les vacances d’estiu.
Això provoca que cada cop hagi
d’haver-hi un major nombre d’educadors
de temps lliure, és a dir, la
dinàmica es caracteritza per un constant
creixement. L’augment es pot valorar
molt positivament, però des de
les escoles de temps lliure hem d’estar
molt preocupats per la qualitat del
nostre treball, i al mateix temps aconseguir
un major reconeixement d’aquest
treball com a col·lectiu de l’àmbit
de l’educació no formal.
Una altra qüestió lligada amb el
reconeixement, i en la qual dins
l’àmbit de les Illes Balears s’han
aconseguit alguns “triomfs”, és el reconeixement
de la formació de
temps lliure al nivell universitari i
dins el camp de la formació permanent
del professorat no universitari. 8
Pel que fa a la primera qüestió
pareix que a moltes comunitats de
l’Estat espanyol també s’ha pogut
aconseguir; però la segona tipologia
de reconeixement sembla que encara
no s’ha estès gaire.
Un altre assumpte en què les escoles
de temps lliure poden tenir
una part de protagonisme són les
condicions de treball dels monitors
i directors que participen, sobretot,
en activitats de caràcter puntual.
Per aquesta feina els educadors de
lleure, de caire no voluntari, solen
rebre algun tipus de gratificació,
però poca cosa més.
En relació amb aquesta qüestió,
fa un parell d’anys, a l’escola de
lleure del Centre d’Estudis de l’Esplai,
un grup de directors, durant la
seva etapa de formació, arribaren a
constituir-se en una associació de
monitors i directors. 9 Aquesta entitat,
fins al dia d’avui, no ha arribat
a actuar mai. El que queda clar és
que des de les escoles de lleure hem
de procurar potenciar i donar suport
a accions com aquesta.
compte al llarg de la formació que es
dóna als futurs monitors i directors.
Respecte a aquest tema no és el
moment de jutjar-ho, però sí de recordar
que certes actuacions de monitors
han arribat a provocar greus
accidents; actuacions en les quals es
pot considerar que aquest “sentit
comú” es va deixar de banda.
Divulgació de la tasca educativa
dels monitors/es i directors/es
Cada vegada hi ha més famílies
que deixen o “aparquen” els seus fills
a les activitats de temps lliure, sobretot
a les de caràcter puntual que es
desenvolupen al llarg de l’estiu.
D’alguna manera les escoles de formació
han de complementar la tasca
de les institucions en la responsabilitat
de donar a conèixer a la societat
el treball que realitzen els educadors
de lleure i fer comprendre que és alguna
cosa més que una simple activitat
de “guarderia” d’infants i joves.
Sobre aquesta
qüestió i per
demostrar l’evolució
que ha
tingut aquest
tema, posaré
com a exemple
les dades que
apareixen recollides
en un estudi,
ja esmentat, que es va dur a
terme fa una dècada a les Illes Balears.
A l’estudi, un 90% dels monitors
enquestats tenien preferència
per fer campaments o colònies, i
només un 4%, escoles d’estiu. La
realitat actual és molt diferent, i
tard o d’hora s’hauran d’adoptar
mesures perquè els monitors i directors
d’activitats en què els par-
“Les escoles de temps lliure poden tenir una
part de protagonisme en les condicions de
treball dels monitors i directors que
participen en activitats de caràcter puntual”
ticipants pernocten a la instal·lació
no arribin a ser uns “éssers extraordinaris”
i difícils de trobar.
Aquestes mesures, entre d’altres,
podrien estar dins la línia d’una
major gratificació per als monitors i
directors que prefereixen treballar
en activitats en què s’exigeix una
dedicació propera a les “24 hores
de cada jornada”.
La supervisió de l’administració
sobre la formació en el temps
lliure
t
Les activitats d’estiu en relació
De cara a les administracions
públiques competents, les escoles
de temps lliure haurien de sol·licitar
El “sentit comú”
amb el desig de treball dels moni-
la potenciació d’un servei que tentors/es
i directors/es
gui la responsabilitat de supervisar i
En relació amb la qualitat del tre-
de controlar el treball de les escoles.
ball dels educadors de temps lliure a
Aquest tema, per a moltes de les
Aquest servei es va posar en marxa
la Comunitat de les Illes Balears, en
escoles de temps lliure de les Illes
fa un parell d’anys dins la Direcció
diverses reunions que s’han fet entre
Balears, cada cop té major rellevàn-
General de Joventut, però no ha
la Direcció General de Joventut i les
cia. És un fet comprovat que els
tingut gaire protagonisme.
escoles de formació, ha sorgit la pre-
monitors i directors titulats, durant
ocupació per un tema difícil d’en-
els mesos d’estiu, prefereixen parti-
El seguiment ben segur afavorirà
senyar, però que té una gran imcipar
a les escoles d’estiu, ja que es
les escoles que compleixen la norportància
a l’hora de treballar amb
tracta d’una activitat que té una dumativa
o que, fins i tot, estiguin per
els infants i els joves: el “sentit
rada, en general, de dos mesos. A
sobre dels criteris que estableix la
comú”. Moltes vegades, a l’hora d’a-
més, en aquestes activitats moltes
legislació vigent, com, per exemple,
valuar les actuacions de certs educa-
vegades arriben a estar contractats
pel que fa a la durada dels cursos,
dors de temps lliure, es comprova
professionalment. Davant aquesta
els instruments d’avaluació o els
que aquest sentit comú hi ha estat
situació cada cop és més difícil po-
documents administratius.
absent. És a dir, és una qüestió que
der formar equips per dirigir cam-
es pot creure que està controlada,
paments, colònies o altres activitats
Una raó que explica la necessi-
però que s’ha de tenir molt en semblants.
tat de potenciar un servei de su-
Miquel Àngel Ballester
r e s q u a r t s
37

t r e s q u a r t s
38
“Des de l’àmbit
institucional i des
de les escoles de
formació s’hauria de
procurar potenciar
la realització
d’estudis i la seva
publicació”
pervisió el trobam en el fet que en
els darrers cinc anys, aproximadament,
el nombre d’escoles de lleure
a les Illes Balears ha passat de sis
a catorze.
Els estudis en l’àmbit del temps
lliure
Un altre assumpte que pot donar
peu a la reflexió és el fet que el món
del lleure s’ha caracteritzat per la
pura activitat, deixant ben clar que
la majoria de vegades és d’una gran
qualitat.
Davant aquesta situació es posen
en marxa poques iniciatives dirigides
a estudiar i a reflexionar sobre el
que està succeint. Fins i tot, si algunes
vegades es produeixen, no arriben
a fer-se públiques.
És a dir, des de l’àmbit institucional
i des de les escoles de formació
s’hauria de procurar potenciar la
realització d’estudis i la seva publicació.
Federació d’escoles de lleure
Per finalitzar, un repte difícil però
molt necessari és el de la creació d’una
federació estatal d’escoles de lleure,
on hi tinguessin cabuda totes les
que hi estiguessin interessades.
Amb la posada en marxa d’aquesta
iniciativa es podria aconseguir
l’organització periòdica de trobades
per reflexionar sobre la formació
en el lleure. Al mateix temps
podria ser un bon marc per potenciar
la formació de formadors de
l’àmbit del lleure i un excel·lent interlocutor
per donar major protagonisme
a l’educació en el lleure.
Sobre aquesta idea ja se’n va parlar
a unes jornades estatals d’escoles
de lleure que es varen dur a terme a
Catalunya a la fi de l’any 2002. És
un repte més, i necessita que un
grup d’escoles s’hi vulguin posar al
capdavant. 10
Per al naixement d’una federació
no es necessita un nombre elevat
d’escoles; el que cal és que el
treball que vagin desenvolupant
els creadors serveixi per anar engrescant
un nombre major d’escoles,
i que així la representativitat
d’aquesta federació, tant al nivell
de les comunitats autònomes com
estatal, sigui cada vegada més important.
Des del Centre d’Estudis de l’Esplai,
en col·laboració amb la Direcció
General de Joventut, s’està organitzant
per al primer trimestre de
2005 un congrés per donar continuïtat
a la tasca posada en marxa a
Catalunya el 2002. És ben segur
que aquest àmbit de trobada ha de
servir per recuperar la idea de la
creació d’aquesta federació d’escoles
de lleure.
(1) Ordre de la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears per la qual es modifica l’Ordre de 14 de març de 1990, relativa a
cursos de formació de monitors i directors d’activitats de temps lliure infantil i juvenil (BOCAIB núm. 41, de 26 de març de 1998).
(2) Ordre de la Consellera de Presidència per la qual es modifica l’Ordre de dia 14 de març de 1990, relativa a cursos de formació de
monitors i directors d’activitats de temps lliure infantil i juvenil, publicada en el BOCAIB núm. 41, de 26 de març de 1998.
(3) A la pàgina 38 del llibre: Cap a la professionalització de l’oci. Aproximació sociològica a les activitats d’estiu. Núm. 3 de la col·lecció “Pedagogia
social i treball social”, de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Edició de la UIB. Palma de Mallorca, 1995.
(4) Es pot trobar més informació sobre aquesta escola oficial del Govern Autonòmic d’Extremadura a: www.aulavirtual.org.
(5) Es pot trobar més informació sobre l’Institut de Formació Ramon Serra, abans Escola d’Esplai, a: www.Fundacioesplai.org.
(6) Op. Cit. Pàgines 52 i 53.
(7) Cicle formatiu de grau superior regulat pel Reial Decret 2058/1995. Publicat en el Boletín Oficial del Estado (BOE) de 21 de febrer
de 1996. Els tècnics superiors en educació infantil segurament també obtindran l’habilitació per exercir de monitors de temps lliure
en algunes activitats, en què la majoria de participants siguin menors de sis anys.
(8) La formació permanent del professorat no universitari és responsabilitat de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes
Balears.
(9) Op. Cit. Pàgina 65.
(10) “La formació en el lleure, realitat i reptes”. Jornades de reflexió i d’intercanvi de realitats sobre la formació en el lleure a Catalunya,
Espanya i Europa, que es varen dur a terme a Girona del 16 al 19 d’octubre de 2002, organitzades per la Secretaria General de Joventut
de la Generalitat de Catalunya.
r e c e r c a
Estudi sobre joves immigrants
universitaris a la CAIB
Carlos Vecina Merchante, sociòleg
Fora d’aquest
grup queden aquells
pertanyents a capes socials
més elevades, amb millor retribució,
millor nivell acadèmic,
amb pràctiques més elitistes. És
aquí on pretén indagar la present investigació:
analitzar algunes característiques
sociològiques, vinculades
amb el fenomen de l’exclusió, en joves
immigrants universitaris provinents de
l’estranger o de moviments de
població interns dins l’Estat
espanyol.
Per a això s’utilitzà
una mostra de 60 subjectes
–28 homes i 32 dones–
d’edats compreses entre
els 18 i 30 anys. L’encreuament
de variables
es va realitzar sobre
la base de dos criteris fo-
namentals:
l’origen geogràfic
dels enquestats, constituït
en dos grups, procedents
de països estrangers i
31 subjectes provinents
d’altres comunitats autònomes;
i l’origen social,
mesura ponderada per
la situació laboral, el tipus
d’ocupació i el nivell
acadèmic aconseguit
(dades referides a la situació
dels pares).
Els enquestats havien
d’haver arribat a aquesta comunitat
dins els darrers 5 anys, tenir
una edat entre 18 i 29 anys i ser
estudiants universitaris de la CAIB.
Se’ls va aplicar una enquesta constituïda
per preguntes de resposta precodificada
i una sèrie de preguntes
P
arlar d’integració
sembla donar a
entendre la idea d’uns
immigrants amb escassos
recursos econòmics i formatius
que cal atendre per
evitar conseqüències socials
més greus.
obertes sobre qüestions més subjectives,
relatives al camp de la família,
dades personals, habitatge, situació
econòmica, itinerari escolar o acadèmic,
grup d’amics, llengua vernacla
de la CAIB, situació laboral, participació
associativa, experiències, actituds
i expectatives socials. El treball
de camp que va donar pas a les entrevistes
va ser realitzat per alumnes
de la facultat de ciències de l’educació
de la UIB.
