Editor: J. L. Martí i Vilalta - Fundació Uriach 1838

\ EL DOCTOK ROBERT
\l.-
_. 71 I
Del projecte de dos hospitals al de la Santa Creu i Sant Pau
Al final liem de parlar de 1'HospitaI Gil, en el qi~al entren tots els eleinents doctrinal~
de Roben. El 17 de setenlbre de 1892, el banquer Paii Gil i Serra fa test. 'inient
en el qual deixa la nleitat de la seva for~una pera la construcció d'un hospital civil
a Barcelona que havia de portar el norn de Sant I>~LI~~.
Aquest banquer vol implantar un inodel semblant al de París, on la beneficencia
m~inicipal gestiona els hospitals publics, encara que hagin estat donats per benefactor~
privats com ha estar el cas dels Kothschild i els Boucica~ilt.
Creiem que té nioll interes recordar cls piints basics del llegar:
- El projecte arquitectbnic sera triat per concurs.
- Tindra iin cos d'edifici.
- Noinés quan estigui construit s'oferira al iio~t propietari.
- Seri ofert a I'Ajuntarnent de Barcelona o a una altra corporació semblant, que
s'encarregara del seu manteniment. (No ho diu, pero és evident que entre els re-
ceptors ciesitjats no hi ha I'HospitaI de la Santa Creu, bbviament conegut per Pau
Gil 3'. 34).
- Seri ates per les Germanetes dels Pobres.
Com veurem n~és endavant, no es cornpliran la rnajor parr de les pi-ecisions del
testament, encara que sí en I'aspecte fonainenral: que els cabals són invertits en Is
constnicció &un hospital per a Barcelona.
A la mort de Pau Gil els iwarri-iessors coinencen Les gestions: compren uns terreiiys
a les Corts de Sarria, i publiquen les conclicioris del concurs d'arq~iitectes"~.
L'abril de 1900 surt el resultat del coi~curs &arquitectura, i el jurat tria com a guanyador
el projecte cfe losep Don~enech i Estapa. A partir &ara cornenca una caiiipanya
de desqualificació de les instal.lacions de l'llospital Clínic, practicaiilerit acahades,
pero sense mobles ni uiiliatge. S'insisteix que no s'adequa als darrers criteris
de i'arquitectura hospitalaria, i directarnent s'acusa, entre cl'altres, al director de les
obres, precisament Dornenech i Estapa. L'esmentada campanya suposa ja un posicioiiainent
respecte al futir Iilospital de Sant Pau.
A la referencia del Biari de Catalunya sohre I'autonomia universitaria, Robert 1x1-
nifesta que I'Hospital Clínic i la facultat estan quasi acabat~'~. L'edifici es vistós, pero
té defectes, que procedeixen de l'epoca del pi-ojecte. Aiirrna que no solament és
culpable el govern de Madrid, tainbé era nostre, i proveiiien d'aquell mornent en
que es van anul.lar zls piupbsirs de la primera comissió encari-eyada de pi-oposar
un solar. (Diu qiie proposa un terreny en la Travessera de Dalt, enti-e Gracia i Sant
Martí de Proven~als. De fet, Roberl s'eqtiivoca ja que era la Travessera de Gracia).
Considera que i'ensenyarnent no iriillorari, encara que el malalts i-espiraran millor i
no estaran tan ainuntegats com en les "raquítiques i míseres (infermeries) que avui