Editor: J. L. Martí i Vilalta - Fundació Uriach 1838

i :
' , ,
G;;
T. '
EL DOCTOR ROBERT
Aqiiest va ser el context on el Dr. Robert exercia la seva carrera de iuetge de inanera
profundament vocacional i on exercia la seva ciutadania, amatent tant a les
necessitats i I'evolució de la vila natal corii a les de la ciutat de Barcelona. És des
d'aquest context geogrific i de la doble vinc~ilació espiritual, que Banomeii Roben
i Yarzibal va esdevenir hoine del Modernisme i capdavanter del catalanisme polític,
i és així com avui I'homenatgein amb inotiu del seu centenari. Per fer-ho de Sitges
estant, em referiré a la relació entre la Vila i el seu Fill Predilecte al llarg de quatre
apanats que em seinblen especialrnent significatius: el de la infantesa i la patria;
el referent al Modernisme i el catalanisiiie; el del municipalisme modern i el de la
iconografia sitgetana del Dr. Roben. Centraré la meva intervenció en el microcosmos
sitgeti que transcorre entre la tornada de la fatnília Roben des de Mexic fins
als avatars del monument que se li va aixecar per subscripció popular
La infantesa, la patria
Quan el 1846 el pare del Dr. Roben: el metge Francesc Roben i Batlle (Campeche,
Mexic, 1813-Sitges, 1877) va emprendre el viatge de tornada de Mexic a Sitges aconlpanyat
de la seva muller, Teodora Yarzábal, i del seu fill Bartorileu, la Vila no
passava pels seus millors mornents. Francesc Roben havia nascut a Campeche; el
seu pare, Bartoineu Roben i Girona havia marxat de Sitges feia anys cercant millors
condicions de vida malgrat que els Robert eren terratiiients i posseien (i encara
conserven, i que per molts ariys) les iiiasies de Campdasens, al cordel massís
del Garraf.
A initjan segle XIX I'econotnia sitgetana era piecaria, fonainentada en la pesca,
el comerc de cabotatge i eii la viticultura d'una terra que no era pas gaire
extensa ni gaire agraida de treballar. La relativa prosperitat del segle XVIII i la
permissivitat reial van propiciar que molts dels seus habitants, habils coinerciants
sense gaire terra, es llencessin a la carrera d'America. Per aquesta raó,
I'emigració va ser una de les fons d'ingressos més importants, pero també la
principal sagnia de la Vila.z L'economia local no rendia per alimentar les famílies
de classe humil, per donar feina als bra~os dels joves, per mantenir la
prosperitat d'un poble que llavors no tenia gaire indústria -i la que tenia era
hen precaria- i encara no havia agafat I'embranzida que va configurar una economia
industrial fonainentada e11 el calcat que durant uns anys va portar, llavors
sí, la prosperitat desitjada. Aquesta era la situació de Sitges quan la família
del Dr. Robert es va instal.lar a la casa del carrer Nou, situació corroborada
per una composició poetica del patrici sitgeta Rartoineu Piiig de Galup adrecada
al Sitges del seu temps: