Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

More documents

Recommendations

Info

t r e s q u a r t s 6 Preguntes sobre el nombre de menjades diàries • Assenyala les menjades que habitualment fas cada dia: Berenar matí, dinar migdia, berenar capvespre, sopar. Resultats per sexe Les dones tendeixen més a botar-se alguna de les quatre menjades (encara que als 13-14 anys es recupera el berenar del capvespre). En totes les edats es boten més el berenar del matí les nines que els nins. Resultats per edat Preguntes sobre l’hàbit de picar entre les menjades principals • Piquen entre les menjades el 68%. • No hi ha diferències per sexes en aquesta conducta, però sí un increment lleuger amb l’edat (64,1%, 68, 6%, 70%, 72,9%). “El desig d’aprimar-se és el principal motiu per a ambdós sexes” Observacions rellevants El tipus d’aliments que els subjectes consumeixen entre les menjades principals no està condicionat per l’edat. En tots els grups d’edat, els homes tendeixen a picar més pastisseria, begudes amb gas i també lactis. Pregunta sobre la freqüència setmanal de consum d’aliments habituals Davant una llista que contenia 43 aliments habituals, els subjectes havien d’indicar si l’aliment era consumit de forma diària, més de tres vegades per setmana, una (o menys) vegada per setmana o mai. Resultats • Per sexes, s’observen diferències significatives en l’abstinència dels aliments següents (percentatge que responen «mai»): Vísceres (51,9% homes vs 66% dones), melmelada (27,6% vs 37%), vi (66,8% vs 82,6%), cervesa (66,4% vs 84%), conill (25,2% vs 40,6%), xot (26,8% vs 38,2%), anxoves (39,7% vs 55,6%), salmó fumat (38% vs 53%). •Per edats, augmenta progressivament el consum d’ensalada, carn de porc i bovina, tonyina en llauna i begudes alcohòliques. Observacions rellevants • Més del 20% no menja mai verdura i el 30% ho fa menys d’una vegada per setmana. • Més del 25% mai menja peix i el 40% ho fa menys d’una vegada per setmana. • Entre un 15% i un 20% menja fruita menys d’una vegada per setmana o mai. • L’11% no menja mai llet i el 8% ho fa menys d’una vegada per setmana. • Les dones tendeixen a abstenir-se més que els homes de carn i derivats, peix en conserva de sabor intens (anxoves, salmó fumat) i vi i cervesa. Aquests productes (juntament amb l’ensalada) són més acceptats pel majors. El vi i la cervesa no s’introdueixen de manera significativa fins als 17-18 anys. Preferències alimentàries Pregunta sobre les preferències alimentàries • Davant la llista d’aliments, els subjectes indicaven si l’aliment els agradava «molt», «una mica» o «gens». Resultats i observacions rellevants • Excepte la sopa, l’ensalada i els llegums, tots els aliments agraden més als homes. • De manera congruent amb la freqüència de consum declarat, són més apreciats entre els homes la carn i els seus derivats (embotits, vísceres), peix de sabor intens (salmó fumat, anxoves), begudes alcohòliques i també les begudes amb sucre i gas. • Per edat, lleugera disminució de la fruita anual (pera, poma, etc.) als 13-14 i de la mantega als 17-18. De manera congruent amb l’estimació de consum, en aquest darrer grup hi apareix una valoració important del vi i la cervesa. • La repugnància per la carn, els llegums i les vísceres augmenta significativament amb l’edat, i és significativament més alta en les dones en les tres categories. També senten elles més aversió pel peix i la llet. • La mera contemplació d’aquests aliments produeix vòmit al 7%. El 42% ignora el motiu de la seva repugnància, un 37% l’atribueix al mal sabor; a l’olor, un 6%; i a l’aspecte i/o el color, un 5%. • Encara que hi ha una evident correlació entre allò que es consumeix i les preferències (els subjectes tendeixen lògicament a menjar allò que els agrada més), es detecta una important contenció cap al consum del grup d’aliments que més agraden (pasta, pizza, patates fregides) i també en la carn. “La repugnància per la carn, els llegums i les vísceres augmenta significativament amb l’edat” Orientació nutricional Determinació de l’índex d’orientació nutricional (preferència o freqüència del consum): orientació «molt negativa», «bastant negativa», «bastant positiva», «molt positiva». Resultats d’orientació nutricional en preferència de consum • La majoria dels subjectes té una orientació bastant positiva, la qual cosa su- Irene Peña t r e s q u a r t s 7
