L'obra musical de l'Orfeó Tarragoní (1903-1937) - Tinet

Excursió de l’Orfeó Tarragoní. Visions
d’un excursionista.
Dia 19 d’abril.- De l’excursió artística de l’Orfeó.
Madrid, dimarts 9 d’abril. El plegat d’orfeonistes es
comportà com a persones que admirablement van fer
honor a la nostra preuada a la institució de
representaven. No hi hagué ni una sola queixa, i
tingueren oidà de llibertat, però tots a una quedaren a les
10 i mitja trobant-se tots plegats al Gran Teatro, per
l’assaig les composicions que s’havien d’acompanyar a
orquestra pel concert del dia següent que s’havia de
celebrar en aquell ampli teatre. Uns anaren a San
Lorenzo del Escorial, altres al museu del Prado, i altres
se’n anaren a visitar la ciutat de Toledo.
A les 5 de la tarda en punt s’alçà el teló del Teatro
Español, el nostre Orfeó, esplendent, s’ha situat dalt del
escenari, no hi cap ni una agulla, i és impressionant
l’aspecte del teatre que s’omple de cants populars
catalans, la música és universal i no té fronteres. El públic
madrileny es descobreix entusiasmat amb la interpretació
del “Credo de la Missa del Papa Marcelo”, amb els grans
aplaudiments com poques vegades el públic s’alçà de les
butaques entusiasmat amb l’Orfeó Tarragoní i les
felicitacions pel mestre director Josep Gols i Veciana.
En els intermedis actuà la prestigiosa banda municipal de
Madrid, i l’escrit continua:
Entre les principals composicions anotem la que obre el
pas a tots els concerts amb “l’Himne a la Senyera”, “Oh
quin eco!”, “Vida gitana”, la “Barcarola”, “Al·leluia”, i el
104