L'obra musical de l'Orfeó Tarragoní (1903-1937) - Tinet

costums catalanes. També érem tots que a la ciutat, no
es feia des de bastant de temps. El suficient per que els
Amateurs comencen a confiar....a que es celebrin Jocs
Florals. Tots podíem creure en una probable extinció de
les festes llegendàries. La generació actual s’alçava forta
i viril, romàntica, periòdica, excessivament feta, quasi
pel foot-ball, al supers tango, però el trist és ser
ignorant en una ignorància molt propera a la nostra
terra....”
El periodista anònim fa aquest comentari, encertadament
es queixa de com van les coses en una societat canviant.
La ràdio, els esports, la dansa i la música, les festes i
institucions culturals evolucionen ràpidament. Aquests
canvis es comencen a manifestar a tall d’exemple, en la
manca de celebracions de Jocs florals.
Rovira i Virgili com a president del jurat, pronuncià amb
la seva eloqüència en brillantíssim discurs avivant
l’il·lustre tarragoní la gent jove amb l’esperit
autènticament nacionalista. Al parlament de Rovira i
Virgili va seguir un breu discurs de Joan Ruiz i Porta que
va retre homenatge a la festa excelsa dels poetes i la seva
musa, tot posant de relleu la vàlua de la resta dels
membres del jurat.
Es donà lectura pública dels membres del jurat.
President: Antoni Rovira i Virgili. Vocals: Joan Ruiz i
Porta, Alfons Maseras, Bernabé Martí i Bofarull, Joan
Antònio i Guàrdias. Secretari: Joan Ramírez i Segarra.
Amb la senyoreta Castellarnau, també es reuniren a part
la Sra. Mercè Vallhonrat, el tinent l’Alcalde en
representació de l´Ajuntament Josep Gilabert i Punsoda,
i potser alguna persona més però no ens ha sigut possible
obtenir més informació. La comissió, després de reunirse
un sopar íntim al Gran Continental Hotel, avaluaren
les composicions presentades al certamen, concedint la
242