La família
La família continua sent una de
les institucions principals pel que fa
al procés de socialització 1 , a més del
marc més important en el qual tenen
lloc les relacions socials primàries. És
al seu si on s’assentaran les bases que
han de guiar les futures relacions socials,
tot i que quan això es refereix al
t r e s q u a r t s
39

t r e s q u a r t s
40
“La família continua sent una de
les institucions principals pel que
fa al procés de socialització”
col·lectiu d’immigrants, es tracta
d’individus vinculats a un determinat
moviment poblacional en el qual
pot existir un cert desarrelament amb
la família d’origen. Tot i així, la influència
d’aquesta institució en els
primers anys de vida és un condicionament
suficient per influir-hi en
etapes posteriors. Però el que interessa
aquí són les característiques socials
de la família d’origen dels enquestats,
com ara el tipus de situació laboral,
l’ocupació o el nivell acadèmic, aspectes
que permeten albirar una determinada
situació economicosocial
i serveixen de base per emetre hipòtesis
sobre la relació d’aquesta posició
dels progenitors i l’opció de l’ensenyament
universitari d’una minoria
d’immigrants estrangers i un sector
més ampli d’aquells que procedeixen
d’altres comunitats autònomes.
Partint de l’origen geogràfic dels enquestats,
s’observen diferències en el nivell
d’estudis dels progenitors entre els
dos grups (pares d’aquells l’origen dels
quals és un país estranger i pares d’aquells
nascuts en altres comunitats
autònomes). Quant als primers, la major
concentració tenen lloc en la categoria
d’«estudis superiors», amb un
48,38% dels pares i un 32,25% de les
mares (aquestes presenten un percentatge
similar en la categoria d’«estudis
secundaris»); els progenitors originaris
d’altres comunitats autònomes presenten
un major nombre de casos en la
categoria d’«estudis secundaris», per als
pares, amb un 42,42%, i en la d’«estu-
dis primaris» per a les mares,
amb un 54,54% dels casos. La
categoria d’«estudis superiors»
queda, en aquest grup, menys representada
(18,18% dels pares i
9,09% de les mares). Així doncs,
la població de la nostra mostra
provinent d’altres comunitats
autònomes tendiria a situar-se en els
nivells inferiors, mentre que la d’origen
estranger ho faria més a prop de
l’extrem d’estudis superiors.
Atenent a les diferències d’origen
geogràfic assenyalades i a l’agrupament
de l’ocupació laboral dels progenitors
en tres
grups de
categories: I (directius, tècnics i professionals
científics i de suport), II
(administratius, serveis i treballadors
qualificats) i III (instal·ladors de maquinària
i treballadors no qualificats),
sorgeixen notables diferències quant
a l’ocupació dels pares en la primera
categoria, representada per un
32,25% dels pares i un 25,79% de
les mares d’aquells l’origen dels quals
és un país estranger enfront d’un
12,12% dels pares i cap de les mares
de la mostra d’aquells provinents
d’altres comunitats autònomes, mentre
que el percentatge de mares
d’ambdós grups situades en l’ocupació
de l’agrupació intermèdia és similar,
entorn del 42%. Sí hi ha diferències
en el percentatge de pares
que pertanyen a aquesta categoria
(II), 41,93% (pares d’origen estran-
ger) i 63,63% (pares d’origen d’altres
comunitats autònomes). Els pares
dels provinents de l’estranger presenten
una ocupació laboral més elevada
que els de l’altre grup, en els quals la
concentració se situaria entorn de les
ocupacions mitjanes.
L’itinerari escolar
L’escola, a més de ser un dels principals
agents de socialització juntament
amb la família, el grup d’iguals
i el treball, constitueix un itinerari
formatiu cap al camí de l’acreditació
acadèmica necessària en un món de
competència creixent per accedir als
llocs elevats de l’estratificació, quan
s’ha estès a àmplies capes de població
la possibilitat d’accedir a estudis universitaris.
Les elits pugnen per seguir
mantenint la seva posició privilegiada
a força d’incrementar capital cultural
2 , mentre que entre les classes inferiors
es redueix la relació entre estatus
socioprofessional i capital cultural.
Tal i com exposa Lerena, C. (1987),
les elits estan obligades a elegir un
ensenyament de qualitat, en el sentit
de la distinció que ofereix, perquè els
seus fills no vegin amenaçada la seva
posició, i no siguin absorbits per les
classes populars que accedeixen a estudis
superiors.
La idea és analitzar factors propis
de l’itinerari acadèmic, com ara la
forma d’accés a la universitat i l’opció
d’ensenyament públic o privat, per
observar si hi ha diferències entre els
subjectes de la mostra atenent les diferències
d’origen geogràfic i social.
Els resultats confirmen una diferència
significativa entre les dues poblacions.
Unificant les categories possibles
sobre les formes d’accés a la universitat
en dues de fonamentals i excloents,
selectivitat i altres formes en-
tre les quals s’han inclòs FP, CAD 25
anys i altres vies de convalidació,
s’observa una diferència important a
favor de la selectivitat, sobretot en
aquells d’origen d’altres comunitats
autònomes, que arriben al 87,1%
dels casos, mentre que la població
d’origen estranger que ha utilitzat
aquesta via d’accés només arriba al
62,1% de la mostra.
Pel que fa a les diferències per
sexe, entre aquells que cursen estudis
universitaris són escasses, encara que
lleugerament superiors a favor de les
dones, la bretxa més significativa sorgeix
dins el grup d’origen estranger,
on arriba a una diferència percentual
de 10,3 punts.
Tenint en compte la situació social
dels enquestats no trobam diferències
a destacar quant a la forma d’accés a la
universitat i la situació social dels subjectes,
i els resultats són similars a les
diferències d’origen geogràfic, entorn
del 75% dels joves hi opten per mitjà
de la selectivitat independentment de
la seva situació social. Sí observam diferències
en la utilització de l’ensenyament
privat o públic com a forma d’itinerari
escolar; l’ensenyament primari
públic està majoritàriament representat
pels grups socials menys afavorits,
i just el contrari ocorre en l’ensenyament
privat, on és el grup millor
situat el que ocupa una posició predominant,
seguida dels situats en els nivells
mitjans. Resultat similar al de
l’ensenyament secundari, on s’ha de
destacar l’augment de la bretxa entre
els millor situats i la resta a l’hora d’elegir
l’ensenyament privat com a itinerari
acadèmic. Curiosament els resultats
són similars en l’ensenyament superior,
encara que s’ha d’esmentar la
reculada dels nivells menys afavorits a
l’hora d’accedir a l’ensenyament pri-
vat en aquest nivell. El col·lectiu millor
situat és el d’aquells que van realitzar
estudis universitaris en una anterior
residència a la de la CAIB. Atenent a
les diferències per origen geogràfic, si
bé la majoria opta per l’ensenyament
públic, aquest fet és menor entre els
procedents de l’estranger, que presenten
un percentatge superior al de l’altre
grup referent a l’ensenyament privat
com via itinerant.
Les persones amb les quals s’interactua
en moments d’oci
La migració comporta un canvi de
residència i, per tant, contacte amb
grups nous i distints als quals fins en
aquest moment es mantenia una interacció
social. El jove s’enfronta a la
recerca d’un grup en el qual pugui
sentir-se entre iguals, amb possibilitats
de compartir estils de vida i solidaritats
emocionals. Aquest estudi
intenta determinar una sèrie de característiques
que defineixin el grup
d’iguals, o a un nivell inferior de cohesió,
aquell amb el qual es comparteixen
determinades aficions i contactes,
per tenir dades que permetin
avançar el grau d’heterogeneïtat d’aquest
grup i establir la possibilitat
d’inserció del subjecte en qüestió so-
“La idea és analitzar
factors propis de
l’itinerari acadèmic
per observar si hi ha
diferències entre els
subjectes atenent les
diferències d’origen
geogràfic i social”
bre
la base de
la influència i les pràctiques
socials d’aquest grup.
Les diferències més significatives
es donen entre aquells que mantenen
relació amb un nombre d’entre 1 i 3
persones, un 32,3% dels enquestats
originaris d’altres comunitats autònomes
comparteixen aquesta categoria
enfront d’un 10,3% dels immigrants
estrangers; i entre els que es
relacionen amb un nombre igual o
major de 7 es produeix un resultat
invers: decreix en el grup d’originaris
d’altres comunitats autònomes, i se
situa en el 16,1%, mentre que es
manté un percentatge elevat en la població
d’origen estranger, 41,4%. La
categoria de més importància és la
corresponent a aquells el grup d’interacció
específica dels quals té un
nombre d’individus situat entre 7 i
9. Tot sembla indicar la tendència
cap al contacte amb grups més extensos
per part dels immigrants estrangers,
que tenen lloc en major mesura
amb individus l’origen dels quals
és distint al d’aquesta comunitat
autònoma.
Per situació social, aquells que
ocupen una bona situació social són
els que presenten un percentatge major
en la categoria de «7 o més persones
amb les quals comparteixes moments
d’oci». L’origen de les persones
amb les quals mantenen aquesta relació
és d’altres països, i del sexe mas-
t r e s q u a r t s
41

t r e s q u a r t s
42
culí; els altres dos grups prevalen en
la categoria de «4 a 6», les relacions
tenen lloc de forma equiparada amb
població peninsular, d’aquesta comunitat
i fins i tot de l’estranger, la
distribució per
sexe presenta
un comportamentequiparat.
La independència i la inserció social
Un dels factors que acceleren el
procés de transició cap a la vida adulta
és el grau d’independència del qual
es gaudeix. La capacitat econòmica i la
forma d’obtenir-la ocupen aquí una
importància primordial atesa la necessitat
de recursos d’aquest tipus com a
mitjà per optar a una major independència.
Curiosament, la inserció
social dels joves es refereix a aspectes
relacionats amb l’habitatge, el grau
d’estabilitat laboral, la quantitat d’ingressos
amb els quals es compta, etc.
Per tant, independència i inserció es
troben en el mateix extrem d’un continu
que reflectiria el major o menor
grau d’ambdós factors.
L’habitatge
El 43,3% dels enquestats habita un
habitatge distint al dels seus pares; el
percentatge entre els immigrants estrangers
(48,3%) és lleugerament superior
al 38,7% dels arribats d’altres
comunitats autònomes que compar-
teixen aquesta situació. Quant al tipus
d’habitatge al qual accedeix la població,
és majoritàriament de lloguer o
compartit, en el 83,30% dels provinents
d’altres comunitats autònomes i
en el 78,6% dels immigrants d’origen
estranger. Si analitzam les dades tenint
en compte el factor «situació social»
trobam que existeix una relació
directa entre ambdós factors, és a dir,
a mesura que augmenta la situació social
dels pares ho fa també el fet que
els fills ocupin un habitatge distint: el
71,4% d’aquells els pares dels quals
gaudeixen d’una bona situació social
enfront d’un 37,10% d’aquells que
ocupen els nivells menys afavorits; els
primers ocupen un habitatge de lloguer
en un 60% dels casos i compartit,
en un 40%.
L’economia
La suficiència econòmica és un
factor determinant de la independència;
un 31,7% dels enquestats
va manifestar que estava en una situació
d’independència econòmica
considerable 3 , enfront de la majoria,
un 68,40%, que es va situar en una
posició de cap o escassa independència
econòmica. Els pertanyents a nivells
socials menys afavorits tenen
major independència econòmica.
La situació laboral
No s’aprecien diferències notables
entre els dos grups objecte d’estudi: el
85% dels subjectes afirma que ha treballat
qualque vegada de forma remunerada.
