Maig 1999 - Arxiu Municipal de Llagostera

uit... Aquí al poble de feina per a la
gent jove no n'hi iia gens. Hauran de
marxar tots a treballar fora." No fou I'
única manifestació del suposat progrés.
Després va venir Sanejament i
els del Gas Natural. Tothom volia passar
per la finca de Can Ragolta í rodalies;
"/ quan arriba aquesta gent,
compte eh?, que no miren res de res.
Tot fet malbé. Tot aixafat. Màquines
amunt, màquines avall, barregen la
terra bona amb la dolenta... I és clar,
és ara que en paguem les conseqüències".
I, evidentment, la línia de les
Gavarres; "que el mínim que podrien
haver fet és pagar-te les coses pel seu
preu. Jo -diu en Josep-ya estic d'acord
que hi ha coses que s'han de fer. però
és que et paguen el que e/s dóna la
gana... Envaeixen els terrenys sense
demanar permís a ningú, no hem cobrat
el que ens toca... Nosaltres vam
comprar un camp. Un dia, arribem
allà, trobem una torre al mig, i què?,
què en fotem d'un camp així?! I saps
què et paguen ells? Els quatre o cinc
metres quadrats de la base de la torre...
Què en faig jo d'un camp així?
Deixant de banda el disbarat d'un pro­
jecte com aquest, el que és clar és
que fan el que volen. ÓNO seria més
lògic fer-la passar per una zona on no
afectés a tanta gent? Tu, no comptes
per a res...".
Un altre tret remarcable de la Dolors
i en Josep és l'interès que mostren
per l'actualitat del món de l'agricultura
i la ramaderia fora de l'àmbit
català. Sempre inquiets per saber com
evoluciona tot plegat dins del món
agrícol-ramadera nivell europeu. Així,
conscients de la situació actual, en
Josep creu que s'haurien de millorar
les subvencions, "perquè només es reben
subvencions per la quantitat de
plantació de cereal que es té, però no
tenen en compte la quantitat de vaques
lleteres que hi ha a la granja.
Per a la pagesia les subvencions es
redueixen a vedells d'engreix, ovelles
i cultiu de cereals. Amb l'entrada
a la Unió Europea depèn de què
ha anat bé, però hi ha hagut altres
coses que no. Amb les quotes s'han
estabilitzat els preus i potser, amb
l'anomenada Agenda 2000', ens donaran
alguna subvenció per les quotes
lleteres".
MASOS DE LLAGOSTERA m 23
En definitiva, la família afronta el
negoci com una empresa més, on el
normal és adaptar-se a tot un seguit
de canvis; d'organització, comptables,
de nivell cie vida, etc. Tant la Dolors
com en Josep comenten que avui dia
la vida a pagès ha canviat molt respecte
a anys anteriors. Quan els qüestionen
el futur de l'activitat actual del
mas Ragolta, es veu que el tenen ben
assumit. "Jo -explica en Josep- fa quaranta-un
anys que treballo amb el bestiar.
Havia munyit amb les mans, i
tantl, i n 'he vist de totes classes. Als
tretze anys ja em feia càrrec del bestiar,
i després de tot, ja em tocaria plegar.
Em queda poc, tanmateix. A més,
veig que els meus fills han optat per
altres opcions diferents a la pagesia.
En queda molt poca de gent jove que
vulgui seguir endavant, i a la llarga,
d'aquí quatre o cinc anys, potser hi
haurà menys d'un u per cent de gent
que treballarà el camp de Llagostera.
Les cases de pagès hi seran, sí, però
la gent treballarà fora. "
Jordi Moll
Jordi Pià