(Fauna del Pantà de Foix 09)

puntuals publicades, que han ampliat la nostra informació. Els articles
consultats s’esmenten a la bibliografia.
Així doncs, el present treball és un reflex dels centenars de visites a
l’espai natural del Parc del Foix que hem realitzat els autors. Les desenes de
milers de registres obtinguts es complementen amb les dades bibliogràfiques i
les citacions procedents de diversos col·laboradors i informadors. L’anàlisi de
les dades ens permet de copsar l’evolució faunística de l’espai al llarg dels
darrers anys i sobretot ens demostra la creixent importància de l’espai.
- Sistemàtica, nomenclatura i delimitació de l’espai
En relació a l’ordenació sistemàtica i a la nomenclatura de les espècies
s’han seguit criteris d’acord amb la Història Natural dels Països Catalans. En
alguns casos concrets s’ha actualitzat d’acord amb publicacions més actuals,
per exemple en el cas de les aus s’ha seguit la “Llista patró dels ocells de
Catalunya” o en el cas dels quiròpters s’ha emprat l’obra publicada recentment
“Ratpenats: Ciència i mite”. Les obres utilitzades en l’ordenació sistemàtica i la
nomenclatura estan esmentades a la bibliografia del present treball. També han
estat de gran importància i utilitat la informació i les recomanacions facilitades
pels eminents científics: Adolf de Sostoa, Salvador Carranza, Joaquim
Gosàlvez i Jordi Serra-Cobo, tots ells pioners en l’estudi de diferents
especialitats de la fauna del nostre país.
A nivell de nomenclatura hem contemplat unes mínimes excepcions;
mots que ens han semblat poc arrelats a les nostres comarques i que en canvi
ja tenien un vocabulari àmpliament consolidat, aquest és el cas d'àliga (enlloc
d'àguila), de còbit (enlloc de còlit), o de fredulega (enlloc de fredeluga).
En la delimitació de la zona estudiada s’han seguit els límits del Parc del
Foix. De tota manera no hem estat absolutament estrictes amb aquests límits, ja
que són unes fronteres dissenyades pels humans i que són traspassades amb
facilitat per la fauna. Sovint el comportament dels animals implica evidents
desplaçaments enllà d’aquestes partions. En el cas del riu Foix s’ha seguit amb
força assiduïtat la zona que queda enmig de les dues franges protegides. En
d’altres sectors també s’han resseguit els entorns immediats per tal de poder
copsar millor la realitat de l’espai.
12