Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

More documents

Recommendations

Info

t r e s q u a r t s 58 JOVES QUE MILITEN Són minoria, però trepitgen fort. Els agraden els mítings, xerrar en públic, se n’entenen de càrrecs i de política. No qüestionen el sistema, sinó que s’hi mouen com un peix a l’aigua, i per a ells la democràcia és l’eina bàsica de transformació social. Hem parlat amb tres joves de Mallorca que militen a partits polítics per saber per què ho fan i com veuen el món des de la seva rebel·lió tranquil·la. Malgrat les seves diferències ideològiques, els joves que militen coincideixen en alguns punts: veuen la política com una eina per transformar la societat, donen molta d’importància als petits temes locals que no mouen les masses però que afecten directament els joves –com el preu d’un bitllet d’autobús o el preu de la matrícula a la universitat–, i creuen que cal obrir els partits als joves per fer caure els prejudicis que envolten el món de la política. Les xifres confirmen que militar és una postura minoritària: entre totes les formacions juvenils dels principals partits polítics de les Illes, la xifra d’afiliats puja a 1.935 joves (JEN-PSM: 289; Joventuts Socialistes: 250; Noves Generacions: 1.171; Àrea de Joves d’Es- “Els joves que militen creuen que cal obrir els partits als joves per fer caure els prejudicis” a c t u a l i t a t Marga Font querra Unida: 225). I que les formacions polítiques cada vegada allarguen més l’edat del que es considera una persona jove. Així, per als JEN-PSM, les Joventuts Socialistes i l’Àrea de Joves d’Esquerra Unida, els militants joves són els menors de 31 anys. En canvi, a Noves Generacions, l’edat dels joves s’estableix fins els 28 anys, però hi ha la intenció d’allargar-la fins els 30, tot i que per a això s’hauran de modificar els estatuts. Els tres entrevistats parlen amb passió de la política, i no ho veuen com una opció circumstancial, sinó de futur. Marta Prunés Vigo “Política ho és tot” 29 anys. Fa 6 anys que milita al PSM. Secretària d’Organització del JEN-PSM i Secretària del Consell de Joventut. Llicenciada en Filologia Catalana. Treballa com a ajudant de coordinació dels cursos del Pla de Reciclatge i Formació Lingüística i Cultural a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UIB. Na Marta entén la militància com una forma de participació social, i un partit polític com una eina per canviar les coses. “A més a “Marta Prunés: «Militar et dóna amplitud de mires»” més és una formació com a persona, perquè aprens a fer feina en equip, a parlar en públic i a aprofundir en el coneixement de determinats temes. Et permet conèixer altres realitats, com la d’Euzkadi o Catalunya. I et dóna amplitud de mires”, explica. Com a membre del JEN participa en les campanyes relacionades amb els eixos del seu partit: territori, llengua, cultura, esquerra, ecologisme i nacionalisme. Abans del JEN-PSM, Marta Prunés dedicava moltes hores a Joves de Mallorca per la Llengua. I considera que entrar al JEN-PSM va ser una forma natural d’encaminar la seva participació social. Vol continuar en aquesta línia: “No sé encara amb quina vinculació, però penso seguir formant part de la militància del PSM”. A més de militar-hi, na Marta representa al JEN-PSM el Consell de Joventut. Aquest organisme facilita la relació entre els joves dels diferents partits i associacions, i segons na Marta “és un instrument eficaç, però encara hauria de ser-ho més”. Creat per una llei del Parlament, en l’actualitat depèn de Presidència i Esports, tot i que, segons el tema a tractar, manté contacte amb diferents conselleries. Els integrants del JEN-PSM mantenen reunions periòdiques amb el partit i participen activa- ment en les campanyes generals. “Hi ha bona comunicació intergeneracional, i prou confiança per dir el que no trobes bé. És clar, però, que mai estàs al cent per cent d’acord. Però funcionen molt bé les relacions personals. I hi ha joves a totes les llistes electorals del partit”. – I què et diuen els teus amics, d’això de militar a un partit? – Coneixent-me, no els estranya gaire que ho faci. Molts d’ells no ho fan, però en general són persones actives i interessades en la participació. La majoria pertanyen a alguna associació d’altres àmbits. Els partits polítics són una manera de fer pressió per canviar la societat. El que més em preocupa són les persones dòcils i poc interessades. Però cadascú decideix quin camí seguir. – Parlem d’un tema que preocupa els joves: l’habitatge. – S’ha