(Fauna del Pantà de Foix 09)

atropellaments. Les vies de comunicació gairebé sempre tallen els passos de
fauna sense que s’hagi fet cap previsió de l’impacte que poden tenir sobre les
espècies. La introducció d’espècies al·lòctones també pot comportar certs perills
per a la fauna del nostre país. Així per exemple la gent que allibera tortugues
exòtiques pot estar contribuint a ocasionar danys a les tortugues de casa nostra,
ja sigui per la competència alimentària que els suposen, o bé perquè poden
transmetre malalties pròpies d’altres continents.
De manera similar als amfibis hi ha rèptils que també gaudeixen de molt
mala fama, i hi ha qui els considera dolents. Les serps són les que són més mal
vistes per determinada gent, però també són mal vistos altres rèptils com els
dragons o els llargandaixos. En primer terme ens cal recordar que formen part del
nostre entorn i que suposen un graó imprescindible dins les cadenes alimentàries,
i per tant que juguen un paper fonamental en el manteniment de l’equilibri
ecològic. En segon lloc cal que sapiguem que la majoria de llegendes i creences
que s’expliquen no tenen cap mena de credibilitat ni de fonament científic.
Al Parc del Foix tan sols hi ha una serp que té verí. Es tracta de la serp
verda. Aquesta és opistòglifa, és a dir la dent per on secreta el verí és la més
endarrerida i a més la té girada cap endarrere. Li serveix per acabar de matar les
seves preses i per començar la digestió, ja que com totes les serps la té molt
lenta.
La resta de serps que podem trobar al Foix tenen altres mètodes de caça,
com ara per ofegament, o bé capturen preses molt petites. En cap cas són
verinoses.
D’entre els altres rèptils que gaudeixen de mala fama entre un sector de la
població ens cal esmentar a la serp de vidre. Hi ha qui diu que és la més verinosa
de les serps. Però en realitat ni una cosa ni l’altra; és completament inofensiva i ni
tan sols és una serp (està més emparentada amb les sargantanes que amb les
serps).
Dels dragons s’explica que entren a les cases per anar als armaris a
menjar-se la roba. En realitat mengen insectes, i si algun dragó ha anat a parar
dins d’un armari era per alimentar-se de les arnes, que sí que mengen la roba.
Finalment, ens cal parlar de dues espècies més que podrien ésser
presents al Parc del Foix; la bívia tridàctila (Chalcides striatus) i l’escurçó ibèric
(Vipera latasti). Per ara, la informació de què es disposa sobre aquestes espècies
no ens dóna prou garanties, són comentaris de gent poc experta que diu haver
vist aquests animals. Val a dir que en tots els casos són rèptils que han estat
observats a altres zones del Penedès, com ara al proper massís del Garraf. Per
tant la hipòtesi que els puguem trobar al Parc del Foix no és gens descabellada.
Pel que fa a la bívia tridàctila disposem d’observacions en espais
relativament propers al Parc del Foix. És un tipus de saure molt difícil de detectar
ja que s’enterra i viu amagat enmig de densos herbassars. És possible que en
determinats punts de les muntanyes del Parc n’hi hagi una població molt petita,
però per ara no es disposa de cap citació verificada.
En relació a l’escurçó ibèric l’hem observat recentment en altres punts
pròxims de la serralada Litoral com és el cas de les muntanyes d’Ordal, i també
tenim coneixement de citacions al Parc del Garraf. A les muntanyes del Parc del
Foix hi ha gent que diu haver-ne vist, però cal ser un bon expert per diferenciar
aquesta serp d’altres espècies d’ofidis i per tant cal verificar l’autenticitat de les
observacions. L’escurçó és una espècie de serp verinosa. L’animal utilitza el verí
28