L'obra musical de l'Orfeó Tarragoní (1903-1937) - Tinet

Bé ens comenta Jordi Piqué i Padró al seu voluminós
treball “La crisi de la reraguarda Revolució i guerra civil a
Tarragona 1936-1939”, publicat el 1998 per l’abadia de
Montserrat.
Ens han de fixar i l’Orfeó continuà les seves activitats
normals, malgrat la evolució política, tant inestable com
precipitada. “La rebel·lió militar del 19 de juliol tingué
com a resposta l’esclat d’una revolució social de caire
obrer que es fonamentava en el poder de fet que
s’atorgava la massa popular armada que dominava els
carrers de les ciutats, viles i pobles. El moviment
subversiu declarat per una bona part de l’Exèrcit, els
recels que despertaven molts militars que no s’havien
manifestat públicament com a sediciosos i la
neutralització de les forces d’Ordre Públic comportaren la
paralització, impotència i en molts casos la
descomposició de les institucions republicanes. Així,
doncs, la manca d’un aparell coercitiu evidenciarà, encara
més, la incapacitat i feblesa de les autoritats republicanes
–representades a la Generalitat i als Ajuntaments– per a
controlar uns esdeveniments que les sobrepassaven.
“En aquesta situació de col·lapse social i polític, els
comitès locals antifeixistes, creats de manera espontània i
gairebé simultània, esdevindran els veritables òrgans de
poder real. Uns òrgans de representació de les bases, en
els quals els nous dirigents expressaven directament les
aspiracions i exigències dels obrers de la ciutat o del
camp. Uns comitès que basaren la seva legitimitat en
l’enfrontament d’un Estat que es manifestava impotent
per a assegurar la pròpia supervivència.....”
341