Editor: J. L. Martí i Vilalta - Fundació Uriach 1838

L'obra mCdica esma del Doctor Baifomeu Robert i Ezrzábal
sants: social, assistencial i docent, qiie en i'estricrament científic, de les publicacions.
Perb en el cas cle Robert, els tres pritners factors esmentats no van pas obscurir el
quart. Rohert va fer una extensa obra coin a "publicista medic", con? es deia en altres
temps, que cal recordar.
Fou un element important en la introducció dels coneixements de la medicina europea
del seu temps a Catalunya. Foii un dels exponents de modernització de la
nostra medicina. En remarquen1 dos aspectes: el treball de I'etapa inicial a El CompiladorMédico
i la traducció del Ilibre cle Virchow, tot a la decada dels anys seixanta.
Gairebé just en acabar la carrera va col.laborar a El CompiladorMédico, on
tenia al seu carrec dues seccions fixes de "Kevisió de la preinsa medica" estrangera
i espanyola. En aqLiest sentit, el treball més que original és de difusió, i Formació
propia perque havia de llegir el que es publicava i estar al dia. Se citen en forma
de resum breu n~olts dels treballs més importants que es publicaven aleshores
a Europa. I'erb tainbé hi ha algun articie original esporadic, fruit de la seva experiencia
clínica personal.
En conjunt, Robert, ho hem assenyalat altres vegades, és un dels elements clau de
la que hem anoinenat "generació medica catalana del 88"6.
Bartomeu Kobert va morir I'abril de 1902 a I'edat de cinquanta-nou anys. Va ser alcalde
de Barcelona el marc de 1899, pocs mesos, fins a I'octubre. El 1901 va ser diputar
a Madrid. Els tres últitns anys de la seva vida li van donar una projecció pública
i política extraordinaria a Catalunya. És un dels grans creadors del catalanisme
polític.
La seva estatua, primer a la placa de la Universitat i ara a la de Tetuan, els homenatges
populais, la certa mitificació de la seva figura, el que s'ha escrit d'ell, adhuc
el ressb d'aquest centenari, haguessin estat molt diferents sense els tres íiltinis anys
de projecció política. En canvi, la seva obra meclica, n~olt important, hagiiés estat
la mateixa, pero ara el recordaríem rnenys. Podem pensar que sense aquests tres
últims anys no hi hauria I'estatua, ni el gran recorcl ciutada, i en canvi I'obra medica,
cle primer ordre aquí, hagués estat practicainent la mateixa.
Ara analitzarem breuinent aquesta obra medita i n~és concretament I'obra escrita,
la que té més continuirat, la de més caire científic. Queden a més, ja s'ha dit, la tasca
assistencial i la capacitar docent, ambdues de primer ordre. Analitzem primer els
llibres i després el treball publicat en revistes.
No és pas facil recollir tot el que va escriure el Dr. Robert. Quan el julio1 de 1900
fa, tnanuscrita amb la seva bona lletra, la 'Y$q/a de seniicios del Br D. Bartolomé
l