Editor: J. L. Martí i Vilalta - Fundació Uriach 1838

El Doctor Robert 1 la Facultad de Medzctna del sea temps *> -
El Dr. icladrazo va demanar la reilúncia cle la catedra perque les condicions de tre-
hall eren molt clolentes i no se li havia perrnes introduir cap reforma a I'Hospital.
Aquesta dimissió no va servir per a res, ja que el Director General d'Ensenyan~ent
no la va adinetre fins 4 anys clespres de ser presentada, demora que indica coin
anaven les coses a Madrid.
L'ensenyament
Les classes a la Facultat eren les classiq~ies Ilicons magistrals, i només alguns catedrktics
portaven iwalalts a classe. Un d'aqnests era el Dr. Robert, que estava considerar
juntarnent amb en Jaume Pi Sunyer un clels millors catedritics, per la seva
claredat expositiva i pels seus encerts diagnbstics, que sovint eren confirmats davant
dels estudiants a I'autbpsia. El Dr. Robert era un docent molt apreciat, amb
una oratoria excel.lent i li agradava cle representar davant els estudiants les inanifestacions
externes de les malalties, coin la marxa del segador dels qui han patit
un íctus o les del dolor coronar¡, cosa que aquests valoraven molt positivament. El
prestigi universitari del Dr. Robert, juntanlent a~nb la seva competencia clínica i la
seva bondat de caricter, es va estendre a tot Barcelona i el van convertir en el inetge
anib inés i inillor clientela de la ciutat.
Els estudiants de la Faciiltat de Medicina eren pricticament tots barons i catalans.
Alguns eren hispanoamericans, fills de catalans que havien einigrat per fer fort~ina
a Atnerica, i alg~ins filipins. Les dues priineres dones que van estudiar la carrera de
medicina van ser alurnnes del Dr. Robert, la Dra. Helena Mseras, que va estudiar
del 1872 al 1878, i la Dra. Dolors Aleu, que ho va fer del 1874 al 1879.
Com a reacció a la mediocritat de l'ensenyament prictic que rebien els estudiants
de medicina de I'epoca es va crear I'any 1872 El Laboratorio, per iniciativa de cinc
estudiants, un dels qirals era Salvador Cardenal, que després seria el pare de la Ciriirgia
catalana, i un altre Josep Antoni Barraquer, que va ser el pare de I'Oftalmologia.
La finalitat de El Laboratorio era fer viviseccions i experiments de fisiologia
que permetessin als seus membres reproduir el que llegien en revistes estrangeres.
L.d iniciativa va ser ben vista pels catedritics amb més prestigi, entre ells el Dr.
Robert i va ser I'einbrió de I'Academia de Ciencies Mediques de Catalunya i Ralears
a partir de la seva fusió I'any 1878 amb I'Acadeinia de Ciencies Mediques que havien
fundat el 1877 dos catedritics de la Facultat, en Yaume Pi i Sunyer, pare d'August
Pi i Sunyer, i en Joaquim Bonet, que va ser el primer president del Col.legi de
Metges de Barcelona.
El pla d'estuclis de la carrera de medicina quan el Dr. Robert va guanyar la seva
catedra era gairehé el inateix amb el que s'bavia inaugurat la Facultat I'any 1843.