Maig 1999 - Arxiu Municipal de Llagostera

DEIXALLES. QUÈ EN FEM? LABOCADOR DE SOLIUS
Com s'afecta el medi
f In abocador no és, malauradal·'ment,
un recinte màgic que aconsegueix
la desintegració de les deixalles.
Aquestes instal·lacions no són res
més que el resultat d'aplicar la filosofia
"si tens un problema, allunya-te'n"
a les tones de residus que una comunitat
genera a diari.
Medicaments, residus industrials,
pintures, dissolvents, metalls pesants
com el mercuri.... són materials presents
a les nostres escombraries i que
no s'eliminen amb una capa de sorra
al damunt. Tots aquests materials i
molts altres s'acumulen en aquests
abocadors i seria d'ingenus pensar que
sota terra no exerceixen cap mena
d'impacte ambiental. Per més impermeabilitzat
que un abocador estigui,
molts d'aquests materials romanen
durant segles inalterats i, amb més o
menys dificultat, poden filtrar-se cap
Sta. Cristina
4%
Algunes dades informatives
A la dreta, la gràfica mostra la creixent quantitat
d'escombraries que ingressen anualment a
Solius. Aquest augment es pot atribuir als hàbits
creixents de consum de la societat, alhora
que a la necessitat que hi ha d'augmentar el
LLAGOSTERA
Sant JuNï de Ram li
ensota i afectar aqüífers subterranis,
0 bé discórrer per la superfície i afectar
els terrenys i aigües del voltant.
Malgrat que en el seu dia van
transcendir unes anàlisis en què s'afirmava
que el Ridaura no està contaminat
i que, fins i tot, permet la vida
de peixos, des d'aquí convidem al lector
a visitar el punt d'aquest riu en què
hi arriben els sucs de l'abocador. Comprovareu
com el Ridaura passa de presentar
aigües netes i cristal·lines a acumular
escuma, color tèrbol i olor sospitosa.
També caldria comprovar si hi
ha algun valent que gosi beure aigua
d'algun pou de les rodalies...
És evident, i les fotografies que
acompanyen aquest treball lio mostren,
que la fauna de l'abocador no és
la pròpia de la zona. Gavines, rates,
gossos salvatges i insectes varis acudeixen
a aquestes instal·lacions, tren­
Total de tones anuals que arriben a
l'abocador de Solius (1991-1997)
15
cant així l'ecosistema preestablert i
contribuint a propagar malalties.
La combustió dels gasos que es
produeixen en aquests recintes tampoc
no és innòcua. I així velem com
l'atmosfera tampoc resta intacta davant
l'agressió que suposa un abocador.
Si bé els polítics o les administracions
no són els culpables de que les
comunitats generi deixalles, i si bé també
és cert que un abocador representa
una alternativa millor a una
incineradora, el que no es pot fer és
donar a entendre que es posseeix el
do diví de fer desaparèixer la brutícia.
A tot aquell que manifesti que un abocador
no contamina caldria fer-li menjar
un enciam plantat damunt de l'abocador,
seguit d'una suculenta ala de
gavina de Solius i tot regat amb un
glopet d'aigua del Ridaura.
1992 1993 1994 7995 1996 7997
V
número de tones a tractar, perquè el seu preu s'abarateix
I així evitar pujar massa els impostos municipals.
Una excepció la trobem l'any 92, en què es
produeix un pic més acusat d'entrada d'escombraries
a l'abocador. Aquest augment es deu, probablement,
a l'increment del turisme durant les olimpíades
de Barcelona. A l'esquerra veiem com són
Palafrugell, Palamós i Castell-Platia d'Aro, els municipis
que més quantitat de residus aporten a
Solius.
Tant per cent de tones que ingressa cadascun dels 25
municipis que utilitzen l'abocdor. Dades de) 1997.