Editor: J. L. Martí i Vilalta - Fundació Uriach 1838

El projecte de 1'Hospital Clínic
Les idees hospituldries del Doctor Robert e: \
\.~
En aqiiestes circumstincies cal recordar que Gitié i Panagas ponava des dels anys se-
tanta i a través de la i-evista La Independencia Médica, una intensa carnpanya recla-
inant un nou hospital pera la Pactsltat cle Medicina. Les aaituds retardataries de I'Ad-
ministnció de I'Hospital de la Santa Creu culminen quan el 1878 els catedritics de
medicina notnenen una cotnissió que iinpulsi la creació u'un hospital clínic i un nou
edici per a Facultat'? L'oferirnent per pan de L'Ajunrament i de la Diputació de desti-
nar a aquest fi les quantitats pressupostades pera centres benefics amb ocasió del ca-
sanlent d'Alfons XII: fa que les corporacions siguin invitades a la recerca dels terrenys
necessaris. 1,'Ajuntament designa el 1884 el regidos- Kobert coin el seu representant.
Aquest, que havia recomanat la finca Xifré, pera l'Hospital de la Santa Creu, fa ara la
ii~atekua proposta per a I'Hospital Clínic. L'oferiiiient és rebutjat pels esrudiants que
consideren el lloc massa allunyat i per I'Ajuntaixnt de Barcelona, el qual no estaria
d'acord en subvencionar la ubicació dc I'hospital en un miinicipi alie, el de Sant Maltí
de Provengals. El diari LaRenazkensa critica els argulnents tle Robest i recull el senrit
ciutacla, especialinent pel que fa a I'excés de 1;i dinensió del terreny prop~sat'~.
Com és notori i sabut, I'IIospital Clínic es va constrrlir a I'actual carrer Rafael de Ca-
sanova, i molts anys després Roben encara criticaria I'ernplagarnent e~collit'~~".
Hospital de la Mare de Déu de la Merc2
Des de feia decades les autorirats de Barcelona pretenien el tractament de les prosti-
tutes afectades de inalalties veneries, per tal d'evirar els contagis. Inicialment s'efec-
tuava I'assistencia a I'Hospital de la Canta Creu, pero eren freqüents les dificultzits
amh la MIA. En aquesta sitiiació, el governador civil, Luis Antúnez, I'any 1888 orga-
nitza un hospital especialitzat al carrer Berenguer, sota el noin d'Hospital de "Niies-
tra Señora de las Mercedes". En la cornissió corresponent d'aquest hospital hi apa-
reix Robert, que en aquest momenr era el president de I'Academia. Els treballs no
prosperen i pocs anys després l'hospital de nialaltes veneries tanca en una decisió
en la qual també paixicipa Robert, dcs de I'Ajuntament, clausurant el primer hospi-
tal de gestió píibiica de la ciutat.
El projecte de l'hospital municipal d'infecciosos
Les amenaces del colera clurant el 1884 motiven que I'Aj~inianient
faci un projecte d'hos-
pital d'infecciosos, seguint. una inici-ativa del regidor i peiiodista Atrur Gallan, que inici-
L ~~ ~ .
,~>