d'arquitectura i mestres de cases a la lleida del segle xviii: els biscarri

208
Notes
1 En aquest sentit no podem oblidar la tasca de Josep
LLADONOSA, amb nombroses obres que s’endinsen
en la Lleida del segle XVIII, sobretot en la Història
de Lleida i Las calles y plazas de Lérida a través
de la Historia. I altres autors que d’una manera genèrica
aporten notícies sobre esdeveniments importants
a Lleida al llarg de la història, com per exemple
BORRÁS, Rdo. Luís: Efemérides del obispado de
Lérida. Lérida, 1911 i PLEYÁN DE PORTA, José:
Apuntes de Historia de Lérida, ó sea conpendiosa
reseña de sus más principales hechos desde la fundación
de la ciudad hasta nuestros tiempos. Lérida,
imp. de Carruez, 1873. Però més recentment hem de
citar els treballs de Raül TORRENT. Per una banda, la
tesis doctoral que té en curs: 1700-1800. Cent anys
d’arquitectura religiosa a Lleida. Per altra banda, els
seus articles o estudis: “L’Església nova de Maials”,
dins AA.VV.: Maials. Història de la vila i del seu terme,
vol. I, Ajuntament de Maials, 1994, pàgs. 185-
227, “La parròquia de Torres de Segre. Procés constructiu
(1746-1769 )”, Urtx, núm. 12, Tàrrega, 1999,
pàgs. 179-234, “La Lleida urbana del set-cents: estat
de la qüestió. Un preàmbul, dos actes i una apoteosi”,
Lleida al segle XVIII: el naixement d’una nova ciutat,
col. “Coneixes la teva ciutat...?”, Lleida, 2002 pàgs.
29-74. No obstant, una primera aproximació a l'arquitectura
de les terres de Lleida l'hem presentada a
YEGUAS, Joan I PUIG, Isidre: L'església parroquial del
Palau d'Anglesola, Lleida, 2003, al capítol dedicat a
aquesta església i l'arquitectura de finals del segle
XVIII.
2 TRIADÓ, Joan Ramón: L’època del barroc. S. XVII-
XVIII (Història de l’Art Català, vol. V), Barcelona,
edicions 62, 1984, p. 156.
3 MONTANER, Josep Maria: “Presentació” del llibre de
MORA CASTELLÀ, Josep: La construcció a Catalunya en
el segle XVIII. La Universitat de Cervera com a
paradigma de l’arquitectura dels enginyers militars,
Lleida, Biblioteca de Cervera i la Segarra, Sèrie Tibau,
1997, p. XII.
4 TRIADÓ, op.cit., 1984, p.140-141
5 AHPL, notari Joan Cases, manual 1729 [sign. 479],
fol. 25r-26v.
6 Agraïm el coneixement d’aquestes darreres dades
a la generositat de Maria Garganté, doncs formen
part de la seva tesi doctoral pràcticament enllestida:
L’arquitectura religiosa setcentista a la Segarra i
l’Urgell.
7 AHPL, notari Josep Castelló, manual 1736 [sign.
486], fol. 297-298.
8 El 19 de gener apareix a Juneda (doc. 9) i el 10 de
juliol ja és “quondam” (AHPL, notari Cases, manual
1740 [sign. 489[, fol. 234-235)
9 MORA CASTELLÀ, Josep: La construcció a Catalunya
en el segle XVIII. La Universitat de Cervera com a
paradigma de l’arquitectura dels enginyers militars,
Lleida, Biblioteca de Cervera i la Segarra, Sèrie Tibau,
1997, pàg. 73.
10 AHPL, notari Joan Cases, manual 1740 [sign. 489],
fol. 245-246. El manual corresponent al notari Bealdú
és el num. de sign. 272, però no es conserva aquest
testament.
11 AHPL, notari Joan Cases, manual 1742 [sign. 491],
fol. 198-201.
12 AHPL, notari Miquel Roig, manual 1747 [sign. 964],
fol. 48v-49r.
13 AHPL, notari Miquel Roig, “Manual de Testaments...”,
1755-1763 [sign. 973], fol. 9r-10v.
14 AHPL, notari Cavaller, manual 1752 [sign. 531], fol.
76-78.