En l’actualitat, un 75% es troba
en aquesta situació; l’edat d’inici se
situa, en un 46,7% dels casos, entre
els 17 i 18 anys. La precarietat en l’ocupació
és la situació més comuna entre
aquest col·lectiu de joves (el
77,77% dels enquestats ocupats en
“Els pertanyents
a nivells socials
menys afavorits
tenen major
independència
econòmica”
l’actualitat); l’eventualitat en l’ocupació
és la forma predominant de condició
contractual sense diferències per
origen geogràfic ni social. L’edat d’entrada
al món laboral presenta diferències
atenent a la situació social dels enquestats:
el grup dels menys afavorits
se situa en una edat d’inici de 16 anys
en un 35% dels casos, i és escàs el percentatge
dels que s’hi incorporen passats
els 20 anys, mentre que els subjectes
millor afavorits socialment, amb un
28,6%, són els més representatius de la
categoria d’accés al mercat laboral a
una edat superior a 20 anys.
La llengua com a vehicle cap a la
inserció social
Un grup amb base cultural comuna
comparteix determinades creences,
valors, costums, etc.; per tant,
parlam de pertinença al grup que
gaudeix de similars patrons i d’exclusió
cap a allò que és distint, cap a tot
aquell grup que no comparteixi les
seves peculiaritats. Es tracta d’observar
l’inici o no d’un procés de separació
de l’individu respecte del grup
d’origen, vist com un grup culturalment
característic i d’aproximació
cap al fet de compartir i apropiar-se
de determinats hàbits, valors, costums,
etc., propis de la societat balear,
com forma d’inserció.
Per obtenir un cert coneixement
sobre la realitat de la llengua catalana
i la seva situació dins el col·lectiu
d’immigrants, estructuram el tema
en quatre variables: l’ús verbal, el
grau en què és entès, la utilització
de la llengua i el grau de correcció
escrita. Dins el grup dels provinents
d’altres països, el 55,2% afirma que
no parla català, i el 24,1%, amb
bastant dificultat. Els resultats més
favorables estan del costat de la
comprensió: la meitat dels enquestats
d’origen estranger diuen que
entenen el català parlat sense dificultat.
Percentatge lleugerament superior
presenta el grup dels originaris
d’altres comunitats autònomes,
61,3%, només un 10% dels primers
no l’entén gens i un 3,2% dels segons
es troba en la mateixa situació.
La utilització que en fan
aquests grups és escassa. El nivell escrit
és superior en aquests darrers,
només un 19,4% no sap escriure català
mínimament enfront d’un
44,8% dels provinents d’altres països
en la mateixa situació.
Participació associativa, actituds i
experiències socials
Participació associativa
La participació en associacions és
escassa per a aquest col·lectiu, tot just
arriba al 26,7% dels enquestats. No
existeixen diferències quant a l’origen
social, però sí que en podem apreciar
algunes dividint la població per origen
geogràfic. Sembla que participen
més aquells provinents d’altres
comunitats autònomes,
encara que els d’origen estranger
són els que més hores
hi dediquen. La meitat
dels enquestats que
participen ho fan en associacions
esportives i de
temps lliure, la resta es divideix en
culturals, polítiques i altres. Una
característica és l’escassa vinculació
d’aquestes associacions amb el lloc
d’origen. No existeixen diferències
ni per origen geogràfic ni social.
La raó principal argumentada
de l’escassa participació es redueix a
la falta de temps i el baix nivell d’interès
que desperten aquestes qüestions;
la manca de temps és la primera
causa si dividim la població per
origen geogràfic, i la falta d’interès
sembla ser la principal raó d’aquells
que pertanyen a una bona o mitjana
situació social, mentre que els nivells
menys afavorits continuen optant
pel factor temps com a motiu de no
participar activament en alguna associació.
La tendència associativa no dista
molt de la situació que presenta l’IN-
JUVE 2000 i la mostrada en l’Estudi
Sociològic dels joves dels Illes Balears,
1997; en el primer informe es
planteja que la baixa freqüència de
vida associativa organitzada entre els
joves grecs, espanyols i portuguesos
es pot deure a factors culturals creadors
d’interaccions fora de les llars,
en espais públics, d’aquesta forma
quedarien satisfetes necessitats de
contacte, que en països nòrdics i de
l’Europa central es realitzen a través
d’organitzacions més formals. Que
quedi aquí aquesta hipòtesi com a
possible causa d’aquesta baixa participació.
“Dins el grup dels provinents
d’altres països, el 55,2%
afirma que no parla català”
Interessos i experiències socials
Les qüestions que més desperten
l’interès dels enquestats són les relacionades
amb aspectes socials, sense
observar clares diferències entre els
d’un o altre origen. Aquestes perden
importància si atenem a la situació
social dels subjectes, ja que, si continua
sent l’opció a destacar en aquells
situats en una posició mitjana o baixa,
les qüestions econòmiques equiparen
el seu pes amb les socials en els individus
que gaudeixen d’una bona situació
social.
Dins el marc de les expectatives
laborals, les inquietuds a destacar són
la preferència d’un contracte estable,
tant en aquells socialment ben situats,
que presenten una postura més
definida, com en els menys afavorits,
encara que amb una definició més
dispersa entre altres opcions com ara
una bona remuneració o la satisfacció
en el lloc de treball, fet prioritari
entre aquells definits per la seva situació
social mitjana. Atenent a les
diferències d’origen geogràfic, els enquestats
procedents d’altres comunitats
autònomes opten per l’expectativa
de l’estabilitat contractual
enfront dels d’origen estranger,
que s’inclinen més per la
possibilitat d’obtenir una
bona remuneració.
Preguntats per les seves
preferències futures, la res-
t r e s q u a r t s
43

t r e s q u a r t s
44
“El nivell educatiu
de la immigració
extracomunitària que
ve de països de l’Est i
de l’Amèrica Llatina és
substancialment
superior a la mitjana
dels espanyols de
grups d’edat similar”
posta de «tenir amics en qui confiar»
preval enfront de les altres entre les
quals s’inclouen simplement el fet de
tenir amics, la participació en activitats
amb amics, preferències culturals,
esportives, socials i altres. Però els
grups de nivells mitjans o menys afavorits
continuen emfasitzant la importància
de tenir amics en qui confiar,
mentre que els individus ben situats
socialment es desmarquen d’aquesta
resposta i altres de concretades
en el qüestionari i s’adhereixen a l’opció
«altres preferències».
Discussió i conclusions
Aquest estudi, tot i les seves limitacions,
ha permès conèixer algunes
característiques sociològiques generals
sobre la població objecte d’estudi.
En el cas de la família 4 existeixen diferències
quant al perfil de les unes i
les altres en funció de l’origen geogràfic;
sembla que les d’origen estranger
presenten nivells d’estudis superiors a
les de l’altre grup.
Analitzant aquest fet, ens trobem
amb dos vessants: el nivell educatiu
de la immigració extracomunitària
que ve de països de l’Est i de l’Amèri-
ca Llatina és substancialment superior
a la mitjana dels espanyols de
grups d’edat similar, com demostren
estudis com el de l’oficina del Defensor
del Poble (2003) i d’altres de les
Balears, com ara l’Estudi sociològic sobre
els joves de les Illes Balears; l’altre
vessant giraria entorn de la hipòtesi
que només aquells immigrants estrangers
amb un cert nivell acadèmic
opten per estratègies de formació
acadèmica com a forma de propiciar
per als seus fills la possibilitat de mobilitat
intergeneracional o de mantenir
una posició social determinada.
El grup d’espanyols és més heterogeni,
reflex de la realitat social mateixa,
tant del nivell acadèmic existent com
de l’opció per accedir a estudis superiors
dels fills com a estratègia per a la
mobilitat social. Això podria fer pensar
en una estratègia de reconversió
d’aquells immigrants que formarien
l’elit dins el seu grup, o que existeixen
diferències de desigualtat davant l’accés
a determinats serveis com l’educació
superior, que no només representa
un cost econòmic sinó que té
afegit el problema de mantenir els
fills durant més temps sense que puguin
aportar una ajuda econòmica a
la família ni emancipar-se.
Aquestes conjectures poden ser
presentades com una visió etnocèntrica
i esbiaixada de la realitat si atenem
els resultats d’estudis com els realitzats
per l’oficina del Defensor del
Poble, 2003, L’escolarització de l’alumne
d’origen immigrant a Espanya:
anàlisi descriptiva i estudi empíric, en
el qual es posa de manifest una realitat
molt distinta a la de l’opinió pública
general. Aquest estudi situa el
nivell acadèmic i formatiu dels progenitors
d’alumnes immigrants per sobre
del dels espanyols. Concretament,
les mares de l’Amèrica Llatina o l’Eu-
ropa de l’Est, pel que fa a educació
mitjana, presenten un percentatge de
38,3% i 40,7% respectivament, enfront
del 29,4% de les mares autòctones
i del 25,3% i 30,2% en educació
superior, mentre que les autòctones
representen el 16,3% de la població.
En el cas dels pares, les diferències entre
una població i una altra són similars
i igualment favorables als d’origen
estranger.
La mateixa tendència s’observa en
analitzar les ocupacions d’un grup i
de l’altre, encara que en aquest cas la
desigual situació obeeix a una desigualtat
real quant a la possibilitat
d’inversió en educació. Ho confirma
el fet de l’heterogeneïtat que presenta
la població d’origen peninsular,
que tenen oberta la possibilitat d’accedir
a educació superior tot i
pertànyer a grups amb ocupacions
menys remunerades i inestables,
mentre que els d’origen estranger
que opten per aquesta via necessiten
una bona ocupació.
Els resultats obtinguts presenten
uns nivells ocupacionals molt superiors
a la mitjana de l’enquesta de
migracions 2002 realitzada per l’I-
NE. En l’apartat «Immigrants ocupats
per zona de destinació i ocupació
actual» es mostra la distribució
de categories, similar a la utilitzada
en el nostre qüestionari, per ocupacions
de la població immigrant en la
zona denominada «Est», que
comprèn Catalunya, la Comunitat
Valenciana i les Illes Balears. Agrupa
les categories en tres grups d’ocupacions:
grup I (directius, tècnics i professionals
científics i de suport), II
(administratius, treballador de serveis
i qualificats), III (instal·ladors de
maquinària, muntadors i treballadors
no qualificats.)
Mantenint una actitud prudent podem
observar diferències notables:
mentre que un 18,10% dels immigrants
progenitors té una situació ocupacional
inclosa en el primer grup, en
el nostre estudi aquest està representat
per un 29,02%; prenent com a referència
les ocupacions de nivell mitjà
i alt (compreses en el primer i segon
grup), ens trobem amb un percentatge
de la població immigrant en l’enquesta
de l’INE del 46,70%, mentre que
les nostres dades presenten un 70,94%
dels enquestats. Podem afirmar l’existència
d’una certa «selecció social» 5
que deixaria entreveure la desigualtat
social en la qual es troba el col·lectiu
d’immigrants, que determinaria el
grup d’aquells que sí que poden optar
a l’educació superior per als
seus fills.
Així doncs, el perfil familiar
predominant en el grup
d’immigrants estrangers estaria
caracteritzat per un nivell
d’estudis elevat i una situació ocupacional
mitjana o alta, representació
d’un petit grup privilegiat dins la població
immigrant, mentre que la població
provinent d’altres comunitats
autònomes presenta un perfil més heterogeni,
encara que la nostra mostra
presenta algunes diferències respecte a
l’enquesta de població activa 2004 trimestre
2n, de l’INE. Destaca la reducció
del grup I, d’un 29,95% en el total
de població espanyola a un 6,6% de la
nostra mostra; d’altra banda, el grup II
(on estan incloses les ocupacions mitjanes
amb requeriment de qualificació)
és la que presenta un major nombre
de casos, resultat esperat si es tenen
en compte factors tan diversos
com el fet de ser una població
d’assentament recent, fruit d’un
moviment poblacional provocat
per causes econòmiques en molts
de casos, en el qual aquells grups
situats en una situació intermèdia
cerquen millorar la seva posició desplaçant-se
cap a aquelles comunitats
on el sector serveis és més fort (com és
el cas de les Illes Balears).
