L'obra musical de l'Orfeó Tarragoní (1903-1937) - Tinet

ellesa i harmonia, que per més de trenta anys airejaren
la Tarragona eterna pels pobles i per les viles de
Catalunya i d’Espanya, ambaixades de glòria, de cultura,
de pàtria, pau i germanor. Gràcies a tots.
Pels presidents de l’entitat que ja constant al llarg del
nostre treball foren, si no anem errats i en certa reserva,
Manuel i Jordi Pedrol i Solé; Antoni Rovira i Oliva; Josep
Sabater, músic; Manuel Font i Cabot, farmacèutic;
Bernabé Martí i Bofarull, del comerç; Manuel Font i
Cabot, farmacèutic; Francesc de Cidon, Dibuixant; Maties
Mallol i Bosch, del comerç; Joan Ruiz de Porta, del Cos de
bibliotecaris i arxivers; els advocats Josep Ventosa i
Marquès i Josep Ventosa i Pina; Josep Arana i Esteve,
escultor. Els càrrecs no s’eternitzaven, sovint havia
canvis, i molts anys no amb trobat referència de junta.
Hem vist abastament el nombre de socis orfeonistes que
desfilaren a les juntes directives que se celebraren, i que a
més s’ocuparen de l’excursionisme i del conreu de la
Sardana, en gran mesura.
Evocant l’Orfeó Tarragoní, recordem que
Manel Pedrol era el president de l’entitat
el 1906.
“Aquell dia el nou Orfeó sortí del Centre Catalanista
situat al carrer de Mèndez Núñez, passà per tot el carrer,
traspassà la Rambla, enfilà el carrer de l’Hospital o Comte
de Rius i entrà al teatre Principal. Certament feu un deliri
el pas dels orfeonistes en corporació, doncs anaven
col·locats per edat: lluïen gorra musca, altres portaven
barretines vermelles, i les noies mantellines blanques.
“No podíem passar desapercebuda l’estrena de la senyera,
que possiblement romandrà a la casa Museu–
Castellarnau, on es diposità ja en els nostres dies. La
senyera s’exposà als aparadors de la sastreria de Vicenç
369