de canviar la cultura dels lloguers. No és possible que hi hagi un percentatge tan elevat de cases buides per interessos immobiliaris. Falta una veritable cultura del lloguer, la gent no està avesada a llogar i té por. – Per què creus que la política està tan desacreditada? – S’ha venut una idea de la política per la qual no et pots fiar de ningú, perquè només decideixen uns quants. Però la política ho és tot: triar entre comprar a una gran superfície o a un comerç local, etc. Els joves no veuen la part útil de la política, on a través de la teva feina pots canviar el que no t’agrada. És una manera directa de transformar la societat, sobretot als pobles, on la relació causa-efecte és més evident. Quan veus el resultat de la teva feina li trobes més utilitat. Polítics i polítiques que li agraden: Carmen Alborch, Xosé Manuel Beiras, Lula da Silva, Antonio Labordeta. Mª Magdalena García Gual “La meitat de la meva vida he parlat de política” 28 anys. Fa 9 anys que milita a Noves Generacions del Partit Popular. Presidenta de Noves Generacions a les Illes Balears. Regidora de Cultura i Educació a l’Ajuntament de Marratxí. Llicenciada en Pedagogia. “Estic orgullosa d’haver estat la primera dona Presidenta de Noves Generacions a les Balears”, diu d’entrada. I parlem de dones i política: “La política està molt devaluada, i si ets dona, més encara. I si ets dona, jove, política i vius al País Basc, molt més”. El PP no està a favor de les quotes, tot i que en Rajoy, en el darrer congrés nacional del partit, ha triat moltes dones per formar el seu equip. “Però no ha triat dones per una qüestió de quotes –explica na Magdalena– sinó perquè de cada vegada en política hi ha més dones i més competents”. A la seva família mai ningú no s’havia afiliat a un partit polític. Però ella ho va fer tot just començada la universitat: “La meva afiliació va ser una sorpresa, i no sabria dir perquè vaig fer-ho. Feia t r e s q u a r t s 59
t r e s q u a r t s 60 “Mª Magdalena García Gual: «Cada vegada en política hi ha més dones i més competents»” molts anys que el món de la política m’interessava. A la facultat un amic em va explicar què havia de fer per formar part d’un partit: afiliar-m’hi i prou”. – Com són les relacions intergeneracionals dins el partit? – NG funciona independentment del PP, tenim els nostres estatuts i un congrés propi. Però sempre anem conjuntament amb el partit. El PP s’ha modernitzat molt, i podem dir que ens hem trobat, és clar que en alguns temes hi ha certes discrepàncies, però poques. Un exemple: amb motiu del Dia Mundial de la Sida, l’any 1999 NG férem una campanya en la qual repartírem preservatius. I això xocà a algunes persones del partit, i també cara enfora. Però hem tengut molt pocs conflictes, i el partit sempre ens ha mostrat una cara amable. A vegades els joves discrepem perquè som joves, i aquesta empenta és el que jo sempre he volgut aprofitar. – Creus que hi ha molts tòpics cap a la dreta? – I tant. Jo no som radical en els meus pensaments ni actuacions, però em molesten molt els tòpics. Avui dia som un partit de centre, tot i que fórem un partit de dretes. Però el partit ha fet un viratge indiscutible. I penso que els joves hem tengut un paper molt important en aquest gir cap al centre. Per exemple: els joves de NG lluitaren per l’extinció del servei militar; sense anar més lluny, l’anterior president de NG era objector de consciència. – Parlem d’un tema d’actualitat i, darrerament, polèmic: el matrimoni entre homosexuals. – Penso que les parelles homosexuals tenen els mateixos drets que les heterosexuals, però no estic d’a- cord que la seva relació es digui matrimoni, perquè la institució del matrimoni és una altra cosa. La societat no està preparada per assumir l’adopció de fills per part de parelles homosexuals. Però comencem a parlar-ne. Potser amb el temps acabarem fent d’aquest tema una cosa normal, potser d’aquí a 2 o 3 legislatures aquest tema quedarà resolt. D’aquí a vint anys, el que avui ens sorprèn ja no ens sorprendrà. Per a na Magdalena, la política està molt desacreditada entre els joves. “No podem forçar ningú a participar en una cosa en què no creu. Però qualsevol cosa que pugui preocupar els joves depèn de la política. Pensem que s’ha de fomentar la seva participació en els partits polítics, i mostrar com són per dins. Mai ha de ser un objectiu forçar, sinó explicar que la política és necessària, mostrar què fem i qui som. Molta gent es sorprèn pel fet que siguem persones normals”. Polítics i polítiques