Editor: J. L. Martí i Vilalta - Fundació Uriach 1838

EL DOCTOR ROBERT
, 1 ,-.
Q -1 . .-
cada; h) entre els gmps de patologia, que són variats, Iii tenen iin paper important
la tuberculosi en les seves diverses formes, altres aspectes de la patologia infeccio-
sa, la patologia vascular cerebral i la patologia cardíaca. A més daltres piints rnés
o menys esporaclics ben diversos. Coin a alló que avui són especialitats separades,
destaquen la patologia respiratiiria, neurolbgica, digestiva i cardiovasculai: fis a dir,
la totalitat de les parts inés importants de la patología i clínica inediqiies.
Trebah a la Gaceta Médica Catalana
Es la revista impulsada per Rafael Rodríguez Méndez, catedritic d'Higiene, i rector
de la Universitat quan mor Robert. Les aporiacions són nombrases. Les priineres
tencn carieter clínic, pero aviat passa a un altre tipus de notes, les que són refe-
rencies de congressos: corn el de Sevilla de 1882, treball extens publicat en cluatre
parts, o el de Barcelona de 1888, dividit en set.
Més visible encara és la pan dedicada a comentaris o crítica de Ilibres. Alguns són
al llai-g de diferents anys, com és el cas dels quinze volums del Tractal enciclope-
dic dirigir per H. Ziemssen, el professor de Munic. En conjunt, Robert va escriure
bastant a la GMC, de manera gairebé constant, continuada en el teinps, des de I'ini-
ci de la revista el 1878, fins a la seva mort. Cal dir, aquí i tainbé en altres Ilocs, que
alguns treballs se citen en inés d'una publicació.
Altres trebails
Queda encara un llistat relativament més cun de col.laboracions de Robert en altres
revistes. Així fem referencia a articles publicats a la Kevista de Medicina,y Cirugía
Prácticas de Madrid i encara hi ha treballs de manera esprsa en altres Ilocs.
Els prblegs de Ubres
Cal assenyalar també els prblcgs de Itibres, deis que n'hem irobat ser. Tres són de
textos de patología medica, és a dir tractats de la seva asignatura. Són els de Swum-
pell, Kuntze i Dieulafoy. En la mateixa Iínia, la montigrafia sobre el tractament de
la tuberculosi de Daremberg.
Dos iués són sobre temes dhidrologia. El primer és el de la inonografia sobre les ai-
gües de Tona feta per Antoni Rayés i Fuster. L'altre és del Ilibre d'Alfred Nadal, del
que jü hem assenyalat que en la poitada exterior Roben consta tainbé com a autor.
1 que& el primer pr6leg que va fer, juntameni ainb Joan Girié, de I'edició espanyola de
la PatoIogia Cel.lular de Virchow, de la que els prologuistes eren també trad~~ctors.
Col.laboracions a La Vanguardia. La premsa diaria
Roben fou un col.laborador no infreqüent de la premsa diaria, de fet de La Van-
guardia. Una serie imponant darticles, nou en conjunt, on feia una revisió de la