d'arquitectura i mestres de cases a la lleida del segle xviii: els biscarri

Fig. 14
Desfilada davant
dels pavellons militars
de Tàrrega,
a la plaça del Carme.
Fotografia: Arxiu
Històric Comarcal
de Tàrrega.
Fons Miquel Martí
Florensa (núm. 100)
182
cra Congregació de Roma sobre la veracitat
de les necessitats dels religiosos, i definitivament
el dia 2 de juliol de 1744, des de
Roma s’enviava l’autorització per vendre el
terrenys de l’antic convent carmelità. 102 Així
doncs, ja podien els carmelites reprendre les
obres del convent a l’actual carrer del Carme.
Sembla que les noves dependències conventuals
van ser ocupades o inaugurades el 19
de maig de 1766. 103
Mentre tenim constància que l’església s’estava
bastint. Segons un document del 13 de
juliol de 1765, la Sra. Francesca Morell i
Cabases en el seu testament, en poder de
Francesc Gavalda, prevere difunt que va ser
de la parroquial de Corbins, fet el dia 8 d’abril
de 1744, deixà com hereva universal a la seva
ànima al convent de carmelites calçats de Lleida,
desitgant que es fundessin misses. El dia
de la seva mort el convent era creditor de 400
lliures. A més, el reverend D. Marià Alberni, rector
que fou de Termens i de la Comunitat de
preveres i rector de Santa Maria Magdalena
de Lleida, el dia de la seva mort li devien 700
lliures, 10 sous i 5 diners, que a excepció
d’unes 100 lliures, la resta devien els seus
marmessors “emplearho en ajudar de cost de
la fàbrica de la nova iglesia se està construhint
en dit convent, en virtut de donació”. 104
El nou temple fou consagrat pel bisbe Jerònim
Maria de Torres, el 15 de juliol de 1786. 105 No
conservem cap document ni contracte sobre
l’inici de la obra, tot i que creiem que l’autor fou
precisament Agustí Biscarri i Cabanyeres. Al
testament que va signar el 30 de gener de 1786,
dotà d’un aniversari al convent de Carmelites
calçats de Lleida, de 100 lliures, “a part de la
partida de diners, que se me està debent per
los Rvts. P. Prior y Religiosos de dit convent per
la nova fàbrica de la iglesia de aquest que se
està construhint”. 106 La mort d’aquest mestre
no va truncar la construcció del nou temple. El
12 de desembre de 1789, els carmelites signaven
un contracte privat amb Marià Biscarri, germà
d’Agustí, i el fill i hereu d’aquest, Josep Biscarri
i Biosca. La data d’aquest contracte ens
és coneguda gràcies a una àpoca que signaren
els nou constructors el dia 31 de maig de
1790. En concret van rebre 340 lliures de dit
convent “en rahó de la fàbrica de la noba Iglesia
de dit convent”, que eren “a compliment de
aquellas setcentas quaranta lliuras” del total de
l’obra contractada. Els Biscarri ja tenien cobrades
200 lliures, i les 140 lliures restants les van
rebre de mans de la Sra. Josepa Boer i Riera
(doc. 14). És possible que ara sí l’església estigués
completament acabada, i no el dia de la
consagració, que va ser quan van considerar
que podien oficiar els actes litúrgics, tot i que
les obres continuaven.
Lamentablement el nou segle XIX es va iniciar
amb la guerra de l’Independència i novament
el convent fou en part destruït.
El quarter militar de cavalleria de Tàrrega
A finals del mes de novembre de 1734 va arribar
a Tàrrega el regiment de cavalleria de
Calatrava, allotjant-se provisionalment en cases
particulars. El 7 de setembre de 1741 els
van atorgar la llicència per construir un nou
quarter militar pels soldats. A les obres van
participar Feliu i Ignasi Roca, mestre de Tàrrega.
Les obres van tenir alguns problemes i
es van perllongar fins les darreries de 1754. 107
A finals de 1760 es va prendre la decisió de
construir uns nous pavellons militars destinats
als oficials. Els plànols van ser encarregats pel
marquès de la Mina a l’enginyer Pedro Cermeño.
Després de tot un seguit de conflictes
entre les parts implicades, 108 es va signar el
contracte d’execució de “dos casas grandes
llamadas Pavellones para el alojamiento de el
Coronel, y oficiales de su squadron de cavalleria
fuera, y cerca de los muros de dicha villa
de Tàrrega”, el dia 8 de setembre de 1761,
davant el notari de Tàrrega Joan Àngel López
i Jover. 109 Els empresaris eren Pau Cassanyes,
fuster de Lleida; Josep Verdala, mestre de cases
de Balaguer; Francesc Santamaria i Francesc
Gassol, mestres de cases de Lleida i
Batiste Badia, fuster també de Lleida. El total
de l’obra eren 700 lliures.
Un dels pavellons estaria situat “immediato
al messon nombrado de Grimau”, i l’altre situat
a la “hera nombrada de Subias”. Cinc
dies després de l’esmentada contracta, el dia
13 de setembre, Ignasi Roca i Agustí Biscarri,
presentaren la sisena de l’obra adjudicada.
No obstant, els empresaris acceptaren
continuar la fàbrica dels pavellons amb la rebaixa
ofrenada.