15 El dia 25 de desembre de 1749 Agustí va actuar
com a padrí d’una filla de Marià Becardí, mestre de
cases natural de Jorba, del Bisbat de Solsona, i de
Francesca Marsal, natural de Garamunt, del Bisbat
d’Urgell. Al registre d’aquest baptisme es diu que
Agustí era “natural de Barcelona, fill de Agustí y de
Francesca Biscarri Cabanyeres”: Arxiu Diocesà de
Lleida (ADL), Liber X Baptizarum in Ecclesiae Parroquiali
Santi Ioannis civitatis Ilerde. Incipit annus 1749,
fol. 41-42. El fet que Agustí nasqués a Barcelona ens
fa pensar que el seu pare també va estar un temps
treballant en aquesta ciutat, a més de Tàrrega i possiblement
de Tortosa, on va nàixer ell. A més, recordem
que Agustí tenia un oncle mestre de cases de
Barcelona i que la seva mare va vendre una casa
que tenia en aquesta ciutat. Agustí Biscarri fou un
dels menestrals de la segona meitat del segle XVIII
més importants de Lleida, només 5 privilegiats arribaren
a sobrepassar les 1.000 lliures en les dots a
les seves filles. Vegeu HUGUET, Ramona: Els artesans
de Lleida (1680-1808), Lleida, 1990, pàgs. 143-144.
16 AHPL, notari Ignasi Soldevila, manual 1758 [sign.
1057], fol. 119r i ss.
17 AHPL, notari Bonaventura Berga, manual 1755
[sign. 326], fol. 97v-98v.
18 AHPL, notari Jacint Gigo, manual 1769 [sign. 628],
fol. 38v-39r. A l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
si es conserven manuals d’aquest notari, però
falta el període comprès del mes d’octubre de 1768
al mes de juliol de 1769.
19 El 28 de març de 1765, Agustí Biscarri i el seu cunyat
Ignasi Roca, visuraren unes obres a l’església
de Bellpuig. MESTRE, Esteve: “Dos contractes importants:
l’orgue i obres a l’església (1764-1765)”, El
Pregoner d’Urgell, any XII, III època, Bellpuig, 10 de
setembre de 1991, núm. 286, pàg. 36.
20 PUIG, Isidre: “La darrera activitat constructiva a la
Seu Vella i l’arquitectura a la Lleida del segle XVIII”,
Seu Vella, Anuari d’Història i Cultura, Lleida,
Associació Amics de la Seu Vella de Lleida, 2003,
núm. 4 (en curs de publicació).
21 ADL, Liber difunctorum in ecclesia Parrochiali
Sancti Joannis Baptista de Platea civitatis Illerda
initium sumens a die prima mensis januari anno
1757, fol. 23.
22 Ibid, fol. 45.
23 ADL, Liber XII Baptizatorum in ecclesia parochiali
Sancti Joannis de Platea civitatis Illerda, initium
sumens a die prima mensis januarii, fol. 5r.
24 Ibid, fol. 110
25 AHPL, notari Josep Soldevila, “Testaments...”, 1772-
1781 [sign. 1075], fol. 287r-288r. Demanà ser enterrada
al convent dels carmelites calçats de Lleida, “en
lo vas, que espera fer construir en la mateixa iglesia”.
Josep Playan i Jerònima Biscarri es van desposar a
la parròquia de Sant Joan de Lleida el 3 de gener de
1778: ADL, Liber [8] Matrimonoirum in Ecclesia
Parochiali Sancti Joannis de Platea civitatis Illerde…,
fol. 21v.
26 ADL, Llibre de Òbits de la Iglesia Parroquial de Sant
Joan de la Plaza de la ciutat de Lleyda, comense en
30 de gener de 1771, s/f.
27 ADL, Liber defuntorum in ecclesia Parrochiali Sancti
Joannis Baptista de Platea civitatis Illerda. Initium
sumen a die vigessima septembris anni 1783, fol. 42.
28 AHPL, notari Ignasi Soldevila, manual “Testaments
i Inventaris”, 1780-1790 [sign. 1086], fol. 194r-195v.
Coloma Cornet es va tornar a casar amb el també
viduo Ignaci Font, a l'església de Sant Joan de Lleida,
el diaaa 9 d'octubre de 1787: ADL, Liber [8]
Matrimonoirum…, fol. 169v.
29 Segons hem vist anteriorment en aquesta data
apadrinen a una filla de Marià Becardí: ADL, Liber X
Baptizarum..., fol. 41-42.