(Fauna del Pantà de Foix 09)

Al Parc del Foix les principals problemàtiques que aquest rèptil pateix
són la contaminació fluvial i els efectes produïts per les tortugues exòtiques,
que a més de la competència per l’aliment li poden transmetre malalties.
Tortuga d’estany (Emys orbicularis)
Les poblacions catalanes de la tortuga d’estany són molt minses. En
general sembla que hi ha ben pocs exemplars i en alguns llocs podria haver-se
extingit per complet. Al Parc del Foix l’hem observat diverses vegades, entre el
2002 i el 2006, sempre un o dos exemplars com a màxim.
A les comarques del Penedès hi ha poquíssimes citacions d’aquesta
espècie. Algunes de les quals són de fa uns quants anys. Per altra banda és
una espècie que a altres llocs de la península hi pot arribar a ser abundant, i on
hi ha gent que n’agafa com animal de companyia. Així doncs, en relació als
exemplars observats al pantà de Foix, no es descarta que puguin ser animals
alliberats per particulars vinguts d’altres contrades.
El fet que les observacions hagin estat poques, de pocs exemplars i
sense una suficient continuïtat, ens fa pensar que aquest queloni ha de tenir
problemes per reproduir-se al Parc del Foix, i que possiblement no ho faci.
Caldrà veure en un futur si es segueix observant aquesta espècie
autòctona. I també de quina manera li afecten els entrebancs que suposen la
contaminació de l’aigua i les tortugues invasores.
Tortuga de temples roges (Trachemys scripta elegans)
Popularment també és anomenada tortuga de Florida. Aquesta és una
espècie pròpia d’algunes zones del continent americà (però no de Florida). Fa
anys la gent en comprava cries per tenir-les a casa com a mascotes. En fer-se
grans hi ha qui les ha abandonat al camp o a la muntanya perquè són força
agressives o perquè a casa eren un destorb. Quan algú vol desfer-se’n, el que
cal és entregar-les als guardes forestals, que les portaran a un centre adient.
Darrerament la Unió Europea va prohibir la venda d’aquestes tortugues, però
se’n porten d’altres espècies també exòtiques. S’ha vist que aquestes tortugues
poden transmetre malalties tant a les tortugues autòctones com als mateixos
humans.
D’entre les tortugues al·lòctones és l’espècie més abundant del nostre
país. A l’embassament hi és present amb molta quantitat des de fa uns quants
anys (almenys des del 1997). S’han realitzat algunes campanyes per tal de
capturar-ne i portar-les al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya
ubicat a Masquefa. De tota manera la seva població es manté i no ha disminuït
significativament.
30