L’itinerari escolar dels enquestats
respon a la situació familiar descrita.
Així doncs, els grups més afavorits socialment,
amb un nivell d’estudis elevat
i una bona ocupació laboral, són
aquells que més han optat per l’ensenyament
privat com a acreditació
acadèmica, opció destacada en el grup
provinent de l’estranger.
Els resultats pertanyents al nombre
de persones amb les quals es comparteixen
determinades experiències i
aficions, la categoria de les quals és «7
o més persones» mostren la tendència
dels immigrants estrangers a un cert
grau d’«associacionisme primari» o
simple recerca de contactes més amplis,
vist com una situació embrionària
de futures xarxes de suport social
més estables. Sembla que els provinents
d’altres comunitats autònomes
no tendeixen tant cap a aquestes posicions,
tal vegada per considerar-se
dins la seva pròpia comunitat perquè
continuen vivint en el mateix país i,
per tant, no són conscients de les necessitats
o no d’integració, i consideren
que gaudeixen plenament d’aquesta.
Però sí que podem observar
que existeixen certs recels que denoten
una integració a mig fer, de la
qual en certs moments són fins i tot
conscients i que, a més, propicia un
cert grau d’exclusió.
“El perfil familiar predominant
en el grup d’immigrants
estrangers estaria caracteritzat
per un nivell d’estudis elevat”
Mentre que els immigrants d’origen
estranger tendien, a l’hora de respondre
a les preguntes obertes, a emfatitzar
l’acollida positiva, en la majoria
dels casos els provinents d’altres comunitats
autònomes ressaltaven el fet
negatiu del caràcter tancat dels mallorquins
i les conseqüències negatives
d’haver-hi una llengua vernacla desconeguda
per a ells.
Martínez, M. i col. (1995) descriu
el procés de configuració d’una xarxa
social dels immigrants estrangers de recent
assentament o amb escassa reagrupació
familiar en el país d’acollida,
basada en el recurs al grup d’iguals
com a factor generador de vincles de
suport social, «...el desplaçament internacional
experimentat pels participants
en el nostre estudi suposa la ruptura
–almenys temporalment– amb els vincles
familiars i, en conseqüència, recórrer
al grup d’iguals disponible és la
primera i més habitual via de reconstrucció
de la xarxa.» (Op. cit., 117).
Requena, F. (2001) adverteix de la importància
de factors com la similitud
en la posició econòmica, en l’educació
formal, en l’edat, en l’ocupació o sector
econòmic com a base per a la configuració
de xarxes d’amistat, i de la dinàmica
d’interacció que es crea entre els
seus individus dins un sistema de suport
recíproc del qual tots surten d’alguna
forma beneficiats.
Segons l’INJUVE 2000 (Informe
Joventut a Espanya), la proporció de
joves que habita en un habitatge dis-
t r e s q u a r t s
45

t r e s q u a r t s
46
tint al dels pares o altres familiars,
d’edats compreses entre els 18 i 29
anys, se situa entorn del 41,4%.
Sembla que el comportament dels
joves immigrants universitaris no
s’allunya de l’observat en el conjunt
dels joves espanyols amb nivells d’emancipació
similars. Aquest informe
també adverteix que el 42% dels
joves espanyols entre 19 i 29 anys
són totalment o parcialment independents.
No observam diferències
considerables respecte
al nostre estudi, en el
qual aquest percentatge és
lleugerament inferior, però
no significatiu. Comparades
aquestes dades amb les publicades
en l’Estudi Sociològic
sobre els Joves de les Illes Balears de
1997, no s’hi observen tampoc clares
diferències.
Si l’eventualitat laboral és la situació
més representada en el nostre estudi,
no per això es presenta com una carac-
“La població que
ens ocupa no dista
molt d’una realitat
comuna entre els
joves espanyols”
terística
sui generis de la població
objecte d’estudi, ja que també a
l’INJUVE 2000 es presenta com un
fet a destacar entre la població juvenil i
d’igual forma ocorre en l’estudi sobre
els joves de les Illes Balears.
Així doncs, sembla que respecte a
factors importants per a la inserció social
com l’habitatge, la capacitat
econòmica i la situació laboral, la població
que ens ocupa no dista molt
d’una realitat comuna entre els joves
espanyols: dificultats d’accedir a un
habitatge, impossibilitat d’adquisició
d’aquest i l’opció de lloguer o la modalitat
compartida com a forma d’emancipació
familiar; difícil situació
econòmica i els problemes
d’inserció laboral. Factors
tots aquests propis d’una situació
per la qual travessen
els joves en el seu camí cap a
una vida social independent,
amb recursos suficients per al seu
propi desenvolupament, en la
qual, pel que sembla, no s’albiren realitats
distintes que permetin concloure
amb l’existència de certa desigualtat
social entre els grups d’immigrants estudiants
universitaris en la comunitat
autònoma de les Illes Balears i la població
autòctona en general.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
• AUTORS DIVERSOS (1997). Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears, Govern Balear, Conselleria de Presidència. Direcció
General de Juventut i Família.
• BERNSTEIN, B. (1985). «Clase social, lenguaje y socialización», Educación y sociedad, núm. 4, pág. 129-143.
• BORDIEU, P. (1988). «Títulos y cuarteles de nobleza cultural», La distinción, Taurus, Madrid, pàg. 9-26.
• CASAL, J. (1991). La inserción social y profesional de los jóvenes, Centro de publicaciones del MEC, Madrid.
• COLECTIVO Ioé (2000). La inmigración extranjera en España: los retos educativos, «Colección de estudios sociales», 1. Fundación
la Caixa.
• GARRIDO, L. (1993). Estrategias familiares, Alianza, Madrid.
• GONZÁLEZ, M. (1993). La inserción a debate, Departamento de trabajo y seguridad social del Gobierno Vasco.
• Informe del Defensor del Pueblo: La escolarización del alumnado de origen inmigrante en España, 2003, Madrid.
• INJUVE 2000, Informe de la juventud española. Informe económico y social de las Islas Baleares, núm. XXXV: any 2002, Centre de
recerca econòmica de Sa Nostra, http://www.cre.sanostra.es/internet/cre.nsf/tot
• LERENA, C. (1987). «Sobre el pluralismo educativo como estrategia de conservación», Educación y sociología en España, Akal, Madrid,
pàg. 226-261.
• MARTÍNEZ, M. F. (1995). «Una tipología de las redes de apoyo social e inmigrantes africanos en Andalucía», REIS 95/01, pàg. 99-125.
• PARSONS, T. (1990). «La clase como sistema social: alguna de sus funciones en la sociedad americana», Educación y sociedad, núm.
6, pàg. 173-195.
• REQUENA, F. (2001). Amigos y redes sociales, CIS, Siglo XXI, Madrid.
• SEGALEN, M. (1992). Antropología histórica de la familia, Taurus, Madrid.
(1). BERNSTEIN, B. 1985:132. Concep a la família com un dels agents bàsics de socialització en les societats contemporànies.
(2). Bordieu, P. […] distingeix entre capital cultural heretat per transmissió familiar i capital cultural transmès per l’escola. La suma d’ambdós en potencia
l’efecte en front d’aquells que solament poden optar al transmès per l’escola, que és, a més, distint entre uns centres d’ensenyament i uns altres
en funció de la classe social a la qual va destinat.
(3). Englobam en aquesta categoria aquells individus que viuen exclusivament dels seus recursos i aquells que viuen principalment dels seus recursos,
amb l’ajuda d’altres persones (operam així, de la mateixa manera que l’INJUVE 2000 a l’hora d’analitzar les dades).
(4). Família nuclear de la qual procedeixen, s’analitzen característiques dels progenitors com ara el tipus d’ocupació i el nivell d’estudis.
(5). Causes socials que condueixen a itineraris desiguals entre la població a l’hora d’accedir o no a l’educació superior.
e x p e r i è n c i a
Programa de beques per a
estudiants de l’Amèrica Llatina:
Francesc Xavier Garí Gasulla, Voluntaris de Mallorca
A
Guatemala i el Perú
quest article pretén informar i sensibilitzar els lectors de la necessitat d’ajudar infants
i joves de països subdesenvolupats per accedir a l’educació, mitjançant la participació
en el “Programa de Beques per a estudiants de l’Amèrica Llatina”, concretament
a Guatemala i el Perú.
L’ONG Voluntaris de Mallorca
és l’encarregada de coordinar, fer
el seguiment i avaluar el programa,
col·laborant amb la direcció i
el professorat dels centres escolars
d’educació primària i secundària
de Santa Lucía Utatlán (Guatemala)
i Lima, Llacanora i Magdalena
(Perú).
Voluntaris de Mallorca és una organització
no governamental creada
l’any 1995 amb l’objectiu de cooperar
amb els col·lectius o comunitats
que, per diferents motius, pateixen
condicions d’extrema pobresa.
Col·laboram amb grups de població
de zones subdesenvolupades de
l’Amèrica Llatina i de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears, mitjançant
l’elaboració i el desenvolupament
de projectes de cooperació
de caràcter educacional, sanitari i de
medi ambient, amb l’objectiu de
millorar la seva qualitat de vida.
Respecte a l’àrea educativa, realitzam
projectes de cooperació en
Voluntaris de Mallorca
t r e s q u a r t s
47

t r e s q u a r t s
48
els centres educatius de les localitats
on hem posat en marxa un programa
de beques. D’aquesta forma,
amb els projectes es beneficien tots
els infants i joves, tant els que estan
becats com els que encara no tenen
una beca d’estudis. També se’n beneficien
els professionals de l’educació,
perquè es facilita la seva tasca
tant com és possible. Els projectes
educatius són de diferents tipus:
formació del professorat, dotació de
material escolar, i millora o construcció
de les infraestructures necessàries,
entre d’altres.
El naixement del Programa
A l’Amèrica Llatina moltes famílies
són arrossegades per l’economia
de subsistència i sobreviuen immergides
dins d’un pou que els impedeix
millorar la seva qualitat de
vida. Molts pares i mares, pel fet de
no disposar dels recursos econòmics
suficients per cobrir les despeses de
l’escolarització, no poden donar als
seus fills uns estudis bàsics. Per
aquest motiu infants i joves es
veuen obligats a treballar ajudant la
família, i només tindran una oportunitat
per formar-se i cursar uns
estudis dignes si disposen d’una
beca d’estudis.
Des de Mallorca podem ajudar
nins i nines de famílies molt hu-
Voluntaris de Mallorca
mils i d’escassos recursos econòmics,
perquè encara que l’educació
en els centres estatals és gratuïta, les
despeses en educació són elevades:
matrícula, l’uniforme en molt de
casos és obligatori, sabates, llibres i
material escolar. Es donen casos en
què els infants no poden assistir a
classe perquè no tenen calçat o perquè
aquest està en molt mal estat, a
causa de les grans caminades de
més de dues hores que han de realitzar
per cobrir el recorregut des de
les seves cases fins a l’escola.
L’any 1998, Voluntaris de Mallorca
posà en marxa el “Programa
de Beques per a estudiants de l’Amèrica
Llatina: Guatemala i el Perú”.
Actualment, entre els dos països tenim
becats 203 infants i joves, gràcies
a persones que han volgut col·laborar
amb el programa de beques, i
han fet possible el somni de cadascun
d’aquests nins, nines i joves. Per
a ells, una beca d’estudis representa
tot un repte personal i una gran motivació.
Realment s’emocionen quan
s’assabenten que des de l’altra punta
del planeta, en aquest cas Mallorca,
qualque persona els vol ajudar sempre
que segueixin estudiant. Intentam
que els nous estudiants agafin
més responsabilitat, valorin la gran
oportunitat que suposa tenir una
beca per estudiar i que aprofitar-la és
a les seves mans.
