Maig 1999 - Arxiu Municipal de Llagostera

82 LLETRAFERITS
Tres-cents anys A.C.
m /
Dels ibers a la dominació romana
Extret del llibre Notícies de Llagostera i esdeveniments exteriors
Els CARTAGINESOS,procedents
d'Àfrica, varen venir amb elefants, travessaren
els Pirineus I perseguiren els
romans que posseïen colònies a tot
el litoral espanyol i francès. Aquests
nouvinguts utilitzaven la llengua grega,
la púnica i també aprengueren la
ibèrica.
Els romans, que fins llavors solament
anaven i venien a les seves bases
esporàdicament per comprar els
minerals i els productes del camp, van
tenir por de la competència dels cartaginesos
i varen combatre'ls comandats
pel general Escipió. Aquests guerres
s'anomenen Púniques.
Entre uns i altresvaren robar i
destruir tots els pobits ibèrics que trobaren:
Sagunt, llduro (Mataró),
Gerunda, Ullastret i molts d'altres més
petits.
Tres-cents cinquanta anys abans
de Crist, el Grec DEMÒSTENES va pronunciar
quatre discursos on defensava
la Llibertat i la democràcia contra
Felip de Macedònia, per això fou perseguit.
Dos-cents anys A.C.
Els grecs, que per raons comercials
no volien guerra en aquest país,
van gestionar el TRACTAT DE L'EBRE
entre Cartago i Roma, ja que havien
enrunat Sagunt, però la pau va durar
molt poc, va tornar la guerra i es destruí
Numància i altres ciutats. Indíbil i
Mandoni, que des de Lleida anaven
primer a favor dels cartaginesos, es
passaren al bàndol dels romans, comandats
per Cato, que ja abans havia
aconsegit unir-se amb els ibers de
l'Empordà. Els romans, després de
moltes lluites, foragitaren de les nostres
terres els cartaginesos i destruïren
també les ciutats africanes cartagineses.
Més tard, Indíbil i Mandoni
es rebel·laren contra els romans per
aconseguir la independència, però fo­
ren presos i executats per rebel.lia, fet
que els convertí en els herois de la
seva terra. El general roma Sempronio
Greco, acompanyat de l'ajudant Spurio
Ligustinio, va passar amb les seves
tropes per Llagostera i en veure aquest
turó tan estratègic varen començar les
muralles, a les quals posaren cl nom
de Lagustino, segons creença d'alguns
histohadors com Feliu de la Penya.
Una versió etimològica sobre la procedència
del nom de Llagostera, que
antigament anomenaven LOCUS-
TARIA, assegura que volia dir "punt alt
Cuirassa de bronze utilitzada per l'exercit
cartagines
per a batre i ventar els cereals", o sigui,
LLOC D'ERAS.
A Llagostera, en aquella època, hi
havia molts poblats ibèhcs petits, avui
completament desapareguts. Solament
n'hi ha constància per les SIT­
GES que s'han trobat a Bruguera, veïnat
del Pi, Maiena, Pcafahna, Sant
Llorenç, can Sureda, can Pere Pere,
can Fuianet i d'altres, lina vegada excavades
les sitges, s'han trobat molinets
de mà, ceràmica grega, ibèhca i
romana, pesos de teler, monedes de
difarents èpoques, un cariàide de ceràmica
representant una deessa i un
bust de pedra, molt bast, avui guardat
a Girona juntament amb moltes
altres peces.
Als gresencs de can Baulé i la urbanització
"El Refugioio", a més de
sitges excavades a Les roques, existeixen
dues tombes que havien estat
tapades amb teuloe romana, restes
d'habitatges en un espai de cent metres
quadrats, dolies i alguns gerros
d'enterrament de tipus sigil.lat, que
una excavadora va destruir, però encara
esconserven alguns trossos amb
la marca IBERIN.
A Sant Llorenç de Llagostera també
existeixen les restes d'un forn romà
usat per a coure (ceràmica fina, i a
Bell-lloc, per sota la muntanya, hi ha
el molt important FORN DEL VIDRE,
en que s'han trobat moltes peces
d'aquest matehai, ceràmica fina i
monedes ibèriques, gregues i romanes.
Al terreny de gresos hi ha moltes
venes de chstall de roca que utilitzaven
per a fabhcar el vidre. Més tard,
els forns es feren sen/ir per a coure
ceràmica catalana pintada.
A Romarlyà, als camps d ell Perot,
es va trobar un molí manual de pedra
tosca de tipus cònic-cilíndric, d'uns
trenta centímetres de diàmetre i uns
altres trenta d'alçada, però amb la
guerra del 1936 va desaparèixer.
A Tarragona, entre les muralles i
els edificis romans s'ha trobat una inschpció
en memòha d'un fill de Girona,
CAIUS MARIUSVERSUS, que fou el
representant de I' emperador romà a
la nostra comarca.
En aquesta època a la Xina predominava
la DINASTIA QUIN, que. amb
ceràmica colorada, construí milers de
figures de guerrers, carrosses i cavalls
de tamany natural i diferents, per custodiar
la tomba de l'emperador Quin
Shi-Huang Di, que amagaren sota terra
a la regió Sha-anxi. Fou descoberta
fa molt pocs anys per uns llauradors
que feien un pou por a regadiu I
any 1.974. Aquest emperador fou qui
va acabar de construir la cèlebre Muralla
de Xina.
Emili Soler I Vicens