(Fauna del Pantà de Foix 09)

Gripau comú (Bufo bufo)
El gripau comú és el major dels amfibis que viuen al Parc del Foix. El
podem trobar preferentment a les zones més forestals, com ara a algunes
extensions de garriga i sobretot als boscos. Al sector del riu Foix que hi ha més
avall de la presa hi és relativament abundant, també el podem localitzar amb
certa densitat als boscos dels entorns de l’embassament. A altres contrades del
Parc és una espècie escassa o absent. En períodes humits de la primavera i la
tardor es desplacen força, és aleshores quan alguns individus moren atropellats a
la carretera.
Per reproduir-se busca basses d’aigües permanents i pot fer centenars
d’ous. És una de les espècies que es reprodueixen més aviat, molts anys al gener
ja se senten els seus cants. A més, són molt fidels als llocs de reproducció, any
rere any hi tornen.
Gripau corredor (Bufo calamita)
Es localitza principalment a les zones de conreu, però també el podem
trobar a algunes àrees forestals. Fins i tot, encara que amb poca quantitat, se’n
poden situar als ambients més rocosos i àrids de les muntanyes del Parc del Foix.
El gripau corredor és poc aquàtic, se sol reproduir en tolls temporals de
poca profunditat, com els que es formen amb la mateixa pluja. Aquesta és una
estratègia que té per evitar depredadors (com ara els peixos, les serps d’aigua...).
Tot i això, els anys que plou poc pot tenir dificultats i arribar a perdre les postes.
Posen centenars d’ous. Aquests ous tenen un desenvolupament ràpid. El mateix
els passa amb la metamorfosi, la solen accelerar al màxim per evitar morir abans
que s’assequi el bassal. Així doncs, les problemàtiques en la reproducció
ocasionades per la sequera que abans comentàvem, es veuen equilibrades els
anys plujosos; en els quals poden arribar a superar la metamorfosi centenars de
larves.
Reineta comuna (Hyla meridionalis)
Aquesta és una granota relativament comuna a l’entorn dels rius i les
rieres; la trobem de forma força abundant a la cua de l’embassament i al tram de
la riera de Marmellar proper al pantà. A altres zones del Foix també hi és
present, però en menor quantitat. Pot tolerar fins a cert nivell de contaminació,
encara que sempre que pot se situa en llocs d’aigua neta.
Als vespres i a les nits de primavera i estiu és fàcil d’escoltar els seus
cants, que tot i recordar el d’altres amfibis resulten més potents i incisius. En
especial canta després dels períodes plujosos d’abril i maig.
Per reproduir-se pot buscar algun racó d’aigües tranquil·les o bé alguna
bassa. Fixa petites bossetes amb algunes desenes d’ous a la vegetació
submergida dins l’aigua. Les larves tenen un desenvolupament lent, i tan sols
perviuen als llocs on l’aigua s’hi manté fins ben entrat l’estiu.
Granota verda (Pelophylax perezi)
Possiblement aquest és l'amfibi més abundant del Parc del Foix, ocupa
pràcticament tots els punts on hi ha aigua; fonts, basses, rieres, embassament...
No sol allunyar-se gaire d'aquests indrets. Sembla mostrar una clara preferència
26