t r e s q u a r t s 8 posa una tendència a acceptar relativament bé els aliments més recomanables. • Les dones tendeixen a preferir amb més intensitat els grups d’aliments de més valor nutritiu i rebutjar els de menor valor. • El nombre d’homes triplica el de les dones entre els que manifesten una orientació «molt negativa». • Amb l’edat augmenta significativament la preferència pels aliments de menys valor nutricional (dolços i greixos, vi i cervesa). • El grup de 17-18 anys és el que demostra una orientació més problemàtica: més proporció de subjectes amb orientació «bastant negativa» i menor proporció amb orientació «bastant positiva». Resultats d’orientació nutricional en freqüència de consum declarat • Les dones manifesten un consum significativament més alt d’aliments de major valor dietètic i menor dels no recomanables (dolços, greixos, alcohol). • La majoria s’orienta per un consum relativament adequat des d’un punt de vista dietètic. L’edat només resulta rellevant pel lleuger increment de dolços i greixos als 13-14, com també de vi i cervesa als 17-18. Actitud envers els aliments Pregunta per mesurar l’actitud envers cada aliment •Davant la llista d’aliments, els subjectes havien d’indicar per a cada aliment la seva inclusió en alguna d’aquestes dues categories: 1. «L’aliment és bo per a mi. En puc menjar tant com vulgui». 2. «L’aliment és dolent per a mi. N’hauria de menjar molt poc o gens». • Determinació de l’actitud davant els grups d’aliments: «positiva», «relativament positiva», «negativa». Resultats • Diferències d’actitud envers cada aliment per sexes i edats. • Millora significativament amb l’edat i de forma progressiva l’actitud dietètica envers els següents: sopa, ensalada, arròs, llenguado, formatge, iogurt, sucs de fruita, espinacs, coliflor, mongetes verdes, patates, llegums (bruscament als 15-16 anys), vísceres, vi, cervesa, xot, fruita anual i fruita de temporada (als 15-16). • Empitjora significativament amb l’edat i de forma progressiva l’actitud dietètica cap als següents: pastissos, gelats, xocolata, pizza, refrescs amb gas, embotits, pastisseria industrial, croquetes, patates fregides, mantega. Observacions rellevants • Les dones tenen una actitud marcadament més contrària a tot tipus de carn. També cap als aliments que contenen greixos (mantega) i/o que es considera popularment «que engreixen» (melmelada, patates fregides, fruits secs…) o les begudes alcohòliques. • Amb l’edat sembla que disminueix la confusió «m’agrada: bo per a mi», per la qual cosa va millorant l’actitud dels subjectes cap als aliments menys preferits però popularment considerats com a saludables: verdures, fruites, peix, derivats lactis, cereals, com també les begudes alcohòliques. • Paral·lelament empitjora l’actitud cap als aliments més associats amb l’etapa infantil (pastissos, gelats, pastisseria industrial) i també cap als que popularment es consideren poc saludables o que engreixen (begudes amb sucre i gas, fregits, embotits, pizza, mantega). Neofòbia alimentària • Criteri: els subjectes neofòbics manifestaran un nombre major de disgusts en les preferències alimentàries («l’aliment no m’agrada gens»), com també un consum menor de varietat d’aliments («no en “Els subjectes neofòbics manifestaran un nombre major de disgusts en les preferències alimentàries” Observacions rellevants • Les dones consumeixen un nombre significativament menor d’aliments i els en desagrada un nombre significativament superior. Sembla que presenten, per tant, un nombre superior de conductes neofòbiques. • Són molt significatives les diferències d’actitud cap a totes les categories d’aliments degudes al nivell de neofòbia excepte en les dues categories que contenen els aliments de major preferència dels subjectes: pasta, pizza i patates fregides, com també dolços i greixos. Amb l’esmentada excepció, els subjectes