Maig 1999 - Arxiu Municipal de Llagostera

I després hi ha l'obligatorietat d'estar
a l'escola fins als 16 anys... això sí
que ha estat una mica negatiu. Aquesta
arribada de gent d'altres cultures,
ara que encara el canvi és força recent,
costarà més d'assimilar, però de
mica en mica ens hi anirem adaptant,
i el sistema també millorarà. Cal ser
optimistes...
No creieu que coses com aquestes,
Projecte Arboç, haurien de ser
més reaís, vull dir, menys projectes
i més realitats?
És cert que, com que no sabem
d'un any a l'altre què farem, sembla
que estem sempre com penjant d'un
fil... En aquest sentit sí que s'hauria
d'acabar aquesta provisionalitat. Cal
pensar que encara són iniciatives molt
recents. De totes maneres, creiem
fermament que, com dèiem abans, si
no és per la Unió Europea serà pel
Departament de Treball, però es pot
comptar amb el projecte per força
temps. En un futur no gaire llunyà,
més que tancar, el projecte s'haurà
d'obrir més, preveure coses noves...
Personalment veig aquests projectes,
i similars, com una mena de
pedaç a les mancances que origina
el sistema educatiu...
Potser sí, però no només per tapar
mancances de l'educació, sinó
una mica tot en general... Quan jo
(Eulali) tenia 14 anys, si no estudiaves
et posaves a treballar, però ara...
Hi ha un problema més gran que no
l'educació: el món laboral. Ara si plegues
d'estudiar als 14-16 anys, no
pots treballar, és molt difícil trobar una
feina... Si no pots ni estudiar, ni treballar...
Aquí al taller potser hi ha una
solució...
Podríeu explicar-me l'experiència
de l'intercanvi amb els nois portuguesos,
i la possibilitat dels intercanvis?
Aquests tipus d'intercanvis entren
dins del projecte. En ser en l'àmbit eu­
ropeu, ja hi ha intercanvis previstos
amb tots els països que participen en
el programa: Espanya, Portugal, Alemanya,
Irlanda... El nostre intercanvi
en concret, amb Portugal, el vam escollir
per l'idioma i perquè ells hi estaven
interessats. Nosaltres al maig de
l'any passat vam anar allà deu dies.
Ells van venir aquí al gener d'aquest
any. Va ser molt interessant. Ells, els
portuguesos, feien jardineria i els nostres
quan eren allà es van posar a ferne.-Vam
veure que els agradava de
debò. Ja hem comentat la idea que
vam tenir de fer el taller de jardineria
aquí... A part de la qüestió del treball,
el més interessant fou l'intercanvi personal
dels nanos. N'hi havia que no
havien sortit mai d'aquí. Fou molt positiu...
Què és el que més us reconforta
del vostre treball al taller? I com
veieu el futur del projecte...
El que et satisfà molt és veure l'ajuda
que pots oferir als nois i veure com
COSES DEL POBLE 47
aprenen, com es formen, sens dubte.
El que ja ne ens agrada tant del projecte
és aquella provisionalitat de què
parlàvem abans. La meva idea última
(Eulali) és que això passi a ser un centre
permanent de treball. Per això calen
força coses encara com tenir una
furgoneta pròpia al taller, matehai bàsic
de taller... M'agradaha tenir un aire
més d'empresa, que la mentalitat que
porten els nois de l'escola quedés ràpidament
substituïda per una mentalitat
més laboral... M'agradaria, i sóc
optimista de cara al futur, que això
creixés i anés encaminat a ser aquest
centre de treball que et dic. I caldrien
més centres de treball com aquests,
a d'altres pobles. Pensa que aquí som
10 alumnes, dels quals n'hi ha dos
de Caldes i dos de Vidreres... I a veure
si amb el Butlletí som més coneguts!
Text i fotos
Jordi Plà i Comas