Editor: J. L. Martí i Vilalta - Fundació Uriach 1838

\ EL DOCTOR ROBERT
\*l.
7 1
-. L 1
per la seva fi~nció i pcr corn exercia la professió, era una persona inolt valorada i
el seu prestigi era iiierescut, i aixb va fer que el mar$ de 1899 el govern conservador
de Francisco Silvela el nonlenés alcalde.
L'empremta que va de~uar a la ciiitat durant aqiiest ternps té molt a veure amb les
seves característiques personals i algunes d'elies han estat ja esmentacles. Pei~so
que era una persona profiindament huniana i capq en I'iinbit professional. Aixb
va fer que es grianyés I'estima de les petsones que vivien a la ciutat de Barcelona
perqué en rnoments dolorosos, com eren els inoments de les epidemies de la febre
groga, del cblera, de la grip, que van colpir d'una manera brutal, jo diria, la ciutat a
finals de segle, el1 va estar al costat de la gent. Vosti-s saben, perque a niés aquí en
el marc del Col.legi de Metges, aixo es especialment facil dir-lio, coin valora gent
que els metges siguin persones properes, que niés enlla que siguin persones amb
capacirat professional tinguin un tai-dnna de professionalitat, d'estima, de veiil-e que
s'estableix una relació que, afe~ti~rnent, n~oltes vegades és tan beneficiosa coi11 la
mateixa terapia que es pugui aplicar. Crec que el1 va saber fer aquesta funció i, per
;iquesta estima i aquest prestigi, va arribar a ser alcalde de Barcelona. Ell va tenir un
paper rellevant a I'hospital municipal per excel.lencia del segle XIX, 1'1-Iospital de la
Santa Creu, justament aquest any cominemorem també els seus sis-cents anys.
Aquest vessant de persona profundainent humana i capac professionalnlent, es va
ajuntar amb dues característiques que voldria esmentar: era una persona anib capacitat
d'innovació, i agosdracla. lJenso que la gosadia és una gran qualitat en política.
Potser aqL1est.s anys, sobretot aquests Últinis anys, és nienys present pero és
una cosa que hauríem de tendir a recuperar.
La gosadia, tenir capacitat de valentia i gosadia, és cabdal, i el1 ho va fer. 1 en el
poc temps que va ser alcalde, va donar un nou iinpuls al govern de la ciutat. Alguns
exenlples: va ser el pare de la creació de les biblioteques pop~ilars. En aquests
inoments, segurament, si vostes em prcguntessin algun dels aspectes que valorés
més d'aquests últinis anys del que ha significat el govern de la cii~tat o la feina de
I'Ajuntament, jo d'una de les coses que ern sento satisfeta és de la presencia de les
bibiioteques en l'imbit de barris. l'enen un paper clau, fins i rol és sorprenent en
un inornent en que la gent té iiiolt més accés a la formació i als llihres que no pas
les generacions anteriors, pero en canvi continuen tenint un paper clau en la difusi6
de la cultura i el coneixement. El1 va ser, en el seu moinent, un impulsor de les
biblioteques populars. Forma part de la jiinra de construcció de I'Ilospital Clinic,
tanlbé tothoin sap quin paper desenvolupa aquest hospital en el conjunt de la ciutat
de Barcelona; va pronioure la reforma de la beneficencia municipal; va presentar
projectes de reforma que van tenir una influencia inolt positiva sobre I'urbanisme:
carrers més arnples, circulació de L'aire, millors condicions de vida -s3inscrivia
tainbé en el correnr dels higienistes-, de plantejar, a diferencia del que clefensaveii