Editor: J. L. Martí i Vilalta - Fundació Uriach 1838

1.
EL DOCTO11 KOBERT
va& les obligacions de I'Ajuntame no existien i amb una subvenció ja apareixia
coin un patrocinador generós. Els regiclors de la Lliga s'adonaven que el manteniment
de I'hospital seria car i, per tant, preferien no haver de responsabilitzar-se'n.
Com a conseqüencia, els pobres de Barcelona no disposaven del dret a l'assistencia
hospital&ria, sin6 que en tot cas la podien rehre coiil una concessió caritativa.
L'intent dels republicans solament aconseg~ieix un document de I'Ajuntament de
Barcelona dient que aquest no renunciava a res, pero quan la majoria ja havia decidit
la cessió del nou hospital al de La Sania Creu"''4i.
La iinplicació en el procés de Robert és r~iolt intensa, ja que ubviarnent tenia un pes
específic important, pesque feia triomfar la seva idea hospitalaria de gran cliniensionament
aerista, i perque el seu correligionari, Doii~enech i Montaner, podria Iluir-se
anib una obra espectacular, dins de I'estil iriodernista, considerat com I'arquitectui-a
que la Renaixenca apoiiava a la cultura propia. En la construcció dels dos hospitals,
Robert hi tingué una iinportincia decisiva, per la qual cosa no resulta estrany que
aparegui en una estatua i un deis frisos del pavelló &dd~ninistració~~.
CONCLUSIONS
Les idees que influeixen en les iniciatives hospitalaries de Robert podrien sintetit-
zar-se en les següents:
Higienisme aerista
Al llarg de tot el segle XIX tingué preponcierancia I'higieiiisnie con1 a instrunient
preventiri, davant I'evidencia que els ~nitjans Lerap?~itics eren cle migrats resultars. 1
aquest corrent re en la neieja i ahund:~ncia de i'aigua, el sol i I'aire els millors instruments
dacció. El que iniciallnent era una comiinió ainb Hipocrates progressivament
tmba en la ciencia positiva elemenw: d'aíirniació. Podia semblar que 1'ap;irició de la
microbiologia hauria de conciuir a millors precisions en la doctrina i eii els tractatnents.
Aixb és evident en el camp de la cirurgia, pero fracassa clurant decades en
La medicina, que no troba els antiseptics interns que resolguiri les infeccions sistemiclues
instaurades. Aquest fracis i I'evidencia que els factors personals, el terreny,
té una iiifluencia molt important, fa que molts inetges es nianting~iin dins d'un alt
nivel1 d'hipocratisine, i d'accept:ació expectanr i pnident del contagionisille.
iloben promou un higienisme cientificista. La seva condició academica i d'honie
molt preocupat pels darrers coneixernents fa que segueixi les teories que tenen supoi't
fisiologic. Des del descobriment de Lavoisier i els experiinents sobre I'anhíclrid