d'arquitectura i mestres de cases a la lleida del segle xviii: els biscarri

194
vuyt palms més baix, que lo llindà del ventanal
del campanar, y lo deurà cubrir de teula comuna
ab vuyt carenas envernissadas, y si acas
vullgues lo convent cobrirlo de teula a la italiana
lo deurà cubrir, y quant lo campanar se trobarà
a la alsada de la teulada si deixarà un petit
portal per a regoneixer las teuladas, y per a
poserhi relotge farà una estancia a proporció.
Ittem deurà fer de mans, y manobres tota la
Iglesia, les pilastres seran de tota pedra, y així
mateix totes les parets, menos les que van
enpressades de carrevada, los archs se faran
de maons, o rajoles, tant los de la nau, com
tots los demés de capelles, y altres.
Ittem deurà fer les voltes de la nau de la Iglesia,
com dels demés de dos gruixos ab les faixes
desobre per major firmesa, lo que ho posarà
terraguixat de primera ma, y en lo temps serà
eixut se enblancarà, y se pasarà de cornisas
resaltadas conforme enseña lo perfil, lo que
se treballarà ab la major perfecció, que demana
lo art.
Ittem deurà fer la capella del sagrament en esta
forma, que fins a cornisa deurà tenir tant com
té de ample, y desde allí en amunt se faran les
voltes redones ab llunetes, com ho enseña lo
pla, los archs seran fingits, y tocant a les motllures
per lo adorno de la capella correrà de la
mateixa orde dorica com en la Iglesia, lo caent
de la teulada donarà al carrer.
Ittem deurà cubrir de teulada al endret del crusero
a la part del carré a la alsada de coranta
palms, y lo que resta del bras del crusero deurà
pujar per son orde a la alsada li correspon
per la formació del vessant de la teulada, y ha
de unir ab lo ochavat del cimbori.
Ittem deurà fer la Capella de Nostra Señora del
Rosser la mes prop del crusero a la part del
carré ab la mitja taronja, o ubal, y son petit presbiteri,
fenthi una grada, y al endret de ella si
farà lo arch per la formació de la mitja taronja, y
totes les demés capelles se formaran les boltes
bufades de dos gruixos de rajola ab ses faixes
per major refors.
Ittem en lo presbiteri se farà una volta bufada
ab un floró al mitg, y a la part del círculo se farà
una volta ab llunetes ab tres finestres ab tres
faixes que li correspondran per major adorns.
Ittem en la Sacristia si farà una bóveda del modo
que requereix la obra, que fins vuy està feta, la
qual tindrà vint y vuyt palms en quadro, ab una
porta, que donarà al corredor de baix, y al extrem
del corredor se farà un cargol per a baixar
a la sacristia, des del primer piso, y lo quarto
del convent, que entesta al presbiteri deurà
unirse ab la Iglesia, que después si farà lo que
be los apareixerà, assegurant be esta unit de
este quarto ab lo presbiteri ab pilà, o paret que
serà menester. Sobre lo portal de la sacristia si
farà altre de tota pedra desde el nivell del primer
piso per a dar eixida per una tribuna.
Ittem haurà de fer la mitja taronja, conforme enseña
lo perfil redona per dintre ab llunete, y
ochavada per fora ab los cantons, y finestres
de obra cuita, y així mateix lo rafech, y lo deurà
cubrir de teula ordinaria ab carenes verdes, com
enseña en lo remato, y així mateix deurà cubrir
de teula ordinaria totas las teuladas de dita
Iglesia, com estan las demés del convent, fenthi
camins que abaste un coste de una a altre per
a reseguirles.
Ittem deurà pujar de tapies la paret que mira al
carreró fins a punt de cubrir, y cubrirla, y unir
esta teulada, davall de la qual estarà lo chor,
ab la altra teulada, que vuy es de la Iglesia,
llansant les aigües allà ahont sie millor, o al
carreró, o al carrer de cavallers.
Ittem deurà correr a ses costes tots los instruments,
que necessaris sern per a la obra, tant
de cordes, com de currioles, terrats, cabassos,
bayarts, y altres coses.
Ittem lo convent li posarà dins la obra de la
Iglesia, o claustro tots los materials seran necessaris
per a fer dita obra, com es argamassa
pastada de primera ma, aygua en la font, guix,
teula, rajola, pisso, o mahó, pedra, tant per a
picar, com de reble, corrent a carrech del convent
lo arrancarla, menos en lo que se ha pactat
baix, pero portarla tot a càrrech del convent,
y picarla a càrrech del impressari.
Ittem deurà cubrir de teulada tot lo que toca a
la part del claustro, sobre capelles, a la alsada
de les demés teulades, que donen a la lluna
del claustro, y de coranta pams en amunt se
farà la paret de tres pams en gruix.
Ittem deurà aprofitar de la pedra, que vuy es al
convent per a picar en tot lo que convinga, y en
cas faltasen per la edra expressada per la obligació,
menos la carreuada, ben entes, que si
de les que son bones per a la carreuada ne
gastas per portalades, y finestres les ha de refer
y tindrà obligació lo impressari de arrancarla
ahont convinga, pero no haverla de portar, que
correrà a càrrech del convent, com tots los demés
materials, y la terra per a pujar la tapia del
carreró y sobre portal de la Iglesia, que vuy es,
se pendrà del paviment de la Iglesia nova ques
la fins a posarla a nivell.
Ittem correrà a càrrech del convent de cuidarse
del que toca al ofici de fuste, y fusta, tant per
les teulades, com per les demés, que se necessitarà
per la obra, menos per fer, y desfer
cindries, que haurà menester, com també comprarse
la fusta per a bastides, y cindries necessaries,
y lo convent sols li donarà la fusta per a
apuntalar cindries, y archs, y les pesses que
aniran de pilastra a pilastra en la nau, y capelles
de la Iglesia, sens acursarlas.
Ittem deurà fer una trona de pedra picada, ço
es lo piso, y les grades tot de pedra picada com
la de Juneda.
Ittem sapie lo impressari, que ha de pavimentar
tota la Iglesia, y Pórtico davall del chor de la
manera, que lo convent voldrà, y així mateix
pavimentar lo chor, y la sacristia, y fer les finestres
a la nau de la Iglesia, corresponents a la