Una de les tasques de Voluntaris
de Mallorca consisteix precisament
a servir de nexe entre aquests nins i
nines becats i les persones que desitgen
col·laborar amb l’educació de
la infància i de la joventut a l’Amèrica
Llatina.
Aquestes són les àrees d’actuació
on Voluntaris per Mallorca du a
terme el programa de beques:
• GUATEMALA (Sta. Lucía
Utatlán, Sololá): En total hi
ha becats 47 infants i joves.
• PERÚ (Lima: 42 beques d’estudis;
Llacanora (Cajamarca):
65 beques d’estudis; Magdalena
(Cajamarca): 49 beques
d’estudis). En total hi ha becats
156 infants i joves.
Descripció de les àrees d’actuació
Podem agrupar les àrees d’actuació
a Guatemala i el Perú en zones
urbanes i rurals:
Zona urbana
Lima, la capital del Perú, està situada
a pocs metres per damunt de
l’oceà Pacífic. Una gran part de la
“Molts infants i
joves es veuen
obligats a treballar
ajudant la família, i
només podran
cursar uns estudis
dignes si disposen
d’una beca
d’estudis”
seva població viu en una situació
molt precària, patint condicions
d’extrema pobresa. Els seus habitants
es dediquen a una gran diversitat
de petits negocis familiars, a la
venda ambulant dels objectes més
diversos, estranys i a la vegada necessaris
per a qualsevol tipus d’activitat.
Molta gent treballa en el sector
del transport de passatgers i de
mercaderies.
Per la perifèria de Lima es troben
uns multitudinaris assentaments
humans coneguts amb el nom de
“Pueblos Jóvenes”. Els seus habitants
viuen instal·lats damunt l’arena
en una extrema pobresa, la majoria
és gent que va fugir del terror
de Sendero Luminoso els anys vuitanta,
deixant enrere les terres fèrtils
de la serra andina. Actualment encara
hi arriben camperols procedents
de tota la geografia peruana a
la recerca d’un futur millor.
Zones rurals
Les localitats rurals són tres: Sta.
Lucía Utatlán (Sololá, Guatemala),
Llacanora i Magdalena (Cajamarca,
Perú). Són localitats més
petites formades per moltes aldees
i envoltades de verdes muntanyes
de fins a 2.500 metres d’altitud.
L’economia d’aquestes localitats és
de subsistència. Els seus habitants
es dediquen a l’agricultura, la ramaderia,
la cria d’animals menors,
la fabricació d’una gran varietat
d’artesania i de teixits multicolors
fets a mà realitzats en poca quantitat
només per complementar la
subsistència familiar. Són comunitats
rurals molt pobres, vulnerables
i aïllades de les ciutats o de la capital
de província. Les seves terres
es caracteritzen per ser zones bastant
accidentades, formades per
petits terrenys familiars anomenats
“chacras”, de terra
fèrtil i compacta. En molts
casos no disposen d’un
centre mèdic, fet que provoca
que hi hagi un augment
de malalties de tipus
infectorespiratòries i desnutrició,
especialment entre
els infants i la gent gran. Les
diferents localitats estan formades
per moltes aldees distribuïdes pels
voltants.
En aquests països de l’Amèrica
Llatina el vehicle privat es converteix
en un luxe, inaccessible per a la
població en general. Normalment
l’accés per via terrestre es fa per ca-
Voluntaris de Mallorca
“En aquests països de l’Amèrica
Llatina el vehicle privat es
converteix en un luxe, inaccessible
per a la població en general”
mins de terra sense asfaltar, i amb
camions o bé unes furgonetes anomenades
“combis”, que s’utilitzen
com a mitjà de transport de passatgers
i mercaderies, des de gallines o
porcs fins a enormes sacs de llavors,
cereals o fruites.
Les famílies de Guatemala i el
Perú registren una elevada càrrega
familiar que es troba entre 3 i 6
fills. Un 85% dels pares i mares només
tenen el primer grau d’instrucció
primària. Però amb el temps es
converteixen en famílies analfabetes
pel desús d’aquests coneixements,
i només el 15% dels caps de
família ha finalitzat els estudis d’educació
primària.
Resulta necessari dur a terme els
programes de beques d’estudis per a
infants i especialment joves amb
més necessitats i amb un nivell baix
o sense estudis, per així dotar-los
d’unes capacitats bàsiques i d’una
oportunitat per desenvolupar un
treball digne en acabar el cicle formatiu.
Posteriorment aquests joves
contribuiran a potenciar l’activitat
comercial i empresarial de la zona, i
generen així un desenvolupament
local i beneficiós.
Criteris de selecció dels infants i
joves
Des de diferents localitats de
l’Amèrica Llatina ens arriben els
t r e s q u a r t s
49

t r e s q u a r t s
50
Voluntaris de Mallorca
noms dels possibles beneficiaris detectats
pel seu professorat o per religioses
que treballen a les comunitats,
amb els quals mantenim contacte.
Són les persones que millor
coneixen les famílies i els mateixos
infants.
La nostra ONG segueix diferents
criteris de selecció per concedir
una beca d’estudis per a infants
i joves, prioritzant els que reuneixen
una o diverses de les següents característiques:
• Els infants i joves orfes per
part de pare, mare o per part
de tot dos.
• Les nines i les al·lotes. Elles
són les primeres sacrificades
per les seves famílies. En cas
de no disposar dels recursos
necessaris per escolaritzar-les
es quedaran a casa ajudant en
les feines del camp. Només
continuaran estudiant els
al·lots.
• Els infants i joves que tenen
molts germans. Intentam que
cada família nombrosa disposi
d’una beca per cada dos germans.
D’aquesta manera es
pot ajudar que tots continuïn
estudiant.
Compromisos per a les persones
que han becat infants o joves
Després d’haver informat la persona
interessada a becar un nin,
nina o jove, ella mateixa pot escollir
a qui desitja becar a partir d’unes
fitxes informatives que nosaltres
hem seleccionat tenint en compte
els casos prioritaris. En aquestes fitxes
s’adjunta una fotografia del beneficiari
de la beca juntament amb
diferents dades d’interès com: dades
personals d’ell i dels seus familiars,
situació econòmica, feina del
pare i de la mare, nombre de germans,
nom del centre escolar i informació
complementària de l’entorn
del becat.
Una vegada l’any s’envia l’aportació
–que en aquests moments és
“Cada euro
que surt d’aquí
és aprofitat
íntegrament
al lloc on és
enviat”
de 96,16 euros. Ara per ara hi ha la
condició que aquest compromís es
mantingui almenys durant 3 anys,
per tal de no crear falses expectatives
a l’infant. Els doblers seran administrats
pel professorat o per les
religioses de la comunitat corresponent.
Però com tots sabem, els doblers
no ho són tot, i per tant demanam
a les persones que bequen que estableixin
un contacte amb el nin o la
nina mitjançant un intercanvi de
cartes que els permeti conèixer-se i
mantenir-se informats dels seus
progressos humans i acadèmics.
En cas que un infant o un jove
deixi d’estudiar, les persones que
coordinen el programa es posen en
contacte amb el titular de la beca
per informar-lo dels motius que
han provocat aquesta baixa escolar i
li demanen si està interessat a traspassar
la beca a un altre infant.
Beneficis que obtenen els infants,
els joves i les seves famílies
Molts dels infants i joves, especialment
les nines i les al·lotes, no
tindrien opció a accedir a un dret
com l’educació a causa de la po-
bresa extrema de les seves famílies.
Pel fet de tractar-se de famílies
amb pocs recursos econòmics,
mitjançant les beques tenen ajut,
poden fer possible el pagament de
la matrícula, la compra de l’uniforme
en els casos que és imprescindible,
sabates, llibres i material
escolar.
Els infants i joves que viuen
lluny del centre escolar (fins a 2 o
3 hores de camí) i s’han de desplaçar
a peu, tenen la possibilitat
de quedar a menjar un plat calent
al menjador. Molts d’ells reben
així l’única menjada del dia, i sense
aquest ajut energètic no reunirien
les forces necessàries per tornar
fins a casa. Hi ha casos en els
Voluntaris de Mallorca
quals es detecta una
manca de nutrició per
la presència de taques
a la pell.
Seguiment i avaluació
del programa de beques
Des de Voluntaris de Mallorca,
cada any ens encarregam de fer la
transferència bancària dels doblers
de totes les beques abans d’iniciar
el curs escolar. L’administració de
les beques la realitzen persones de
total confiança, mai no ho faríem
a través d’entitats o persones que
ens fessin dubtar del destí final de
la quantitat aportada. Això fa que
cada euro que surt d’aquí sigui
aprofitat íntegrament al lloc on és
enviat. Per tant, les quotes de les
beques no minven en despeses de
gestió o manteniment d’institucions.
Al mateix temps ens comprometem
a mantenir els contactes pertinents
amb les dues parts sempre
que sigui necessari i convenient.
També realitzam jornades informatives
i de sensibilització, mitjançant
xerrades i projeccions de diapositives
que ajuden a donar a conèixer el
centre escolar i l’entorn de la localitat
dels infants i joves becats.
El seguiment del programa de
beques dut a terme per Voluntaris
de Mallorca es realitza de diferents
formes:
• Les persones encarregades de
coordinar aquest programa es
comuniquen periòdicament
mitjançant el telèfon, el fax o
per correu electrònic, amb els
responsables que es troben en
“L’educació no és un privilegi, ni és un
luxe, sinó un dels drets que tenen tots
els infants i joves del planeta Terra”
les localitats de Guatemala i
el Perú on es realitza el programa
de beques.
• Des de Mallorca viatgen cada
any representants de Voluntaris
de Mallorca fins a Guatemala
i el Perú, per realitzar
el seguiment del programa
de beques i posar en marxa
projectes de cooperació.
També es mantenen reunions
amb els infants i joves
que gaudeixen de les beques,
amb els seus pares i mares,
com també amb els que encara
no han estat becats (els
fem fotografies i emplenam
les fitxes informatives). Una
altra de les feines és supervisar
els projectes executats altres
anys i recollir noves
sol·licituds.
L’educació no és un privilegi, ni
és un luxe, sinó un dels drets que
tenen tots els infants i joves del
planeta Terra. El “Programa de beques
d’estudi” és una possibilitat
per fer justícia en el món de la
infància i joventut dels països subdesenvolupats.
Si voleu rebre més
informació o col·laborar en el Programa
de Beques, contactau amb
nosaltres:
VOLUNTARIS DE MALLORCA.
Conqueridor, 7, pral.
07001 PALMA.
Tel. 971 726331. Fax 971 720790.
t r e s q u a r t s
51

t r e s q u a r t s
52
Camps de voluntariat ambiental a La Trapa
Una experiència d’ambientalització
en el temps lliure
Miquel Àngel Ballester
Miquel Àngel Ballester
L’
estiu de 2004 es va
complir el 10è aniversari
dels camps de voluntariat
ambiental de La Trapa;
es tracta d’un fet per celebrar-lo
i d’una oportunitat
propicia per reflexionar i
aprendre dels errors i dels
encerts. També és un bon
moment per compartir l’experiència
acumulada, amb
l’esperança que sigui útil i
que estimuli la posada en
funcionament d’altres iniciatives
similars.
La Trapa és..., en dues paraules
La Trapa és una finca que pertany
al municipi d’Andratx, situada
a l’extrem sud-oest de la Serra de
Tramuntana. Té una extensió de
75 hectàrees i està formada per
una serra calcària que culmina en
els 472 metres del Puig de La Trapa
i s’estimba fins la mar. L’any 1810
una comunitat de monjos trapencs
que fugien de la Revolució Francesa
s’instal·là a la finca. Des de llavors
ençà, la vall de Sant Josep de la
Palomera es coneix amb el nom de
La Trapa.
r e c u r s o s
El 1980 el Grup Balear d’Ornitologia
i Defensa de la Naturalesa
(GOB) adquirí la finca. El procés
de compra va ser llarg i fou possible
gràcies a les aportacions de ciutadans,
artistes, institucions i organitzacions
internacionals, molt especialment,
de la Societat Zoològica
de Frankfurt.
