L'obra musical de l'Orfeó Tarragoní (1903-1937) - Tinet

“Cant de la Senyera”, del mestre Millet. Tot seguit
dipositaren la Senyera al balcó de l’Ajuntament. Després
a la Catedral, a la catedral, el canonge Dr. Pere Garriga
oficià la santa missa i dirigí als il·lustres hostes unes
paraules plenes d’efusió i plenes de cordialitat. L’ Orfeó
cantà el Credo de la Missa del Papa Barcelo, de
Palestrina, que causà a tots els presents que omplien la
Catedral una profunda impressió. L’únic local de hi havia
aleshores a Tarragona era el Teatre Principal de la
Rambla de Sant Carles avui desaparegut. Calgué donar-hi
dos concerts; el primer a les quatre de la tarda, i el segon
a les deu de la nit. L’endemà, Dilluns de Pasqua,
continuaria el viatge cap a Poblet, on havia d’ésser
lliurada a la Unió Catalanista la bandera que havien teixit
i brodat les dones de Catalunya.
La premsa tarragonina dedicà a la diada molt d’espai. Els
setmanaris «Lo Camp de Tarragona» i “Pàtria”
publicaren números extraordinaris, amb molts gravats i
amb la lletra de les cançons que serien cantades. Hi
col·laboraren: Pin i Soler, el canonge Balcells Adolf
Alegret, Albert Bonet, Agustí M. Gibert, Ferran de Querol,
Bernabé Martí i Bofarull, Pere Lloret, Ruiz i Porta, entre
altres. Un record ben escaient de la visita és la postal que
reproduïm de l’artista local Josep Balanyà; fou editada
del meu pare en col·laboració del meu amic Lluís
Benaiges. Es va creure que no farien cap negoci, però
demostra la inquietud que una bona part del jovent de
Tarragona sentia per les coses de l’esperit.
Calia que passessin quaranta anys fins que l’Orfeó tornés
a Tarragona. Aquesta vegada hi anà el l8 de juny de 1933,
de la mà de la “Societat Filharmònica”, entitat que durant
els anys es preocupà de manera molt eficaç per què els
tarragonins puguin gaudir de bona música . Des de l’any
1906 (?) comptava la Tarragona amb l’Orfeó Tarragoní
366