més neofòbics mostren un rebuig molt superior cap a totes les categories restants. Conclusions provisionals sobre la neofòbia • Més enllà de les possibles expectatives de mal sabor entre els menors envers els aliments que no han tastat mai, el temor neofòbic seria un determinant de moltes de les actituds negatives («aquest aliment és dolent per a mi»). També és possible que la neofòbia incrementi les expectatives de mal sabor, i amb això indirectament reforci l’actitud de rebuig cap a la majoria dels aliments. • La neofòbia podria també restar força a les creences dietètiques populars (bonesa de les verdures, fruites, peix, etc.), que sí que incidirien com a mínim en l’ordre de les actituds en els subjectes menys neofòbics («el peix és bo per a mi encara que no m’agradi…, ni el tasti mai»). REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES • BELLISLE, F.; ROLLAND-CACHERA, M. F. (2000). «Three consecutive (1993, 19995, 1997) surveys on food intake, nutritional attitudes and knowledge, and lifestyle in 1000 French children, aged 9-11 years». Journal of Human Nutrition and Dietetics, 13, 101- 111. • CONTENTO, I.; MICHELA, J.; WILLIAMS, S. (1995). «Adolescent Food Choice Criteria: Role of Whieght and Dieting Status». Appetite, 25, 51-76. • EUFIC. European Food Information Council (1995). Children’s view on food and nutrition: A pan-european survey. ISBN 0-000- 02921-1. • FISCHLER, C.; CHIVA, M. (1986). «Food likes, dislikes and some of their correlates in a sample of french children and young adults». A J. M. Diehl i C. Leitzmann (eds.), Measurement and determinants of food habits and food preference, pàg. 137-156. Euronut report 7: The Nederlands Nutrition Foundation, Wageningen. • FISCHLER, C. (1990). El (h) omnívoro. El gusto, la cocina y el cuerpo. Barcelona: Anagrama. • LEWIN, K.; DEMBO, T.; FESTINGER, L.; SEARS, P. S. (1944). «Level of aspiration». A L. M. Barker (ed.), Personality and the behavior disorders, pàg. 333-378. Nova York: Ronald. • PLENUFAR 2 (1999). «Los escolares conocen mejor los alimentos». Farmacéuticos, desembre 2000, 32-35. • PLINER, P.; HOBDEN, K. (1992). «Development of a scale to measure the trait of food neophobia in humans». Appetite, 19, 105- 120. • PLINER, P. (1994). «Development of measures of food neophobia in children». Appetite, 23, 147-163. • PUIG, M. S.; BENITO, E.; TUR, J. A. (2001). «Evolución del consumo de alimentos en adolescentes mallorquines». Revista Española de Nutrición Comunitaria, 7 (1-2), 7-17. • PUIG, M. S.; BENITO, E.; TUR, J. A. (2002). «Obesidad y sobrepeso en adolescentes escolarizados en Palma de Mallorca». Revista Española de Nutrición Comunitaria, 8 (3-4), 78-89. • RIGAL, N. (2000). La naissance du goût. París: Noesis. • TON NU, Ch.; MACLEOD, P.; BARTHELEMY, J. (1996). «Effects of age and gender on adolescents’ food habits and preferences». Food Quality and Preference, 7 (3-4), 251-262. • WARDLE, J.; MARSLAND, L.; SHEIKH, Y.; QUINN, M.; FEDEROFF, I.; ODGEN, J. (1992). «Eating style and eating behaviour in adolescents». Appetite, 18, 167-183. • WHO. World Health organization (1998). Obesity: preventing and managing the global epidemic. Report of a WHO Consultation on Obesity. Ginebra, 3-5 June 1997 (WHO/ NUT/ NCD/ 98.1). menj mai»). t Irene Peña r e s q u a r t s 9
Page 1 and 2: tresquarts NÚM. 16 · OCTUBRE 2004
Page 3: t r e s q u a r t s 4 a c t u a l i
Page 7 and 8: t r e s q u a r t s 12 una explosi
Page 9 and 10: t r e s q u a r t s 16 tural. Això
Page 11 and 12: t r e s q u a r t s 20 a c t u a l
Page 13 and 14: t r e s q u a r t s 24 lítica dels
Page 15 and 16: t r e s q u a r t s 28 mostrar la c
Page 17 and 18: t r e s q u a r t s 32 “Aquestes
Page 19 and 20: t r e s q u a r t s 36 regulen les
Page 21 and 22: t r e s q u a r t s 40 “La famíl
Page 23 and 24: t r e s q u a r t s 44 “El nivell
Page 25 and 26: t r e s q u a r t s 48 els centres
Page 27 and 28: t r e s q u a r t s 52 Camps de vol
Page 29 and 30: t r e s q u a r t s 56 “L’educa
Page 31 and 32: t r e s q u a r t s 60 “Mª Magda
Page 33: http://infojove.caib.es

Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?