Dia 1 de juny de 1994 es declarà
un terrible incendi al municipi
d’Andratx que cremà 1.300 hectàrees,
inclosa La Trapa, que va perdre
la seva coberta vegetal. Des de
llavors el GOB treballa en la recu-
peració forestal i la prevenció de
nous incendis mitjançant la sembra
d’arbres, la recuperació agrícola dels
marges, tancaments experimentals,
la sembra aèria de llavors, la pastura
controlada de bestiar, etc., amb
la col·laboració de centenars de socis
i voluntaris i de col·lectius motivats
per la conservació d’un tresor
natural.
A la fi de 1997 comença el programa
de visites escolars a la finca
amb el patrocini de Sa Nostra. Es
realitzen activitats de descoberta de
l’entorn i de reforestació. El 1999 el
GOB signà un conveni amb el
Consell de Mallorca per a la restauració
de les cases, que es convertiran
en un refugi de muntanya integrat
dins la ruta de la pedra en sec
que travessa la Serra de Tramuntana.
Aquest conveni implica la cessió
temporal d’ús de part dels edificis i
dels terrenys de La Trapa. Poc des-
prés comencen les obres
que encara continuen.
Apunts de natura i cultura
La Trapa ofereix una petita
antologia dels valors
naturals i culturals de la
Serra de Tramuntana. La vegetació
és molt variada: voramar hi viuen
plantes ben adaptades a la salinitat,
com l’endèmica saladina, el fonoll
marí o la fonollassa. La segona
línia, més interior, és poblada per
una garriga molt desenvolupada,
amb xiprell i romaní, garballó, olivella,
botja de cuques, gatova i coberta
de pins. A les torrenteres i zones
arrecerades s’hi localitzen espècies
típiques d’alzinar, que són rares
en aquesta zona: ginebró, llampúdol
bord, xuclamel, trèvol mascle,
bruc o les mateixes alzines solitàries.
Els penyals són colonitzats
per una comunitat endèmica for-
Miquel Àngel Ballester
“La Trapa ofereix una petita
antologia dels valors naturals i
culturals de la Serra de Tramuntana”
mada per violeta de penyal, claveller
de penyal, col de penya, maçanella,
card de penya i peu de milà.
A les zones més altes es pot veure
una comunitat endèmica de les
muntanyes formada per estepa joana,
estepa blanera, safrà bord, rapa
blava, juntament amb càrritx i ceba
marina.
La Trapa és un santuari d’orquídies.
Hi ha representades més de la
meitat de les espècies conegudes a
Mallorca: sabatetes, mosques vermelles,
mosques blaves, mosques
petites, abelleres, clavell, caputxina,
etc. Als voltants de les cases es troben
espècies sembrades com el fasser,
l’ametller, la figuera, el garrover,
el ginjoler i el bellaombra, que
va ésser el símbol de la finca que es
va destruir parcialment perquè fou
cremat per visitants poc respectuosos
amb la natura.
Es poden observar devers 80
espècies d’ocells, de les quals hi nidifiquen
gairebé la meitat. Destaquen
pel seu interès les aus dels
penyals marins: el falcó marí, que
manté una petita colònia de cria; la
baldritxa, que té a una cova marina
de La Trapa el seu major nucli de
cria conegut al nivell mundial.
També s’hi observen habitualment
l’àguila peixatera, la gavina de bec
vermell i el corb marí. Als penyals
interiors és freqüent observar-hi rapinyaires,
com el xoriguer, el falcó,
l’esparver i, molt rarament, el vol-
t r e s q u a r t s
53

t r e s q u a r t s
54
tor. També la petita oronella de
penyal habita aquests ambients.
La importància de La Trapa per
a la conservació dels ocells ha estat
reconeguda amb la seva declaració
com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció
per a les Aus). A més d’un
lloc important per a la nidificació,
és també, per la seva localització,
un indret fonamental per al descans
de les aus migradores. Per aquests
motius el GOB promogué la seva
declaració com a Refugi de Caça i
en fou el primer de les Balears.
Altres grups d’animals més difícils
d’observar també hi són presents:
amfibis com el granot i el calàpet;
rèptils com el dragó i la serp de
garriga; mamífers com el conill, l’eriçó,
el ratolí de rostoll, la rata negra,
el mart, el mostel i la geneta.
La Trapa també té un ric patrimoni
arquitectònic: les cases de
l’antic monestir amb restes d’una
capella, el molí de sang, l’era, rotlles
de sitja i forns de calç. El més espectacular
són els marges, dels més
perfectes de Mallorca, i el sistema
de captació d’aigua, amb tres mines
que constitueixen una autèntica
obra d’art de la pedra en sec. Des
del mirador es pot contemplar una
magnífica vista sobre Cala en Basset
i sa Dragonera, illa emblemàtica
per al moviment ecologista.
Els camps de voluntariat ambiental
El GOB organitza camps de voluntariat
a La Trapa des de 1994.
De llavors ençà s’han realitzat 17
camps, un o dos camps anuals de
forma ininterrompuda, excepte el
1995, en què les inundacions ho
impediren. Tenint en compte els
plantejaments generals, els participants,
els llocs de realització i les
institucions implicades, podem distingir
dues etapes: els camps de treball
inicials i els camps de voluntariat
ambiental dirigits a joves de les
Balears.
Inicialment, els camps de voluntariat
a La Trapa es denominaren
camps de treball, utilitzant la terminologia
habitual i oficial de l’època.
Sota aquest nom comú s’encobria
la manca d’identitat pròpia i
de projecte educatiu definit i diferenciat
del d’altres camps de treball
que s’organitzaven. La identitat ambiental
s’anà construint a poc a poc
a partir de l’experiència.
L’organització dels camps era
compartida amb l’administració
autonòmica, que els subvencionava.
Al llarg d’aquests anys es col·laborà
també amb el Centre d’Estudis
de l’Esplai, incorporant dins l’equip
coordinador personal titulat
per l’escola i educadors en pràctiques.
A més a més de la difusió pròpia,
els camps es donaven a conèixer
al nivell estatal a través de les
oficines de joventut autonòmiques.
L’abast de la difusió afavorí que la
majoria dels participants fossin peninsulars.
“La importància de
La Trapa per a la
conservació dels
ocells ha estat
reconeguda amb la
seva declaració
com a ZEPA”
El primer camp a La Trapa es realitzà
l’abril de 1994 durant les vacances
de pasqua, i tingué una durada
de 7 dies. L’equip d’educadors
estava format majoritàriament per
voluntaris de La Trapa. Els participants
tenien entre 16 i 26 anys, la
meitat eren de Mallorca i la resta,
de la península. Les feines estaven
relacionades amb la recuperació arquitectònica
de les cases. L’estiu de
1996 i de 1997 es desenvoluparen
el segon i el tercer camp. La majoria
dels participants provenien de la
península i eren majors d’edat. Els
camps passaren dels 7 dies inicials
als 15 per homologar-se als altres
camps de l’estat.
Del primer camp al segon i tercer
es produeix un gir obligat en el
tipus de feines que es realitzaren a
causa de l’incendi de 1994, a partir
del qual esdevingué prioritari
desenvolupar feines de recuperació
vegetal de la finca. Els tres primers
camps tenen en comú el seu caràcter
experimental, es provaren models
d’organització, feines i activitats
complementàries, a més s’identificaren
una sèrie de dificultats
que en un futur s’havien de
superar.
El balanç d’aquests anys és irregular.
Entre els aspectes positius
destaquen: la necessitat d’experimentar,
els resultats visibles de les
feines, la convivència i les relacions
personals, l’autoformació i l’aprenentatge
a partir de l’assaig i l’error,
el compromís de l’equip i del GOB
de continuar amb els camps, això
sí, introduint-hi canvis. Quant a les
dificultats, val a dir que la majoria
es derivaren de la cogestió i de l’organització
compartida: el fet de dependre
de decisions externes i de la
burocràcia de l’administració ens
impedí aplicar l’enfocament transversal
del projecte educatiu en alguns
dels aspectes ambientals més
rellevants. Així per exemple, no es
pogué fer una compra ecològica; altres
dificultats tingueren l’origen en
l’escassa sensibilitat ambiental dels
participants i en els autèntics interessos
pels quals s’inscrivien als
camps d’estiu, que eren sobretot
viatjar de forma més econòmica a
Mallorca i fer noves amistats.
La consolidació d’un model propi
La segona i última etapa dels
camps comença a partir de l’estiu
de 1998 i continua vigent a l’actualitat.
La consolidació dels camps és
possible gràcies a la implicació progressiva
del Consell de Mallorca i
de la Caixa d’Estalvis de la Mediterrània
(CAM).
El model és de dos torns anuals,
cadascun dels quals es desenvolupa
a La Trapa i sa Dragonera, d’uns 10
dies de durada, durant els mesos
d’estiu, amb participants exclusivament
de les Illes Balears. El fet que
els camps impliquin traslladar-se de
La Trapa a sa Dragonera equival a
fer dos camps de voluntariat en un,
des del punt de vista de les feines i
de l’organització, però no dels participants,
que continuen essent els
mateixos.
D’altra banda, el fet que els
camps estiguin dirigits a persones
de les Balears de 16 a 26 anys fa
que siguin els més joves els qui s’hi
apuntin. La mitjana d’edat dels participants
se situa entorn dels 17
anys. El perfil majoritàriament adolescent
dels participants s’explica
perquè no existeix una oferta d’ac-
tivitats d’oci a l’estiu suficientment
atractiva i imaginativa per a joves
de la seva edat.
Durant aquesta segona etapa els
camps assoleixen un fort sentit conservacionista
i d’educació ambiental
a través de les feines de millora de
l’entorn. Les feines realitzades durant
aquest període a La Trapa han
estat relacionades amb la recuperació
forestal: tancats experimentals per a
silvicultura, prevenció d’incendis i
pastoreig d’herbívors, manteniment
de reforestacions. També es recuperaren
feines relacionades amb la restauració
d’elements arquitectònics,
com ara la restauració del pedrís del
mirador i de diverses parets de les
cases, o com la neteja i la rehabilitació
de les mines d’aigua.
A sa Dragonera, les feines realitzades
han estat també molt variades:
neteja i manteniment dels camins de
sa Cova del Moro i des Coll Roig,
neteja del litoral, condicionament
d’un punt d’aigua del camí del far de
Llebeig i del mirador de na Miranda,
restauració d’elements etnològics
i arquitectònics (d’un carro agrícola,
de l’aljub de Cala en Cucó i dels antics
assolls), conservació d’un antic
tancat agrícola a l’entorn del port de
Cala Lladó, instal·lació de caixes-niu
per a ocells, seguiment de la lluita
contra la plaga de la processionària
del pi, elaboració d’un observatori
per a ocells, etc.
A més a més de feines de millora
de l’entorn s’han realitzat activitats
complementàries per sensibilitzar
els participants a favor de la conservació
del medi ambient en general.
Seria molt llarg detallar totes les activitats
complementàries que s’han
desenvolupat els horabaixes i els
“La mitjana
d’edat dels
participants se
situa entorn
dels 17 anys”
vespres al llarg d’aquests anys, per
això només enumerem les més significatives
agrupant-les per temes:
activitats relacionades amb l’ornitologia;
sortides i excursions per
l’entorn de La Trapa i sa Dragonera;
tallers i debats sobre medi ambient,
participació, cooperació, salut
i sexualitat, alimentació; i naturalment,
vetllades.
