Investigación en las Artes y la Cultura Visual - Dipòsit Digital de la ...

24
Imatge ubicada a la carpeta
anomenada “concentració” de la
narrativa visual d’Irina
Les imatges que finalment configurarien les seves ‘narratives visuals’ –i la darrera conversa que
vam mantenir en forma d’entrevista– em van permetre resseguir el seus trànsits sense poder
copsar-los en tota la seva complexitat. Els dilemes metodològics que debatíem només eren la
punta de l’iceberg d’un procés d’apropiació de la recerca que s’esdevenia més enllà de mi i de les
meves possibilitats de narrar-lo. Fins i tot en aquelles produccions que ni tan sols no responien a
allò que jo esperava de la seva aportació per a la recerca, hi havia una pulsió que m’excedia. Eren
les seves pròpies agendes les que els guiaven. Cadascun dels seus recorreguts perseguia els seus
propis interessos i preocupacions.
Gemma: Buscàvem l’espontani, no? en les fotos? Buscàvem la metàfora... Però, no sé si l’hem
aconseguit, igual que l’espontani.
(In)conclusions
La meva és la recerca d’un professor que intenta donar sentit a la seva tasca docent. Un sentit que
em sigui ‘útil’ a mi i als meus i les meves estudiants. Això implica comprometre’s amb formes de
donar compte d’una recerca que defugin els camins més trillats. Conscient que el coneixement
no es pot desvincular dels mecanismes que el produeixen, he intentat representar no només allò
que he après sinó el procés a través del qual ho he après. Això situa l’experiència viscuda en una
cruïlla “entre el món social i la seva representació narrativa” (Kincheloe, 2004: 8) que empeny el
recercador a esdevenir un ‘bricoleur’. El terme ‘bricoleur’ descriu algú que usa allò que té a mà per
completar una tasca. Segons la caracterització de Kincheloe (2004: 2), el recercador ‘bricoleur’
aborda la recerca com un ‘negociador metodològic’ que “construeix activament els seus propis
mètodes de recerca amb les eines que té al seu abast” (Kincheloe, 2004: 2). És un posicionament
epistemològic (i polític) que (Kincheloe, 2004: 2-3):
- rebutja les mirades deterministes sobre la realitat social,
- confia en l’agència de l’ésser humà i
- refusa les formes estandaritzades de producció del coneixement.
Les evidències recollides en aquesta recerca semblaven inicialment ben poca cosa. Les dificultats
per explorar a través de la paraula (oral i escrita) els significats que cadascun dels nois i les noies
participants atorgaven a allò que havíem anomenat ‘ser en relació’ també es van reproduir a través
de les estratègies visuals que vam posar en joc. Toni Morrison (pseudònim amb el que signa Chloe
Anthony Wofford, escriptora afroamericana que va rebre el premi Nobel de literatura el 1993) sosté
que l’única manera d’expandir el coneixement és comprometre’s en no escriure només sobre allò
que hom ja sap, sinó també sobre allò que no sap. Això suposa involucrar-se en produir conceptes