Editor: J. L. Martí i Vilalta - Fundació Uriach 1838

' %
, ,
ni i
i
EL DOCTOR ROBERT
De totes les facetes de I'activitat medica cte Roben la més important en el seu temps
va ser probablement la de mestre. Socialment va ser més aparcnt la seva tasca con1
a inetge pr3ctic que visitava inalalts. Pcrb va ser molt més profiind el seu treball
com a mestre que ensenya els selis deixebles. Va dedicar-hi inés de vint-i-cinc anys
i el fruit, tot i que menys palpable objectivament, va ser inolt eficaf. De cap metge
barceloní del seu temps trobem escrits, molts anys després de la seva rnort, amb
tants elogis deis qui foren alumnes seus. Després noinés es repeteix, amb intensitat
cliversa, el fenomen en el cas de Francesc Ferrer i Solervicens, August l'i i Sunyer.
Pere Nubiola, Agustí Pedro i Pons, i potser algun alrre.
Orador facil i expressiu, d'aspecte físic que I'acompanyava, Peyrí, que no era pas
gairc donar als elogis, i sovint crític just, diu: "quan parlava, coin tots els oradors
nats captivava I'auditori ... qui I'escoltava es donava compte ... que deia coses interessants
i ben explica de^"^.
Diu Nubiola, un altre alumne seu: "les llifons del Dr. Roberi no eren una col.lecció
de dades i opinions, sin6 una cosa viva. Con? si el1 mateix patís la malaltia que explicava,
anlb la cara, ainb la veu, els símptomes, el patirnent, ... hagués pog~it ser
un actor insuperable ... pero el cas és que era completament espontani i per aixb
causava tanta impressio5.
1 segueix Peyrí: Entre totes les descripcions destacava la que feia de i'angina de pit,
que el1 tuateix patia i que havia dit que si es repetia el d~iria a la mort. Anys més
tal-d aquest pronbstic, fet a la catedra, es coniirrn22 en el1 rnateix. Tanibé fou iilolt
valorada la seva capacitat terapeutica, la precisió de les seves fórtnules magistrals,
recordades encara molts anys després.
Roben va ser cacedritic als 32 anys, el 1875. Aleshores, la figura nlixima de la medicina
a Barcelona era Letamendi, que l'any 1879 va marxar a Madrid. El seu Iloc,
un lloc no oficial, pero realment existent, va quedar buit. Roben es va anar imposant
i en pocs anys fou el primer metge de Barcelona. Aixb tenia els seus pros i
contres i va influir en molts aspectes de la vida de Icobert. D'una banda, auginenta
la seva projecció social, que al cap i a la fi el ponaria a la política, tot i que no hi
tenia pas massa ambició personal. Pero per forfa li va exigir més esforf i li restringí
altres aspectes del seu treball.
Insistim: se sap que Robeii va ser un magnífic professor, un dels pilars de la Facultar
en frase de Jaume Peyrí, que el conegué con1 a aluir~ne. La seva tasca docent
fou important. Visitava molt, fou el gran nletge consultor de la Barcelona de finals
del segle XIX: la seva capacitat i precisió diagnbstica eren notables. La seva tasca
assistencial, dones, era de primer ordre. A més fa política, de manera molt activa i
absorherit, els tres últirns anys de la seva vida.
En aquest conjunt, la seva obra escrita queda una mica diluida. ~ dhuc s'ha dit que
va escriure poc. És el que passa en molts metges que actuen niés en aitres ves-