(Fauna del Pantà de Foix 09)

Els amfibis són un grup molt sensible als canvis produïts per la humanitat.
En determinats estudis són utilitzats com a bioindicadors. Així per exemple, sovint
són dels primers animals que noten els canvis que provoquen els pesticides.
Malgrat que algunes espècies tenen mala reputació i hi ha qui les
considera dolentes, o envoltades de misteri, cal dir que formen part del nostre
entorn natural i que hi desenvolupen un paper clau. Les llegendes i creences que
s’expliquen sobre verins, sobre gripaus que t’escupen als ulls, o sobre altres
coses són falses, es tracta de fantasies ben esteses. L’únic que sí que és cert i
que s’ha demostrat, és que algun d’aquests amfibis té pigmentacions
d’advertència a la pell, ja que tenen glàndules paròtides que segreguen toxines
irritants de les mucositats. Són una defensa per tal de poder repel·lir als seus
enemics naturals. Així per exemple, una guineu rebutjarà a una salamandra
perquè la pell li dóna mal gust i li provoca coïssor a la boca. Quan la guineu trobi
una altra salamandra la identificarà amb la coloració d’advertència groga i negra i
ja no la tocarà. Mercès a aquesta estratègia es poden salvar d’alguns
depredadors. Així doncs, res de verins. En tot cas sempre serà millor de no
molestar els amfibis i per tant no tocar-los.
Per acabar, ens cal esmentar una espècie més, que podria ésser present
al Parc del Foix; el gripau d’esperons (Pelobates cultripes). Per ara, es tracta
d’una informació que no ha estat verificada. Aquesta és l’espècie d’amfibi més
escassa i més difícil de trobar al Penedès. Per la nostra part l’hem localitzat a
poquíssims llocs de la comarca. El gripau d’esperons té predilecció pels hàbitats
sorrencs i terrosos, ja que és de costums excavadors i passa molt de temps
enterrat sota terra.
- Les espècies d’amfibis del Parc del Foix
Salamandra (Salamandra salamandra)
Aquest és l’únic amfibi urodel del Parc del Foix. La salamandra viu
localitzada en llocs humits i més aviat obacs. Sovint resta amagada entre les
pedres o en forats, i només surt els dies de pluja o de nit quan hi ha molta
humitat.
La reproducció de la salamandra és ovovivípara, és a dir que porta els
ous romanen dins la femella. Quan eclosionen allibera les larves a un punt amb
aigua (una bassa, un pou, una font...), aquesta aigua ha de ser ben neta. En
aquests dies és quan resulta més fàcil d’observar. El naixement de les larves
es sol produir de setembre a maig. A les zones mediterrànies, com el Parc del
Foix, semblen més freqüents a la tardor i a l’hivern, possiblement per esquivar
l’assecament estiuenc de molts tolls i basses. A vegades es poden trobar
reproduint-se a la tardor a causa que la primavera anterior no havia estat
suficientment plujosa. El desenvolupament de les larves normalment s’efectua
durant els mesos de primavera i estiu. De tota manera, si no hi ha hagut bones
condicions, a vegades es pot allargar fins a l’any següent.
24