que li agraden: Mariano Rajoy, Jaume Matas. “I molts polítics anònims i valents, com els del PP i el PSOE al País Basc, que fan una feina excepcional”. Miquel Àngel Coll Canyelles “Tenim molt clar que representem una part de la joventut” 21 anys. Fa 3 anys que s’afilià a les Joventuts, i un any al PSIB- PSOE. Secretari d’Educació i Universitat de les Joventuts Socialistes. Quan en Miquel Àngel començà a estudiar pedagogia, va aparèixer la Llei de qualitat, feia poc que s’havia dut a terme la LOGSE i hi havia un debat obert sobre educació. “Jo em vaig interessar per altres postures, entre elles les de les Joventuts Socialistes. Un cop els vaig conèixer em van interessar, a més, altres propostes com la construcció d’un estat federal on cadascú gestionàs els seus recursos, una mica seguint els sistemes de gestió alemany i americà”. Les seves inquietuds el portaren a ser president de l’Associació Estudiantil Espai Jove. I després ja començà a fer feina amb les Joventuts Socialistes (JS). Per a ell, “la política és l’única via per canviar la realitat: el preu de l’autobús o de les matrícules, “Miquel Àngel Coll Canyelles: «La política és l’única via per canviar la realitat»” per exemple, depenen totalment de l’administració pública. Per entendre la importància de la política potser s’han de mirar aquestes petites coses, i no les grans decisions que semblen molt allunyades de la nostra realitat. I els que estem a un partit tenim molt clar que representem a una part de la joventut”. Si bé estar afiliat és una actitud minoritària, considera que temes com la LOGSE i la guerra d’Iraq han reactivat un sector de la joventut. JS està representada a l’executiva del PSIB-PSOE, d’aquesta manera els joves fan arribar la seva veu al partit. Els resultats electorals sembla que influeixen molt a l’hora de decidir associar-se a un partit: “Molta gent ha vengut a afiliar-se a les JS després de les eleccions generals. Molts han vengut per en Zapatero, i altres arran de la guerra d’Iraq o la Llei de qualitat”. Curiosament, sembla que són els grans temes els que fan que els joves s’acostin a un partit polític. – Parlem d’un tema que preocupa la societat, la immigració. Immigració i habitatge són dos temes que es van debatre en el nostre darrer congrés. Sobre la immigració, el primer mitjà d’integració d’un nin és l’escola. Per això d’entrada a les escoles s’hauria de fer un pla d’acolliment lingüístic i cultural. I no iniciar l’aprenentatge de la segona llengua si no està clara la primera. També s’haurien d’evitar les classes úniques per a immigrants, i distribuir els immigrants dins classes normalitzades. En un pla d’acolliment es tenen en compte aspectes com l’origen de l’alumne, i hi ha un professional dedicat a dinamitzar activitats integradores i facilitar l’acceptació per part de la resta d’alumnes. – Què és el que més i el que menys t’agrada del fet de pertànyer a un partit polític? M’agrada tot. Veure que la gent del partit confia en mi. M’agrada xerrar en públic. Hi estic bastant implicat. Amb la gent de les JS ens trobam sovint, organitzem col·loquis i participam en activitats del partit. El que menys m’agrada és que sempre se’m relacioni amb el partit en altres circumstàncies. Jo tenc amics de tots els partits, i vull separar els moments polítics dels privats, perquè, si no, entres en un rol del qual després no te’n surts. És clar que quan s’acosten les eleccions xerres molt més de polítics, i la gent ve a contar-te què opina dels candidats. Polítics i polítiques que li agraden: Pasqual Maragall, Xisco Antich, José Bono, Jaime Lissavetzky. t r e s q u a r t s 61
Page 1 and 2: tresquarts NÚM. 16 · OCTUBRE 2004
Page 3 and 4: t r e s q u a r t s 4 a c t u a l i
Page 5 and 6: t r e s q u a r t s 8 posa una tend
Page 7 and 8: t r e s q u a r t s 12 una explosi
Page 9 and 10: t r e s q u a r t s 16 tural. Això
Page 11 and 12: t r e s q u a r t s 20 a c t u a l
Page 13 and 14: t r e s q u a r t s 24 lítica dels
Page 15 and 16: t r e s q u a r t s 28 mostrar la c
Page 17 and 18: t r e s q u a r t s 32 “Aquestes
Page 19 and 20: t r e s q u a r t s 36 regulen les
Page 21 and 22: t r e s q u a r t s 40 “La famíl
Page 23 and 24: t r e s q u a r t s 44 “El nivell
Page 25 and 26: t r e s q u a r t s 48 els centres
Page 27 and 28: t r e s q u a r t s 52 Camps de vol
Page 29: t r e s q u a r t s 56 “L’educa
Page 33: http://infojove.caib.es

Digues-me què menges... - Infojove - Govern de les Illes Balears

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?