(Fauna del Pantà de Foix 09)

iera de Llitrà. Els aiguats que solen produir-se a la primavera o a la tardor
poden comportar riuades amb efectes notables.
El poblament humà en aquesta contrada està datat des de la prehistòria.
I és que encara es conserven algunes sitges i altres vestigis dels antics
habitants que fa uns mil·lennis van poblar aquesta terra. La petja d’altres
moments de la història es pot copsar a través d’elements arquitectònics
diversos, que en algun cas són de remarcable interès. Així per exemple de
l’edat mitjana hi trobem el castell de Penyafort o el de Castellet. El llegat que el
pas dels anys ens ha deixat es pot assaborir a través d’un patrimoni ric i variat,
farcit d’esglésies i ermites, de masies, de ponts, de barraques i de moltes
construccions més.
Durant els darrers cent o cent cinquanta anys hi ha hagut un
despoblament dels masos que estaven assentats a les terres muntanyoses
dels entorns del pantà de Foix. A l’actualitat la població perviu concentrada en
alguns nuclis urbans. N’hi ha que es mantenen dins mateix de l’espai natural
protegit com és el cas de Castellet. D’altres són a tocar dels límits, com és el
cas de Torrelletes o Santa Margarida i els Monjos. I encara n’hi ha que estan
molt a prop; ens referim a les Masuques, Clariana, la Ràpita, Moja i l’Arboç.
A nivell geològic, a les terres del Parc del Foix hi ha un predomini dels
terrenys calcaris. Les parts més muntanyoses són constituïdes per una
continuació dels materials que formen el massís del Garraf. La pedra calcària,
en contacte amb l’aigua ha sofert processos càrstics que han originat algunes
coves, avencs i rasclers. Els entorns de l'embassament són formats per
materials geològics dels períodes quaternari, miocè i cretàcic inferior. En
determinats sectors s’hi han conservat molts fòssils d’animals marins, a més en
alguna zona s’hi han trobat també restes fòssils de mamífers terrestres que ens
deixen constància de l’evolució del poblament animal al llarg dels temps
geològics. A les extensions planeres que envolten el curs del Foix hi
conflueixen materials menys rocosos. En alguns punts hi podem trobar
materials sedimentaris diversos, com ara les margues sorrenques.
L’abundor dels materials calcaris ha estat aprofitada per a l’extracció
mineral des de fa molts anys. A molts punts de muntanya hi trobem antics forns
de calç que són el testimoni d’un passat no massa llunyà. Més actuals són
diverses canteres de grans dimensions, algunes ja han estat clausurades,
mentre que d’altres funcionen a ple rendiment.
La conca calcària que conformen els rius i torrents que envolten
l’embassament, fa que hi hagi una circulació d'aigua subterrània força
important. Així doncs, en alguns punts hi afloren fonts que habitualment ens
ofereixen aigua durant tot l’any. Val la pena destacar la font de Sant Llorenç, la
font del Llop, la font de Penyafel, la font de Sal-i-Pebre o la font d’Horta.
El pantà de Foix i els seus entorns ens brinden un interessant mosaic
d'ambients naturals. Els boscos més abundants són les pinedes, per bé que
també hi ha algun alzinar. D’entre les bosquines més desenvolupades hi
podem esmentar per exemple l’obaga de cal Bladet, el fondo de l’Alzina o algun
sector del fondo de la Garsosa.
A molts indrets hi trobem una vegetació baixa amb predomini arbustiu,
es tracta de brolles, garrigues i màquies. Les parts més muntanyoses en són
una bona mostra. En algun cas es tracta de zones que han estat afectades per
incendis forestals i que estan en plena successió. En d’altres sectors l’aridesa
6