Editor: J. L. Martí i Vilalta - Fundació Uriach 1838

\ EL DOCTOR KOBEKT
{A-
,
Amh I'EmerenciA Roig i Bofili, cunyat seii i també metge, es van fer unes cases on
anaven a estittejar. Es va integrar tant en la vida d'aquesta vila que va ser el primer
president del Casino de Camprodon.
Precursor del catalanisme polític
Inicialrncnt era apolític, pero per les seves inquietuds cíviques va haver una cotnpenetració
absoluta entre la personalitat d'en Robert i la societat catalana, que li
dona una gran popularitat i el va fer reaccionar, convenint-se en un gran catalanista.
Robert va creure en les promeses de regeneracio de la societat i la política preconitzzides
des de Madrid. Pero el van enganyar. Es va fer polític corii a reacció per la
desastrosa dependencia que Caralunya tenia dels governs de Madrid. Per ciilpa de
la incompetencia i abusos del poder cent.ral, ens alluny2vein cada cop niés &EL¡ropa,
la civilitzaci6, el progres, el comerc i la indústria. L'única solució era reaccionar,
regenerar el país, recordant que un dia Caralunya, confederada atnb els seus
velns es va fer mestressa del mediterrani. Era iinprescindible reconquerir I'autonomia
perduda. "Cada un de nosaltres, deia, ha de treiire's de sobre l'apatia i la iiidiferencia
en que vivim". Com a home del niodernisnie, volia el canvi de la vida política
espanyola, el regeneracionisrne.
Així es va convenir en un gran polític, ja que el que deia ho sentid al cor. Amb La
seva paraula facil, cloqüencia, erudició i sentinient, era capas de convencer els
més esceptics.
Presidí I'Ateneu Barcelones i tambe la Societat Economica d'Amics del País. Com
a tal, i jitntament amb altres me~nbres de la burgesia catalana, Lluís Don~enecll i
Montatler (President de 1'Ateneu Bat-telones), J. Sailares i Pla (President del Foinent
del Treball Nacional), el marques de Camps (Presiclent de I'Institut Agrícola Cata-
Ia de Sant Isidre) i S. Torres (President de la 1.liga Industrial i Comercial), el 14 de
novetnbre de 1898 vaii Iliuiar a la reina rcgent Maria Cristina, mate cl'Alfons XUI,
un manifest llcgit per Robeit, en el qual en noin dels intel.lectuals, industrials i comerciants
de Catalunya, defensaven la reforma de I'Estat, atnb suggeriments per a
la millora econbniica i política del país.
L'Ajuntament de Barcelona
Entra com a regidor a I'Ajuntament de Barcelona I'any 1891, i el 14 de mar$ de
1899 es nomenat alcalde de T$arcelona. El mateix dia en que va prendre possessió