En aquesta etapa es defineix un
model propi de camp de voluntariat
que se sosté sobre quatre pilars
que són: l’equip d’educadors, la
complementarietat entre educació
i gestió, l’ambientalització de la
vida quotidiana i la cuina.
L’equip d’educadors. La majoria
dels membres dels equips que
participen en tasques de coordinació
i monitoratge als camps ja coneixen
el GOB, La Trapa i els
camps de voluntariat, perquè hi
han participat activament; i en la
majoria dels casos han desenvolupat
també activitats d’educació ambiental,
de forma voluntària o remunerada.
Els darrers anys s’ha posat
un èmfasi especial en la formació
ambiental dels equips organitzant
jornades i seminaris interns o
bé afavorint la seva participació en
iniciatives externes.
La feina en equip és bàsica, tant
abans com durant com després dels
t r e s q u a r t s
55

t r e s q u a r t s
56
“L’educació ambiental que es
posa en pràctica als camps incideix
en la bona gestió de la finca”
camps. L’objectiu és aprofitar el
millor de cadascú, que tothom pugui
aportar les seves idees, però
també afavorir la generació d’un
ambient adequat, de diàleg i confiança.
Aquest ambient és fonamental
per a l’èxit del projecte educatiu,
ja que l’objectiu de treballar
de forma transversal l’educació ambiental
requereix prendre decisions
i actuar consensuadament i amb
coherència, actuant tots en el mateix
sentit com si d’una sola persona
es tractàs.
La complementarietat entre
educació i gestió. L’educació ambiental
i la gestió a La Trapa es
complementen. L’educació ambiental
que es posa en pràctica als
camps incideix en la bona gestió de
la finca; a la vegada, la gestió sostenible
de la finca és un model que
aporta sentit i continguts educatius
als camps.
Els camps també estan plenament
integrats dins la programació
més general d’educació ambiental i
voluntariat i de recuperació agrícola,
forestal i arquitectònica del
GOB. Això implica que els camps
de voluntariat són una de les moltes
activitats que desenvolupa el
GOB per assolir una programació
que fixa uns objectius a assolir a
curt i mitjà terminis. Els departaments
del GOB implicats en el desenvolupament
dels camps, el d’educació
ambiental i el de La Trapa,
actuen coordinadament
durant tot el procés, vetllant
per la convergència
entre els aspectes educatius
i els de gestió.
L’educació ambiental
que es posa en pràctica als
camps conflueix i també reforça la
feina que realitzen durant tot
l’any el grup de voluntaris i els escolars
que visiten la finca.
L’ambientalització de la vida
quotidiana. L’ambientalització de
la vida quotidiana consisteix a reduir
l’impacte ambiental negatiu en
totes les activitats diàries, tant individuals
com col·lectives, i a canviar
comportaments insostenibles per
altres de més respectuosos amb el
medi ambient.
Els camps tenen uns plantejaments
educatius molt pràctics, estan
orientats a experimentar una
forma de viure més sostenible i coherent
amb els principis de l’educació
ambiental. Així, els objectius
dels camps a l’àmbit de la vida quotidiana
són fer un ús responsable i
sostenible dels recursos naturals, reduir
l’impacte ambiental negatiu de
les accions diàries i adaptar els comportaments
als recursos limitats de
l’entorn. La manera més eficaç d’assolir
aquests objectius és implicant
els participants en la presa de decisions
i en les feines quotidianes
(comprar, cuinar, escurar, regar,
etc.), ja que només des del consens
es pot ambientalitzar la vida quotidiana.
L’ambientalització es posa en
pràctica a través d’accions concretes:
consumint productes ecològics
i de comerç just, comprant pro-
Miquel Àngel Ballester
ductes sense embalatges de tal manera
que es redueixin els residus
en origen, estalviant aigua a l’hora
d’escurar i de dutxar-se, usant sabons
naturals per a la higiene personal,
fent servir detergent ecològic,
participant en la recollida selectiva,
fent compost, reutilitzant
l’aigua una vegada depurada per a
regar, etc.
Per afavorir aquests comportaments
individuals, el GOB té instal·lades
a les cases de La Trapa plaques
solars i bombetes de baix consum,
disposa de cuines solars, una
dutxa solar, té un composter, posa a
disposició dels participants productes
de neteja i higiene ecològics,
una depuradora d’aigua portàtil,
etc. L’experimentació d’hàbits de
conducta més sostenibles és tant o
llora de l’entorn pròpies del camp
de voluntariat, perquè els hàbits i
comportaments tenen incidència
diària en el medi ambient, més
enllà de la convivència de 10 o 15
dies.
La cuina és un altre dels pilars
que donen sentit propi als camps
de voluntariat. La cuina de La Trapa
no és simplement el lloc on fer
els menjars, és sobretot un espai de
trobada, de convivència i de conversa
per als participants, i és també
un recurs educatiu. Aquest darrer
punt és el que dóna a la cuina un
protagonisme especial.
La cuina de La Trapa ensenya
a viatjar a través dels sentits, de
les espècies i les plantes aromàtiques,
dels gusts mesclats; ensenya
també a compartir: els
participants proposen plats i
menjars que després elaboren;
es cuinen plats d’altres països
mediterranis. A través de la cuina
es recuperen les tradicions i
es fan visibles les estacions i els
productes de temporada. A la
cuina de La Trapa es té cura de
tot, de la presentació dels plats
perquè sigui original i atractiva,
o bé lliurant per escrit als
participants els menús i les receptes
elaborats. I naturalment,
la cuina de La Trapa ensenya a
seguir una dieta equilibrada
fent una combinació adequada
d’aliments.
“Hi han participat
més de 250 joves,
i molts dels
darrers camps
repeteixen
l’experiència”
sanalment amb geladora manual;
fer sabó amb l’oli usat de cuina; i
mantenir amb vida el quefir, alimentant-lo
amb llet i amb la participació
de tothom.
El balanç dels 10 anys és molt positiu
El balanç final és molt positiu:
els camps ja comencen a ser coneguts
entre els joves de les Balears.
Hi han participat més de 250 joves,
i molts dels darrers camps repeteixen
l’experiència. Els camps han
contribuït a la formació de persones
compromeses amb la conservació
i la defensa del medi ambient i
han despertat l’interès pel voluntariat
ambiental i per les activitats i
entitats de voluntariat. Algunes de
les claus de l’èxit són: la importància
que es dóna a una dieta ecològica,
sana i equilibrada; la intensa
feina prèvia; l’aposta per equips
educatius que coneixen el GOB
i La Trapa; l’aposta per una oferta
atractiva de feines, així com
l’elevat grau de coherència ambiental
entre les activitats i els
comportaments quotidians, que
convé mantenir.
Hi ha alguns aspectes que s’han
de millorar. Per exemple, cercar
noves formes de difondre els
camps perquè s’adaptin als nous
canals de comunicació dels joves.
També caldrà cercar noves
fonts de finançament. Però sobretot,
els reptes són mantenir la
mateixa il·lusió que el primer
dia, i, si pot ser, continuar innovant
en les propostes educatives i
educar amb fets i no tan sols
amb paraules.
Molts dels tallers que es rea-
Per acabar, voldria agrair la delitzen
durant els camps tenen
dicació de totes i cadascuna de les
també a veure amb la cuina,
persones que han fet possible que
com ara fer pa, coques o pizzes
aquest projecte col·lectiu continuï
al forn de llenya; fer sequer d’al-
viu i amb salut. Feliç aniversari
bercocs i de figues; fer iogurt;
també per a vosaltres. Per molts
més important que les feines de mi- també és habitual fer gelat arte-
d’anys!
t
Miquel Àngel Ballester
r e s q u a r t s
57

t r e s q u a r t s
58
JOVES QUE MILITEN
Són minoria, però trepitgen fort. Els agraden els mítings, xerrar en públic, se n’entenen
de càrrecs i de política. No qüestionen el sistema, sinó que s’hi mouen com un
peix a l’aigua, i per a ells la democràcia és l’eina bàsica de transformació social. Hem parlat
amb tres joves de Mallorca que militen a partits polítics per saber per què ho fan i com
veuen el món des de la seva rebel·lió tranquil·la.
Malgrat les seves diferències ideològiques,
els joves que militen
coincideixen en alguns punts:
veuen la política com una eina per
transformar la societat, donen molta
d’importància als petits temes
locals que no mouen les masses
però que afecten directament els
joves –com el preu d’un bitllet
d’autobús o el preu de la matrícula
a la universitat–, i creuen que cal
obrir els partits als joves per fer
caure els prejudicis que envolten el
món de la política.
Les xifres confirmen que militar
és una postura minoritària: entre
totes les formacions juvenils dels
principals partits polítics de les
Illes, la xifra d’afiliats puja a 1.935
joves (JEN-PSM: 289; Joventuts
Socialistes: 250; Noves Generacions:
1.171; Àrea de Joves d’Es-
“Els joves que militen
creuen que cal obrir
els partits als joves
per fer caure els
prejudicis”
a c t u a l i t a t
Marga Font
querra Unida: 225). I que les formacions
polítiques cada vegada
allarguen més l’edat del que es considera
una persona jove. Així, per
als JEN-PSM, les Joventuts Socialistes
i l’Àrea de Joves d’Esquerra
Unida, els militants joves són els
menors de 31 anys. En canvi, a Noves
Generacions, l’edat dels joves
s’estableix fins els 28 anys, però hi
ha la intenció d’allargar-la
fins els 30, tot i
que per a això s’hauran
de modificar els
estatuts.
Els tres entrevistats
parlen amb passió de
la política, i no ho
veuen com una opció
circumstancial, sinó
de futur.
Marta Prunés Vigo
“Política ho és tot”
29 anys. Fa 6 anys
que milita al PSM.
Secretària d’Organització
del JEN-PSM i
Secretària del Consell
de Joventut. Llicenciada
en Filologia Catalana.
Treballa com a
ajudant de coordinació dels cursos
del Pla de Reciclatge i Formació
Lingüística i Cultural a l’Institut
de Ciències de l’Educació de la
UIB.
Na Marta entén la militància
com una forma de participació social,
i un partit polític com una
eina per canviar les coses. “A més a
“Marta Prunés: «Militar et
dóna amplitud de mires»”
més és una formació com a persona,
perquè aprens a fer feina en
equip, a parlar en públic i a aprofundir
en el coneixement de determinats
temes. Et permet conèixer
altres realitats, com la d’Euzkadi
o Catalunya. I et dóna amplitud
de mires”, explica. Com a
membre del JEN participa en les
campanyes relacionades amb els eixos
del seu partit: territori, llengua,
cultura, esquerra, ecologisme i nacionalisme.
Abans del JEN-PSM, Marta
Prunés dedicava moltes hores a Joves
de Mallorca per la Llengua. I
considera que entrar al JEN-PSM
va ser una forma natural d’encaminar
la seva participació social. Vol
continuar en aquesta línia: “No sé
encara amb quina vinculació, però
penso seguir formant part de la militància
del PSM”.
A més de militar-hi, na Marta
representa al JEN-PSM el Consell
de Joventut. Aquest organisme facilita
la relació entre els joves dels diferents
partits i associacions, i segons
na Marta “és un instrument
eficaç, però encara hauria de ser-ho
més”. Creat per una llei del Parlament,
en l’actualitat depèn de Presidència
i Esports, tot i que, segons
el tema a tractar, manté contacte
amb diferents conselleries.
Els integrants del JEN-PSM
mantenen reunions periòdiques
amb el partit i participen activa-
ment en les campanyes generals.
“Hi ha bona comunicació intergeneracional,
i prou confiança per
dir el que no trobes bé. És clar,
però, que mai estàs al cent per cent
d’acord. Però funcionen molt bé
les relacions personals. I hi ha joves
a totes les llistes electorals del
partit”.
– I què et diuen els teus amics,
d’això de militar a un partit?
– Coneixent-me, no els estranya
gaire que ho faci. Molts d’ells no
ho fan, però en general són persones
actives i interessades en la participació.
