(Fauna del Pantà de Foix 09)

Per tal de recopilar informació sobre els ocells s’han planificat i seguit
diverses estratègies. En primer lloc s’han fet diferents visites a indrets variats de
tots els ambients naturals possibles. En algunes d’aquestes visites o bé s’ha fet
un itinerari que podia ser d’uns quants quilòmetres, o bé s’ha restat en un punt
fix per anar veient el moviment de les aus. S’han fet prospeccions diürnes i
nocturnes. Durant les visites sobretot s’ha fet observació i escolta dels ocells.
Hem de dir que en una sortida de camp la major part d’ocells no es veuen, tan
sols se n’escolta el cant o les veus i reclams. També s’ha recopilat informació
dels ocells morts a la carretera. El nombre de vehicles cada vegada és major, i
n’hi ha que cada vegada corren més. Molts ocells moren en travessar la
carretera. A més s’han recollit dades d’exemplars que havien estat depredats
per ocells rapinyaires o bé per mamífers carnívors. I quan n’hi ha hagut ocasió
s’han recollit egagròpiles per tal d’estudiar els ocells nocturns que les havien fet
i també si hi havia restes d’ocells depredats. L’anellament científic d’ocells ha
estat una altra de les tècniques emprades. En aquest cas s’ha pogut realitzar
mercès a la col·laboració de dos anelladors experts; el Marc Olivé i el Manel
Bonilla, que pertanyen a l’Institut Català d’Ornitologia.
El grup dels mamífers és força complex i amb uns hàbits ben diferenciats
entre moltes famílies o fins i tot entre alguns gèneres. Així doncs, a l’hora de
realitzar les recerques al camp es fa necessària la utilització de tècniques molt
diverses i l’ús de metodologies força variades. Per tal de recopilar informació
sobre els mamífers en les sortides de camp s’han planificat i seguit diverses
estratègies. En primer lloc s’ha practicat l’observació directa. I per tant s’ha pres
nota de tots els mamífers que es veien. Per tal d’obtenir millors resultats ha
estat necessari fer sortides destinades a la cerca de mamífers. Així per
exemple s’han fet caminades al capvespre, a la nit o a la matinada, que és
quan per exemple les guineus i altres mamífers són més actius. També s’han
fet recorreguts amb vehicle pels camins i carreteres per sorprendre’ls en
travessar aquestes vies. Per tal de buscar ratapinyades ha estat necessari de
fer sortides a les petites coves i avencs que hi ha al Parc del Foix. A les
carreteres s’ha estat a l’aguait de trobar exemplars atropellats. Aquesta és una
font que també proporciona dades sobre alguns mamífers habituals i també
sobre els més difícils de trobar. Així per exemple els eriçons diríem que es
troben més vegades atropellats que no pas vius. Els caus i refugis que utilitzen
alguns animals també ens indiquen la seva presència. Un exemple ben clar és
el del talpó; els seus caus característics ens descobreixen les seves àrees
d’alimentació. Les restes d’aliment que es troben pel bosc, o en certs refugis
també ens evidencien quins animals viuen en aquell entorn. Així per exemple
les pinyes que menja l’esquirol, el ratolí de bosc o la rata negra, ens donen
pistes sobre aquestes espècies, ja que cadascuna les rosega de forma diferent.
Els excrements són un altre dels elements que ens aporten bastanta
informació. Sovint, a més de poder veure restes del que s’ha consumit, ens
poden donar evidències sobre la presència d’algunes espècies. Les latrines del
toixó per exemple són inconfusibles. La fagina i la guineu també marquen el
seu territori amb excrements molt característics. A més, en alguns casos
simplement la detecció de marques olfactives territorials ja pot indicar la
presència recent de l’espècie, en concret les guineus s’hi reconeixen fàcilment.
Les petjades són un dels elements que més informació aporta. En podem
trobar de marcades a la sorra o a la terra seca, i també podem trobar petjades
marcades al fang. Així doncs, després d’uns dies de pluja cal estar atents quan
16