Maig 1999 - Arxiu Municipal de Llagostera

Els gossos agressius
De vegades penso que, si des
d'una galàxia llunyana, algú
inteligent, havent assolit un grau mitjanament
raonable de perfecció i un
cert sentit de l'objectivitat ens estigués
observant amb un aparell potent, quedaria
profundament sorprès i astorat.
Entre tants i tants aspectes de
l'enfolliment humà hi ha el comportament
de les persones que posseeixen
gossos de races perilloses. A cada
moment surt als mitjans de comunicació
la notícia d'atacs d'aquests gossos
a persones i animals, a vegades
amb resultat de mort. A banda
d'aquests casos extrems que són notícia,
hi ha moltes agressions menors
que els afectats pateixen resignadament:
la simple actitud d'un gos lladrant
furiosament a una persona ja
és una agressió. Els amos d'aquests
gossos, en lloc d'amagar-se discretament,
encara solen tenir una actitud
prepotent i fins i tot desfiant. El propietari
del gos que va matar al pobre
nen de Mallorca es va enfrontar
xulescament a la guàrdia civil quan
intentava retirar-li el gos. Un contertulià
famós de la ràdio deia poc després
que no podia suportar la idea de
que la justícia ordenés sacrificar l'animal
i que el que
procedia era intentar"reinsertarlo"
a través d'una
adequada educació
(!!). Una senyora
escrivia a
"La Vanguardia"
expressant la seva
sorpresa i indignació
perquè la gent
s'apartava esporuguida
i empipada
quan la veia pel
carrer amb el seu
gos doberman, al
qual -pobret- ella
mai sometria al
turment d'anar a
passeig amb corretja
i murrió per
moltes disposicions legals que hi pogués
haver. Immediatament moltes altres
persones van escnure cartes al
diari donant suport a aquesta senyora
i animant-la a practicar la desobediència
civil perquè el seu estimat gos
no patís. Fa pocs dies ens hem assabentat
per la premsa que han tingut
lloc dues manifestacions de propietaris
de gossos pit-bull protestant pel
tracte "poc amable" que s'està donant
a la raça.
Tota aquesta gent que posseeix
gossos potencialment agressius -encara
que no ho siguin sempre- amb la
seva actitud fruit d'un egoisme absolut
volen venir a dir ni més ni menys
que això: "El meu gos és molt maco,
el meu gos és sagrat i al meu gos me
l'estimo molt. Jo tinc el capritx sobirà
de posseir un doberman, un dogo, un
Rottveiler o un Pastor Alemany, i si el
meu gos fa mal a algú que es foti". És
clar que no ho diuen així, però aquest
és el fons del seu pensament i després,
per dissimular, han inventat allò
de l'educació del gos i aquella història
que no hi ha gossos perillosos sinó
amos despreocupats de la seva educació.
Hi ha gossos perillosos, i tant
que si, perquè hi ha races de gossos
OPINIÓ 21
GENÈTICAMENT AGRESSIVES com
n'hi ha d'altres -moltes- que no ho
són.
En la meva Ja llarga vida com a
practicant de la caça, he tingut més
de trenta gossos i cap d'ells no ha causat
mai cap molèstia a ningú, ni persona
ni animal, ans el contrari: moltes
vegades els he trobat vora el foc
d'algun company confraternitzant amb
ell i amb els seus gossos. En aquest
sentit, mai ha fet falta que els "eduqués"
perquè, per les pròpies característiques
de la raça. sempre ha estat
manyacs, pacífics i afectuosos.
Les autoritats, per estalviar-se la
molèstia de dictar disposicions legals
de control i limitació de les races
genèticament agressives, també
s'apunten a la teoria de "l'educació".
Sorprèn el grau de d'insensatesa imperant
en aquest i tants d'altres aspectes
del comportament humà. Havent-hi
infinitat de races pacífiques
PER NATURALESA, quina necessitat hi
ha de posseir gossos de races intrínsecament
agressives?
Amb els anys, un es torna escèptic
i desconfiat amb la naturalesa humana.
Així, no crec que el tema s'adobi
malgrat les protestes de molta gent.
Fins quan haurem
d'esperar l'adopció
de mesures efectives
per evitar la repetició
de les contínues
agressions de gossos?
Quan serà que
els amos dels gossos
que pertanyen a races
agressives prendran
consciència que
el seu capritx no es
pot mantenir a costa
d'una total desconsideració
a totes les altres
persones?
Joan Pinsach Arché