Editor: J. L. Martí i Vilalta - Fundació Uriach 1838

~.
.-.- ~.. . l
EL DOCTOR ROBERT
- Víctor Azcarreta i Colüu (1857-1937). Es dedica a la lirologia com Albarran. Fun-
da una clínica privada a la Bonanova i va estar bastant desvinculat de la rnedici-
na d'hospital.
- Don~i.nec Martí i Julia (1860-1917). Dedicat a la Psiquiatria. Va iinpulsar la idea
de "I'Escola biolbgica Catalana".
Tots junts varen omplir una epoca de fer i d'ensenyar medicina. Coincidiren a I'Hospita1
de la Santa Creu o a les airles de la Facultar. ?án~bé en les reunions fundacionals
i científicjues de la Reial Academia de Medicina i Cimrgia de Barcelona, a
I'Academia &Higiene de Catalunya (origen del posterior Patronat per la lluita contra
la tuberculosi) o a les tasques clel "Laborator-io", verdader germen de I'Acadetiiia
de Ciencies Mediques, amb la qual es va fondre I'any 1878 i coin molt bé recrill el
Profesor Agustí Pedro i Pons, significa el final &una etapa d'alllan~ent i el comencament
de l'escola medica catalana dels nostres dies.
Perb de tots ells, sobresurt amb excel.lencia la figura del Dr. Bartomeu llobert. COIII
a metge que practicava la medicina al costat del pacierxt, explorava detingudament
el malalt, I'obserhava, raonava el seu diagnbstic i transforinava la seva actuació en
una Ilicó practica per als seus deixebles de Patologia i Clínica Mediques. Metge "de
número" de I'Hospital de Santa la Creu &en@ I'any 18695 i Catedratic I'any 1875,
fet pel qi~al va presentar la renúncia com a metge de I'Hospital" encara que va seguir
fent coincidir les tasques medica i docent amb gran claredat i exit.
El Dr. Robett fou el metge més irnpottant del seu temps i el "consultor" més sollicitat
(malalties del Rei Alfons XII i de la Reina Maria Cristina, així com de mossen
Cinto Verdaguer), al mateix temps que el catedratic inés estimat pels seiis alumnes,
que assistien entusiastes i aplaudien les seves intetvencions. Tal com I'anomena
Pedro i Pons, el Dr. Robert fou el "cap de brot" de la medicina moderna catalana'.
L'Hospital de la Santa Creu cap a finals del segle XiX
1.a tnedicina hospitalaria que es practicava a les darreries del segle XIX queda molt
lluny de la que es fa actualnlenr. EIs metges d'hospital acudien al recinte i dictaven
les seves llicons practiques envoltats d'alumnes, que encerclaven el llit del pacient.
Els professors il.lustres dirigien la mirada al "tnalalt pobre", que al llarg del temps,
havia anat passant pels qiialificatius de "pobre", "pobre malalt", ara era "rnalalt po-
bre" i encara li faltaven uns anys per assolir el senzill renom de "malalt'.
La monalitat hospitalaria, en ple descobriment de la naturalesa infecciosa de nxolts
processos i mancats encara de I'arrit~ada dels antibibtics, era especialment elevada.