L'obra musical de l'Orfeó Tarragoní (1903-1937) - Tinet

l’inici d’una tradició mantinguda durant la història
literària: des de Poliziano, S. Landi, Lope de Vega i
Calderón de la Barca.
Una altre descripció molt més
planera. Orfeó
Ve d’Orfeu, personatge mitològic molt destre en música.
Es tracta d’una societat de persones que canten en cor
sota la direcció d’un sol mestre director, regularment
canten més de 60 persones, homes, dones i secció de
nens, i canten sense acompanyament d’instruments
musicals.
És el cas del desaparegut Orfeó Tarragoní al qual hi
cantaven unes 170 persones i arribà a ser la primera
entitat coral en prestigi, solvència i vàlua musical dels
seus integrants. Josep Gols esmerçà moltes hores, més de
les que li corresponien, ensenyant música. Separant els
alumnes per seccions, els ensinistrava i ensenyava cant
coral; després, sempre per seccions, donava classes
magistrals de tècnica i vocalització pel cant, i tenia molta
cura per les composicions que adquiria o transcrivia fentho
tot amb escrupolositat benedictina. Gols arribà on
volia ser, com actuar al Palau de la Música Catalana, que
en aquella època no era gens fàcil presentar-se a la seu
pròpia de l’Orfeó Català, o cantar amb l’Orfeó en
presència de la família real amb Alfons XIII, o ser
professor de música de l’escolà Normal del Magisteri. I
estava molt ben preparat, tocava els més diversos
instruments, tenia la seva capella de música, i la seva
orquestrina amb música del temps que també componia.
A més dirigí la Cobla Tarragonina que després
19