L'obra musical de l'Orfeó Tarragoní (1903-1937) - Tinet

Comissaria d’Ordre Públic que no tolerava certes
composicions, amb lletra massa catalanista. El aquell
període l’Orfeó, va tenir, com no, privacions de tota
mena, amb prohibicions sistemàtiques i traduccions
dolentes si els cantaires i el mestre Gols, volien cantarles.
Anotem un parell de fragments de l’article, per la
història:
“Un dels orgulls més legítims amb què compto és el
d’ésser director de l’Orfeó Tarragoní. I cap més entitat de
casa nostra pot mostrar una fulla de serveis tan magnífica
i extraordinària com la posseeix la nostra entitat coral. El
dia que algú es decideixi a publicar-ne l’historial, no hi
haurà cap tarragoní que el tingui a l’ abast de la mà a fi
d’ensenyar-lo en tot moment que l’avinentesa li permeti
mostrar una de les pàgines més dignes i glorioses de la
història contemporània de la nostra ciutat.
“De tot hi ha a la vinya del Senyor! L’Orfeó ha tastat tot
l’encís de la glòria. Jornades de triomf esclatants,
inoblidables. El nom de Tarragona has sonat voltat
d’aurèola formidable de succés artístic, en tantes ciutats
d’arreu d’Espanya. El meu pare, fundador i director
durant l’ època d’or de la nostra entitat coral, el portà
gloriós a Madrid, on els nostres cantaires foren aclamats
com a casa no oïda fins llavors; a Saragossa, a Alacant,
etc. A tot arreu els públics restaven meravellats d’aquell
conjunt musical que els hi proporcionava emocions
noves, impressions mai sentides... En programa, les obres
cabdals, difícils i representatives del repertori coral eren
interpretades de l’Orfeó Tarragoní amb un mestratge
insuperable, exemplar...“
“En el capítol de les de les dolors també tenim,
desgraciadament, una llista massa llarga. Persecucions,
campanyes terroristes, de totes les malpensades que om
pugui concebre. Repetirem avui que, com a magnífic
349