La majoria pertanyen a
alguna associació d’altres àmbits.
Els partits polítics són una manera
de fer pressió per canviar la societat.
El que més em preocupa són
les persones dòcils i poc interessades.
Però cadascú decideix quin
camí seguir.
– Parlem d’un tema que preocupa
els joves: l’habitatge.
– S’ha de canviar la cultura dels
lloguers. No és possible que hi hagi
un percentatge tan elevat de cases
buides per interessos immobiliaris.
Falta una veritable cultura del lloguer,
la gent no està avesada a llogar
i té por.
– Per què creus que la política
està tan desacreditada?
– S’ha venut una idea de la política
per la qual no et pots fiar de
ningú, perquè només decideixen
uns quants. Però la política ho és
tot: triar entre comprar a una gran
superfície o a un comerç local, etc.
Els joves no veuen la part útil de la
política, on a través de la teva feina
pots canviar el que no t’agrada. És
una manera directa de transformar
la societat, sobretot als pobles, on la
relació causa-efecte és més evident.
Quan veus el resultat de la teva feina
li trobes més utilitat.
Polítics i polítiques que li agraden:
Carmen Alborch, Xosé Manuel
Beiras, Lula da Silva, Antonio
Labordeta.
Mª Magdalena García Gual
“La meitat de la meva vida he
parlat de política”
28 anys. Fa 9 anys que milita a
Noves Generacions del Partit Popular.
Presidenta de Noves Generacions
a les Illes Balears. Regidora
de Cultura i Educació a l’Ajuntament
de Marratxí. Llicenciada en
Pedagogia.
“Estic orgullosa d’haver estat la
primera dona Presidenta de Noves
Generacions a les Balears”, diu
d’entrada. I parlem de dones i política:
“La política està molt devaluada,
i si ets dona, més encara. I si
ets dona, jove, política i vius al
País Basc, molt més”. El PP no
està a favor de les quotes, tot i que
en Rajoy, en el darrer congrés nacional
del partit, ha triat moltes
dones per formar el seu equip.
“Però no ha triat dones per una
qüestió de quotes –explica na
Magdalena– sinó perquè de cada
vegada en política hi ha més dones
i més competents”.
A la seva família mai ningú no
s’havia afiliat a un partit polític.
Però ella ho va fer tot just començada
la universitat: “La meva
afiliació va ser una sorpresa, i no
sabria dir perquè vaig fer-ho. Feia
t r e s q u a r t s
59

t r e s q u a r t s
60
“Mª Magdalena García Gual:
«Cada vegada en política hi ha
més dones i més competents»”
molts anys que el món de la política
m’interessava. A la facultat un
amic em va explicar què havia de
fer per formar part d’un partit: afiliar-m’hi
i prou”.
– Com són les relacions intergeneracionals
dins el partit?
– NG funciona independentment
del PP, tenim els nostres estatuts
i un congrés propi. Però
sempre anem conjuntament amb
el partit. El PP s’ha modernitzat
molt, i podem dir que ens hem
trobat, és clar que en alguns temes
hi ha certes discrepàncies, però poques.
Un exemple: amb motiu del
Dia Mundial de la Sida, l’any
1999 NG férem una campanya en
la qual repartírem preservatius. I
això xocà a algunes persones del
partit, i també cara enfora. Però
hem tengut molt pocs conflictes, i
el partit sempre ens ha mostrat
una cara amable. A vegades els
joves discrepem perquè som joves,
i aquesta empenta és el que
jo sempre he volgut aprofitar.
– Creus que hi ha molts tòpics
cap a la dreta?
– I tant. Jo no som radical en els
meus pensaments ni actuacions,
però em molesten molt els tòpics.
Avui dia som un partit de centre,
tot i que fórem un partit de dretes.
Però el partit ha fet un viratge indiscutible.
I penso que els joves
hem tengut un paper molt important
en aquest gir cap al centre. Per
exemple: els joves de NG lluitaren
per l’extinció del servei militar; sense
anar més lluny, l’anterior president
de NG era objector de consciència.
– Parlem d’un tema d’actualitat
i, darrerament, polèmic: el
matrimoni entre homosexuals.
– Penso que les parelles homosexuals
tenen els mateixos drets que
les heterosexuals, però no estic d’a-
cord que la seva relació es digui matrimoni,
perquè la institució del
matrimoni és una altra cosa. La societat
no està preparada per assumir
l’adopció de fills per part de parelles
homosexuals. Però comencem
a parlar-ne. Potser amb el temps
acabarem fent d’aquest tema una
cosa normal, potser d’aquí a 2 o 3
legislatures aquest tema quedarà resolt.
D’aquí a vint anys, el que avui
ens sorprèn ja no ens sorprendrà.
Per a na Magdalena, la política
està molt desacreditada entre
els joves. “No podem forçar
ningú a participar en una cosa
en què no creu. Però qualsevol
cosa que pugui preocupar els
joves depèn de la política. Pensem
que s’ha de fomentar la
seva participació en els partits
polítics, i mostrar com són per
dins. Mai ha de ser un objectiu
forçar, sinó explicar que la política
és necessària, mostrar què
fem i qui som. Molta gent es
sorprèn pel fet que siguem persones
normals”.
Polítics i polítiques que li agraden:
Mariano Rajoy, Jaume Matas. “I
molts polítics anònims i valents, com
els del PP i el PSOE al País Basc, que
fan una feina excepcional”.
Miquel Àngel Coll Canyelles
“Tenim molt clar que representem
una part de la joventut”
21 anys. Fa 3 anys que s’afilià a
les Joventuts, i un any al PSIB-
PSOE. Secretari d’Educació i Universitat
de les Joventuts Socialistes.
Quan en Miquel Àngel començà
a estudiar pedagogia, va aparèixer la
Llei de qualitat, feia poc que s’havia
dut a terme la LOGSE i hi havia un
debat obert sobre educació. “Jo
em vaig interessar per altres postures,
entre elles les de les Joventuts
Socialistes. Un cop els vaig
conèixer em van interessar, a més,
altres propostes com la construcció
d’un estat federal on cadascú
gestionàs els seus recursos, una
mica seguint els sistemes de gestió
alemany i americà”. Les seves inquietuds
el portaren a ser president
de l’Associació Estudiantil
Espai Jove. I després ja començà a
fer feina amb les Joventuts Socialistes
(JS).
Per a ell, “la política és l’única
via per canviar la realitat: el preu
de l’autobús o de les matrícules,
“Miquel Àngel
Coll Canyelles:
«La política és
l’única via per
canviar la
realitat»”
per exemple, depenen totalment
de l’administració pública. Per entendre
la importància de la política
potser s’han de mirar aquestes
petites coses, i no les grans decisions
que semblen molt allunyades
de la nostra realitat. I els que estem
a un partit tenim molt clar
que representem a una part de la
joventut”. Si bé estar afiliat és una
actitud minoritària, considera que
temes com la LOGSE i la guerra
d’Iraq han reactivat un sector de
la joventut.
JS està representada a l’executiva
del PSIB-PSOE, d’aquesta manera
els joves fan arribar la seva veu al
partit. Els resultats electorals sembla
que influeixen molt a l’hora de
decidir associar-se a un partit:
“Molta gent ha vengut a afiliar-se a
les JS després de les eleccions generals.
Molts han vengut per en Zapatero,
i altres arran de la guerra
d’Iraq o la Llei de qualitat”. Curiosament,
sembla que són els grans
temes els que fan que els joves s’acostin
a un partit polític.
– Parlem d’un tema que preocupa
la societat, la immigració.
Immigració i habitatge són
dos temes que es van debatre en
el nostre darrer congrés. Sobre
la immigració, el primer mitjà
d’integració d’un nin és l’escola.
Per això d’entrada a les escoles
s’hauria de fer un pla d’acolliment
lingüístic i cultural. I no
iniciar l’aprenentatge de la segona
llengua si no està clara la
primera. També s’haurien d’evitar
les classes úniques per a immigrants,
i distribuir els immigrants
dins classes normalitzades.
En un pla d’acolliment es
tenen en compte aspectes com
l’origen de l’alumne, i hi ha un
professional dedicat a dinamitzar
activitats integradores i facilitar
l’acceptació per part de la resta
d’alumnes.
– Què és el que més i el que
menys t’agrada del fet de pertànyer
a un partit polític?
M’agrada tot. Veure que la
gent del partit confia en mi. M’agrada
xerrar en públic. Hi estic
bastant implicat. Amb la gent de
les JS ens trobam sovint, organitzem
col·loquis i participam en activitats
del partit. El que menys
m’agrada és que sempre se’m relacioni
amb el partit en altres circumstàncies.
Jo tenc amics de tots
els partits, i vull separar els moments
polítics dels privats, perquè,
si no, entres en un rol del
qual després no te’n surts. És clar
que quan s’acosten les eleccions
xerres molt més de polítics, i la
gent ve a contar-te què opina dels
candidats.
Polítics i polítiques que li agraden:
Pasqual Maragall, Xisco Antich, José
Bono, Jaime Lissavetzky.
t r e s q u a r t s
61

t r e s q u a r t s
62
sumari
Sumari temàtic
actualitat
Digues-me què menges... Pautes
alimentàries entre els 11 i els 18 anys 4
Barcelona, 8 a 14 d’agost.
Festival Mundial de la Joventut 20
Joves que militen 58
experiència
Gravetat zero 10
Programa de beques per a estudiants de
l’Amèrica Llatina: Guatemala i el Perú 47
recursos
Observar animalons 13
Camps de voluntariat ambiental a
La Trapa. Una experiència
d’ambientalització en el temps lliure 52
recerca
Estratègies dels joves davant
les situacions de necessitat 23
Estudi sobre joves immigrants
universitaris a la CAIB 39
publicacions
Tots els recursos per als joves
en dues guies 31
opinió
Reptes de futur de les escoles
d’educació en el lleure 33
Si estau interessats a contactar amb algun
articulista, la redacció de tresquarts us
hi facilitarà el contacte.
Llinatges
tresquarts, una publicació oberta a les vostres opinions i experiències
La revista tresquarts us ofereix un
espai obert per a la presentació d’articles,
reflexions, experiències o informacions
que considereu d’interès en
l’àmbit de la joventut i el lleure.
Indicacions per a la presentació
d’articles
– Els articles s’hauran de presentar per
escrit en paper DIN-A4 a una sola
cara, i en disquet quan sigui possible.
– L’extensió dels articles serà d’un
màxim de 8 pàgines.
– Les taules, els gràfics i els esquemes
es presentaran en un full a part i
s’indicarà el lloc on s’han de col·locar.
S’hauran d’indicar les fonts d’on
han estat extrets.
– Les referències bibliogràfiques aniran
al final de l’article i ordenades per
ordre alfabètic dels autors.
tresquarts
Nom Edat
Telèfon DNI
Carrer núm.
Població CP
Ocupació
Membre de l’associació
Signat
tresquarts és a l’abast de tothom.
Si estau interessats a rebre la revista,
remeteu aquesta fitxa a:
Direcció General de Joventut
Plaça del Bisbe Berenguer de Palou, 10. 07003 Palma
Telèfon 971 17 74 00
– Les anotacions a peu de pàgina s’enumeraran
per ordre d’aparició al text.
– S’adjuntarà un breu resum de l’article
de 10 línies com a màxim.
– Els articles hauran d’anar acompanyats,
en un full a part, de les dades
següents: nom i llinatges, DNI, adreça,
telèfon i fax, professió, responsabilitat
i/o entitat.
L’equip de redacció revisarà els treballs
i podrà proposar als autors les
modificacions prèvies a la publicació
que s’estimin adients.
Els articles acceptats i publicats seran
propietat de tresquarts. N’està
permesa la reproducció total o parcial
sempre que es citi la procedència
i es trameti un exemplar de la publicació
a la coordinació de la revista.

http://infojove.caib.es