Maig 1999 - Arxiu Municipal de Llagostera

CULTURA 35
Les mil i una d'en Joanet
Ir Premi del Concurs literari Sant Jordi'99. Categoria Infantil C
V'et aquí que en un petit poblet de
l'Empordà, allunyatde ciutats i fàbriques,
hi viu en Joanet. En Joanet
és un noiet d'uns vint anys, alt i bastant
sec. Des de petit en Joanet ha
sigut un trapella i tot el que per equivocació
queia a les seves mans ja no
ho veies mai més. En Joanet havia
trencat des de les seves joguines fins
a la cama del seu pare. En el poble hi
havia una petita alarma feta posar per
l'honorable alcalde el senyor Pere Costaneres.
Aquesta alarma servia per
evitar alguna desgràcia al poble. Així,
quan s'acostava en Joanet, la plaça
on hi havia l'alarma quedava buida de
cop. En Joanet vivia amb els seus pares
als afores del poble i somniava en
viatjar al CARIB.
El pare d'en Joanet, en Joanàs, és
pagès i té molts animals, des de conills
0 gallines fins a vaques i un toro.
En canvi, la seva mare sempre ha dit
que això de ser un pagesot en aquest
temps no dóna per gaire. La seva mare
cada matí desperta en Joanet per anar
a munyir les vaques. En Joanet no li
agrada però s'ha d'aguantar. Voleu
que us expliqui la primera trapelleria
d'en Joanet? Aquí la teniu: La mare
d'en Joanet pujava les escales com
cada matí per anar a buscar en
"GANÀS" -com ella li deia a en
Joanet-, per anar a munyir les vaques
quan...
- Mare, avui no puc baixar!
- Què et passa a tu ara?
-Quetinc... tinc... mal
de cap, molt mal de
cap!
- Doncs així no podràs
venir de viatge A^^
amb tots nosaltres, f
no?
-Ja m'ha passat mareja puc
venir de viatge! I I
- Ja t'he pescat. De viatges res! A
munyir, Ja n'ets un de bo per escaparte
de les feines de casa!
Quan en Joanet acaba de munyir
les vint-i-dues vaques, s'afanya a pujar
les escales i amagar-se a l'habitació,
però la mare ja lèspera allà. Intentant
girar cua és vist pel seu pare.
-Joanet, on coi vas?
- Enlloc pare.
- Doncs així em podràs portar del poble
una mica d'adobs, fertilitzants, una
mica de fems de cabra i una forca
nova.
- Una forca?
- Sí. No l'haguessis trencada perseguint
a la vaca.
-Però si m'havia mossegat...
- Calla. No l'haguessis fet enfadar estirant-li
les mamelles d'aquella manera,
i ara a comprar!
En Joanet creu al seu pare i se'n
va a comprar però en arribar a la plaça
del mercat l'alarma ja havia sonat I
no hi havia ningú. Ningú, ningú... tampoc!
Hi havia un gos ferit. En Joanet
va voler-lo agafar però li va relliscar
dels braços i II va caure. Després tenia
dos potes trencades, sagnava de
per tot arreu i a més renegava;
- Per què a mi? No podria haver trobat
algun altre gos?
A la nit en Joanet està molt esverat,
ja que demà fa vint anys i un mes.
També ho està una mica per aquell
pobre gos que amb penes i treballs
ha pogut portar al veterinari.
Demà anirà
a buscar les proves.
Si no troben
el seu propietari a
ell li agradaria
quedarse'l. Lendemà
al matí va
de seguida al veterinari
i aquest li
comenta les proves.
En Joanet no se l'escolt; només
li interessa el petit cadell de "Bulldog".
L'agafa d'una revolada i se l'emporta
a casa. En arribar a casa la mare li
diu:
-On vas amb aquesta cosa? Només
ens faltava un gos!
- Eh que me'l puc quedar... ? És molt
maco i guardaria la casa.
- D'això ja en parlarem després. Ha
trucat el veterinari dient que, per haver
gastat vint-i-cinc mil pessetes, has
concursat per fer un viatge a Les
Maldives.
- A les "maringues"?
- Sí home, per allà el Carib.
- Però si és el meu somni!
- Sí, però es fa realitat! T'ha tocat a
tul Una setmana!
Tots s'exclamen d'alegria. Al cap
de dos dies en Joanet i el
seu gos, en So-
I i ta r i ,
marxen
al Carib
amb un
luxós
avió.
Adrià GuinóTuron