Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

t r e s q u a r t s
46
tint al dels pares o altres familiars,
d’edats compreses entre els 18 i 29
anys, se situa entorn del 41,4%.
Sembla que el comportament dels
joves immigrants universitaris no
s’allunya de l’observat en el conjunt
dels joves espanyols amb nivells d’emancipació
similars. Aquest informe
també adverteix que el 42% dels
joves espanyols entre 19 i 29 anys
són totalment o parcialment independents.
No observam diferències
considerables respecte
al nostre estudi, en el
qual aquest percentatge és
lleugerament inferior, però
no significatiu. Comparades
aquestes dades amb les publicades
en l’Estudi Sociològic
sobre els Joves de les Illes Balears de
1997, no s’hi observen tampoc clares
diferències.
Si l’eventualitat laboral és la situació
més representada en el nostre estudi,
no per això es presenta com una carac-
“La població que
ens ocupa no dista
molt d’una realitat
comuna entre els
joves espanyols”
terística
sui generis de la població
objecte d’estudi, ja que també a
l’INJUVE 2000 es presenta com un
fet a destacar entre la població juvenil i
d’igual forma ocorre en l’estudi sobre
els joves de les Illes Balears.
Així doncs, sembla que respecte a
factors importants per a la inserció social
com l’habitatge, la capacitat
econòmica i la situació laboral, la població
que ens ocupa no dista molt
d’una realitat comuna entre els joves
espanyols: dificultats d’accedir a un
habitatge, impossibilitat d’adquisició
d’aquest i l’opció de lloguer o la modalitat
compartida com a forma d’emancipació
familiar; difícil situació
econòmica i els problemes
d’inserció laboral. Factors
tots aquests propis d’una situació
per la qual travessen
els joves en el seu camí cap a
una vida social independent,
amb recursos suficients per al seu
propi desenvolupament, en la
qual, pel que sembla, no s’albiren realitats
distintes que permetin concloure
amb l’existència de certa desigualtat
social entre els grups d’immigrants estudiants
universitaris en la comunitat
autònoma de les Illes Balears i la població
autòctona en general.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
• AUTORS DIVERSOS (1997). Estudi sociològic sobre els joves de les Illes Balears, Govern Balear, Conselleria de Presidència. Direcció
General de Juventut i Família.
• BERNSTEIN, B. (1985). «Clase social, lenguaje y socialización», Educación y sociedad, núm. 4, pág. 129-143.
• BORDIEU, P. (1988). «Títulos y cuarteles de nobleza cultural», La distinción, Taurus, Madrid, pàg. 9-26.
• CASAL, J. (1991). La inserción social y profesional de los jóvenes, Centro de publicaciones del MEC, Madrid.
• COLECTIVO Ioé (2000). La inmigración extranjera en España: los retos educativos, «Colección de estudios sociales», 1. Fundación
la Caixa.
• GARRIDO, L. (1993). Estrategias familiares, Alianza, Madrid.
• GONZÁLEZ, M. (1993). La inserción a debate, Departamento de trabajo y seguridad social del Gobierno Vasco.
• Informe del Defensor del Pueblo: La escolarización del alumnado de origen inmigrante en España, 2003, Madrid.
• INJUVE 2000, Informe de la juventud española. Informe económico y social de las Islas Baleares, núm. XXXV: any 2002, Centre de
recerca econòmica de Sa Nostra, http://www.cre.sanostra.es/internet/cre.nsf/tot
• LERENA, C. (1987). «Sobre el pluralismo educativo como estrategia de conservación», Educación y sociología en España, Akal, Madrid,
pàg. 226-261.
• MARTÍNEZ, M. F. (1995). «Una tipología de las redes de apoyo social e inmigrantes africanos en Andalucía», REIS 95/01, pàg. 99-125.
• PARSONS, T. (1990). «La clase como sistema social: alguna de sus funciones en la sociedad americana», Educación y sociedad, núm.
6, pàg. 173-195.
• REQUENA, F. (2001). Amigos y redes sociales, CIS, Siglo XXI, Madrid.
• SEGALEN, M. (1992). Antropología histórica de la familia, Taurus, Madrid.
(1). BERNSTEIN, B. 1985:132. Concep a la família com un dels agents bàsics de socialització en les societats contemporànies.
(2). Bordieu, P. […] distingeix entre capital cultural heretat per transmissió familiar i capital cultural transmès per l’escola. La suma d’ambdós en potencia
l’efecte en front d’aquells que solament poden optar al transmès per l’escola, que és, a més, distint entre uns centres d’ensenyament i uns altres
en funció de la classe social a la qual va destinat.
(3). Englobam en aquesta categoria aquells individus que viuen exclusivament dels seus recursos i aquells que viuen principalment dels seus recursos,
amb l’ajuda d’altres persones (operam així, de la mateixa manera que l’INJUVE 2000 a l’hora d’analitzar les dades).
(4). Família nuclear de la qual procedeixen, s’analitzen característiques dels progenitors com ara el tipus d’ocupació i el nivell d’estudis.
(5). Causes socials que condueixen a itineraris desiguals entre la població a l’hora d’accedir o no a l’educació superior.
e x p e r i è n c i a
Programa de beques per a
estudiants de l’Amèrica Llatina:
Francesc Xavier Garí Gasulla, Voluntaris de Mallorca
A
Guatemala i el Perú
quest article pretén informar i sensibilitzar els lectors de la necessitat d’ajudar infants
i joves de països subdesenvolupats per accedir a l’educació, mitjançant la participació
en el “Programa de Beques per a estudiants de l’Amèrica Llatina”, concretament
a Guatemala i el Perú.
L’ONG Voluntaris de Mallorca
és l’encarregada de coordinar, fer
el seguiment i avaluar el programa,
col·laborant amb la direcció i
el professorat dels centres escolars
d’educació primària i secundària
de Santa Lucía Utatlán (Guatemala)
i Lima, Llacanora i Magdalena
(Perú).
Voluntaris de Mallorca és una organització
no governamental creada
l’any 1995 amb l’objectiu de cooperar
amb els col·lectius o comunitats
que, per diferents motius, pateixen
condicions d’extrema pobresa.
Col·laboram amb grups de població
de zones subdesenvolupades de
l’Amèrica Llatina i de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears, mitjançant
l’elaboració i el desenvolupament
de projectes de cooperació
de caràcter educacional, sanitari i de
medi ambient, amb l’objectiu de
millorar la seva qualitat de vida.
Respecte a l’àrea educativa, realitzam
projectes de cooperació en
Voluntaris de Mallorca
t r e s q u a r t s
47