Editor: J. L. Martí i Vilalta - Fundació Uriach 1838

alment és dissenyat per l'Acade~nia'~. LÍi memoria es signada per Banomeu Roben el 8
de gener de 1885, que proposava la construcció &una anomenada "ciutat hospital2iia",
i és subtitulada "Condiciones que debe reunir un Iiospital para enfermedades infecciosas
en Barcelona". Es tracta del projecte de i'establiment del que Barcelona es& mancada
durant tot el segle XE, un hospital que tracti les nlalalties infeccioses, especialment
les epidsmiques, i que estableixi I'esuuctui-ii d'atenció que resulta id resposta assistencial
coherent als nous coneisements inicrobiolbgics, progressivailient cansolidats. Coin
que aquests cntens no han trioinfat conipletament, encara apareix la reserva per a les
anomenades iilalalties mjasmhtiq~ies i per a la mberciilosi. El cos rnedic de Barcelona
manté nivells impomnts de doctrina anticontagionista, de la qiial no és alie el swateix
Robert. 1 pel que fa a la hiberculosi, s'aiirma que no se'ls vol bospitalitza~; perqiie solanient
hi cabsia una petita pari dels nialalts 'yademdí. porque aun cuundoparezca ilógico~
cimzt$camente absurdo, nos duele darpatente deplzgroso alpobre tzkico quesolo
vive de e@wanza, a quese robad con crueldad.jumús vista el único elemento que le
hace uiuirm suprolongada agoniu: lu ilusión deque no está tísico'". El niodel arquitectonic
es basa en el tipus dissenyat de Iariboisiere -que feiü un ediftci hospitalan ainb diversos
mbdiils, i que després seria tan cnticat per alguns quan s'aplie a ¡'Hospital Clí-
~iic. L'Ajuntainent de Barcelona encamga una reelahoració al mesm d'obres J. Plantada
Forss, que seguek les Irnies basiques del projecte de 1'Acadt?miaZ0.
Cííniques privades als anys vuitanta
En comenfar els anys vuitanta s'instal.la a Grjcia la Casa de Salut Balmes, per un
conjunt de metges que treballen en equip, i en el qual actuen de consultors inolts
dels snetges inés prestigiosos de la ciutat, entre els qual hi apareix Robert". Als dis-
cursos de la inauguració, Robert brinda perque aquesta casa sigui la primera pe-
dra d'altres eciificis que vinguiil a alurar aviar els defectes dels grans hospitals. Re-
alment, de I'únic gran hospital existent.
Aquí, tenim Robert coin a pailícip entusiasta dels inodels renovadors de I'hospita-
lització privada, medicoquinirgica, i dactuació coordinada entre múltiples especiali-
tats, en un edifici modern. 1 aixb Iio veia con1 a alternativa a l'hospital tradicional,
clarainent obsolet.
ANYS NORANTA 1 COMENWENT DEL SEGE
Al principi dels anys noranta, Robert, j~intamenc anib Mascaró i Capella presenta a
1'Aiuntament una ponencia per reorganitzar la sanitat municipal i reduir la si~onali-