L'obra musical de l'Orfeó Tarragoní (1903-1937) - Tinet

per tractar d’assumptes interessants. El dia i hora
convinguts, el Sr .Pere Lloret dirigí la paraula dient-los la
conveniència de formar un Orfeó. Tot seguit en formà
una Junta presidida pel senyor Manel Pedrol, primer
president de l’Orfeó Tarragoní. Vam fer la crida de
senyoretes i de moment varen acudir 80. – Fins aquí tot
és clan clar....- - Sí, però jo aquí vaig tenir dues
possibilitats- respon el mestre-; una conservar l’Orfeó el
nom d’Orfeó Tarragoní nom que portava aquella perita
agrupació formada per uns quants nois i dirigida del
mestre Sentis, i l’altra el que posar com a data de
fundació, uns quants anys abans de la que en realitat
era”.
El cronista insisteix: “D’aquelles excursions quina va ser
la més emocionant, quina us va fer viure una impressió
més forta, més intensa ?
-Sens dubte, l’anada a Barcelona. Allò fou un seguit
d’emocions, una darrera de l’altra. Al matí vaig assajar i la
presència del mestre Millet i Nicolau ens emocionà tant,
ens donà una mena de neguit, una frisança tant gran que
no vam poder continuar.
- Algun record personal?
A Madrid, després del concert, a presència de la família
reial, la infanta Isabel mostrà desitjos de posseir la meva
“Barcarola”. Aquest gest és personalíssim.
Mentre anem escorcollant les interioritats del mestre
Gols, estem també acompanyant l’actual president de
l’Orfeó, senyor Bofarull. Abusant de la seva amabilitat.
L’emprendrem tot deixant uns moments la reflexió del
mestre“. I Continua...
296