(Fauna del Pantà de Foix 09)

Tortuga falsa mapa (Graptemys pseudogeographica)
Aquesta és una altra tortuga que té la seva àrea natural de distribució al sud dels Estats
Units d’Amèrica. Al Parc del Foix hi han estat introduïdes de forma descontrolada per particulars
que s’han cansat de tenir-les com a mascota.
Les primeres observacions es van efectuar l’any 2001 (Martínez et al., 2006). D’aleshores
ençà tan sols hem observat exemplars solitaris i de forma poc regular els anys 2003, 2006 i 2008.
Pensem doncs, que la seva població a l’embassament es limita a comptats exemplars. Es
descarta que hagin arribat a reproduir-se, ja que no s’ha observat cap indici, ni tampoc exemplars
joves.
9- Els ocells
- Els ocells del Parc del Foix
El grup dels ocells és el més nombrós entre els vertebrats. Al gran
Penedès s’han citat més de 300 espècies, entre les quals n’hi ha més d’un
centenar de nidificants. Al Parc del Foix s’han obtingut menys registres, però tot i
això, la xifra és prou alta. Per ara hem recollit dades de 239 espècies d’aus. De
les quals n’hi ha 90 que hi nidifiquen regularment. I disset més, que o bé ho han
fet de forma regular fins fa pocs anys (la gralla, el corb i el roquerol), o bé de
forma esporàdica (el cames llargues), o bé han mostrat indicis de nidificació
probable o possible (el faisà, el martinet de nit, l’agró roig, l’àliga calçada, el falcó
pelegrí, el blauet, el boscaler comú, la boscarla de canyar, el tallarol gros, el
teixidor, el pinsà, el sit negre i l’hortolà).
L’adaptació al vol dels ocells és un dels trets diferencials respecte a
d’altres vertebrats (exceptuant els quiròpters). El vol els permet de realitzar
desplaçaments força llargs. D’aquesta manera és com es poden adaptar a les
adversitats climàtiques. Cadascuna de les espècies segueix diferents estratègies.
Hi ha espècies que tenen un comportament sedentari, és a dir que les
podem observar al llarg de tot l’any a l’entorn d’un mateix territori. Altres espècies
són migrants, o sigui que es traslladen d’una banda a una altra en funció de les
temperatures, o de l’aliment... D’entre les espècies migrants n’hi ha que als
entorns del Foix sols les podem observar durant l’època de les migracions
(aproximadament a la primavera i a la tardor); per exemple passen l’hivern a
l’Àfrica i l’estiu al nord d’Europa, i aquí sols s’hi aturen a reposar, a dormir o a
menjar. D’altres migrants aquí tenen una fenologia estival, és a dir que els podem
veure durant els vols migratoris i també a l’època de reproduir-se (primavera i
estiu), a l’hivern marxen cap al sud on no hi fa tant de fred. Uns altres ocells
migrants, a casa nostra tenen una fenologia hivernal, i per tant aquí els trobem a
l’hivern. Són ocells que han criat als Pirineus, o en zones més nòrdiques, i que
vénen a passar l’hivern entre nosaltres perquè no hi fa tant de fred.
Aquestes quatre possibles estratègies fenològiques en algunes espècies
són molt clares, en canvi hi ha d’altres espècies que tenen poblacions que
segueixen un comportament i altres exemplars que en segueixen un altre. Ho
explicarem amb un exemple; el pit-roig és un ocell que al Parc del Foix pot ser
sedentari, migrant i hivernant. N’hi ha uns quants que hi són tot l’any i es
reprodueixen en alguns racons concrets de les muntanyes i fondalades del Foix.
A l’època de les migracions se’n veuen alguns que viatgen cap al sud a la tardor i
cap al nord a la primavera. A l’hivern però, és quan hi ha més pit-roigs, ja que se
n’afegeixen molts que vénen del nord i es queden aquí per un temps.
38