L'obra musical de l'Orfeó Tarragoní (1903-1937) - Tinet

president, secretari, comptador, bibliotecari i quatre
vocals.
16 de febrer.- El Diari de la ciutat en aquesta data es fa
ressò d’un substanciós article que aparegué a la Nostra
Revista de l’Orfeó del qual en fem un ampli comentari :
“Si tinguéssim Casal propi...”
“Recança, perquè és una lamentació de que l’habitacle
que avui ocupa la nostra entitat no és apropiat per a les
feines diàries. No té, aquell, les condicions necessàries
per a la feina a que se’l destina. La saleta del cafè, que al
mateix temps serveix d’entrada al local, la sala d’assaigs i
la secretaria, úniques dependències, tot està junt. Això no
permet que hi hagi separació de cap mena, resulta petit i
insuficient. Sobre tot en els dies d’assaig del conjunt.
“....Optimisme, perquè el adonar-se’n d’aquests
inconvenients és el millor símptoma d’engrandiment
d’una corporació; optimisme del que n’estan saturats
aquell estol de ciutadans cultes que allí hi acudeixen.
Sobretot quan es tracta de les coses de l’Orfeó i de
Tarragona, del seu engrandiment, de la seva obra, del seu
avenir. I tots, com un sol home, sinó és en un hora, és en
un altra, un parlen i desitgen allò que deu ésser el futur
Casal de l’Orfeó.
“Però passa una cosa que cal remarcar, i es que els
projectes que suggereix l’Orfeó tenen un caire molt distint
de tots els altres: no són egoistes, tendeixen sempre a
beneficiar una ciutat i per això el projecte de Casal de
l’Orfeó Tarragoní ha trobat sempre una franca acollida en
totes les persones a qui ha sigut exposat. I, avui, desitjant
que tot Tarragona el conegui, fer-se judici i a l'ensems
veure si es crea un estat d’opinió necessari per a fer-la
realitat, pel que anem a exposar-ho en termes generals.
227